El camp de l'Erra

SOM 20 N? DONCS FRANCO ÉS MORT!

Ramon Erra — Thu, 20 Nov 2008 11:57:06 +0100

Fa trenta-tres anys jo em llevava i el meu pare em va dir: "ja te'n pots tornar al llit, que avui no hi ha escola, Franco és mort!" Era vint de novembre, plena tardor lluçanesa, i s'hi estava de perles dins el llit, entre els llençols brodats, tot i que la bossa d'aigua calenta ja s'havia refredat...

AUTOAJUDA (especial de tardor: El Casalot)

Ramon Erra — Thu, 13 Nov 2008 11:28:35 +0100

Hi ha gent -raríssima- que es veu que no tolera bé la tardor. No aguanten els elegants cels grisos, la pluja, tan amorosa com és, els fa cruixir els ossos i la grata companyia que ofereix la boira els provoca plorera. Aquesta gent, que necessita ajuda externa (si no n'hi ha prou amb l'autoajuda), ja cal que es tanqui a casa, que posi estores sota les portes (que mai tanquen prou bé) i que s'instal.li vora un radiador, a falta de llar de foc. Mentrestant, a fora, se sent el bram del vent...

AUTOAJUDA (especial de tardor: El Casalot)

Ramon Erra — Thu, 13 Nov 2008 11:28:35 +0100

LA POETESSA LLAVORS ENCARA NO HAVIA NASCUT

Ramon Erra — Thu, 06 Nov 2008 12:07:19 +0100

Imagineu l'any 1961, un àpat a can Costa. Imagineu un professor d'anglès amb una bassa d'ànecs a casa seva, imagineu també la Rosa Leveroni. Imagineu molts més poetes. I l'illa de Sicília. Com a nexe de tot això hi poso una fotografia de la Susanna Rafart (sense el seu permís). La poetessa de Ripoll llavors encara no havia nascut; ara som companys d'editorial i fa uns mesos que vaig tenir el gran gust de conèixer-la (fa poc ella em va presentar un simpatíquissim Francesco Ardolino)...

GIRONA, IMMORTAL O TRASMUDADA?

Ramon Erra — Thu, 30 Oct 2008 11:47:25 +0100

Quan es va fer la repintada, o es va decidir donar vives pinzellades de color a les decadents cases de l'Onyar, la Immortal Girona es va reinventar a ella mateixa. Va passar de ser la grisa, freda i tancada ciutat a la rereguarda de la costa Empordanesa, per convertir-se en l'alegre i pintoresca Florència dels catalans. Però clar, quedava aquella via del tren que la travessa; per a alguns ferida, per a d'altres camí...

GIRONA, IMMORTAL O TRASMUDADA?

Ramon Erra — Thu, 30 Oct 2008 11:47:25 +0100

GIRONA, IMMORTAL O TRASMUDADA?

Ramon Erra — Thu, 30 Oct 2008 11:47:25 +0100

GIRONA, IMMORTAL O TRASMUDADA?

Ramon Erra — Thu, 30 Oct 2008 11:47:25 +0100

A LA RECERCA DEL MOLTÓ SALVATGE

Ramon Erra — Thu, 23 Oct 2008 11:35:26 +0100

Que què em sembla Murakami? Home, tampoc el conec gaire! D'entrada he de dir que el primer llibre que vaig llegir d'ell va ser "Kafaka a la platja" i no em va desagradar però em va deixar fred. Sí, sí. Davant l'entusiasme que veia al meu voltant vaig aventurar dues raons per la meva freda resposta a Murakami: 1. Que en aquell moment jo acabava de ser pare i qualsevol ficció era poca cosa al costat de la realitat que estava vivint. 2. Que hi havia alguna cosa -suposo que d'arrel japonesa- que no em deixava arribar més enllà en les emocions. Ara la meva resposta ha estat diferent: 1. Perquè la cosa de la paternitat s'ha anat estabilitzant. 2. Perquè el llibre va d'un xai (o moltó)...

ODIAR JACQUES BREL

Ramon Erra — Wed, 15 Oct 2008 11:47:33 +0100

Sempre he tingut una flaca per Jacques Brel. Les seves lletres m'han alegrat i engruixit la vida i la seva veu m'ha transportat molts cops. Brel va néixer a la Bèlgica flamenca (en una localitat al nord de Brussel.les), de pare flamenc, però va triar ser un cantant francès....res a dir. De fet, si conec Brel i si admiro les seves lletres és perquè va cantar en francès. Diuen que Brel odiava els flamencs i els flamenquistes...

A LA CAÇA DE LA FELICITAT

Ramon Erra — Wed, 08 Oct 2008 14:44:20 +0100

Es fa difícl parlar de la síndrome d'Stendhal després de l'anunci de l'Audi A8, però en aquest blog, com que no tenim manies, ens hi posarem. La frase on Stendhal descriu per primera vegada els símptomes de la famosa malaltia, seria la següent: "Havia arribat a aquell punt d'emoció on es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, el cor em bategava, la vida estava exhaurida dins meu, caminava amb por de caure."

El curiós del cas és que ni asiàtics ni americans pateixen la síndrome...

L'ESTATUT KITSCH

Ramon Erra — Wed, 01 Oct 2008 14:40:50 +0100

A finals dels anys setanta va aparèixer una gravació, un casset, que molta gent tenia a casa o al cotxe. El meu pare també el va comprar. Era El ball de l'Estatut, de Rudy Ventura i el seu Conjunt. El recordeu? Era molt xaró, una mica kitsch, ho reconec, però també reconec que el vaig arribar a escoltar moltes vegades...

LA VIDA ÉS A UNA ALTRA BANDA

Ramon Erra — Wed, 24 Sep 2008 11:39:46 +0100

Se m'ha acudit fer una llista de paraules estranyes, d'aquelles intraduïbles o amb significat dubtós, ambigu. Tot ha començat amb la paraula txeca LITOST, que Milan Kundera explica al seu Llibre del riure i de l'oblit. També havia pensat en SAUDADE, MORRINHA, REGRET i RECANÇA, però he de reconèixer que m'he encallat a LITOST...

HEU DIT ROMANTICISME?

Ramon Erra — Wed, 17 Sep 2008 14:03:29 +0100

Romanticisme vol dir tantes coses que potser ja no vol dir res. I si un cas gosem aventurar alguna hipòtesi, segurament pensarem en termes de nyonya, tonteria, desfassat, truculent, marcit, fleuma...o bé, si ho agafem pel seu cap més èpic, ens vindran al cap termes com ara aventura, heroi, exotisme, dramatisme, torturat. I encara histèria, melangiós i crepuscular. Dit això, també he de dir que les grans obres d'art són imperfectes (si són perfectes no fascinen). I ara us parlaré del Gran Meaulnes...

HEU DIT ROMANTICISME?

Ramon Erra — Wed, 17 Sep 2008 14:03:29 +0100