Mortadela casolana

DONCS, PREOCUPADA!

AnnaPortell — Fri, 25 Jul 2008 11:41:07 +0100

Fa un temps que m'estic capficant amb una cosa. Potser serà una tonteria però em preocupa la idea de notar a flor de pell, aquesta inexplicable atracciò que senten els gats, TOTS , cap a mí.
No sé que passa que venen a mi. Dec ser o dec dur com un imàn invisible dins el cos i, ho sento molt, però no m'agrada.
En a mí els gats m'agraden però de lluny i ultimament, bé d'ultimament, res de res, que fa molt de temps que m'hi fixo, he arrivat a la trista i espantada conclusió de que, en aquestes bèsties els hi agrado. I en a mí no ja res que em desqagradi més, que agradar-los!.

No

AnnaPortell — Fri, 25 Jul 2008 10:02:45 +0100

No, no, no noooooooo! Alaaaa!, l'escrit a fer punyetes!!!!!. Ostres tu, amb lo inspirada que estava avui!?. Quina merda.
Si no fos per la "crisis", llençaria l'ordinador per la borda.
En un plis plas, si t'he vist no me'n recordo. Quina ràbia.

EL MEU "CANTONI"

AnnaPortell — Thu, 24 Jul 2008 13:24:58 +0100

He tret el nas pel terrat i... els nens que no fan vacances! però bé, tenen les taules parades a l'ombra.... Aviat serà l'Agost i segur que el pare o la mare o a mal dades, els incondicionals avis, podràn aconseguir que els més petits de la casa, puguin gaudir d'un cel diferent; El de les tempestes d'estiu, el que de mica en mica, es va enfosquint. El cel de les postres, els cels de desprès de dinar, negres i plens de llamps lluents.
Poder escoltar, mentre recordo, els trons i el xàfecs d'estiu, m'agrada i és un dels records més bonics que tinc de la meva infantesa.

...Sortíem de casa per poder creuar i jugar pels bassals. Equipats amb botes d'aigua i amb els jerseis a les espatlles per si de cas. Ens hi passàvem la tarda. Bona part de totes les tardes.

HOLAAAAA?!

AnnaPortell — Tue, 22 Jul 2008 12:42:23 +0100

Alegria, il.lusió barrejada amb calor.....molta música....i aixó ès el que em reconforte tant quan, de mica en mica, vaig obrint els blocs de la "meva" mini família Vilaweb.

YUPI! S'ACABA L'ESCOLA

AnnaPortell — Thu, 19 Jun 2008 12:37:52 +0100

No sabeu la il.lusió que em fa dir-vos que avui, S'ACABA L'ESCOOOLA!. De dins em surt un "BIEN!" tant i tant GRAAAN que necessito expresar-lo . Sembla que m'hagi aprimat deu quilos de cop. Quina llosa de curs!. Total per un cinquè de primària.
Ara, he tret el cap pel terrat i com sempre, coincideixo amb l'esbarjo del nens del parvulari. Faig com ells que surto al pati. No jugo a res és clar, però em fan gràcia i em distrec. Són divertits. Pilotes, tricicles, mini cases, cadires i de tant en tant, alguna discrepància. Veuetes , crits i més d'una estirada de bata. Són la pera.
Si noi! Avui s'acaba l'escola, però no per vosaltres, els més menudets! i tampoc pels grans com nosaltres, que seguirem...Doncs mira per on, m'he equivocat, he tornat a sortir i els nens del parvulari fan una festa! Quina gràcia! Clar que si! com tota la resta dels nens del món! (què més voldriem tots) i segurament que avuí, per ser l'ultim dia de curs, els que s'hi quedin a dinar, que en són la majoria, tindràn un menú especial. Com l'Alexandra.

AMB LA CASA AL DAMUNT

AnnaPortell — Sun, 15 Jun 2008 02:06:58 +0100

Davant de la guarderia, l'home s'hi ha fet un racó.
Du les caixes plegades.
L'home sense casa, beu de la font. De les poques fons que he vist pel barri.
Pentinat, clenxinat, net i polit, amb una bossa de plàstic blanc, a la mà agafada, el mateix recorregut i faci fred o calor, plogui o nevi, quan algún cop ha nevat, desplega les caixes. Depèn l'estació, més tard o més d'hora, segons s'enfosqueixi el dia, l'home pobre enfila el seu carrer estret i davant la guarderia dels nens, tocant a la porta d'entrada, cada dia de cada nit, hi construeix la casa.

AMB LA CASA AL DAMUNT

AnnaPortell — Sun, 15 Jun 2008 02:06:58 +0100

AMB LA CASA AL DAMUNT

AnnaPortell — Sun, 15 Jun 2008 02:06:58 +0100

AMB LA CASA AL DAMUNT

AnnaPortell — Sun, 15 Jun 2008 02:06:58 +0100

Ella mirava...

AnnaPortell — Tue, 10 Jun 2008 00:50:07 +0100

Amb les mans enretirava les cortines llargues i blanques. Sabia que a la seva mare no li agradava gens que ho fés. Sempre les deixava mal posades. Però ella, de puntetes, mirava els coloms. La veïna del costat, una dona grassa, alta i morena, els cuidava. Sempre mal vestida i deixada, els hi donava molles de pa i per allà, en el replà, fora ja del que era el seu terrat, tocant com aquell que diu, al precipici, els seus coloms hi feien vida.
De més gran, li farien fàstic.
Mirava el pati interior de les cases, la roba estesa, les joguines mal posades, les flors. Per ella, tot alló, era espiar i descobrir com una mena de vida amagada.
Miraba per les finestres del despatxet que donàven al pati de l'escola. L'escola d'uns nens sord muts. Mentre, els vidres s'entelàven.
Li agradava veure com jugaven i, si tenìa temps, baixava cap a casa el seu avi. Corrents li demanava que li obris la porta del terrat. S'enfilava dalt d'un pedrís, vigilant de no trepitjar les claraboies i, fent gestos, intentava d'entendre's amb ells.
Sempre els hi preguntava el mateix: primer, l'apuntava amb el dit després, apropant-se i ajuntant les dues mans cap a un cantó de la cara, recolzaba el cap i, com si dormís, tancava els ulls. Seguidament, tornava a senyalar amb el dit, el bonic edifici. Ell, amb el cap, deia que sí. Aixecava la mà per dir-li adéu i tornava corrents d'allà on havia vingut.
No ho entenia. Aquells nens no dormien a casa seva? Aixó l'angoixava.
Tornava a entrar dins aquell pis antic, un principal de l'Eixample, fosc, amb olor a paper. A paper esgrogueït, a olor de llibre vell.
Girava i a mà dreta, el primer esglaó.

Ella mirava...

AnnaPortell — Tue, 10 Jun 2008 00:50:07 +0100

CRÒNICA DEL DIA

AnnaPortell — Thu, 05 Jun 2008 07:55:21 +0100

Em llevo a les sis del matí. Avui, sense despertador.
Vaig directa a la cuina. Endollo la cafetera i premo el botó. Veig que s'encén. No veig res més. Agafo d'un bol de vidre, una càpsula de café descafeïnat.El col.loco.
Penso: La llet a la nevera.
Obro la gran nevera. Abarrotada com sempre. No m'ha donat ni temps de mirar on era la llet que de sobte, sento plas! .

CALMA, ON ETS?!

AnnaPortell — Thu, 05 Jun 2008 00:14:40 +0100

Si veieu una persona menuda, morena, d'ulls grans i amb ulleres, que va donant saltirons pel carrer i que sembla que li estigui sortint el fetge per la boca, aquesta sóc jo. Dels nervis.

TRISTOR

AnnaPortell — Sat, 31 May 2008 23:27:04 +0100

Com si no fos jo, la veig.

EN UN PAPER PLEGAT: UNA NOTA

AnnaPortell — Mon, 26 May 2008 00:57:59 +0100

HOLA, MAMA
ET VULL DIR QUE
SI EM POTS FER
UNA NOTETA DE LES
TEVES, A CANVI JO,
T'ESCRIURË CADA DIA OK?