I quan ho dius això??? O millor quan i on ho vius???

Hi ha gent que no troba ocasions de dir-ho o viure-ho...
Hi ha qui diu. Sí, a la familia, als fills, amb la parella...
Hi ha qui diu a la feina...

Jo pensava, també:
- quan vaig al parc infantil amb els néts i trobo i parlo amb altres avis i pares...
- quan porto en Trapp(el meu gos cocker) al pipican, matí i vespre. Hi ha qui m’havia dit: “al pipican es pot “lligar molt” i jo penso i també pots viure com a persona Estimada i Salvada per Déu.(Un dia us explicaré el tipus de converses i propostes s’hi fan...)
- en les reunions de l’ACO o altres reunions...
- en aquells bancs del carrer on hi ha vellets prenent la fresca...
- el diumenge en la celebració d’Acció de Gràcies (La Missa...) i també l’estona de després, a la plaça...
- en el Centre civic, al bar, al restaurant, a la sala de lectura i conversa...
- al col·legi, a l’institut, a la universitat, als cursos...
- al tren quan vaig a BCN...al tranvía...
- a les excursions que diferents entitats organitza...
- en els Blocs, forums, grups, xats…que ofereix “Internet” Ah... I també s’hi pot lligar…però no només això..oi?
- en la catequesi d’infants i d’adults...
- i al quiosc, al cercar el diari...o al forn...o al super...
............
tu en saps més d’ocasions ?

- En "Trap", el meu gos...tot jugant ha trobat pel camp del Pallars del Ribagorza un ocellet mort entre les herbes de la muntanya...
- Un excursionista que passava per allà...m'ha explicat les excel·lències dels "cockers" sense jo demanar-li pas...
- Avui estic contemplant la grandiositat de les muntanyes del Montardo, la serralada dels Colomers...
- Unes jovenetes de 14 anys, que conviuen en el meu mateix hotel estan preocupadíssimes per fer goig als nois que es passegen pels voltants...
- Penso en les desgràcies i guerres que existeixen per tot arreu.
- Penso en les preocupacions dels nostres polítics i les del president de la conferència episcopal...
- En les enfermetats de tants familiars i amics i amigues meus...

- He de confiar en la presència salvadora i misericordiosa deJesús... és el més racional del meu ésser

M' ha recordat els pans i els peixos de la multiplicació i la confiança de Pere per sobre de les aigües...

Bon estiu

Cal vendre-ho tot per tenir el tresor.
Fa uns dies vaig assitir a la celebració del 60è. aniversari d'uns parents...
Quina explosió de "vida"...!
Quantes felicitacions per haver viscut tants anys!
Per poder "viure" calen gaire anys?...o depèn de com els vius ?
Conec amics i amigues de 10 anys que han mort...
Aquesta setmana aniré a veure un amic de 15 anys que no sap si viurà gaire anys per la malaltia que té...
També en conec que han mort als 91 anys (un cunyat meu).
Quan un ja copsa què és la vida i comencen les malalties greus o ja pesen els anys...no fora millor morir per poder "viure sempre" ja ?...
Qui ha viscut més la "vida"?
La "vida" inclou la mort? Per què valorem més la "vida" i no la "mort" o la "vida i la mort". Educació... Potser és que albirem que hem estat creats per "viure sempre"...i així valorem la vida tal com la coneixem...

Però mentre "vivim" visc el "tresor" = l'Amor als germans, als pobles,als homes..?
Força animals marins, segons els biòlegs, quan han fet la posta d'ous...es moren. Ja han fet el havien de fer a la seva vida.
La mirjana de la vida, segons els biòlegs, és de 40 anys...i nosaltres ens empenyem a voler viure...50, 60, 70 ,80 ,90..com si això fos la "vida" que ha de viure el seguidor de Jesús...

Però a la tarda em vaig trobar amb altra gent...en el "pipi can" del meu barri.
- En Jordi va explicar tot el que es troba en la seva feina a "urgències" de l'hospital...famíles desestructurades, noietes violades, nens agredits...
- La Cristina explicava la tasca d'educació de gossos de companyia i sobretot per a aquells serveis a persones amb disminució, o malalts en la fase de rehabilitació, o per a ancians.
- També vaig poder saludar una noia amb disminució que portava la seva mascota a donar un vol. I també vaig saludar en miquel de 7 anys, en cotxet de rodes i que mirava, i somreia tot mirant per la barana com jugaven tots els gossos.

Crec que va ser un dia de reflexió ben rica...

En el curs de formació permanent de teologia, on assisteixo, el pare R.Nogués ens parlava de les ganes de viure dels humans.
Hi ha animals marins que un cop han fet la posta dels seus ous per la reproducció es moren.
La mitjana de vida dels humans és de 40 anys.
I tots ens empenyem a viure i viure...Van sorgint noves malalties, van sortin nous medicaments, noves intevencions....tot per allargar la vida...fins ls 80...90...100 anys.
I la mort...com ens hi preparem...? I per a la vida "nova"...?
Un bon amic d'ell deia: M'agradaria morir d'un atac de cor i que no hi haguès cap metge a prop!!!

- No fa gaire dies en va tornar a convocar unes altres amistats. Varen ser onze comensals. En aquesta ocasió les dones amb la seva parella i tots barrejats. La conversa es va iniciar tot just posats a taula. Cadascun va explicar la seva vida des de ben petit. Començant pels propis pares, l’educació que varen tenir, els estudis i les seves iniciatives de la seva vida: direcció d’un ganivet d’arquitectes, de l’experìència en el món dels estibadors del port, del peregrinatge transformador en el Camí de Santiago, de la participació i suport en el comerç just amb els països del tercer món, de la participació en el món de la política municipal,  el camp educatiu i d’orientació psicológica, el camp del voluntariat –ONG, suport escolar, hospitalari...etc.

- Els dijous, a la tarda, els nostres néts ens convoquen per anar amb ells al “sorralet” on poden jugar amb altres infants de la seva edat. Es deixen les pales i les galledetes, juguen i juguen. Ens trobem amb els pares d’altres nens i nenes que van a la mateixa escola. Parlem de l’educació, del creixement, de les malalties. I també ens trobem amb ells quan la mestra ens convoca per explicar el procés de creixement dels nostres fills i néts.

- També els dimarts i dijous se’ns convoca per participar en el reforç escolar de nens i nenes i joves del barri. Allí ens trobem amb els monitors i voluntaris. I ens comuniquem les iniciatives, les dificultats de la tasca, el seguiment i el seu progrès curricular.

- Ara que tenim un gosset cocker, de 4 mesos, en “Trap”, hem d’anar al “pipi can” i allà ens trobem ben bé uns deu gossos, amb els seus amos i mestresses. Quines converses més assenyades i de bons educadors canins. Ja ens coneixem tots. I també surten altres temes del poble i preocupacions personals. Fins i tot s’han fer “kedades” per anar a sopar…etc.

- A travès dels Blogs que faig i que cerco segons interessos i edats....he fet molts amics, que ens comuniquem les nostres vides. També fan “trobades” i expliquen les seves descobertes , aficions, qualitats, dificultats en l’educació dels fills, els seus viatges i les qualitats i virtuts dels seus països I cultures.

- Quantes ocasions de comunicació...quantes convocatòries per comunicar-nos les nostres vides, de grups de militans, de comunitats on participem...per parlar del que passa al món que ens ha tocat de viure i on succeeixen tantes coses...desgràcies, acords, guerres, explotacions de l’home per l’home...etc...

- I al diumenge se’ns “convoca” a la celebració de l’Eucaristia... Quina diferència de convocatoria! Quina diferencia d’intercanvi! Quina diferencia “d’aliment”!

Quina diferencia en la comunicació dels nostres compromisos! Semblaria que per un cristià aquesta convocatoria que ens fa Jesús hauria de ser la principal, la que ilumina la nostra vida i el nostre Projecte de vida. Un altre dia ja us en parlaré...

..."no heu rebut..sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:<>...ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell" (Rom.8)

- A quarts de nou del matí els alumnes de moltes escoles anaven a les Sales Municipals per celebrar la diada tot recitant poemes creats per ells mateixos.
- Pel Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, Plaça de Catalunya, les Rambles...etc.. plens de gent, desitjosos de celebrar com cal la diada de Sant Jordi.
- Volia que l'escriptor Ruiz Zafon em signes el seu llibre "El juego del ángel"i he desistit... La cua feia tres passades d'anada des del Passeig de Gràcia a la Rambla de Catalunya i tres més de tornada...
- He anat a buscar un llibre que la fundacio "Viure i conviure" de la Caixa de Catalunya ha publicat sobre els "Maltractaments a la gent gran".
- Les roses que volia donar a la meva dona les vaig voler anar a buscar a la parada que tenien feta els residents de la "Casa d'Acollida Assís" de Sarrià. Hi vaig observar molt d'acolliment i col·laboració.
- El meu fill que arribava de Madrid no es volia perdre aquesta diada tan entranyable.
- A les escoles ha estat una jornada de "contes", explicats per pares i mestres i també de venda de "roses" per a l'excursió de final de curs dels alumnes de 6è.de Primària.
- L'IES del meu poble feien un "Programa especial radiofònic".
- al centre Social El Mil·lenari del meu poble també feien una vetllada liricomusical

No acabaria pas la relació d'actes celebrats en aquesta Diada de Sant Jordi...però necessitava comunicar-ne uns quants...
Entre el deliri de les "editorials" i dels "importadors de roses" la ciutadania vivia una jornada d'harmonia, convivència i de ganes de transmisió de les seves tradicions del seu patró Sant Jordi.

Dia 8 d'abril: Eucaristia pels difunts d'Arrels del darrer any:
19 persones de menys de 60 anys, tots ells vinculats a Arrels, mortes al carrer, a una pensió, a l'hospital...durant 1 any.
100 persones, entre usuaris, voluntaris i treballadors donem gràcies a Déu per les seves vides.
Dia 12 de març: Recompte de les persones Sense Llar que dormen pels carrers de Barcelona.
658 persones arrecerades en portals, racons de carrers i places, entrades de pàrkings, caixers automàtics...
708 voluntaris s'hi acosten per comptar-los i, en alguns casos, interessar-se per la seva situació.
Una tarda qualsevol al Centre Obert d'Arrels
100 homes i 20 dones entren encaixant la mà a educadors i voluntaris que els estan esperant.
20 voluntaris i professionals somrients i dosposats a escoltar, facilitar l'accès a dutxes i rober, tramitar documents, gestionar visites mèdiques i socials...

----------------------------

- "Vols curar-te?
El malalt li respongué:
- Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
-Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava."
--------------------
"Que no se me acostumbre el corazón..."

M’adono, al meu voltant,  d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries...però “sequera”...

- Una veïna meva - 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
- El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
- El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates...Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a....
- La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
- Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat...això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica...
- A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida...cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu  de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”...Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.