<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0">
    <channel>
        <title>A sol ixent de l'Edèn</title>
        <description></description>
        <link>http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/6717</link>
        <lastBuildDate>Sun, 23 Nov 2008 14:16:30 +0100</lastBuildDate>
        <generator>FeedCreator 1.7.2</generator>
        <item>
            <title>Alarma a 'The Economist'</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/113446</link>
            <description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">El debat virtual a <a href="http://www.economist.com/specialreports/displaystory.cfm?source=most_commented&amp;story_id=12501023&amp;CFID=30198417&amp;CFTOKEN=59372640&amp;mode=comment&amp;intent=postTop">The Economist</a> encara &eacute;s viu. Hi he penjat algun dels textos d'aquest blog i l'espanyolum s'est&agrave; posant nervi&oacute;s fins al punt de demanar la&nbsp; seva retirada (ha,ha,ha)&nbsp; Si voleu donar un cop de m&agrave;, ara &eacute;s l'hora. </div>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Sat, 15 Nov 2008 22:14:43 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Catalanofòbia i sadisme (i IV)</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/113172</link>
            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><strong>INFORMACIONS EN CONTRA DE L'OPRIMIT:</strong></p>
<p style="text-align: justify;">"El rei va enviar la resposta seg&uuml;ent: &laquo;Al governador Rehum, al secretari Ximxai i als altres col&middot;legues seus que resideixen a Samaria i a la resta de la Transeufratina. Salut!</p>
<p style="text-align: justify;">&raquo;L'informe que ens heu enviat m'ha estat llegit amb tot detall. He ordenat que es fessin investigacions i s'ha pogut constatar que, des dels temps antics, Jerusalem es revolta contra els reis i s'hi produeixen rebel&middot;lions i sedicions. Tamb&eacute; s'ha comprovat que hi havia hagut en aquesta ciutat reis poderosos que dominaven tot el territori de l'actual Transeufratina i hi recaptaven impostos, tributs i drets de pas.</p>
<p style="text-align: justify;">&raquo;Per tot aix&ograve;, doneu l'ordre de suspendre les obres, i que aquesta ciutat no sigui reconstru&iuml;da fins que jo mateix no ho disposi. Actueu amb tota dilig&egrave;ncia en aquest assumpte, no fos cas que la situaci&oacute; empitjor&eacute;s i el govern imperial se'n vei&eacute;s perjudicat&raquo;</p>
<p style="text-align: justify;">La c&ograve;pia de la resposta del rei Artaxerxes va ser llegida a Rehum, al secretari Ximxai i a la resta dels seus col&middot;legues. Immediatament es van presentar a Jerusalem i van obligar els jueus a interrompre les obres per for&ccedil;a" (Esdres 4: 17-23, s. V a. C.).</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>DEN&Uacute;NCIA CONTRA ELS ABUSOS ESPANYOLS.</strong></p>
<p style="text-align: justify;">"Catalunya palpitava, mal acrisolada estava i en eclipsi, i sas lleis en tenebras. Amena&ccedil;ava-la lo Castell&agrave; de mort i deshonra general, esclavitud i funest pillatge (...) Catalunya isqu&eacute; del jou cruel dels moros per los auxilis de Fran&ccedil;a, i vui torna a Fran&ccedil;a perqu&egrave; defense lo que li don&agrave; i restitu&iacute;, tornant-se a ella baix son domini en l'ocasi&oacute; m&eacute;s apretada i perillosa, tenint a l'enemic poder&oacute;s, victori&oacute;s i ple de despulles, a la vista de son cor" ("Diccionari de tres lleng&uuml;es, Castellana, Francesa i Catalana", 1646, de l'impressor gasc&oacute; Pere Lacavalleria en el context de la Guerra dels Segadors contra Felipe IV).</p>
<p style="text-align: justify;">"Sempre, en el moment en qu&egrave; el meu esfor&ccedil; per donar soluci&oacute; al plet catal&agrave; semblava que seria coronat per l'&egrave;xit, ja sigui donant la cara, ja fent moure persones o entitats sobre les quals influ&iuml;a, el caliu anticatal&agrave; que persisteix sempre, m&eacute;s o menys cobert de cendra, en l'&agrave;nima castellana, s'abrandava de nou i em creava un obstacle insuperable"<br />(Mem&ograve;ries, de Francesc Camb&oacute;, pol&iacute;tic regionalista catal&agrave;). </p>
<p style="text-align: justify;">"Parlem per a sords i contra gent que t&eacute; una excel&middot;lent o&iuml;da" "Cal no oblidar que tota pol&iacute;tica que no fem nosaltres, ser&agrave; fet contra nosaltres" (Joan Fuster, Sueca, 1922-1992, assagista pancatal&agrave;).</p>
<p style="text-align: justify;">"La realitat assenyala que no estem units a ning&uacute;, sin&oacute; que hi estem sotmesos" (Manuel de Pedrolo i Molina, 1918-90, escriptor i independentista catal&agrave;).</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>LA FITA SOBIRANISTA:</strong></p>
<p style="text-align: justify;">"Ning&uacute; no pot ser solidari amb un altre, amb uns altres, si no disposa dels mitjans d'&eacute;sser-ho i, en primer lloc, d'aquella llibertat sense la qual no &eacute;s del tot i, doncs, res no se li pot retreure.<br />&Eacute;s massa demanar, des d'aqu&iacute;, que hom faci cinc c&egrave;ntims de com un poble oprimit pot ajudar els altres pobles sense lluitar per ell mateix i, m&eacute;s encara, quina forma ha d'adoptar el seu suport quan entre aquests pobles hi ha tamb&eacute; aquell que ens reprimeix?<br />En el gest independentista hi ha inclosa l'acci&oacute; d'alliberament d'aquelles comunitats dominants les quals retreuen amb tanta mala fe que les dominades s&oacute;n insolid&agrave;ries: una Catalunya (Pa&iuml;sos Catalans) lliure alliberaria autom&agrave;ticament quelcom en els pobles de cultura castellana, puix que es desfarien de cop de la sobergueria que els enverina i els priva d'enfrontar- se amb els problemes reals de llur/la seva terra; a l'esquerra, sobretot, li farien un gran favor en desmarcar-la de la dreta o, m&eacute;s b&eacute;, en ajudar-la a convertir-se, ara de deb&ograve;, en una esquerra que for&ccedil;osament ha de combregar amb aquells mots de Lenin que repetirem una vegada m&eacute;s: "Cap naci&oacute; no pot ser lliure si oprimeix una altra naci&oacute;" (Manuel de Pedrolo).</p>
<p style="text-align: justify;">"L'emancipaci&oacute; nacional de Catalunya &eacute;s factible a curt termini, i la seva legitimitat &eacute;s avalada tant pels principis b&agrave;sics de la democr&agrave;cia com pel dret internacional i la mateixa normativa constituent de la Uni&oacute; Europea" "Finalment lliures, els ciutadans de Catalunya deixar&iacute;em d'actuar en el m&oacute;n a trav&eacute;s d'un subjecte interposat; tot el nostre impuls, tot el nostre talent, tota la nostra riqueza repercutiria nom&eacute;s sobre nosaltres; i nosaltres, a trav&eacute;s de les nostres institucions, decidir&iacute;em com administrar- ho (...) En definitiva, deixar&iacute;em de tenir per sempre m&eacute;s aquesta desagradable sensaci&oacute; de treballar perqu&egrave; un altre ens expropi&iuml; els fruits que generem i que, a m&eacute;s a m&eacute;s, com ha pasta en ocasions, ens insulti mentre ens els arravata" (H&egrave;ctor L&oacute;pez Bofill, 1973, Doctor en dret constitucional) .</p>
<p style="text-align: justify;">"L'&uacute;nic avantatge de deb&ograve; (de la independ&egrave;ncia) seria el canvi -fonamental- en la mentalitat de la gent, tant de molts catalans com gaireb&eacute; tots els estrangers. Aquests, per exemple (...) quan parlen d'un lloc com Catalunya, (tenen una) posici&oacute; clara: si no hi ha fronteres, no hi ha pa&iacute;s, nom&eacute;s una comunitat de torracollons nacionalistes que volen malmetre l'ordre mundial insistint en el dret de fer servir el patu&egrave;s local" (Matthew Tree, *1958, escriptor brit&agrave;nic catalan&ograve;fil).</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>CONSEQ&Uuml;&Egrave;NCIES</strong></p>
<p style="text-align: justify;">"Aix&iacute; com mantens una persona avall, alguna part de tu ha d'estar-se all&agrave; avall, &ccedil;o vol dir que no pots elevar-te com altrament s&iacute; podries" (Marian Anderson).</p>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Thu, 13 Nov 2008 10:37:59 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Catalanofòbia i sadisme (III)</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/113042</link>
            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;">RACISME, PREJUDICI I MENYSPREU:</p>
<p style="text-align: justify;">"A la orilla de un barranco/ dos negros cantando est&aacute;n:/ &iexcl;Dios m&iacute;o! &iexcl;Qui&eacute;n fuera blanco.../ aunque fuese catal&aacute;n!") (Cant de negres i mulatos de Cuba, mentre treballaven sota la dominaci&oacute; espanyola).</p>
<p style="text-align: justify;">"De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos...antes que espa&ntilde;oles, desconfiad siempre. Suelen ser espa&ntilde;oles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse" (Antonio Machado).</p>
<p style="text-align: justify;">"La v&iacute;spera de iniciarse la discusi&oacute;n parlamentaria del Estatuto catal&aacute;n, los vendedores de ciertos peri&oacute;dicos, obedeciendo sin duda a una consigna, y creyendo halagar los sentimientos populares, pregonaban a grandes gritos, por la calle de Alcal&aacute;, los art&iacute;culos de "El Imparcial" contra el Estatuto. Grupos de estudiantes, lectores de "El Debate" desde luego -hay que decirlo en honor de la F.U.E.- gastaban est&uacute;pidamente, en la primavera de su vida, sus energ&iacute;as juveniles vociferando contra el Estatuto" (Alexandre Jaume, Impresiones de un constituyente (1931-1933), Palma de Mallorca, 1933, extret del llibre El mallorquinisme pol&iacute;tic (1840-1936), Anselm Llull, Eds. Catalanes de Par&iacute;s).</p>
<p style="text-align: justify;">"El decreto de Franco aboliendo la autonom&iacute;a de Catalu&ntilde;a ten&iacute;a apasionados suscriptores entre los republicanos" (Negrin, president de la 2&ordf; Rep&uacute;blica espanyola).</p>
<p style="text-align: justify;">"&iexcl;Perros catalanes! &iexcl;No sois dignos del sol que os alumbra!" (Governador militar franquista Aymat, 1939).</p>
<p style="text-align: justify;">"No hi havia prou jueus a Espanya com perqu&egrave; llur persecuci&oacute; interess&agrave;s la Falange en la mesura que s&iacute; l'interessava la persecuci&oacute; dels catalans, dels bascs i d'unes altres minories regionals". "L'antisemitisme ocasional del r&egrave;gim de Franco...no constitu&iacute; mai una base doctrinal, com s&iacute;, en canvi, ho foren l'anticatalanisme, l'antibasquisme i l'antigalleguisme" (Herbert R. Southworth, en parlar de l'antisemitisme del feixisme espanyol d'avantguerra) .</p>
<p style="text-align: justify;">"Jud&iacute;o es Companys * -descendiente de jud&iacute;os conversos-, y no hay m&aacute;s que verle la jeta para comprenderlo, sin necesidad de m&aacute;s exploraciones en su &aacute;rbol geneal&oacute;gico" (Edici&oacute;n franquista del ABC, Sevilla, 20-12-1936). (*President catal&agrave; que acab&agrave; detingut per la GESTAPO afusellat per Franco, igual que el President del Bar&ccedil;a, prop de Madrid).</p>
<p style="text-align: justify;">"Espanya no &eacute;s res m&eacute;s que la disfressa del racisme castell&agrave;" (Moss&egrave;n Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesi&agrave;stic i escriptor catalanista) .</p>
<p style="text-align: justify;">"El Presidente de la Generalitat no pinta nada" (Julio Feo, esbirro de Presidencia del govern del PSOE a l&acute;epoca Gonzalez).</p>
<p style="text-align: justify;">&laquo;&Eacute;s curi&oacute;s que els m&eacute;s culpables acusin els m&eacute;s innocents. L'esquerra espanyola s'av&eacute; perfectament amb el colonialisme i est&agrave; ben disposada a fer costat a les organitzacions dretanes i alguns cops neofeixistes que el defensen i, per tant, a ajornar la lluita social que &eacute;s la ra&oacute; primera de la seva exist&egrave;ncia, puix que tamb&eacute; per a ella la uni&oacute;n sagrada t&eacute; prioritat sobre el conflicte entre classes, la solidaritat prolet&agrave;ria, l'internacionalisme que en la seva versi&oacute; correcta no consisteix pas en l'asserviment de comunitats m&eacute;s indefenses, en la imposici&oacute; d'una cultura pretesament "superior". Tota aquesta gent amb tanta poca capacitat de comprensi&oacute; quan se'ls toca all&ograve; que tossudament tenen per seu, b&eacute; s&oacute;n favorables a la descolonitzaci&oacute; quan afecta d'altres Estats, i aix&iacute; la veurem promoure campanyes de solidaritat i constituir comit&egrave;s d'ajuda als oprimits d'indrets llunyans mentre donen llenya als qui tenen m&eacute;s a prop i a favor dels quals, per aquesta ra&oacute; de proximitat, podrien emprendre accions eficaces en lloc de fer-los la traveta&raquo; (Manuel de Pedrolo, escriptor catal&agrave;).</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Els catalans som per a l'espanyolisme el que els jueus per als nazis, i l'anticatalanisme no &eacute;s sin&oacute; l'antisemitisme espanyol. Els catalans conscients, igual que els negres o els jueus o tantes altres nacions trepitjades al llarg de la hist&ograve;ria, hem d'esfor&ccedil;ar-nos al m&agrave;xim, perqu&egrave; anem contracorrent (discriminat per les lleis, s&agrave;dicament calumniats pels mitjans de comunicaci&oacute; espanyols, etc.). </strong></p>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Wed, 12 Nov 2008 10:02:51 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Catalanofòbia i sadisme (II)</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/112920</link>
            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;">MENTIDES I MANIPULACIONS, COLONITZACI&Oacute;, ACOMPLEXAMENT.</p>
<p style="text-align: justify;">"("La bestia") seguir&agrave; pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir" (2005, juny - Xavier Pericay al diari ABC, tot referint-se als catalanistes com a "nazis").<br /><br />"Maragall ho va veure clar: "Porque he aqu&iacute; c&oacute;mo mata la parodia: se fija en el gesto descompuesto del hombre apasionado, lo vac&iacute;a de pasi&oacute;n, pone en vez un sentimiento peque&ntilde;o y he aqu&iacute; el h&eacute;roe convertido en mamarracho. Y el pueblo r&iacute;e, &iexcl;infeliz!, y le est&aacute;n matando el alma. "La venganza catalana": "La venjan&ccedil;a de la Tana". &iexcl;Ja, ja, ja! &iexcl;Qu&eacute; exacto, qu&eacute; bien encontado, qu&eacute; divertido! Y el sentimiento catal&aacute;n de lo heroico se va al diablo" (...) Ara que parlem amb tot l'espinguet de desmitificaci&oacute; ser&agrave; profit&oacute;s de popularitzar- la, ja que, sovint, m&eacute;s que el noble afany de desfer mites, tenim la tend&egrave;ncia iconocl&agrave;stica de viure sense s&iacute;mbols. Hem de saber comprendre on acaba la desmitificaci&oacute; i on comen&ccedil;a la rebentada" (Rebentades-Segones intencions, 1967, Ed. d'Aportaci&oacute; Catalana, de Carles Mu&ntilde;oz Espinalt, 1920-1993, patriota catal&agrave; fundador de la Psicoest&egrave;tica) .<br /><br /><strong>Els espanyols professionals ens han dit tant que el nacionalisme (el nostre, el de les v&iacute;ctimes) &eacute;s racisme, que sempre hem d'estar disculpant-nos, demostrant que som supersolidaris i superprogres i demanant perd&oacute; per existir o...per voler existir i sobreviure a llur odi i racisme (per semblar dem&ograve;crates ens volen obligar a fer el paperot de bufons i d'esclaus). En canvi no som sovint prou conscients en les nostres responsabilitats en altres aspectes, com el del sacrifici personal, l'autosolidaritat nacional, etc .<br /></strong><br />"En voler fer un irresponsable del catal&agrave; que nega una espanyolitat a qu&egrave; l'obliguen, obeeix el f&agrave;cil moviment mental de desqualificar- lo perqu&egrave; sempre &eacute;s m&eacute;s senzill declarar l'altre inepte que no pas escoltar-lo. O potser no sap que els nacionales, l'actitud dels quals adopta, amb tots els matisos que calgui, tenien prou consci&egrave;ncia que entraven en una altra terra, en un altre pa&iacute;s, si les forces que hi abocaven eren, com deien ells mateixos, un ej&eacute;rcito de ocupaci&oacute;n. Hi ha alg&uacute; que ocupi la pr&ograve;pia comunitat?" ("El pa&iacute;s est&agrave; ocupat", per M. de Pedrolo)<br /><br />"Catalunya era desconeguda dels catalans moderns, era una mare a la qual no es deixava criar en sos propis pits els fills, que eren donats a una dida forastera" ("La tradici&oacute; catalana", cap. I, 1892, d'en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).<br /><br />"Hay que llenar Catalu&ntilde;a de lo peor que tenga Espa&ntilde;a" (Mart&iacute;nez Anido, cap de la policia d'ocupaci&oacute; espanyola durant l'&egrave;poca del pistolerisme a Barcelona, en carta al Dictador genocida Miguel Primo de Rivera). <br /><br />"Obligar a usar el castellano a Catalu&ntilde;a es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un ni&ntilde;o corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas" (Juan Llarch "Catalu&ntilde;a y la nacionalidad espa&ntilde;ola". Madrid 1927). <br /><br /><strong>(Els castellans trobaren a Am&egrave;rica una moneda romana)</strong> "la qual cosa a los que se jactavan de aver hallado las Yndias y ser los primeros que a ellas oviessen navegado quit&oacute; la gloria y fama que av&iacute;an alcan&ccedil;ado" (Luca Marineo a "De las Cosas Memorables de Espa&ntilde;a", <strong>per anticatalanisme, deixa clar que els castellans no van descobrir Amer&iacute;ndia. &Eacute;s doncs pal&egrave;s que els mateixos castellans de l'&egrave;poca tenien consci&egrave;ncia que la Descoberta d'Amer&iacute;ndia no havia pas estat de cap manera cosa de castellans, i el fet que en Colom fou rebut a Barcelona deixa clar de qui va ser aquesta gesta</strong>).<br /><br /><strong>El cofoisme catal&agrave; consisteix a no arribar al fons de la q&uuml;esti&oacute; a fi de poder seguir en la rutineta eutan&agrave;sica, en el victimisme sentimentaloide i el cofoisme ploramiques, &eacute;s a dir, en la in&ograve;pia, conreant tots aquests trets tan plebeus, tan mesquins, tan miseriosos, tan mediocres, tan indignes, que empalaguen la nostra caracteriologia col&middot;lectiva i la fan tan grisa, tan covarda, tan curteta, tan mortalment ensopida i tan provinciana i provoquen la catalanof&ograve;bia de biaix o li donen ales .<br />No crec de cap manera que els dirigents espanyols (que sols s&oacute;n espanyolistes per interessos creats pol&iacute;ticoecon&ograve;mics, perqu&egrave; segur que llur p&agrave;tria real deu ser el Banc Mundial o el d'Espa&ntilde;a, i el client que millor els pagui i llur bandera del mateix color que els bitllets amb qu&egrave; els paguen) sien provincians ni est&uacute;pids ni tan sols integristes o especialment espanyolistes, m&eacute;s aviat s&oacute;n professionals (bagasses) de la pol&iacute;tica. Els catalans ni aix&ograve; saben analitzar i tendeixen a pensar que tot &eacute;s q&uuml;esti&oacute; d'idees, quan en realitat, per a eixa gentola, tot &eacute;s q&uuml;esti&oacute; d'eurons . <br />Els catalanets som els m&eacute;s pelaperes del m&oacute;n sencer. Acomplexats pel racisme anticatal&agrave; que supura pertot arreu a instigaci&oacute; de l'oligarquia espanyola (sempre necessitada de fer-nos callar i d'acollonir- nos, en un perpetu mobbing per tal que no reclamem el que ens roben i que no demanem la senzilla i elemental llibertat), per fer-nos els bons nens, anem sempre pel m&oacute;n de megasolidaris i salvadors de tota mena de pobles, &egrave;tnies, foques i qualsevol altra bona causa, en lloc de solucionar el nostre megaproblema cr&ograve;nic. Exactament l'estrat&egrave;gia que volen a Madrid i que ens administren a trav&eacute;s de tota mena de colonitzats: des d'ONGs fins a esquerrans, des de cat&ograve;lics pietosos fins a ma&ccedil;ons "generosos". Jo no s&eacute; quan tindrem les aganyes per adonar-nos de "la jugada". Perqu&egrave; aganyes hem de tenir per plantar cara a la manipulaci&oacute; i el mobbing persistent dels nostres depredadors: els llops espanyols. Als jueus els cost&agrave; sis milions de morts, i segurament eren ja m&eacute;s llestos que nosaltres</strong></p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Tue, 11 Nov 2008 11:18:22 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Barack Hussein Obama does shake the prejudice</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/112702</link>
            <description><![CDATA[<span id="bodyspan" class="fnt112">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal">I think that the election of Obama is a serious setback for the anti-americans. Against the odds "a black" will command the 1st world power, branded as racist, and so on. by the anti-American and especially the European ones.&nbsp;<br />&nbsp;Of course, prejudices are not easy to destroy even with the light of the facts and evidences, because as well as the larger is the light, the pupil of the fanatical gets narrow and narrow.&nbsp;<br />It is curious that so many people from so many people with serious problems at home, often under tyrants as rulers, lost time&nbsp;on the anti-Americanism rather before sweeping the own house. But this is a safety valve, in the style of anti-Semitism: "America is always wrong and is to blame for every trouble around the world"... this axiom might be unchangeble for AntiAmericanists. The difference is that Jews were down and USA are top and you can not organise any progroms against.&nbsp;<br />An example of what I say is some "antiAmerican" Italians, who have a poseur dictator ruling Italy through a media-judicial Dictatorship (as it controls virtually all the major Italian media) and spend their time in far "ennemies". I guess it's more confortable than challenging a dictator. </p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal">It doesn't mind that thanks to the Allies were defeated Fascism. In just revenge even now mayor of a new fascist government in Rome. Sometimes there are Leftists that hate more Democracy than Fascism.<br />"Few people can be happy if they do not hate other people, or nation or creed" (Bertrand Russell, British philosopher). </p>
</span>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Sun, 09 Nov 2008 10:46:20 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Catalunya, tan lluny de Déu i tan aprop d'Espanya.</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/112649</link>
            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: 'Comic Sans MS';">La nostra gauche divine progre i pseudocatalanista, tan inconsistentment de disseny (el disseny: la droga d&rsquo;ells), s&rsquo;ha empassat -com no- la rondalla caribenya del mestissatge dels Maragall i cia.<span>&nbsp; </span>Sempre han estat jacobinament antireligiosos, gaireb&eacute; per principi gen&egrave;tic i per bilis (tal com els blavers i espanyols s&oacute;n anticatalans per collons). Potser la frustraci&oacute; de tants segles de suportar la podrida Inquisici&oacute; del martillo de herejes. Deixem-ho aix&iacute;, si voleu. Per&ograve; sovint han tingut la gent devota, injustament i superficalment, per supersticiosos, tronats, porucs, beats, nacionalcat&ograve;lics, etc, tot plegat si fa no fa en el mateix sac i sense capficar-se a filar-hi m&eacute;s prim, se n&rsquo;han fomut amb escassa eleg&agrave;ncia i amb un fastig&oacute;s menyspreu i complexe de superioritat. Han llen&ccedil;at bona part d&rsquo;aquest important segment sociol&ograve;gic en mans de la dreta i, sovint, en bra&ccedil;os del feixisme espanyolista m&eacute;s perill&oacute;s.<span>&nbsp; </span></span><span style="font-family: 'Comic Sans MS';" lang="FR">&Eacute;s aix&ograve; digne de patriotes ni de dem&ograve;crates responsables i intel.ligents?. No: &eacute;s sols obra d&rsquo;irresponsables i d&rsquo;eg&ograve;latres rebordonits.<span>&nbsp; </span>Per&ograve;, qu&egrave; fan, aquests, i les anteriors generacions de gauche divine, whisky amb soda en m&agrave;?.<span>&nbsp; </span>Quan s&oacute;n joves molta gent, sovint amb poca pela i prou temps, fan activitats socials extres: per distreure&acute;s, per moda, per mimetisme, per creure&rsquo;s millors que els altres, per jacobinisme il.lustrat, per ser positius, per tranquil&middot;litzar-se la consci&egrave;ncia, etc.Tanmateix, a la llarga, tot plegat acaba en foc d&rsquo;encenalls: esnobs amb esnobs i despistats xoquen, es desencisen a la primera que volen fer carrera, se&rsquo;n descobreixen les mis&egrave;ries, etc.Talment, les utopies futuristes (marxisme, anarquisme...) atrauen la xerrameca, ja que parlotejar sembla eixir barat: precioses ideologies humanistes a fi que &ldquo;la col&middot;lectivitat&rdquo; faci all&ograve; que ens pot corcar la consci&egrave;ncia i que nosaltres en persona sembla que no estem disposats a fer per ajudar l&rsquo;altri. </span><span style="font-family: 'Comic Sans MS';">Ideologies tan vol&agrave;tils vitalment com l&rsquo;alcofoll.<span>&nbsp; </span>La meva generaci&oacute;, la de la transici&oacute; (llavors rond&agrave;vem els 20 o poc m&eacute;s) &eacute;s un exemple d&rsquo;esquerra relativament combativa per&ograve; totalment, ja, ap&agrave;tica, f&ograve;ssil i inepta, especialment en temes nacionals que, en general, mai no cops&agrave; en llur fond&agrave;ria. Qu&egrave; fan, els meus vells camarades, els mateixos qui es jugaven la vida en escampar pamflets?. N&rsquo;hi ha, dels meus, que han acabat al PCE, al PSOE, fins i tot al PP; n&rsquo;hi ha de pluriempleats, qualcuns han acabat prou rics i no veig que es gasten les peles en cap causa catalana -que jo s&agrave;pia-, fins i tot n&rsquo;hi ha que -tot i ser pare i mare catalanoparlants- han castellanitzat els fills sense suc ni bruc; n&rsquo;hi ha qui duu els fills a col&middot;legis privats pro-PP... </span><span style="font-family: 'Comic Sans MS';" lang="FR">Part d&rsquo;aquests treballen en l&rsquo;ensenyament, on viuen c&ograve;modament enmig un ambient de tebi nacionalisme, protegits professionalment de la realitat m&eacute;s dura.<span>&nbsp; </span>Aix&ograve; s&iacute;: la majoria continuen tan ir&ograve;nicament agn&ograve;stics, almenys aparentment, com de costum. Molt tolerants, diuen, i segurament per pura mandra. Per&ograve;, al capdavall, anticlericals, tot i que el baix clergat catal&agrave; fou sovint, com ara a la Guerra de Successi&oacute; o en part sota el franquisme, punta de llan&ccedil;a de les llibertats catalanes. </span><span style="font-family: 'Comic Sans MS';">I fins i tot antireligiosos: potser reminisc&egrave;ncies d&rsquo;en Lenin o de la revista El Temps (l&rsquo;&uacute;nica que conec en tot lo m&oacute;n que escriu sempre &ldquo;d&eacute;u&rdquo; en min&uacute;scula, com si fos la KGB, potser tamb&eacute; tenen vocaci&oacute; d&rsquo;adoctrinar-nos en les excel&middot;l&egrave;ncies de l&rsquo;ateisme materialista). Ara b&eacute;, que si en Lenin ressuscit&agrave;s -ai,ai,ai...-segur que els satiritzava durament en qualque dels opuscles de combat que ell solia escriure contra petitburgesos i d&rsquo;altres paparres del proletariat.<span>&nbsp; </span>Vet aqu&iacute; la malenc&ograve;nica natura humana. S&eacute; d&rsquo;anarquistes de llavors que ara s&oacute;n terribles rapinyaires advocats de ricatxos. O la Karmele Merxante, llavors modern&iacute;ssima articulista anarcofeminista de l&rsquo;underground, anarco de pro i contracultural Ajoblanco i ara il&middot;lustre cotorra a sou del m&eacute;s infames programes de reality-xou ,desvergonyits detritus de la telebrut&iacute;cia de&nbsp; per a marukhitzar el poble. Pitjor que Homer Simpson.<span>&nbsp; </span>&Eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil que un poble canvi&iuml; de llengua que no pas de creences: els sants canvien de nom per&ograve; s&oacute;n els mateixos, si fa no fa, llur vida i les devocions que generen es perden en una altra llengua... </span><span style="font-family: 'Comic Sans MS';" lang="FR">I doncs: la religi&oacute;, la fe es troba m&eacute;s al fons de la sociologia de masses, malgrat els demagogs, els Robespierres, els marxistesleninistes, etc... Aquests descendents de Voltaire, d&rsquo;Almirall i de Blasco Ib&agrave;&ntilde;ez, en atacar la &rdquo;idea&rdquo; de D&eacute;u, sols fan que la massa social s&rsquo;espanyolitzi m&eacute;s radicalment i r&agrave;pida. S&oacute;n el llast d&rsquo;un nacionalisme su&iuml;cida i fr&iacute;volament de marca (anti o a-religosa).<span>&nbsp; </span>Finalment: els anglosaxons controlen la geopol&iacute;tica mundial perqu&egrave; s&oacute;n protestants, &eacute;s llur poderosa arrel d&rsquo;alfabetitzaci&oacute; i estudi sistem&agrave;tic, de ment ordenada i anal&iacute;tica, de treball realista, de llibertat de pensament i consci&egrave;ncia,de discusions i interpretacions hermen&egrave;utiques rigoroses. </span><span style="font-family: 'Comic Sans MS';">De fer les coses b&eacute; i no decidir les coses mig bufats en algun soparot o en alguna gala de bombos mutus. Sols els entendrem i ens ajudaran si obrem en conseq&uuml;&egrave;ncia, sense frivolitats irresponsables ni amateurismes de sarau com els que ara ens corquen i ens duen cap a l&rsquo;extinci&oacute; com a naci&oacute; viva, enmig d&rsquo;un guirigall de jovent fent l&rsquo;indi.<span>&nbsp; </span>Fets i breu: Ramon Llull i Antoni Gaud&iacute;, potser els catalans m&eacute;s universals i genials de tota la nostra hist&ograve;ria, foren m&iacute;stics cristians, el contrast demostratiu -per comparaci&oacute; amb la nostra cultureta gauche divine- de qui &eacute;s cadasc&uacute; en aquest m&oacute;n, i del que pot donar de si cada manera de ser i de pensar i d&rsquo;actuar.<span>&nbsp; </span>A la cultura anglosaxona els valors del treball i de la realitat s&oacute;n temes forts, quasi sagrats. El treball no es deu mesclar, d'entrada, amb el xalar perqu&egrave; el sol t&ograve;rcer, cal fer b&eacute; el treball per despr&eacute;s xalar a gust i sense maldecaps, sense "stress". &Eacute;s un altre plantejament vital, m&eacute;s l&ograve;gic i madur. A mi em conven&ccedil; aquest tret de la cultura anglosaxona: &eacute;s pr&agrave;ctic, realista, eficient i seri&oacute;s. &Eacute;s fer b&eacute; les coses. No em convencen les "santas tradiciones" de la cultureta mediterr&agrave;nia de mesclar les rialletes sornegueres amb les an&agrave;lisis de temes importants, ho sent: Jo vull v&egrave;ncer i estic fart dels problemes eternitzats que arrosseguem, no vull passar-me aix&iacute; 25 anys m&eacute;s, no em sedueix la idea.<span>&nbsp; </span>Mentre no ens modernitzem en tots estos enfocaments continuarem essent els perdedors i restarem, com de costum, m&eacute;s aprop de la cultura africana que no pas de la nordeuropea/occidental. La cosa &eacute;s aix&iacute; de lapid&agrave;ria.<span>&nbsp; </span>Ser nacionalista de qualsevol tend&egrave;ncia (mireu Malcolm X, Attat&uuml;rk, Martin Luther King, Bismarck, Gandhi, M. Collins, Maci&agrave;, Xirinacs...) t&eacute; molt a veure amb la modernitzaci&oacute; i la millora de les valors morals. Parl, evidentment, dels nacionalistes reals, dels qui avancen i resolen b&eacute; els problemes, no pas dels qui es queden mirant-se el melic amb autisme i rient-se d'aix&ograve; i d'all&ograve; amb posat de superioritat siciliana i es diuen "nacionalistes".<span>&nbsp; </span>Espavil, gent!.<span>&nbsp;</span> Catalunya, tan lluny de D&eacute;u i tan aprop d&rsquo;Espanya i Fran&ccedil;a!!.</span><b><span style="font-size: 16pt; color: red; font-family: 'Comic Sans MS';"></span></b></span></p>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Sat, 08 Nov 2008 19:36:04 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Cristianisme sense religió</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/112588</link>
            <description><![CDATA[<span id="bodyspan" class="fnt112">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span></span>Com que els ateus solen fer gala d'ignorar tot all&ograve; que fa olor "a religi&oacute;", no en saben res i se&rsquo;n fan les idees arbitr&agrave;ries que els d&oacute;na la gana igual que els blavers es repensen la filologia com els surt dels camals. &Eacute;s la l&ograve;gica conseq&uuml;&egrave;ncia de considerar que la ignor&agrave;ncia en aquests temes &eacute;s sin&ograve;nim de modernor, cultura, civilitzaci&oacute; i intel&middot;lig&egrave;ncia (un altre orwel&middot;li&agrave; "la ignor&agrave;ncia &eacute;s la cultura" del Ministeri de Cultura del Gran Germ&agrave;).</span></span> </p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>Si els ateus que bramen contra el cristianisme s&rsquo;haguessin llegit el Nou Testament, sabrien que hi ha un concepte d'esgl&eacute;sia que no t&eacute; gaire relaci&oacute; amb les denominacions i les afiliacions de feligresos ja que parla del "Cos m&iacute;stic" com a "esgl&eacute;sia invisible" (que sols D&eacute;u coneix) i igualment parla que no deuen dir que l'un &eacute;s de Pau o l'altre d'Apol&middot;los (o, com ara, que l'un &eacute;s cat&ograve;lic i l'altre protestant, etc.). Item m&eacute;s: fins al s. III no hi ha const&agrave;ncia de cap lloc de culte espec&iacute;ficament cristi&agrave;. Els cristians s'aplegaven a les cases particulars (com ara solen fer en pa&iuml;sos on s&oacute;n perseguits, com Xina, Vietnam, Iran, etc.)<span>&nbsp;&nbsp;<a href="http://www.vom.com.au">Explicaci&oacute;</a></span> o b&eacute;, en &egrave;poca de persecucions, a les catacombes o al camp o en coves.</span></span> </p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">A part, que una esgl&eacute;sia c&ograve;moda i afavorida pel Poder sols acaba essent un niu d'interessos purament terrenals, niu de corrupci&oacute;. I aix&ograve; &eacute;s el que passa en les estructures eclesials del M&oacute;n occidental. Per aix&ograve; no hi crec ni en s&oacute;c membre. </span></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">Aix&iacute; que quan a voltes em demanen -com a Torquemades ateus intemptant descobrir "l'heretgia"- "de quina esgl&eacute;sia s&oacute;c", vet ac&iacute; que fa 15 anys que no he xafat una esgl&eacute;sia-temple de cap tipus (a no ser per soterraments, noces, bateigs o comunions). Per on vaig, doncs?</span></span> </p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">Vet ac&iacute;: El cristianisme exposat a catalanistes seculars:<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;<a href="http://wave.prohosting.com/fortesa">1</a></span></span></span>, <a href="http://wave.prohosting.com/fortesa/Constituci%F3/metanoia.html ">3</a>, <a href="http://wave.prohosting.com/fortesa/Constituci%F3/justicia.html ">4</a>, <a href="http://www.presenttruthmag.com/spanish/index.html ">5</a>, <a href="http://www.sedin.org/propcat/X0028_Cr.htm ">6</a></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><br /></span></span><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">La gran majoria dels ateus tenen d'aquests temes unes idees arrogants basades en prejudicis i tradicions cat&ograve;liques (de les quals s&oacute;n el negatiu fotogr&agrave;fic) perqu&egrave; el sentit originari del mot esgl&eacute;sia (ek-kles&iacute;a) es refereix a la gent (assemblea de cridats per D&eacute;u), no pas al temple. De fet, els cristians primitius es reunien en cases particulars, a l'aire lliure o en catacumbes en &egrave;poques de persecuci&oacute; (milers de km. de catacumbes sols a Roma). Fins al s. IV no tenim const&agrave;ncia de temples "cristians" tal com ara els entenem per deformaci&oacute; cultural. I a la B&iacute;blia diu: "Els vers adoradors no m'adoraran ni a Jerusalem ni a Samaria sin&oacute; en esperit i en veritat", &ccedil;o &eacute;s: cap necessitat de cap temple. Pregar &eacute;s di&agrave;leg i &eacute;s ser conscient de les limitacions humanes, i &eacute;s parlar amb D&eacute;u com parles amb ton pare o amb un amic, i aix&ograve; no requereix aqueixes supostes cerim&ograve;nies que els ateus solen creure consubstancials a la creen&ccedil;a. </span></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">El mateix Jes&uacute;s digu&eacute; al Sanedr&iacute;: "Jo destruir&eacute; aquest temple i el rebastir&eacute; en tres dies", el Sanedr&iacute; l'acus&agrave; de voler carregar-se el temple de pedra, per&ograve; l'Evangeli diu que es referia al propi cos (el "temple" de carn) i a la seva ressurrecci&oacute;. Dietrich Bonh&ouml;ffer, pastor de l'esgl&eacute;sia alemanya antinazi i barcelon&iacute; d'adopci&oacute;, parlava d'esgl&eacute;sia i de cristianisme "sense parets", directament dins el m&oacute;n. </span></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">Quan jo preg, no deman pas perd&oacute; amb paraules repetitives o sense sentit, com ensenyen les comedietes televisives de consum en boca de monges mig embogides, ans parl a la meva consci&egrave;ncia. Perqu&egrave; s&iacute;: jo parl amb la meva consci&egrave;ncia i amb el D&eacute;u dels qui hi creiem, i &eacute;s una llibertat de consci&egrave;ncia -principi de les llibertats democr&agrave;tiques occidentals tal com ara les entenem, de fet fins i tot les Corts catalanes foren la continuaci&oacute; de les treves de D&eacute;u de l'abat Oliva- que els fai-stalinistes i integristes ateus no podran matar ni matant-nos a nosaltres, com sovint han fet al llarg de la Hist&ograve;ria. Ni tampoc els qui segueixen l&iacute;ders religiosos que es mouen com a diplom&agrave;tics o managers entre els interessos creats purament materialistes i gasius.</span></span> </p>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 11pt; font-family: 'Times New Roman';" lang="CA">Em semblaria molt b&eacute; que totes les esgl&eacute;sies venguessin totes les riqueses sup&egrave;rflues que tenen, perqu&egrave; l'obra de D&eacute;u, segons l'evangeli, sols ha de dur sarr&oacute; i sand&agrave;lies, ni tan sols diners al sarr&oacute;. La B&iacute;blia no prohibeix que un creient sia ric: a les comunitats cristianes n'hi havien de tota classe social (Abraham o Salam&oacute; eren molt rics, per ex., en l'Antic testament), el que prohibeix s&oacute;n les riqueses injustes. Prou comunitats cristianes primitives i tamb&eacute; posteriorment han practicat el comunisme de b&eacute;ns, anomenat "comunisme no cient&iacute;fic o precient&iacute;fic" pels marxistes.</span></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 11pt; font-family: 'Times New Roman';" lang="CA"></span>&nbsp;</div>
</span>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Sat, 08 Nov 2008 10:16:49 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Catalanofòbia i sadisme (I)</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/112545</link>
            <description><![CDATA[<span id="bodyspan" class="fnt112">
<p style="text-align: justify;" class="BodyText3"><span lang="ES-TRAD"><strong><span style="font-size: small;"><span style="color: #0000ff;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span></span></span></span></strong></span><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt;" lang="FR">AMENACES I VIOL&Egrave;NCIA, MENTALITAT GENOCIDA:<br /><span>&nbsp; <br /></span>(A</span><span style="font-size: 11pt;">ls colonitzadors, quan venen a "<i>provincias</i>" i assisteixen a&nbsp;una ballada de folklore catal&agrave;) "nom&eacute;s els manca el Salakof" (Carles M. i Espinalt, 1920-1993, patriota catal&agrave; fundador de la Psicoest&egrave;tica) .</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>"Catalunya &eacute;s l&acute;Am&egrave;rica dels espanyols" (Isidre Gelabert&oacute; Sala, treballador catal&agrave;).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt;"><span>&nbsp;</span><span lang="FR"><span>&nbsp;</span>"Jo&acute; m recordo haver vist plorar &agrave; molts Catalans el Juny de 1640, quan sortien &agrave; veure els Cavalls de les ordres militars qui se preparaven &agrave; Madrid y sentien ab molt sentiment les coses que&acute;s deyen. </span></span><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD">Alguns preguntaven als soldats:</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>-<i>Donde buena, se&ntilde;or soldado?</i> y responien:</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>-<i>A buscar el tesoro de Barcelona</i>; (puix res atreya tant els seus cors com el banch y taula de la Ciutat, que ells anomenaven tresor).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>-<i>Hombres son los Catalanes,</i> -replicaven alguns-, <i>y se defenderan hasta la muerte!.</i></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span>&nbsp; </span>-<i>Es verdad,</i> responien, <i>pero esta vez se acabar&aacute; con sus fueros, vidas y tesoro, gracias a un poderoso ej&eacute;rcito, y los que quedaremos con vida, seremos ricos; con el tiempo se dir&aacute; que los fueros existieron, pues Catalu&ntilde;a ha de ser nueva Castilla</i>" (</span><span style="font-size: 11pt;">22 Abril 1641. <i>Imprimatur.</i> Josephus Fontanella. <i>Laus Deo. Assessor</i>).</span><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>"<i>Mientras queden catalanes y piedras hemos de tener enemigos y guerra</i>" </span></span></p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">(L'anticatal&agrave; Quevedo escriu sobre la guerra contra Catalunya amb una insinuaci&oacute; potser genocida, 1644).<span style="color: blue;"></span></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>&laquo;<i>Por el justo derecho de conquista que (de estos reinos) han hecho mis armas</i>&raquo; </span></span><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">(Felip V al Decret de "<em>Nueva Planta</em>"). </span></span></p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>"<em>El problema catal&aacute;n no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricci&oacute;n; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego</em>" ("<i>La Correspondencia Militar</i>", Madrid, 13&middot;12&middot;1907).<span>&nbsp; </span></span></span></p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span></span><span style="font-family: Times New Roman;">"<i>Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de Espa&ntilde;a la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta a&ntilde;os. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero s&oacute;lido y c&oacute;modo. Ha valido para dos siglos</i>" (<i>Memorias</i>, de Manuel Aza&ntilde;a, President de la 2&ordf; Rep&uacute;blica Espanyola).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>"<i>Castilla siente de cerca el placer anticipado de su pr&oacute;xima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro pa&iacute;s. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantar&aacute; y con ella toda Espa&ntilde;a; porque Espa&ntilde;a quiere vivir sabr&aacute; demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana</i>" (On&eacute;simo Redondo, dirigent feixista espanyol, 1934).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span><span class="postbody">"<em>En esta regi&oacute;n contamos con muchos aliados, pues los anarquistas que dominan en la misma se han encargado de matar a la mayor parte de los separatistas, que renegaban de ser espa&ntilde;oles</em>" (Francesc Ferrer i Giron&egrave;s recull en el seu "<em>Gran llibre per la independ&egrave;ncia</em>" la frase escrita per un militar espanyol al diari argent&iacute; La Naci&oacute;n l'any 36 sota el pseud&ograve;nim de Armando Guerra on diu referint-se a Catalunya).</span></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span><span style="font-family: Times New Roman;">&nbsp; </span></span><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp;</span>"<i>Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran f&aacute;brica y Barcelona en un inmenso solar</i>" (General Queipo de Llano. Emissi&oacute; radiof&ograve;nica, 1936).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span><span style="font-family: Times New Roman;">&nbsp; </span></span><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp;</span>"<i>Catal&aacute;n, jud&iacute;o y renegado,</i></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">pagar&aacute;s los da&ntilde;os que has causado.</span></span></i> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Arriba escuadras, a vencer,</span></span></i> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><i><span style="font-size: 11pt;">Que en Espa&ntilde;a empieza a amanecer</span></i><span style="font-size: 11pt;">"</span></span> <span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">(Versi&oacute; del Cara al Sol cantada durant la Batalla de l&acute;Ebre, 1938).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>&laquo;<i>La entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catal&aacute;n</i>&raquo; (Decret del general Franco de 1938, abolint l'Estatut d'autonomia de Catalunya). </span></span></p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp;</span><span>&nbsp;</span>"<span class="postbody"><em>No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos reto&ntilde;e en Barcelona un separatismo est&uacute;pido y pueblerino No hay m&aacute;s que una naci&oacute;n: &iexcl;Espa&ntilde;a! Antes de consentir campa&ntilde;as nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ning&uacute;n modo admito, ceder&iacute;a el paso a Franco sin otra condici&oacute;n que la que se desprendiese de alemanes e italianos</em>" (Negr&iacute;n, President de la 2&ordf; Rep&uacute;blica espanyola "antifeixista" ).</span></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span class="postbody"><span style="font-size: 11pt;"><span>&nbsp;&nbsp;</span></span></span><span style="font-size: 11pt;">"<span class="postbody"><i>El terrorismo en el Pa&iacute;s Vasco es una cuesti&oacute;n de orden p&uacute;blico, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catal&aacute;n</i>" (Felipe Gonzalez, President del Govern espanyol, del PSOE).</span></span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt;"><span>&nbsp; </span>"Al crit de "<em>Viva Espa&ntilde;a</em>" els militars assaltaven els locals del Cucut i de La Veu de Catalunya el 1906. Al crit de "Viva Espa&ntilde;a" els franquistes assaltaven el poder el 1936. Al crit de "<em>Viva Espa&ntilde;a</em>" ens han imposat silenci, ens han afusellat, ens han enva&iuml;t, ens han colonitzat i han escurat les nostres butxaques. </span><span style="font-size: 11pt;" lang="FR">El nom t&egrave;tric d'Espanya ha servit per emparar totes les ambicions, totes les tiranies, tots els colonialismes, totes les inquisicions, totes les explotacions, tots els genocidis. </span><span style="font-size: 11pt;">Cap home ni poble de la Pen&iacute;nsula no podr&agrave; considerar-se alliberat, mentre no haurem esborrat del mapa el f&uacute;nebre nom d'Espanya" (Moss&egrave;n Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesi&agrave;stic i escriptor catalanista) .</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times New Roman;">&nbsp;<span>&nbsp; </span>"En el sup&ograve;sit que a mi m&acute;amo&iuml;n&eacute;s tenir un cognom castell&agrave;, sensaci&oacute; que no experimento, tractant-se del nom Mu&ntilde;oz sentiria la joia de saber-lo de reminisc&egrave;ncies jueves. Poble, el jueu, amb el qual m&acute;hi sento identificat, perqu&egrave; els jueus, com els catalans, han patit un drama &ndash;ells m&eacute;s que nosaltres- que no voldria ni per al meu pitjor enemic: veure&acute;s a punt d&acute;&eacute;sser exterminats com a poble i per pobles &ndash;m&eacute;s forts en gent, per&ograve; m&eacute;s pobres d&acute;&agrave;nima- que detesten i envegen catalans i jueus, sense saber-ne ben b&eacute; les causes" (Carles Mu&ntilde;oz Espinalt, 1920-1993).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span>&nbsp;</span></span><span style="font-size: 11pt;"><span>&nbsp;</span>"<i>En caso de que Catalu&ntilde;a se independizase, no dudar&iacute;a en usar la fuerza con tal de asegurar la unidad de Espa&ntilde;a</i>" (Manuel Fraga Iribarne, *1922, pol&iacute;tic transfranquista gallec).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>"A vegades penso que aquell camp de concentraci&oacute; no ha desaparegut del tot, perqu&egrave; encara tinc damunt meu aquella mateixa bandera que em volia destruir" (</span></span><span style="font-size: 11pt;" lang="EN-GB"><span style="font-family: Times New Roman;">Joan B. Cendr&oacute;s i Carbonell, "Avui", 10 de juliol de 1986).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt;" lang="FR"><span>&nbsp; </span>"Cap dels detinguts no oblidar&agrave; mai el pas per comissaria. Entre insults i amenaces constants sofriren un tracte degradant i fins i tot tortures. </span><span style="font-size: 11pt;">Nom&eacute;s arribar a Torredembarra, amb les mans lligades amb cordes, els feren agenollar cara a la paret durant m&eacute;s de dues hores, alguns fins i tot tres, al crit de <i>"&iexcl;Al suelo como perros!".</i> La llengua catalana fou negada fins i tot per a usar-la entre els detinguts a crits de <i>"&iexcl;En cristiano!"</i>, <i>"&iexcl;En espa&ntilde;ol, polaco!"</i> o fins i tot <i>"etarras"</i> y <i>"perros catalanes".. .&iexcl;A estos perros catalanes ni agua!"</i>, deien. En alguns casos, en anar al lavabo, comprovaven desesperats que de l'aixeta no en sortia ni una gota. Un d'ells va necessitar assist&egrave;ncia m&egrave;dica dues vegades ja que comen&ccedil;ava a patir taquic&agrave;rdies. .." (Detenci&oacute; arbitr&agrave;ria de joves per la gu&agrave;rdia civil el 28-7-2002).<span>&nbsp; </span></span></span></p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span>&nbsp; </span>"Cal posar tancs en el territori que cometi un acte de desobedi&egrave;ncia constitucional" </span></span><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">(2005, juny, l'Albert Boadella, dramaturg, en una entrevista al diari ABC, tot fent refer&egrave;ncia a les reivindicacions nacionalistes catalanes, al nou Estatut i model de finan&ccedil;ament).</span></span> </p>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><span>&nbsp;</span>Poble que no canta, mor. Si no ens deixen cantar &eacute;s perqu&egrave; volen matar-nos Anem amb molt d'esme perqu&egrave; els jueus tampoc no es pensaven que la pujada de Hitler al poder, malgrat ser un antisemita declarat, podia acabar amb 6 milions de jueus exterminats. No se'l cregueren ni pensaven que "en temps moderns i al cor de la civilitzada i culta Europa" pugu&eacute;s oc&oacute;rrer semblant genocidi. I, quant a Espanya, hi ha molts precedents de genocidis &ndash;&eacute;s delinq&uuml;ent molt reincident i mai no condemnada- i en concret tres contra la naci&oacute; catalana. Europa no &eacute;s culta ni civilitzada ni ho ha estat mai, va plena de sadisme estatista, i si no fos pels Estats Units, encara tindr&iacute;em els grans imperis opressors: R&uacute;ssia, Alemanya, Austria-Hongria, Turquia, etc., m&eacute;s els colonials.<br /><br /></strong></span></span></p>
</span>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Fri, 07 Nov 2008 19:46:54 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Li diuen Barack Hussein Obama</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/112248</link>
            <description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">I ho repetien molt els republicans per a fer avinents les connotacions negatives. <b>'&Eacute;s com si a la Gran Bretanya del 1945 s'hi present&eacute;s alg&uacute; amb el nom Hitler' </b>va dir un alt c&agrave;rrec dem&ograve;crata emfatisant potser el seu treball de m&agrave;rketing. Per&ograve;&nbsp; <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Barakah">Barakah</a> &eacute;s la caracter&iacute;stica que els musulmans atribuiexen a l'home carism&agrave;tic amb el do de la sort i la gr&agrave;cia. Quin munt de paradoxes. Per als qui ho vulguin veure, i com ha assenyalat el futur president en el seu primer discurs despr&eacute;s de la vict&ograve;ria, els nordamericans han demostrat que la seva democr&agrave;cia, el seu sistema pol&iacute;tic, &eacute;s capa&ccedil; de garantir l'&egrave;xit a qui se'l treballa malgrat els entrebancs.<br /></div>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Wed, 05 Nov 2008 15:15:52 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Modelnos &quot;Ciudadanos del Mundo&quot; i Xenophobic names and phrases in Spanish</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/111897</link>
            <description><![CDATA[<div style="text-align: justify;" id="yiv1437315182">Molt de compte amb els qui es fan dir "Ciudadanos del Mundo", els pseudoap&agrave;trides-progrepihos-jacobins-modelnos, &eacute;s una de les maneres m&eacute;s "modernes" d'espanyolitzar Barcelona<br /><br />http://identidadandaluza.wordpress.com/2008/10/30/el-poder-de-la-cultura-andaluza-y-un-futuro-posible/<br /><br />Els "ciudadanos del mundo" espanyols solen entendre per ser "ciudadanos del mundo" el mateix que l'emperador rom&agrave; que popularitz&agrave; l'expressi&oacute;: que poden fer el que els doni la gana a tot arreu, i especialment a col&ograve;nies. <br />Que llurs drets s&oacute;n infinits, a costa, naturalment, dels ind&iacute;genes "catalufos" de col&ograve;nies.<br />L'"internacionalisme" dels espanyols s'acaba m&eacute;s o menys al mateix lloc on es produ&iacute; el Big Bang: a las Cibeles, o potser al Santiago Bernabeu.<br />Per a ells la resta, i especialment ind&iacute;genes i altra gent "menyspreable" (= sense Estat propi que els pugui defensar) no som res i, cas que els hi objectem res, aleshores passarem de manera autom&agrave;tica, oficialment, a la categoria de "feixistes" ... per voler sobreviure. Un "catal&aacute;n dem&ograve;crata", per a ells, &eacute;s qui renuncia a tots els seus drets i accepta el martiri sense dir ni m&uacute;.<br />"Cet animal est tr&egrave;s m&eacute;chant<br />Quand on l'attaque...il se d&eacute;fend!"<br />Aix&iacute; veiem com aquests "internacionalistes" "ciudadanos del mundo", tan cosmopolites ells, ho s&oacute;n en el mateix sentit que ho eren els traficants d'esclaus. <br />No s&oacute;n psic&ograve;logicament m&eacute;s que NEGRERS DE LA POSTMODERNITAT.<br /><br />--------------------</div>
<p>Vet ac&iacute; una eina irrebatible per a denunciar-los internacionalment:</p>
<p>Xenophobic names and phrases in Spanish:</p>
<p>Against languages:</p>
<p><br />"Como si le hablara en chino" (As well as I talk to him/her in Chinese) = He doesn't understand (or doesn't want to understand) anything<br />"Y en Arameo...(or Swahili)" (and in Aramaic) = In some kind of strange language<br />"&iexcl;En Cristiano!" (In Christian) = (Speak me) in Spanish! (Only Spanish). It comes from times when they were a lot of Arabic-speaking people in Spain (til 1610), but it's applied against any other languages.<br />"&iexcl;No me hables en polaco!" (Don't speak me in Polish!) = Don't speak me in Catalan!</p>
<p>Despective Names for foreign people:</p>
<p style="text-align: justify;"><br />"Guiri" (From Moroccan "gwera") = Foreigner, especially blond people or from Germanic countries tourists.<br />"Gabacho" (From Occitan "Ineducated people from Mountains" etimologias. dechile.net/ ?gabacho ) = French<br />"Moro" (Moor) = Muslim, Arabic (especially Moroccan).<br />"Polaco" (Polish) = Catalan<br />"Chino" (Chinese) = Asian<br />"Yanki" (in Latinoamerica, "Gringo") = (North)American (US)<br />"Indio" (Indian) or "Sudaca" = Latino(American)</p>
<p style="text-align: justify;">"Negrata" = Negro, Black</p>
<p style="text-align: justify;">"&iexcl;Jud&iacute;o!" (Jew!) = Normal til 30 years ago when someone spitted on other's face</p>
<p style="text-align: justify;">"Payo" (Idiot) = Non-Gypsy people (amongst Spanish Gypsies)<br />"Payo-ponny" (little Payo) = Indian from LatinoAmerica (amongst Spanish Gypsies)</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">Phrases on nations:</p>
<p style="text-align: justify;"><br />"Enga&ntilde;arte como a un chino" (To be deceived one as a Chinese) = One who has quite deceived you<br />"Es muy moro!" (He is so Moor!) = He suffers is very jealous about his wife<br />"&iexcl;No hay moros en la costa!" (They are no Moor at the coast) = There is no danger, you can speak or do now<br />"Trabajo de negros" (work of black people) or "trabaje como negro" (I worked like a black person) meaning hard work and I worked hard. </p>
<p style="text-align: justify;">"Hacer el indio" (Doing oneself Indian): To be very informal, not to be responsible about anything<br />"Hacer el cafre" (Doing oneself Cafre): To be brutal<br />"Despedirse a la francesa" (Saying bye in a French way) = Leaving saying nothing.<br />"Hacerse el sueco" (behave as a swedish/ like someone who doesn't know the rules) with the variation "hacerse el monje" (behave as a monk).</p>
<p style="text-align: justify;">"Plantar una pica en Flandes" (Planting a pickax in Flanders) = To attack ennemies in their own land, to do something in a Spanish way against some non-Spanish people.</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">"&iexcl;A por ellos! o&eacute;!" (Let's go against them!, "o&eacute;!" is a war howl) = It's a Football Spanish Selection slogan song spread by Spanish TVs, which hides a "doublethinking" sociological 2d meaning: "against antiSpanish people", "inner ennemies". <br />Which "inner ennemies"... maybe you are wondering yourselves? <br />Aaaahhh....<br />http://es.youtube. com/watch? v=Is-e1Yyc- yY&amp;NR=1<br />http://www.cut- bai.org/catfob. htm</p>
<p style="text-align: justify;">blocs.mesvilaweb.cat/node/view/ id/74062</p>
<p style="text-align: justify;"><br />http://www.youtube. com/watch? v=aIiRFSCgGu4<br />...... </p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">"P&eacute;rfida Albi&oacute;n" (Perfid England) = a Spanish traditional definition for England<br />"Mal franc&eacute;s" (French Evil) = Sexual Illness<br />"Cabeza cuadrada" (square head) = it's sometimes/often applied to Germans</p>
<p style="text-align: justify;"><br />A song:</p>
<p style="text-align: justify;">"A la orilla de un barranco/ dos negros cantando est&aacute;n:/ &iexcl;Dios m&iacute;o! &iexcl;Qui&eacute;n fuera blanco.../ aunque fuese catal&aacute;n!") (Cant de negres i mulatos de Cuba, mentre treballaven sota la dominaci&oacute; espanyola).<br />"At the edge of a ravine / two blacks are singing: / O my God! ... It was so good to be white / even one were a Catalonian!" ) (A singing of black slaves in Cuba under Spanish rule).</p>
<p style="text-align: justify;">Religious:</p>
<p><br />"No estoy muy cat&ograve;lico" is like saying "no estoy muy flamenco" and means only I'm not feeling well. No direct religious implications.</p>
<p style="text-align: justify;"><br />Origin:</p>
<p style="text-align: justify;">It's also interesting to calculate dates when these sentence started to be told.<br />"Hacerse el sueco" is probably from 30 Years War (1617-1647) when Habsburgs battled against France and Sweden in the Reich.<br />"Flamenco" for Andalousian folk is probably due to 2 facts:<br />1) 80-yeared War against Dutch Calvinist Independentists (1568-1648). "Flamenco" means literally "Flemish" and it means "rebel". "Plantar una pica en Flandes" surely comes too from that war.<br />2) Prohibition of every indigenous folk, ritual food etc. to Andalousian Moors (the most were expelled from Spain to North Africa by Habsburg about 1609-1610). Although some of them remained and Gypsies sang their folk songs. This was considered a rebellion act against the Spanish King's orders and so what called "flamenco" (=rebel).<br />And now that forbidden rebel folk ("Flamenco") is become the (only) official Spanish Folk, though is not any Spanish Music.</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">--</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;"><br />(1) More modernly it's said "Polaco" (=Polish) and "Swahili" <br />"Polaco" is especially refered to Catalan language: </p>
<p style="text-align: justify;">"&iexcl;No me hables en polaco!" (Don't speak me in Polish!) = Don't speak me in Catalan! </p>
<p style="text-align: justify;">Since French-Spanish War during 30 Years War, Catalonia was invaded first by Spanish troops and after by French troops. Its rebelion (1640-52) against Castilian military occupation coasted a long war and since that war, traditional Castilian Antisemitism was substituted by Anticatalan Phobia </p>
<p style="text-align: justify;">See (In Spanish): </p>
<p style="text-align: justify;">blocs.mesvilaweb. cat/node/ view/id/74062 </p>
<p style="text-align: justify;">"Spain and Castile, both miserable, </p>
<p style="text-align: justify;">yesterday and today dominators, </p>
<p style="text-align: justify;">your culture, full of rags, </p>
<p style="text-align: justify;">despises anything it ignores" </p>
<p style="text-align: justify;">(Antonio Machado, 1875-1939, andalousian poet dead in exile at Northern Catalonia</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">http://estrafolari. info/08_Sise_ sentit/0601_ polacos.htm</p>
<div></div>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <enclosure url='http://blocs.mesvilaweb.cat/media/NDIxODk3NjcyXzNlYTYxZjBkMDc=_111897_6720_1.jpg' length='1000' type='image/jpeg' />
            <pubDate>Sun, 02 Nov 2008 22:34:52 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Integrisme antireligiós a Vilaweb?</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/111834</link>
            <description><![CDATA[<span style="font-size: 12pt; font-family: " lang="CA">
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span class="fnt112"><span lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">Al Mail Obert de Vilaweb de dia 30-10 amb el t&iacute;tol &lsquo;La culpa&rsquo; s&rsquo;hi deixen anar una s&egrave;rie de prejudicis que li fan un magre servei a la justa causa de la investigaci&oacute; de les fosses de v&iacute;ctimes del franquisme. <br /></span></span></span><span class="fnt112"><span lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">Aquell escrit es refereix a la &lsquo;culpa&rsquo; com a causa darrera de l&rsquo;actuaci&oacute; de sectors contraris a la investigaci&oacute;, quan en realitat caldria parlar-ne m&eacute;s aviat com a auto-odi perqu&egrave;, efectivament , la culpa o el sentiment de culpa &eacute;s cristi&agrave; i el penediment per la culpa (o metanoia) &eacute;s una de les ess&egrave;ncies dels cristianisme per&ograve; no en el sentit acartronat de pegar-se  cops al pit o pl&agrave;nyer-se, o d'esquin&ccedil;ar-se els vestits. El veritable penediment consisteix en un canvi de perspectiva, en una reformulaci&oacute; dels parametres vitals. </span></span></span><span lang="CA"><br /><span style="font-family: Times New Roman;">Tanmateix <span class="fnt112"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l'autoodi no &eacute;s cristi&agrave;. L'autoodi apareix quan incapa&ccedil; d'enfrontar un problema que et supera, comen&ccedil;es a inventar excuses de mal pagador i esdevens part del problema i no part de la soluci&oacute;. Quan<span style="mso-spacerun: yes;">   </span>la teva mala consci&egrave;ncia et destrueix. &Eacute;s el que li passa a aquells sectors autoanomenats cristians, al quals  es referia l&rsquo;autor del Mail Obert, com tamb&eacute; &eacute;s el qui li passa als blavers i........ a alguns te&ograve;fobs independentistes. <br /></span></span></span><span class="fnt112"><span lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">En cap editorial, mail obert o posicionament  de Vilaweb s&rsquo;ha parlat mai de &lsquo;hienes espanyoles&rsquo; o de &lsquo;hienes capitalistes&rsquo; i per suposat, ni prou fer-s&rsquo;hi tampoc, de &lsquo;hienes musulmanes&rsquo; o de &lsquo;hienes comunistes&rsquo;. I de fet, que possiblement, en sentit figurat, met&agrave;foric, s&iacute; que n&rsquo;hi ha d&rsquo;aquests esp&egrave;cimens. El recurs ret&ograve;ric &lsquo;hienes judeocristianes&rsquo; utilitzat a l&rsquo;editorial de dia<span style="mso-spacerun: yes;"> trenta,  </span>revela una mena de ressentiment pregon. En cert sentit, s&rsquo;assembla a all&ograve; de la &lsquo;conspiraci&oacute; judeomas&ograve;nica&rdquo; esgrimida per Franco i els franquistes Qu&eacute; curi&oacute;s tot plegat</span></span></span><span class="fnt112"><span style="font-size: 12pt; font-family: " lang="CA">.</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: " lang="CA"><br style="mso-special-character: line-break;" /><br style="mso-special-character: line-break;" /></span></p>
</span>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Sun, 02 Nov 2008 11:28:49 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Déu, pàtria i....Barça! (2)</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/111417</link>
            <description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Al setembre de l'any 1983 vaig fer el meu sis&egrave; viatge a Marroc, el primer, per&ograve;, que feia sol, sense europeus. Fou de nou submergir-se en una cultura oriental i com d'un altre temps, en ravals miserables i muntanyes magn&iacute;fiques. En tornar a Tetuan, on coneixia m&eacute;s gent, vaig romandre uns dies fumant herba i parlant ca l'Abdul, un estudiant comunista qui em va descriure vivament aquell m&oacute;n.<br />Jo havia conviscut amb gent d'ulls esbiaxats quan veien menjar, per haver patit gana. M'adonava sensiblement -i no sols te&ograve;rica- que el nostre dret a la felicitat &eacute;s relatiu. Els esquerrans occidentals hem criticat molt un Sistema del qual som ben b&eacute; una rajola m&eacute;s. La nostra fraseologia s'exculpa de les nostres responsabilitats amb tanta gent, per no arribar al fons del nostre cor. Vivim en una anomia feta a mida del nostre hedonisme, part del mateix capitalisme que es critica: el Monstre &eacute;s tan gran perqu&egrave; som tots uns monstres menuts. Inventem l&iacute;mits a la just&iacute;cia.<br />Despr&eacute;s d'haver vist tanta mis&egrave;ria als polsegosos carrers de les madines, tanta llum a l'esguard, la preg&agrave;ria del muez&iacute; ressonant en la fosca perfumada, m'havia dit a mi mateix: "Tant de dolor no t&eacute; sentit ni redempci&oacute; humana car Europa no mour&agrave; un dit per tant de patiment cec, sols si hi hagu&eacute;s un D&eacute;u Just en el qual ells tant semblen creure, hi restaria un raig d'esperan&ccedil;a". Aquest pensament degu&eacute; ser com un repte, car una nit, en aquella admirable casa andalus&iacute; del Derb Ben - Mussa (Portal del fill de Mois&egrave;s) escolt&iacute; i/o vaig vore una veu/llum que semblava vindre de dins i de fora de mi mateix. Feia 14 anys, m&eacute;s de mitja vida, que ni creia ni em preocupava per a res de l'exist&egrave;ncia de cap D&eacute;u que no fos all&ograve; sensible, per&ograve; de sobte prengu&iacute; consci&egrave;ncia que una insondable for&ccedil;a sobrenatural irrompia en ma vida des de l'Eternitat i em deia: <br />- Despr&eacute;s del que has vist, ets disposat a canviar TU MATEIX per ajudar la gent necessitada?<br />Emocionat i sorpr&eacute;s (un agn&ograve;stic!) m'havia al&ccedil;at del llit, eixit a mirar el pati blau, i agenollat com Mois&egrave;s a terra santa, contest&iacute; amb un S&Iacute;, un s&iacute; de fe folla en un Just desconegut. Sense adonar-me L'havia invocat sincerament i Ell m'havia respost preguntant al meu cor. Em duria mesos comprendre-hi un borrall. Em demanava si potser havia sigut Al&middot;lah. Per&ograve; una nova capacitat de perd&oacute; em va cobrir.<br />(Trobar aquest gaudi desconegut &eacute;s sempre rec&oacute;rrer de cul el laberint de paranys del nostre propi egoisme, tot colpejant el nostre propi mal, com en s&iacute;ndrome d'abstin&egrave;ncia. L'home sol no t&eacute; for&ccedil;a per a tirar endavant, tot i les seves llampants proclames. Aquest &eacute;s el frac&aacute;s de tot humanisme. I la gl&ograve;ria resplendent de l'Etern.)<br />                                                <br />                               "Oh, quan ser&agrave;       que regar&eacute; les galtes,<br />                         D'aigua de plor      amb les ll&agrave;grimes dolces!<br />                         Contricci&oacute;               &eacute;s la font d'on emanen:<br />                         Aix&ograve; &eacute;s la clau        que el cel tancat ens obre,<br />                         Del penedir             parteixen les amargues, <br />                         Perqu&egrave; en temor    m&eacute;s que en amor se funden,<br />                         Aix&iacute; i tot,                 d'estes d&oacute;na-me'n moltes<br />                         Que s&oacute;n cam&iacute;         i via per les altres."<br /><br />                            (Cant Espiritual d'Ausias March)<br /><br /><br /><br />
<object height="344" width="425" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000">
<param name="allowFullScreen" value="true" />
<param name="src" value="http://www.youtube.com/v/eSBcElV6p8o&amp;hl=en&amp;fs=1" /><embed height="344" width="425" src="http://www.youtube.com/v/eSBcElV6p8o&amp;hl=en&amp;fs=1" allowfullscreen="true" type="application/x-shockwave-flash"></embed>
</object>
<br /><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"><br /></span></span>
<div class="MsoNormal"><span style="font-family: 'Lucida Sans';" lang="EN-US"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: small;"><span> </span></span></span></span></div>
</div>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Wed, 29 Oct 2008 17:34:42 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Déu, pàtria i....Barça!</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/111121</link>
            <description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Yassine Belassel escrigu&eacute; aquesta frase a la pissarra de l'aula del seu institut substitu&iuml;nt la darrera paraula del  tradicional esl&ograve;gan de la monarquia alau&iuml;ta marroquina, id&egrave;ntic al carlista: 'D&eacute;u, p&agrave;tria i rei'. Li han caigut divuit mesos de pres&oacute; que ja ha comen&ccedil;at a complir. <a href="http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&amp;idioma=CAS&amp;idnoticia_PK=556285&amp;idseccio_PK=803">M&eacute;s informaci&oacute;.</a><br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Ceuta (Sebta en &agrave;rab) fou col&ograve;nia portuguesa. El 1640 es revolten
primer Catalunya i despr&eacute;s Portugal contra la tirania de Felipe IV i el
seu v&agrave;lido, precursor de Rajoy, el Conde-Duque. Sebta t&eacute; majoria de
militars castellans i es qued&agrave; del b&agrave;ndol castell&agrave;.<br />A finals dels 70, a la Legi&oacute;n de Sebta, encara hi havia SS arreplegats per Franco: gent de 60 anys, molts sargents i caporals, i molts sifil&iacute;tics<b>. </b>Dins de la caserna de la Legi&oacute;n hi havia
marihuana. Com que els combois militars que van de maniobres o a
Setmana Santa a les desfilades a la pen&iacute;nsula no passen duana, hi havia
tancs que anaven plens de marihuana i productes derivats. En altres
casernes es traficava amb electrodom&egrave;stics, que a Sebta s&oacute;n m&eacute;s barats
que a la pen&iacute;nsula per no pagar certs imposts (cal fomentar la vida
comercial d'aquestes col&ograve;nies militaristes).</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">Blas Pi&ntilde;ar donava m&iacute;tings dins la Legi&oacute;n: "Eso no es politica,
es patriotismo por Espa&ntilde;a", deien els qui el deixaven bramar. A moltes
casernes nom&eacute;s entrava "Fuerza Nueva" i "El Alc&aacute;zar" i la resta dels
m&egrave;dia hi eren prohibits i requisats.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">A Sebta la poblaci&oacute; musulmana viu m&eacute;s cap a la frontera. Els
legionaris solien anar-hi i hi havia baralles. Els legionaris no
acceptaven la policia militar dels "pistolos" i van haver de posar-n'hi
una especial per a ells. Hi ha importants col&ograve;nies de comerciants jueus
i de l'&Iacute;ndia. Els colons espanyols hi parlen una mena d'andal&uacute;s i es
diuen de malnom "caballas" ("vaya donde vaya, bocadillo de caballa").<br /><span id="bodyspan" class="fnt112">Melilia &eacute;s berber. Quan les
autoritats espanyoles van mirar d'implantar-hi l'ensenyament del
berber, les autoritats marroquines protestaren...i els espanyols ho deixaren c&oacute;rrer.</span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;"> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">Malgrat tot l'esgarrament de vestits del Marroc, al Marroc
l'interessen unes Sebta i Melilia espanyoles per raons comercials. &Eacute;s
com&egrave;dia cara endins, com Gibraltar per a Franco i per als governs de
dreta espanyols: un tema per a galbanitzar tota la massa bramadora i
capdeserradura al voltant d'un patrioterisme violent i primari.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">La realitat, altrament, &eacute;s que al Marroc no hi ha cap llibertat
pol&iacute;tica, l'oposici&oacute; va ser escap&ccedil;ada fa molt i el poder reial &eacute;s quasi
absolut. Actualment la fortuna del rei &eacute;s major que la de tots els
colonialistes anteriors junts. El pare d'ell, Hassan II, fou un tir&agrave;
s&agrave;dic que ficava els independentistes saharians dins de vaques
podrint-se fins que morien o tancats incomunicats en g&agrave;bies petites.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">Actualment molts marroquins del Nord que recorden l'&egrave;poca
colonial espanyola diuen en veu baixa que, almenys, quan els espanyols,
tenien hospitals i tren, que ara ni aix&ograve;.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Mon, 27 Oct 2008 10:18:21 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>PP+PSOE, PSOE+PP: els mateixos cans forasters però amb collars diferent</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/110856</link>
            <description><![CDATA[<a href="http://www.lobbyperlaindependencia.org/">http://www.lobbyperlaindependencia.org/</a>
<p style="text-align: justify;">PSOE i PP, PP i PSOE, es miri com es miri, s&oacute;n les dues cares de la mateixa moneda. Tots dos s&oacute;n dos partits forasters, antimallorquins, teledirigits des de Madrid i que comparteixen id&egrave;ntic objectiu: l'extermini dels colonitzats i l'assimilaci&oacute; de les col&ograve;nies. </p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="text-align: justify;">El PP fa de policia dolent; el PSOE fa de policia bon al.lot. Uns i altres, emper&ograve;, s'han repartit els papers. El PP ataca els mallorquins a base de bufetades, coces, galtades, betcollades, prunes, nesples i puntades de peu. El PSOE, en canvi, ataca els mallorquins a base de de cloroform, anest&egrave;sia i de "talante, muxo talante". </p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;"><b>Rahoy</b> i <b>ZP</b>, <b>ZP</b> i <b>Rahoy </b>s&oacute;n dos cromos intercanviables i es comporten com aquells lladres i xori&ccedil;os forasters que tot lo dia se barallen com a moixos per&ograve; quan arriba l'obscuritat de la nit surten a robar plegats i es reparteixen al 50% el bot&iacute; espoliat a les col&ograve;nies com a "<b>bue&ntilde;os espa&ntilde;oles</b>".</p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">Mirau el que li est&agrave; passant a UM, i qui diu UM pot afegir CiU o ERC, per exemple. UM va pactar amb el PP l'any 2003 i tot seguit <b>Matas</b> va fer importar des de Madrid tota una guarda d'esbirros i sequa&ccedil;os comandats per <b>Pedro J. Ram&iacute;rez, Eduardo Inda, esteban Urreiztieta</b>, etc. amb la finalitat &uacute;ltima d'escabetxar i de tallar el coll als seus socis mallorquins de govern.</p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">L'any 2007, UM va canviar de "soci" i en comptes de pactar amb el PP va pactar amb el PSOE. La com&egrave;dia, emper&ograve;, continua amb el mateix fil argumental nom&eacute;s amb la difer&egrave;ncia que ara han canviat les sigles i els noms. Abans era el PP que volia liquidar el seu "soci" de govern i quedar-se amb la seva her&egrave;ncia, UM. Ara qui vol acabar amb el "soci" de govern &eacute;s el PSOE. Abans era en <b>Matas</b> el qui somiava acabar amb UM; ara &eacute;s n'<b>Antich</b>. El PP emprava una tropa de sequa&ccedil;os desembarcats expressament de Madrid perqu&egrave; els fessin la feina bruta (<b>Ram&iacute;rez, Inda, Urreiztieta</b>...); ara els sequa&ccedil;os del PSOE i d'<b>Antich</b> no s&oacute;n "periodistes" madrilenys sin&oacute; fiscals forasters. Els seus noms: <b>Juan Carrau</b> i <b>Pedro Horrach</b>.</p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">L'altre dia l'honorable <b>Jordi Pujol</b> va recon&egrave;ixer que ZP l'havia enganyat. I b&eacute;, quin marxando foraster no ha estafat a aquest pobre home que respon al nom de <b>Jordi Pujol</b>? Li va prendre el p&egrave;l el xori&ccedil;o andal&uacute;s, <b>Felipe Gonz&aacute;lez</b>; despr&eacute;s el xori&ccedil;o 'castellano-manchego', <b>Jos&eacute; M. Aznar</b>; i, finalment, li ha pres la cartera, els doblers i el temps el xori&ccedil;o "castellano-leon&eacute;s", <b>Rodr&iacute;guez Zapatero</b>. I &eacute;s que ja ho hem dit: pobre don <b>Jordi</b>! Se pensava &eacute;sser el m&eacute;s viu de la classe i l'hora de la veritat n'ha resultat &eacute;sser-ne el m&eacute;s coll&oacute;, i de molt!</p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">Per&ograve; b&eacute;, continuem el nostre fill all&agrave; on l'hem deixat. Del pacte d'UM amb el PP va venir d'un p&egrave;l que el t&agrave;ndem de xori&ccedil;os <b>Matas &amp; Pedro J. Ram&iacute;rez</b> no fessin la pell a <b>M. Ant&ograve;nia Munar</b> i a tota UM. No ho van aconseguir per poc i avui <b>Matas</b> &eacute;s un cad&agrave;ver pol&iacute;tic que ha fuit cap a Am&egrave;rica.</p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">De moliner canviar&agrave;s per&ograve; de lladre no mudar&agrave;s. Aquest &eacute;s el drama d'UM, i qui diu UM pot dir CiU, ERC o Bloc. Durant els anys del govern <b>Matas, Munar</b> i companyia van haver de sentir de la boca de <b>Matas</b> que ell no era ning&uacute; per poder aturar l'ofensiva despietada <b>d'El (In)Mundo</b> contra UM. Fals! Mentida bruta! Tota els atacs publicats des <b>d'El (In)Mundo</b> es fabricaven des de les clavagueres de la presid&egrave;ncia de <b>Matas</b>. </p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">Ara tot continua igual per&ograve; a la inversa. <b>Francesc Antich</b> fa la com&egrave;dia de dir una i altra vegada als seus "socis" d'UM que la fiscalia &eacute;s "independent" i que ell no pot fer res per aturar els cans de bou forasters a les ordres de <b>Pepi&ntilde;o Blanco</b> i que s'afuen a <b>Vicens</b>, <b>Morales</b> i companyia. Fals! Porca mentida!</p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">Els fiscals forasters, <b>Carrau i Horrach</b>, s&oacute;n uns c&iacute;nics, dos pocavergomyes, s&oacute;n dos cans de bou ensinistrats i a les ordres de Madrid i que reben ordres directe de <b>Pepi&ntilde;o Blanco</b>. Tant &eacute;s aix&iacute; que no mouen un dit ni escriuen una sola retxa sense l'autoritzaci&oacute; expressa des dels despatxos del PSOE de Madrid. A <b>Horrach</b> com a <b>Carrau</b> els importa un rave la just&iacute;cia i la lluita contra la corrupci&oacute; perqu&egrave;, ells, abans de res, formen part de l'engranatge de l'administraci&oacute; colonial que no t&eacute; altre objectiu que el que ja va anunciar <b>Felipe V</b> al fam&oacute;s Decreto de Nueva Planta: "<i>He juzgado conveniente (as&iacute; por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de Espa&ntilde;a a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobern&aacute;ndose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y pausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, pr&aacute;ctica y costumbre hasta aqu&iacute; observadas en los referidos reinos de Arag&oacute;n y Valencia"</i></p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p style="text-align: justify;">No sabem si dins UM (els vells i els joves, la vella gu&agrave;rdia i el sector cr&iacute;tic, etc.) s&oacute;n conscients de l'amena&ccedil;a de mort, la mort pol&iacute;tica, &eacute;s clar, que penja sobre els seus caps. El que s&iacute; &eacute;s cert, emper&ograve;, &eacute;s que si encara romanen amb la bena davant els ulls, passa d'hora que se la llevin, que comencin a esmolar la ganiveta per contraatacar i que se n'adonin que totes les h&ograve;sties i ganivetades que reben per part dels fiscals del PSOE, ara com en temps de <b>Matas</b>, provenen des de les clavegueres de presid&egrave;ncia del Consolat de Mar.</p>
<div style="text-align: justify;">.... </div>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <pubDate>Fri, 24 Oct 2008 09:32:00 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Catolicisme, fanatisme, manipulació i anticristianisme</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/110605</link>
            <description><![CDATA[<div style="text-align: justify;"></div>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>El problema &eacute;s que el catolicisme que ens han ficat amb embut &ndash;i amb coses pitjors- durant segles ha desfigurat el cristianisme i sobretot l&rsquo;ha desfigurat als ulls dels sectors intencionadament discriminats des del poder &ndash;com les nacions conquerides per Madrid o els treballadors- i l&rsquo;han fet apar&egrave;ixer com a simple religiositat integrista, irracional, al servei de les castes dominants i de la set brutal de poder via viol&egrave;ncia institucional: constantinisme, cesaropapisme, fornicaci&oacute; amb els reis de la terra segons el llibre de l&rsquo;Apocalipsi (i per cert que amb els pitjors reis: psic&ograve;pates criminals de guerra com Franco). La gent religiosa de dretes practica cristianisme a la seva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-molt particular- manera. Els antireligiosos d&rsquo;esquerres hi van a la contra, com si fos assenyat d&rsquo;anar a la contra, sobretot en certes coses (ve a ser com anar a la contra l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;escriptura o de la p&ograve;lvora perqu&egrave; l&rsquo;enemic en fes &uacute;s!). Els primers, els beats, hi entenen poc i manipulat, per&ograve; alguna cosa hi volen entendre. Els segons encara l&rsquo;erren m&eacute;s: creuen i pretenen copsar-ho (per orgull i superficialitat), per&ograve; en realitat no ho volen comprendre ni ho estudien gaire a fons, simplement ho rebutgen de manera confusa, amorfa, ca&ograve;tica (per orgull, ois i mandra). No copsen realment el fenomen ni la q&uuml;esti&oacute; i hi van perillosament a tombs. La guerra del 1936-39 fou aix&ograve;: una guerra entre l&rsquo;integrisme religi&oacute;s i l&rsquo;integrisme antireligi&oacute;s. Per aix&ograve; tot just els segons &ndash;els menjacapellans- ho tenen sempre molt pitjor i duen sempre les de perdre: ells mateixos es claven dins la gola del llop. I &eacute;s ben dif&iacute;cil de fer-los anar vers lloc m&eacute;s segur car el cesaropapisme els ha encegat com el foc als bous embolats i el propi orgull els impedeix de raonar amb claredat<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>El moviment feminista comen&ccedil;&agrave; als Estats Units de la m&agrave; de qu&agrave;queres des de principis del s. XIX.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Igualment el moviment antiesclavitud tamb&eacute; comen&ccedil;&agrave; dels qu&agrave;quers. I Greenpeace.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Els qu&agrave;quers s&oacute;n un grup religi&oacute;s pacifista que celebra reunions religioses molt silencioses i es dedica tamb&eacute; al canvi social i als drets de la gent que pateix marginaci&oacute; o injust&iacute;cia.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Durant la Guerra 1936-39 molts vingueren a la zona republicana a ajudar, per ex. obriren menjadors gratu&iuml;ts a Barcelona i d'altres llocs. <o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>I el Bar&ccedil;a tamb&eacute; fou fundat per protestants, liderats per Joan Gamper, su&iacute;s protestant catalanista.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; color: black;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Molts avan&ccedil;os socials comen&ccedil;aren amb el cristianisme. Aix&iacute;, per ex., l&rsquo;abolici&oacute; de la crucifixi&oacute; (m&egrave;tode de mort prou com&uacute; en el m&oacute;n antic) o del dret del &ldquo;Pater Familias&rdquo; a assassinar uns altres membres de la seva fam&iacute;lia.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>El parlamentarisme medieval nasqu&eacute; a Catalunya gr&agrave;cies al cristianisme pacifista: <a href="http://wave.prohosting.com/fortesa/Presentacio.html">Aqu&iacute;</a><o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>En comptes de plantar cara als feixistes espanyols, desvien pistes cap a falsos enemics com els cristians, els jueus, els ianquis, etc. (que en un moment donat podrien ser els nostres aliats i amics i gent que en general no ens fan mal com a poble). &Eacute;s a dir els usen de cap de turc o com diuen ells "para marear la perdiz" (la perdiu en aquest cas &eacute;s l'esquerra valenciana).<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>&Eacute;s deixar la majoria de la poblaci&oacute; (que &eacute;s cristiana) en les garres del PP: Irresponsabilitat, manca de l&ograve;gica i de sentit com&uacute; i deliri sectari.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Mentrestant, el PP ens a&iuml;lla socialment, es forra, compra tota mena de gent i de m&egrave;dia i ens matxaca<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">Aquest &eacute;s l'invent de la provocaci&oacute; a la crua llum del dia<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="FR"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="FR"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Els qui tant critiqueu l'"occident judeocristi&agrave;", haur&iacute;eu de provar sort en una altra part<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="FR"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Per&ograve;, clar, no ho fareu perqu&egrave; all&iacute; la permissivitat &eacute;s molt menor. Aix&ograve; us retrata en la vostra frivolitat, immaduresa, superficialitat i hipocresia untosa.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="FR"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>En un pa&iacute;s isl&agrave;mic no us tolerarien ni una cent&egrave;ssima part dels insults i difamacions contra el cristianisme que ac&iacute; us toleren. Utilitzeu ac&iacute; les males maneres i un orgull pudent i ofensiu tot just perqu&egrave; l'esperit (no les manipulacions hist&ograve;riques) del cristianisme &eacute;s pacient i essencialment noviolent.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="FR"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Els qui clameu contra la "civilitzaci&oacute; occidental" sou occidentals que heu anat cap arrere com els crancs. Sou tan burros i tan m&agrave;rfegues que ni enteneu la civilitzaci&oacute; on viviu.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="FR"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>I tan fan&agrave;tics i cecs que ni penseu que totes les llibertats (d'expressi&oacute;, sexuals, etc.) no les tindr&iacute;eu en la majoria dels r&egrave;gims i civilitzacions de les quals feu apologia. </span><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">All&iacute; no durar&iacute;eu lliures o vius m&eacute;s que una setmana.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Aix&ograve; us retrata en la vostra burrera profunda i en el vostre coco obt&uacute;s.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><span style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: PT-BR; mso-bidi-font-size: 12.0pt;" lang="PT-BR">Nom&eacute;s sou xiquets malcriats: progres amb empelt de piho (progrepihos).<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial;" lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><o:p></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>&ldquo;<b>La hist&ograve;ria dels pobles antics (que dur&agrave; mil&bull;lenis i desemboc&agrave; en la hist&ograve;ria de Roma) &eacute;s la d&rsquo;un canvi des de la comprensi&oacute; personal i animal de la vida cap a un model social i estatal. Tota la hist&ograve;ria, des de la Roma imperial i el cristianisme (hist&ograve;ria que &eacute;s encara la nostra) &eacute;s la de la transformaci&oacute; de la comprensi&oacute; social de la vida en comprensi&oacute; divina.<br />Aquesta comprensi&oacute; divina, i l&rsquo;ensenyament cristi&agrave; que s&rsquo;hi basa, governa la nostra vida i es troba a a la base de totes les nostres activitats pr&agrave;ctiques i cient&iacute;fiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sin&oacute; pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacr&ograve;nic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (...).<br />Hi rau, majorment, la font de les m&eacute;s grosseres errades humanes. Les criatures del m&eacute;s baix esgla&oacute; de la comprensi&oacute; de la vida entren en contacte amb les manifestacions d&rsquo;un pla superior. Per&ograve; en lloc d&rsquo;esfor&ccedil;ar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema m&eacute;s intel&bull;ligentment, el tracten amb llur m&eacute;s baixa comprensi&oacute; pr&egrave;via. I llur decisi&oacute; agosarada &eacute;s tant major com que no comprenen de qu&egrave; estan parlant.<br />Molta gent de ci&egrave;ncia estudia l&rsquo;ensenyament del Crist sense superar el nivell de comprensi&oacute; social de la vida. I tal ensenyament no els sembla sin&oacute; una fusi&oacute; indeterminada i incoherent (...) No la jutgen sin&oacute; per les manifestacions externes: catolicisme, protestantisme, dogmes, lluites contra els poders civils. Talment s&oacute;n com sords que jutgen els sentits i les qualitats de la m&uacute;sica nom&eacute;s pels moviments que veuen fer als m&uacute;sics.<br />Alguns pretenen que l&rsquo;ensenyament moral del cristianisme &eacute;s bo, per&ograve; exagerat (...). Repeteixen el que els jueus afirmaven i no podien deixar d&rsquo;afirmar; en no comprendre les paraules del Mestre, el crucifixaren.<br />Aix&iacute;, al parer dels entesos d&rsquo;avui, la llei jueva &ldquo;ull per ull i dent per dent&rdquo;, la del just c&agrave;stig, formulada fa 5.000 anys, f&oacute;ra m&eacute;s racional que la llei de l&rsquo;amor (...).<br />Els predicadors de la fraternitat positiva, comunista, social, proposen, per auxiliar l&rsquo;amor hum&agrave; que s&rsquo;esgota, l&rsquo;amor cristi&agrave;. Llur positivisme es fonamentava en l&rsquo;amor a si mateix. Tal amor, en passar del jo a la familia, i a la tribu, pa&iacute;s...no cessa d&rsquo;afeblir-se. Proposen, com a remei, un amor a la Humanitat sense amor a D&eacute;u: uns efectes per&ograve; sense els fonaments originals.<br />Tal amor &eacute;s impossible. On manca la comprensi&oacute; cristiana de la vida, no hi ha amor cristi&agrave;; per al qual, en efecte, el sentit de la vida rau en l&rsquo;amor i en el servei a D&eacute;u</b>&rdquo; (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>De fan&agrave;tics n'hi ha de tots els colors, ideologies, religions o antireligions.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Els religiosos integristes consideren fan&agrave;tics als ateus integristes i viceversa, els dretans extrems als esquerrans i els esquerrans extrems als dretans... Aix&iacute; va el m&oacute;n<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>All&ograve; bo fos que no perd&egrave;rem el costum de pensar, m&eacute;s enll&agrave; dels odis, de les f&ograve;bies, dels clix&eacute;s, dels prejudicis i de totes eixes idees-fem preconcebudes, de la quincalla ideol&ograve;gica que no s'adiu a la realitat i que baneja tot un sector de gent perqu&egrave; pense aix&iacute; o de l'altra manera<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">El di&agrave;leg sempre s'ha de mantenir pel b&eacute; de la biodiversitat mental i de la interrelaci&oacute; humana i intercanvi d'idees i experi&egrave;ncies</span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">LA RESTA &Eacute;S AIX&Ograve;: FANATISME<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;">(Com demostra l'obsessiva campanya antireligiosa d&rsquo;alguns, que semblen el Dictador nord-core&agrave;, que envia els creients a camps d&rsquo;extermini, o els primers bolxevics, que crucificaven popes i capellans pel simple fet de ser-ho). (Ah, clar, per a aquests "lliurepensadors" crucificar creients no &eacute;s "fanatisme"... i aix&iacute; van, mentalment, alguns grillats!) <o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Encara que personalment sempre he defensat la despenalitzaci&oacute; de l'avortament de manera activa...hi ha molta gent a l'esquerra que &eacute;s antiavortista igual que n'hi ha molta de dretes que &eacute;s pro-avortista.<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>"<b>Sostenim que l'equiparaci&oacute; d'esquerra i permissivitat de l'avortament &eacute;s, primer, una mentida de fet i, despr&eacute;s, una contradicci&oacute; absoluta amb els valors que tota l'esquerra deu defendre... No hi ha als nostres dies una afirmacio m&eacute;s reaccion&agrave;ria que la del dret d'una persona sobre la vida del fill no nascut i &eacute;s una vergonya per a l'esquerra que aixequi la bandera de tal pret&egrave;s dret" "L'esquerra deu impedir que el ventre de la mare sia el lloc m&eacute;s perill&oacute;s per al fill</b>" ("Avortament i esquerra. Escrit col&bull;lectiu de 150 signatures pertanyents a les seg&uuml;ents organitzacions: PSOE, PCE, UGT, CC.OO. i CNT, 26 d'octubre de 1982).<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Des de Madrid volen separar cristianisme i catalanisme a fi d'exterminar-nos per asf&iacute;xia. Ja enviaren Lerroux a cremar esgl&eacute;sies "catalanistes" a la Setmana Tr&agrave;gica de Barcelona (i sabem ara que era un provocador policial) i ja durant la Guerra Civil els feixistes utilitzaren la matan&ccedil;a de capellans i cat&ograve;lics per a&iuml;llar internacionalment la Rep&uacute;blica i deixar-la sense armes. <o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Ara els provocadors que ens envien volen repetir de nou la jugada que els ix tan b&eacute;, aix&iacute; que: Atenci&oacute; a la provocaci&oacute;!<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>La Rep&uacute;blica Espanyola fou anticlerical, per&ograve; els qui cremaven esgl&eacute;sies i afusellaven capellans eren majorit&agrave;riament de la CNT-FAI (i presoners comuns alliberats, &eacute;s a dir, delinq&uuml;ents), encara que tamb&eacute; n'hi devien haver de republicans anticlericals rabi&uuml;ts. Curiosament en l'etapa stalinista (Negr&iacute;n) foren restaurades parcialment les llibertats religioses i de culte, de cara a l'exterior, ja que la persecuci&oacute; religiosa del 36-37 (amb unes 20.000 v&iacute;ctimes a la zona republicana) permet&eacute; una gran campanya del Vatic&agrave; a Fran&ccedil;a, Anglaterra, It&agrave;lia i Alemanya contra la Rep&uacute;blica que fou determinant a l'hora de negar-se a socorrer-la les democr&agrave;cies i a l'hora de donar suport a Franco per part dels feixistes. I &eacute;s que la ruqueria antireligiosa sempre t&eacute; un cost enorme i enormement sanguinari en tots els aspectes, malgrat que els nostres irresponsables antireligiosos se'n fumin i es pensin que aix&ograve; no &eacute;s res. S&oacute;n aquesta mena de gent la que preparen les cat&agrave;strofes hist&ograve;riques que patim i que podem patir en un futur<o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><o:p></o:p></span></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt;" lang="CA"><span style="font-family: Times New Roman;"><a href="http://wave.prohosting.com/~fortesa/Secularisme/Anticristianisme.html">Secularisme/Anticristianisme.</a><o:p></o:p></span></span></p>]]></description>
            <author>mrocar</author>
            <enclosure url='http://blocs.mesvilaweb.cat/media/ZmFuYXRpc21v_110605_6720_1.jpg' length='1000' type='image/jpeg' />
            <pubDate>Wed, 22 Oct 2008 05:35:35 +0100</pubDate>
        </item>
    </channel>
</rss>
