"El rei va enviar la resposta següent: «Al governador Rehum, al secretari Ximxai i als altres col·legues seus que resideixen a Samaria i a la resta de la Transeufratina. Salut!

»L'informe que ens heu enviat m'ha estat llegit amb tot detall. He ordenat que es fessin investigacions i s'ha pogut constatar que, des dels temps antics, Jerusalem es revolta contra els reis i s'hi produeixen rebel·lions i sedicions. També s'ha comprovat que hi havia hagut en aquesta ciutat reis poderosos que dominaven tot el territori de l'actual Transeufratina i hi recaptaven impostos, tributs i drets de pas.

»Per tot això, doneu l'ordre de suspendre les obres, i que aquesta ciutat no sigui reconstruïda fins que jo mateix no ho disposi. Actueu amb tota diligència en aquest assumpte, no fos cas que la situació empitjorés i el govern imperial se'n veiés perjudicat»

La còpia de la resposta del rei Artaxerxes va ser llegida a Rehum, al secretari Ximxai i a la resta dels seus col·legues. Immediatament es van presentar a Jerusalem i van obligar els jueus a interrompre les obres per força" (Esdres 4: 17-23, s. V a. C.).

DENÚNCIA CONTRA ELS ABUSOS ESPANYOLS.

"Catalunya palpitava, mal acrisolada estava i en eclipsi, i sas lleis en tenebras. Amenaçava-la lo Castellà de mort i deshonra general, esclavitud i funest pillatge (...) Catalunya isqué del jou cruel dels moros per los auxilis de França, i vui torna a França perquè defense lo que li donà i restituí, tornant-se a ella baix son domini en l'ocasió més apretada i perillosa, tenint a l'enemic poderós, victoriós i ple de despulles, a la vista de son cor" ("Diccionari de tres llengües, Castellana, Francesa i Catalana", 1646, de l'impressor gascó Pere Lacavalleria en el context de la Guerra dels Segadors contra Felipe IV).

"Sempre, en el moment en què el meu esforç per donar solució al plet català semblava que seria coronat per l'èxit, ja sigui donant la cara, ja fent moure persones o entitats sobre les quals influïa, el caliu anticatalà que persisteix sempre, més o menys cobert de cendra, en l'ànima castellana, s'abrandava de nou i em creava un obstacle insuperable"
(Memòries, de Francesc Cambó, polític regionalista català).

"Parlem per a sords i contra gent que té una excel·lent oïda" "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà fet contra nosaltres" (Joan Fuster, Sueca, 1922-1992, assagista pancatalà).

"La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos" (Manuel de Pedrolo i Molina, 1918-90, escriptor i independentista català).

LA FITA SOBIRANISTA:

"Ningú no pot ser solidari amb un altre, amb uns altres, si no disposa dels mitjans d'ésser-ho i, en primer lloc, d'aquella llibertat sense la qual no és del tot i, doncs, res no se li pot retreure.
És massa demanar, des d'aquí, que hom faci cinc cèntims de com un poble oprimit pot ajudar els altres pobles sense lluitar per ell mateix i, més encara, quina forma ha d'adoptar el seu suport quan entre aquests pobles hi ha també aquell que ens reprimeix?
En el gest independentista hi ha inclosa l'acció d'alliberament d'aquelles comunitats dominants les quals retreuen amb tanta mala fe que les dominades són insolidàries: una Catalunya (Països Catalans) lliure alliberaria automàticament quelcom en els pobles de cultura castellana, puix que es desfarien de cop de la sobergueria que els enverina i els priva d'enfrontar- se amb els problemes reals de llur/la seva terra; a l'esquerra, sobretot, li farien un gran favor en desmarcar-la de la dreta o, més bé, en ajudar-la a convertir-se, ara de debò, en una esquerra que forçosament ha de combregar amb aquells mots de Lenin que repetirem una vegada més: "Cap nació no pot ser lliure si oprimeix una altra nació" (Manuel de Pedrolo).

"L'emancipació nacional de Catalunya és factible a curt termini, i la seva legitimitat és avalada tant pels principis bàsics de la democràcia com pel dret internacional i la mateixa normativa constituent de la Unió Europea" "Finalment lliures, els ciutadans de Catalunya deixaríem d'actuar en el món a través d'un subjecte interposat; tot el nostre impuls, tot el nostre talent, tota la nostra riqueza repercutiria només sobre nosaltres; i nosaltres, a través de les nostres institucions, decidiríem com administrar- ho (...) En definitiva, deixaríem de tenir per sempre més aquesta desagradable sensació de treballar perquè un altre ens expropiï els fruits que generem i que, a més a més, com ha pasta en ocasions, ens insulti mentre ens els arravata" (Hèctor López Bofill, 1973, Doctor en dret constitucional) .

"L'únic avantatge de debò (de la independència) seria el canvi -fonamental- en la mentalitat de la gent, tant de molts catalans com gairebé tots els estrangers. Aquests, per exemple (...) quan parlen d'un lloc com Catalunya, (tenen una) posició clara: si no hi ha fronteres, no hi ha país, només una comunitat de torracollons nacionalistes que volen malmetre l'ordre mundial insistint en el dret de fer servir el patuès local" (Matthew Tree, *1958, escriptor britànic catalanòfil).

CONSEQÜÈNCIES

"Així com mantens una persona avall, alguna part de tu ha d'estar-se allà avall, ço vol dir que no pots elevar-te com altrament sí podries" (Marian Anderson).

"A la orilla de un barranco/ dos negros cantando están:/ ¡Dios mío! ¡Quién fuera blanco.../ aunque fuese catalán!") (Cant de negres i mulatos de Cuba, mentre treballaven sota la dominació espanyola).

"De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos...antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse" (Antonio Machado).

"La víspera de iniciarse la discusión parlamentaria del Estatuto catalán, los vendedores de ciertos periódicos, obedeciendo sin duda a una consigna, y creyendo halagar los sentimientos populares, pregonaban a grandes gritos, por la calle de Alcalá, los artículos de "El Imparcial" contra el Estatuto. Grupos de estudiantes, lectores de "El Debate" desde luego -hay que decirlo en honor de la F.U.E.- gastaban estúpidamente, en la primavera de su vida, sus energías juveniles vociferando contra el Estatuto" (Alexandre Jaume, Impresiones de un constituyente (1931-1933), Palma de Mallorca, 1933, extret del llibre El mallorquinisme polític (1840-1936), Anselm Llull, Eds. Catalanes de París).

"El decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscriptores entre los republicanos" (Negrin, president de la 2ª República espanyola).

"¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!" (Governador militar franquista Aymat, 1939).

"No hi havia prou jueus a Espanya com perquè llur persecució interessàs la Falange en la mesura que sí l'interessava la persecució dels catalans, dels bascs i d'unes altres minories regionals". "L'antisemitisme ocasional del règim de Franco...no constituí mai una base doctrinal, com sí, en canvi, ho foren l'anticatalanisme, l'antibasquisme i l'antigalleguisme" (Herbert R. Southworth, en parlar de l'antisemitisme del feixisme espanyol d'avantguerra) .

"Judío es Companys * -descendiente de judíos conversos-, y no hay más que verle la jeta para comprenderlo, sin necesidad de más exploraciones en su árbol genealógico" (Edición franquista del ABC, Sevilla, 20-12-1936). (*President català que acabà detingut per la GESTAPO afusellat per Franco, igual que el President del Barça, prop de Madrid).

"Espanya no és res més que la disfressa del racisme castellà" (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista) .

"El Presidente de la Generalitat no pinta nada" (Julio Feo, esbirro de Presidencia del govern del PSOE a l´epoca Gonzalez).

«És curiós que els més culpables acusin els més innocents. L'esquerra espanyola s'avé perfectament amb el colonialisme i està ben disposada a fer costat a les organitzacions dretanes i alguns cops neofeixistes que el defensen i, per tant, a ajornar la lluita social que és la raó primera de la seva existència, puix que també per a ella la unión sagrada té prioritat sobre el conflicte entre classes, la solidaritat proletària, l'internacionalisme que en la seva versió correcta no consisteix pas en l'asserviment de comunitats més indefenses, en la imposició d'una cultura pretesament "superior". Tota aquesta gent amb tanta poca capacitat de comprensió quan se'ls toca allò que tossudament tenen per seu, bé són favorables a la descolonització quan afecta d'altres Estats, i així la veurem promoure campanyes de solidaritat i constituir comitès d'ajuda als oprimits d'indrets llunyans mentre donen llenya als qui tenen més a prop i a favor dels quals, per aquesta raó de proximitat, podrien emprendre accions eficaces en lloc de fer-los la traveta» (Manuel de Pedrolo, escriptor català).

Els catalans som per a l'espanyolisme el que els jueus per als nazis, i l'anticatalanisme no és sinó l'antisemitisme espanyol. Els catalans conscients, igual que els negres o els jueus o tantes altres nacions trepitjades al llarg de la història, hem d'esforçar-nos al màxim, perquè anem contracorrent (discriminat per les lleis, sàdicament calumniats pels mitjans de comunicació espanyols, etc.).

"("La bestia") seguirà pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir" (2005, juny - Xavier Pericay al diari ABC, tot referint-se als catalanistes com a "nazis").

"Maragall ho va veure clar: "Porque he aquí cómo mata la parodia: se fija en el gesto descompuesto del hombre apasionado, lo vacía de pasión, pone en vez un sentimiento pequeño y he aquí el héroe convertido en mamarracho. Y el pueblo ríe, ¡infeliz!, y le están matando el alma. "La venganza catalana": "La venjança de la Tana". ¡Ja, ja, ja! ¡Qué exacto, qué bien encontado, qué divertido! Y el sentimiento catalán de lo heroico se va al diablo" (...) Ara que parlem amb tot l'espinguet de desmitificació serà profitós de popularitzar- la, ja que, sovint, més que el noble afany de desfer mites, tenim la tendència iconoclàstica de viure sense símbols. Hem de saber comprendre on acaba la desmitificació i on comença la rebentada" (Rebentades-Segones intencions, 1967, Ed. d'Aportació Catalana, de Carles Muñoz Espinalt, 1920-1993, patriota català fundador de la Psicoestètica) .

Els espanyols professionals ens han dit tant que el nacionalisme (el nostre, el de les víctimes) és racisme, que sempre hem d'estar disculpant-nos, demostrant que som supersolidaris i superprogres i demanant perdó per existir o...per voler existir i sobreviure a llur odi i racisme (per semblar demòcrates ens volen obligar a fer el paperot de bufons i d'esclaus). En canvi no som sovint prou conscients en les nostres responsabilitats en altres aspectes, com el del sacrifici personal, l'autosolidaritat nacional, etc .

"En voler fer un irresponsable del català que nega una espanyolitat a què l'obliguen, obeeix el fàcil moviment mental de desqualificar- lo perquè sempre és més senzill declarar l'altre inepte que no pas escoltar-lo. O potser no sap que els nacionales, l'actitud dels quals adopta, amb tots els matisos que calgui, tenien prou consciència que entraven en una altra terra, en un altre país, si les forces que hi abocaven eren, com deien ells mateixos, un ejército de ocupación. Hi ha algú que ocupi la pròpia comunitat?" ("El país està ocupat", per M. de Pedrolo)

"Catalunya era desconeguda dels catalans moderns, era una mare a la qual no es deixava criar en sos propis pits els fills, que eren donats a una dida forastera" ("La tradició catalana", cap. I, 1892, d'en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).

"Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España" (Martínez Anido, cap de la policia d'ocupació espanyola durant l'època del pistolerisme a Barcelona, en carta al Dictador genocida Miguel Primo de Rivera).

"Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas" (Juan Llarch "Cataluña y la nacionalidad española". Madrid 1927).

(Els castellans trobaren a Amèrica una moneda romana) "la qual cosa a los que se jactavan de aver hallado las Yndias y ser los primeros que a ellas oviessen navegado quitó la gloria y fama que avían alcançado" (Luca Marineo a "De las Cosas Memorables de España", per anticatalanisme, deixa clar que els castellans no van descobrir Ameríndia. És doncs palès que els mateixos castellans de l'època tenien consciència que la Descoberta d'Ameríndia no havia pas estat de cap manera cosa de castellans, i el fet que en Colom fou rebut a Barcelona deixa clar de qui va ser aquesta gesta).

El cofoisme català consisteix a no arribar al fons de la qüestió a fi de poder seguir en la rutineta eutanàsica, en el victimisme sentimentaloide i el cofoisme ploramiques, és a dir, en la inòpia, conreant tots aquests trets tan plebeus, tan mesquins, tan miseriosos, tan mediocres, tan indignes, que empalaguen la nostra caracteriologia col·lectiva i la fan tan grisa, tan covarda, tan curteta, tan mortalment ensopida i tan provinciana i provoquen la catalanofòbia de biaix o li donen ales .
No crec de cap manera que els dirigents espanyols (que sols són espanyolistes per interessos creats políticoeconòmics, perquè segur que llur pàtria real deu ser el Banc Mundial o el d'España, i el client que millor els pagui i llur bandera del mateix color que els bitllets amb què els paguen) sien provincians ni estúpids ni tan sols integristes o especialment espanyolistes, més aviat són professionals (bagasses) de la política. Els catalans ni això saben analitzar i tendeixen a pensar que tot és qüestió d'idees, quan en realitat, per a eixa gentola, tot és qüestió d'eurons .
Els catalanets som els més pelaperes del món sencer. Acomplexats pel racisme anticatalà que supura pertot arreu a instigació de l'oligarquia espanyola (sempre necessitada de fer-nos callar i d'acollonir- nos, en un perpetu mobbing per tal que no reclamem el que ens roben i que no demanem la senzilla i elemental llibertat), per fer-nos els bons nens, anem sempre pel món de megasolidaris i salvadors de tota mena de pobles, ètnies, foques i qualsevol altra bona causa, en lloc de solucionar el nostre megaproblema crònic. Exactament l'estratègia que volen a Madrid i que ens administren a través de tota mena de colonitzats: des d'ONGs fins a esquerrans, des de catòlics pietosos fins a maçons "generosos". Jo no sé quan tindrem les aganyes per adonar-nos de "la jugada". Perquè aganyes hem de tenir per plantar cara a la manipulació i el mobbing persistent dels nostres depredadors: els llops espanyols. Als jueus els costà sis milions de morts, i segurament eren ja més llestos que nosaltres

I think that the election of Obama is a serious setback for the anti-americans. Against the odds "a black" will command the 1st world power, branded as racist, and so on. by the anti-American and especially the European ones. 
 Of course, prejudices are not easy to destroy even with the light of the facts and evidences, because as well as the larger is the light, the pupil of the fanatical gets narrow and narrow. 
It is curious that so many people from so many people with serious problems at home, often under tyrants as rulers, lost time on the anti-Americanism rather before sweeping the own house. But this is a safety valve, in the style of anti-Semitism: "America is always wrong and is to blame for every trouble around the world"... this axiom might be unchangeble for AntiAmericanists. The difference is that Jews were down and USA are top and you can not organise any progroms against. 
An example of what I say is some "antiAmerican" Italians, who have a poseur dictator ruling Italy through a media-judicial Dictatorship (as it controls virtually all the major Italian media) and spend their time in far "ennemies". I guess it's more confortable than challenging a dictator.

It doesn't mind that thanks to the Allies were defeated Fascism. In just revenge even now mayor of a new fascist government in Rome. Sometimes there are Leftists that hate more Democracy than Fascism.
"Few people can be happy if they do not hate other people, or nation or creed" (Bertrand Russell, British philosopher).

Com que els ateus solen fer gala d'ignorar tot allò que fa olor "a religió", no en saben res i se’n fan les idees arbitràries que els dóna la gana igual que els blavers es repensen la filologia com els surt dels camals. És la lògica conseqüència de considerar que la ignorància en aquests temes és sinònim de modernor, cultura, civilització i intel·ligència (un altre orwel·lià "la ignorància és la cultura" del Ministeri de Cultura del Gran Germà).

  Si els ateus que bramen contra el cristianisme s’haguessin llegit el Nou Testament, sabrien que hi ha un concepte d'església que no té gaire relació amb les denominacions i les afiliacions de feligresos ja que parla del "Cos místic" com a "església invisible" (que sols Déu coneix) i igualment parla que no deuen dir que l'un és de Pau o l'altre d'Apol·los (o, com ara, que l'un és catòlic i l'altre protestant, etc.). Item més: fins al s. III no hi ha constància de cap lloc de culte específicament cristià. Els cristians s'aplegaven a les cases particulars (com ara solen fer en països on són perseguits, com Xina, Vietnam, Iran, etc.)  Explicació o bé, en època de persecucions, a les catacombes o al camp o en coves.

A part, que una església còmoda i afavorida pel Poder sols acaba essent un niu d'interessos purament terrenals, niu de corrupció. I això és el que passa en les estructures eclesials del Món occidental. Per això no hi crec ni en sóc membre.

Així que quan a voltes em demanen -com a Torquemades ateus intemptant descobrir "l'heretgia"- "de quina església sóc", vet ací que fa 15 anys que no he xafat una església-temple de cap tipus (a no ser per soterraments, noces, bateigs o comunions). Per on vaig, doncs?

Vet ací: El cristianisme exposat a catalanistes seculars:   1, 3, 4, 5, 6

La gran majoria dels ateus tenen d'aquests temes unes idees arrogants basades en prejudicis i tradicions catòliques (de les quals són el negatiu fotogràfic) perquè el sentit originari del mot església (ek-klesía) es refereix a la gent (assemblea de cridats per Déu), no pas al temple. De fet, els cristians primitius es reunien en cases particulars, a l'aire lliure o en catacumbes en èpoques de persecució (milers de km. de catacumbes sols a Roma). Fins al s. IV no tenim constància de temples "cristians" tal com ara els entenem per deformació cultural. I a la Bíblia diu: "Els vers adoradors no m'adoraran ni a Jerusalem ni a Samaria sinó en esperit i en veritat", ço és: cap necessitat de cap temple. Pregar és diàleg i és ser conscient de les limitacions humanes, i és parlar amb Déu com parles amb ton pare o amb un amic, i això no requereix aqueixes supostes cerimònies que els ateus solen creure consubstancials a la creença.

El mateix Jesús digué al Sanedrí: "Jo destruiré aquest temple i el rebastiré en tres dies", el Sanedrí l'acusà de voler carregar-se el temple de pedra, però l'Evangeli diu que es referia al propi cos (el "temple" de carn) i a la seva ressurrecció. Dietrich Bonhöffer, pastor de l'església alemanya antinazi i barceloní d'adopció, parlava d'església i de cristianisme "sense parets", directament dins el món.

Quan jo preg, no deman pas perdó amb paraules repetitives o sense sentit, com ensenyen les comedietes televisives de consum en boca de monges mig embogides, ans parl a la meva consciència. Perquè sí: jo parl amb la meva consciència i amb el Déu dels qui hi creiem, i és una llibertat de consciència -principi de les llibertats democràtiques occidentals tal com ara les entenem, de fet fins i tot les Corts catalanes foren la continuació de les treves de Déu de l'abat Oliva- que els fai-stalinistes i integristes ateus no podran matar ni matant-nos a nosaltres, com sovint han fet al llarg de la Història. Ni tampoc els qui segueixen líders religiosos que es mouen com a diplomàtics o managers entre els interessos creats purament materialistes i gasius.

            AMENACES I VIOLÈNCIA, MENTALITAT GENOCIDA:
 
(Als colonitzadors, quan venen a "provincias" i assisteixen a una ballada de folklore català) "només els manca el Salakof" (Carles M. i Espinalt, 1920-1993, patriota català fundador de la Psicoestètica) .

  "Catalunya és l´Amèrica dels espanyols" (Isidre Gelabertó Sala, treballador català).

  "Jo´ m recordo haver vist plorar à molts Catalans el Juny de 1640, quan sortien à veure els Cavalls de les ordres militars qui se preparaven à Madrid y sentien ab molt sentiment les coses que´s deyen. Alguns preguntaven als soldats:

  -Donde buena, señor soldado? y responien:

  -A buscar el tesoro de Barcelona; (puix res atreya tant els seus cors com el banch y taula de la Ciutat, que ells anomenaven tresor).

  -Hombres son los Catalanes, -replicaven alguns-, y se defenderan hasta la muerte!.

  -Es verdad, responien, pero esta vez se acabará con sus fueros, vidas y tesoro, gracias a un poderoso ejército, y los que quedaremos con vida, seremos ricos; con el tiempo se dirá que los fueros existieron, pues Cataluña ha de ser nueva Castilla" (22 Abril 1641. Imprimatur. Josephus Fontanella. Laus Deo. Assessor).

  "Mientras queden catalanes y piedras hemos de tener enemigos y guerra"

(L'anticatalà Quevedo escriu sobre la guerra contra Catalunya amb una insinuació potser genocida, 1644).

  «Por el justo derecho de conquista que (de estos reinos) han hecho mis armas» (Felip V al Decret de "Nueva Planta").

  "El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego" ("La Correspondencia Militar", Madrid, 13·12·1907). 

  "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos" (Memorias, de Manuel Azaña, President de la 2ª República Espanyola).

  "Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantará y con ella toda España; porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana" (Onésimo Redondo, dirigent feixista espanyol, 1934).

  "En esta región contamos con muchos aliados, pues los anarquistas que dominan en la misma se han encargado de matar a la mayor parte de los separatistas, que renegaban de ser españoles" (Francesc Ferrer i Gironès recull en el seu "Gran llibre per la independència" la frase escrita per un militar espanyol al diari argentí La Nación l'any 36 sota el pseudònim de Armando Guerra on diu referint-se a Catalunya).

   "Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar" (General Queipo de Llano. Emissió radiofònica, 1936).

   "Catalán, judío y renegado,

pagarás los daños que has causado.

Arriba escuadras, a vencer,

Que en España empieza a amanecer" (Versió del Cara al Sol cantada durant la Batalla de l´Ebre, 1938).

  «La entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán» (Decret del general Franco de 1938, abolint l'Estatut d'autonomia de Catalunya).

  "No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino No hay más que una nación: ¡España! Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos" (Negrín, President de la 2ª República espanyola "antifeixista" ).

  "El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán" (Felipe Gonzalez, President del Govern espanyol, del PSOE).

  "Al crit de "Viva España" els militars assaltaven els locals del Cucut i de La Veu de Catalunya el 1906. Al crit de "Viva España" els franquistes assaltaven el poder el 1936. Al crit de "Viva España" ens han imposat silenci, ens han afusellat, ens han envaït, ens han colonitzat i han escurat les nostres butxaques. El nom tètric d'Espanya ha servit per emparar totes les ambicions, totes les tiranies, tots els colonialismes, totes les inquisicions, totes les explotacions, tots els genocidis. Cap home ni poble de la Península no podrà considerar-se alliberat, mentre no haurem esborrat del mapa el fúnebre nom d'Espanya" (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista) .

   "En el supòsit que a mi m´amoïnés tenir un cognom castellà, sensació que no experimento, tractant-se del nom Muñoz sentiria la joia de saber-lo de reminiscències jueves. Poble, el jueu, amb el qual m´hi sento identificat, perquè els jueus, com els catalans, han patit un drama –ells més que nosaltres- que no voldria ni per al meu pitjor enemic: veure´s a punt d´ésser exterminats com a poble i per pobles –més forts en gent, però més pobres d´ànima- que detesten i envegen catalans i jueus, sense saber-ne ben bé les causes" (Carles Muñoz Espinalt, 1920-1993).

  "En caso de que Cataluña se independizase, no dudaría en usar la fuerza con tal de asegurar la unidad de España" (Manuel Fraga Iribarne, *1922, polític transfranquista gallec).

  "A vegades penso que aquell camp de concentració no ha desaparegut del tot, perquè encara tinc damunt meu aquella mateixa bandera que em volia destruir" (Joan B. Cendrós i Carbonell, "Avui", 10 de juliol de 1986).

  "Cap dels detinguts no oblidarà mai el pas per comissaria. Entre insults i amenaces constants sofriren un tracte degradant i fins i tot tortures. Només arribar a Torredembarra, amb les mans lligades amb cordes, els feren agenollar cara a la paret durant més de dues hores, alguns fins i tot tres, al crit de "¡Al suelo como perros!". La llengua catalana fou negada fins i tot per a usar-la entre els detinguts a crits de "¡En cristiano!", "¡En español, polaco!" o fins i tot "etarras" y "perros catalanes".. .¡A estos perros catalanes ni agua!", deien. En alguns casos, en anar al lavabo, comprovaven desesperats que de l'aixeta no en sortia ni una gota. Un d'ells va necessitar assistència mèdica dues vegades ja que començava a patir taquicàrdies. .." (Detenció arbitrària de joves per la guàrdia civil el 28-7-2002). 

  "Cal posar tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional" (2005, juny, l'Albert Boadella, dramaturg, en una entrevista al diari ABC, tot fent referència a les reivindicacions nacionalistes catalanes, al nou Estatut i model de finançament).

 Poble que no canta, mor. Si no ens deixen cantar és perquè volen matar-nos Anem amb molt d'esme perquè els jueus tampoc no es pensaven que la pujada de Hitler al poder, malgrat ser un antisemita declarat, podia acabar amb 6 milions de jueus exterminats. No se'l cregueren ni pensaven que "en temps moderns i al cor de la civilitzada i culta Europa" pugués ocórrer semblant genocidi. I, quant a Espanya, hi ha molts precedents de genocidis –és delinqüent molt reincident i mai no condemnada- i en concret tres contra la nació catalana. Europa no és culta ni civilitzada ni ho ha estat mai, va plena de sadisme estatista, i si no fos pels Estats Units, encara tindríem els grans imperis opressors: Rússia, Alemanya, Austria-Hongria, Turquia, etc., més els colonials.

Vet ací una eina irrebatible per a denunciar-los internacionalment:

Xenophobic names and phrases in Spanish:

Against languages:

"Como si le hablara en chino" (As well as I talk to him/her in Chinese) = He doesn't understand (or doesn't want to understand) anything
"Y en Arameo...(or Swahili)" (and in Aramaic) = In some kind of strange language
"¡En Cristiano!" (In Christian) = (Speak me) in Spanish! (Only Spanish). It comes from times when they were a lot of Arabic-speaking people in Spain (til 1610), but it's applied against any other languages.
"¡No me hables en polaco!" (Don't speak me in Polish!) = Don't speak me in Catalan!

Despective Names for foreign people:

"Guiri" (From Moroccan "gwera") = Foreigner, especially blond people or from Germanic countries tourists.
"Gabacho" (From Occitan "Ineducated people from Mountains" etimologias. dechile.net/ ?gabacho ) = French
"Moro" (Moor) = Muslim, Arabic (especially Moroccan).
"Polaco" (Polish) = Catalan
"Chino" (Chinese) = Asian
"Yanki" (in Latinoamerica, "Gringo") = (North)American (US)
"Indio" (Indian) or "Sudaca" = Latino(American)

"Negrata" = Negro, Black

"¡Judío!" (Jew!) = Normal til 30 years ago when someone spitted on other's face

"Payo" (Idiot) = Non-Gypsy people (amongst Spanish Gypsies)
"Payo-ponny" (little Payo) = Indian from LatinoAmerica (amongst Spanish Gypsies)

Phrases on nations:

"Engañarte como a un chino" (To be deceived one as a Chinese) = One who has quite deceived you
"Es muy moro!" (He is so Moor!) = He suffers is very jealous about his wife
"¡No hay moros en la costa!" (They are no Moor at the coast) = There is no danger, you can speak or do now
"Trabajo de negros" (work of black people) or "trabaje como negro" (I worked like a black person) meaning hard work and I worked hard.

"Hacer el indio" (Doing oneself Indian): To be very informal, not to be responsible about anything
"Hacer el cafre" (Doing oneself Cafre): To be brutal
"Despedirse a la francesa" (Saying bye in a French way) = Leaving saying nothing.
"Hacerse el sueco" (behave as a swedish/ like someone who doesn't know the rules) with the variation "hacerse el monje" (behave as a monk).

"Plantar una pica en Flandes" (Planting a pickax in Flanders) = To attack ennemies in their own land, to do something in a Spanish way against some non-Spanish people.

"¡A por ellos! oé!" (Let's go against them!, "oé!" is a war howl) = It's a Football Spanish Selection slogan song spread by Spanish TVs, which hides a "doublethinking" sociological 2d meaning: "against antiSpanish people", "inner ennemies".
Which "inner ennemies"... maybe you are wondering yourselves?
Aaaahhh....
http://es.youtube. com/watch? v=Is-e1Yyc- yY&NR=1
http://www.cut- bai.org/catfob. htm

blocs.mesvilaweb.cat/node/view/ id/74062

http://www.youtube. com/watch? v=aIiRFSCgGu4
......

"Pérfida Albión" (Perfid England) = a Spanish traditional definition for England
"Mal francés" (French Evil) = Sexual Illness
"Cabeza cuadrada" (square head) = it's sometimes/often applied to Germans

A song:

"A la orilla de un barranco/ dos negros cantando están:/ ¡Dios mío! ¡Quién fuera blanco.../ aunque fuese catalán!") (Cant de negres i mulatos de Cuba, mentre treballaven sota la dominació espanyola).
"At the edge of a ravine / two blacks are singing: / O my God! ... It was so good to be white / even one were a Catalonian!" ) (A singing of black slaves in Cuba under Spanish rule).

Religious:

"No estoy muy catòlico" is like saying "no estoy muy flamenco" and means only I'm not feeling well. No direct religious implications.

Origin:

It's also interesting to calculate dates when these sentence started to be told.
"Hacerse el sueco" is probably from 30 Years War (1617-1647) when Habsburgs battled against France and Sweden in the Reich.
"Flamenco" for Andalousian folk is probably due to 2 facts:
1) 80-yeared War against Dutch Calvinist Independentists (1568-1648). "Flamenco" means literally "Flemish" and it means "rebel". "Plantar una pica en Flandes" surely comes too from that war.
2) Prohibition of every indigenous folk, ritual food etc. to Andalousian Moors (the most were expelled from Spain to North Africa by Habsburg about 1609-1610). Although some of them remained and Gypsies sang their folk songs. This was considered a rebellion act against the Spanish King's orders and so what called "flamenco" (=rebel).
And now that forbidden rebel folk ("Flamenco") is become the (only) official Spanish Folk, though is not any Spanish Music.

--

(1) More modernly it's said "Polaco" (=Polish) and "Swahili"
"Polaco" is especially refered to Catalan language:

"¡No me hables en polaco!" (Don't speak me in Polish!) = Don't speak me in Catalan!

Since French-Spanish War during 30 Years War, Catalonia was invaded first by Spanish troops and after by French troops. Its rebelion (1640-52) against Castilian military occupation coasted a long war and since that war, traditional Castilian Antisemitism was substituted by Anticatalan Phobia

See (In Spanish):

blocs.mesvilaweb. cat/node/ view/id/74062

"Spain and Castile, both miserable,

yesterday and today dominators,

your culture, full of rags,

despises anything it ignores"

(Antonio Machado, 1875-1939, andalousian poet dead in exile at Northern Catalonia

http://estrafolari. info/08_Sise_ sentit/0601_ polacos.htm

Al Mail Obert de Vilaweb de dia 30-10 amb el títol ‘La culpa’ s’hi deixen anar una sèrie de prejudicis que li fan un magre servei a la justa causa de la investigació de les fosses de víctimes del franquisme.
Aquell escrit es refereix a la ‘culpa’ com a causa darrera de l’actuació de sectors contraris a la investigació, quan en realitat caldria parlar-ne més aviat com a auto-odi perquè, efectivament , la culpa o el sentiment de culpa és cristià i el penediment per la culpa (o metanoia) és una de les essències dels cristianisme però no en el sentit acartronat de pegar-se cops al pit o plànyer-se, o d'esquinçar-se els vestits. El veritable penediment consisteix en un canvi de perspectiva, en una reformulació dels parametres vitals.
Tanmateix l'autoodi no és cristià. L'autoodi apareix quan incapaç d'enfrontar un problema que et supera, començes a inventar excuses de mal pagador i esdevens part del problema i no part de la solució. Quan la teva mala consciència et destrueix. És el que li passa a aquells sectors autoanomenats cristians, al quals es referia l’autor del Mail Obert, com també és el qui li passa als blavers i........ a alguns teòfobs independentistes.
En cap editorial, mail obert o posicionament de Vilaweb s’ha parlat mai de ‘hienes espanyoles’ o de ‘hienes capitalistes’ i per suposat, ni prou fer-s’hi tampoc, de ‘hienes musulmanes’ o de ‘hienes comunistes’. I de fet, que possiblement, en sentit figurat, metàforic, sí que n’hi ha d’aquests espècimens. El recurs retòric ‘hienes judeocristianes’ utilitzat a l’editorial de dia trenta, revela una mena de ressentiment pregon. En cert sentit, s’assembla a allò de la ‘conspiració judeomasònica” esgrimida per Franco i els franquistes Qué curiós tot plegat.

PSOE i PP, PP i PSOE, es miri com es miri, són les dues cares de la mateixa moneda. Tots dos són dos partits forasters, antimallorquins, teledirigits des de Madrid i que comparteixen idèntic objectiu: l'extermini dels colonitzats i l'assimilació de les colònies.

El PP fa de policia dolent; el PSOE fa de policia bon al.lot. Uns i altres, emperò, s'han repartit els papers. El PP ataca els mallorquins a base de bufetades, coces, galtades, betcollades, prunes, nesples i puntades de peu. El PSOE, en canvi, ataca els mallorquins a base de de cloroform, anestèsia i de "talante, muxo talante".

Rahoy i ZP, ZP i Rahoy són dos cromos intercanviables i es comporten com aquells lladres i xoriços forasters que tot lo dia se barallen com a moixos però quan arriba l'obscuritat de la nit surten a robar plegats i es reparteixen al 50% el botí espoliat a les colònies com a "bueños españoles".

Mirau el que li està passant a UM, i qui diu UM pot afegir CiU o ERC, per exemple. UM va pactar amb el PP l'any 2003 i tot seguit Matas va fer importar des de Madrid tota una guarda d'esbirros i sequaços comandats per Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda, esteban Urreiztieta, etc. amb la finalitat última d'escabetxar i de tallar el coll als seus socis mallorquins de govern.

L'any 2007, UM va canviar de "soci" i en comptes de pactar amb el PP va pactar amb el PSOE. La comèdia, emperò, continua amb el mateix fil argumental només amb la diferència que ara han canviat les sigles i els noms. Abans era el PP que volia liquidar el seu "soci" de govern i quedar-se amb la seva herència, UM. Ara qui vol acabar amb el "soci" de govern és el PSOE. Abans era en Matas el qui somiava acabar amb UM; ara és n'Antich. El PP emprava una tropa de sequaços desembarcats expressament de Madrid perquè els fessin la feina bruta (Ramírez, Inda, Urreiztieta...); ara els sequaços del PSOE i d'Antich no són "periodistes" madrilenys sinó fiscals forasters. Els seus noms: Juan Carrau i Pedro Horrach.

L'altre dia l'honorable Jordi Pujol va reconèixer que ZP l'havia enganyat. I bé, quin marxando foraster no ha estafat a aquest pobre home que respon al nom de Jordi Pujol? Li va prendre el pèl el xoriço andalús, Felipe González; després el xoriço 'castellano-manchego', José M. Aznar; i, finalment, li ha pres la cartera, els doblers i el temps el xoriço "castellano-leonés", Rodríguez Zapatero. I és que ja ho hem dit: pobre don Jordi! Se pensava ésser el més viu de la classe i l'hora de la veritat n'ha resultat ésser-ne el més colló, i de molt!

Però bé, continuem el nostre fill allà on l'hem deixat. Del pacte d'UM amb el PP va venir d'un pèl que el tàndem de xoriços Matas & Pedro J. Ramírez no fessin la pell a M. Antònia Munar i a tota UM. No ho van aconseguir per poc i avui Matas és un cadàver polític que ha fuit cap a Amèrica.

De moliner canviaràs però de lladre no mudaràs. Aquest és el drama d'UM, i qui diu UM pot dir CiU, ERC o Bloc. Durant els anys del govern Matas, Munar i companyia van haver de sentir de la boca de Matas que ell no era ningú per poder aturar l'ofensiva despietada d'El (In)Mundo contra UM. Fals! Mentida bruta! Tota els atacs publicats des d'El (In)Mundo es fabricaven des de les clavagueres de la presidència de Matas.

Ara tot continua igual però a la inversa. Francesc Antich fa la comèdia de dir una i altra vegada als seus "socis" d'UM que la fiscalia és "independent" i que ell no pot fer res per aturar els cans de bou forasters a les ordres de Pepiño Blanco i que s'afuen a Vicens, Morales i companyia. Fals! Porca mentida!

Els fiscals forasters, Carrau i Horrach, són uns cínics, dos pocavergomyes, són dos cans de bou ensinistrats i a les ordres de Madrid i que reben ordres directe de Pepiño Blanco. Tant és així que no mouen un dit ni escriuen una sola retxa sense l'autorització expressa des dels despatxos del PSOE de Madrid. A Horrach com a Carrau els importa un rave la justícia i la lluita contra la corrupció perquè, ells, abans de res, formen part de l'engranatge de l'administració colonial que no té altre objectiu que el que ja va anunciar Felipe V al famós Decreto de Nueva Planta: "He juzgado conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y pausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia"

No sabem si dins UM (els vells i els joves, la vella guàrdia i el sector crític, etc.) són conscients de l'amenaça de mort, la mort política, és clar, que penja sobre els seus caps. El que sí és cert, emperò, és que si encara romanen amb la bena davant els ulls, passa d'hora que se la llevin, que comencin a esmolar la ganiveta per contraatacar i que se n'adonin que totes les hòsties i ganivetades que reben per part dels fiscals del PSOE, ara com en temps de Matas, provenen des de les clavegueres de presidència del Consolat de Mar.

El problema és que el catolicisme que ens han ficat amb embut –i amb coses pitjors- durant segles ha desfigurat el cristianisme i sobretot l’ha desfigurat als ulls dels sectors intencionadament discriminats des del poder –com les nacions conquerides per Madrid o els treballadors- i l’han fet aparèixer com a simple religiositat integrista, irracional, al servei de les castes dominants i de la set brutal de poder via violència institucional: constantinisme, cesaropapisme, fornicació amb els reis de la terra segons el llibre de l’Apocalipsi (i per cert que amb els pitjors reis: psicòpates criminals de guerra com Franco). La gent religiosa de dretes practica cristianisme a la seva -molt particular- manera. Els antireligiosos d’esquerres hi van a la contra, com si fos assenyat d’anar a la contra, sobretot en certes coses (ve a ser com anar a la contra l’ús de l’escriptura o de la pòlvora perquè l’enemic en fes ús!). Els primers, els beats, hi entenen poc i manipulat, però alguna cosa hi volen entendre. Els segons encara l’erren més: creuen i pretenen copsar-ho (per orgull i superficialitat), però en realitat no ho volen comprendre ni ho estudien gaire a fons, simplement ho rebutgen de manera confusa, amorfa, caòtica (per orgull, ois i mandra). No copsen realment el fenomen ni la qüestió i hi van perillosament a tombs. La guerra del 1936-39 fou això: una guerra entre l’integrisme religiós i l’integrisme antireligiós. Per això tot just els segons –els menjacapellans- ho tenen sempre molt pitjor i duen sempre les de perdre: ells mateixos es claven dins la gola del llop. I és ben difícil de fer-los anar vers lloc més segur car el cesaropapisme els ha encegat com el foc als bous embolats i el propi orgull els impedeix de raonar amb claredat

El moviment feminista començà als Estats Units de la mà de quàqueres des de principis del s. XIX.

Igualment el moviment antiesclavitud també començà dels quàquers. I Greenpeace.

Els quàquers són un grup religiós pacifista que celebra reunions religioses molt silencioses i es dedica també al canvi social i als drets de la gent que pateix marginació o injustícia.

Durant la Guerra 1936-39 molts vingueren a la zona republicana a ajudar, per ex. obriren menjadors gratuïts a Barcelona i d'altres llocs.

I el Barça també fou fundat per protestants, liderats per Joan Gamper, suís protestant catalanista.

Molts avanços socials començaren amb el cristianisme. Així, per ex., l’abolició de la crucifixió (mètode de mort prou comú en el món antic) o del dret del “Pater Familias” a assassinar uns altres membres de la seva família.

El parlamentarisme medieval nasqué a Catalunya gràcies al cristianisme pacifista: Aquí

En comptes de plantar cara als feixistes espanyols, desvien pistes cap a falsos enemics com els cristians, els jueus, els ianquis, etc. (que en un moment donat podrien ser els nostres aliats i amics i gent que en general no ens fan mal com a poble). És a dir els usen de cap de turc o com diuen ells "para marear la perdiz" (la perdiu en aquest cas és l'esquerra valenciana).

És deixar la majoria de la població (que és cristiana) en les garres del PP: Irresponsabilitat, manca de lògica i de sentit comú i deliri sectari.

Mentrestant, el PP ens aïlla socialment, es forra, compra tota mena de gent i de mèdia i ens matxaca

Aquest és l'invent de la provocació a la crua llum del dia

Els qui tant critiqueu l'"occident judeocristià", hauríeu de provar sort en una altra part

Però, clar, no ho fareu perquè allí la permissivitat és molt menor. Això us retrata en la vostra frivolitat, immaduresa, superficialitat i hipocresia untosa.

En un país islàmic no us tolerarien ni una centèssima part dels insults i difamacions contra el cristianisme que ací us toleren. Utilitzeu ací les males maneres i un orgull pudent i ofensiu tot just perquè l'esperit (no les manipulacions històriques) del cristianisme és pacient i essencialment noviolent.

Els qui clameu contra la "civilització occidental" sou occidentals que heu anat cap arrere com els crancs. Sou tan burros i tan màrfegues que ni enteneu la civilització on viviu.

I tan fanàtics i cecs que ni penseu que totes les llibertats (d'expressió, sexuals, etc.) no les tindríeu en la majoria dels règims i civilitzacions de les quals feu apologia. Allí no duraríeu lliures o vius més que una setmana.

Això us retrata en la vostra burrera profunda i en el vostre coco obtús.

Només sou xiquets malcriats: progres amb empelt de piho (progrepihos).

“La història dels pobles antics (que durà mil•lenis i desembocà en la història de Roma) és la d’un canvi des de la comprensió personal i animal de la vida cap a un model social i estatal. Tota la història, des de la Roma imperial i el cristianisme (història que és encara la nostra) és la de la transformació de la comprensió social de la vida en comprensió divina.
Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a a la base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (...).
Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel•ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant.
Molta gent de ciència estudia l’ensenyament del Crist sense superar el nivell de comprensió social de la vida. I tal ensenyament no els sembla sinó una fusió indeterminada i incoherent (...) No la jutgen sinó per les manifestacions externes: catolicisme, protestantisme, dogmes, lluites contra els poders civils. Talment són com sords que jutgen els sentits i les qualitats de la música només pels moviments que veuen fer als músics.
Alguns pretenen que l’ensenyament moral del cristianisme és bo, però exagerat (...). Repeteixen el que els jueus afirmaven i no podien deixar d’afirmar; en no comprendre les paraules del Mestre, el crucifixaren.
Així, al parer dels entesos d’avui, la llei jueva “ull per ull i dent per dent”, la del just càstig, formulada fa 5.000 anys, fóra més racional que la llei de l’amor (...).
Els predicadors de la fraternitat positiva, comunista, social, proposen, per auxiliar l’amor humà que s’esgota, l’amor cristià. Llur positivisme es fonamentava en l’amor a si mateix. Tal amor, en passar del jo a la familia, i a la tribu, país...no cessa d’afeblir-se. Proposen, com a remei, un amor a la Humanitat sense amor a Déu: uns efectes però sense els fonaments originals.
Tal amor és impossible. On manca la comprensió cristiana de la vida, no hi ha amor cristià; per al qual, en efecte, el sentit de la vida rau en l’amor i en el servei a Déu” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).

De fanàtics n'hi ha de tots els colors, ideologies, religions o antireligions.

Els religiosos integristes consideren fanàtics als ateus integristes i viceversa, els dretans extrems als esquerrans i els esquerrans extrems als dretans... Així va el món

Allò bo fos que no perdèrem el costum de pensar, més enllà dels odis, de les fòbies, dels clixés, dels prejudicis i de totes eixes idees-fem preconcebudes, de la quincalla ideològica que no s'adiu a la realitat i que baneja tot un sector de gent perquè pense així o de l'altra manera

El diàleg sempre s'ha de mantenir pel bé de la biodiversitat mental i de la interrelació humana i intercanvi d'idees i experiències

LA RESTA ÉS AIXÒ: FANATISME

(Com demostra l'obsessiva campanya antireligiosa d’alguns, que semblen el Dictador nord-coreà, que envia els creients a camps d’extermini, o els primers bolxevics, que crucificaven popes i capellans pel simple fet de ser-ho). (Ah, clar, per a aquests "lliurepensadors" crucificar creients no és "fanatisme"... i així van, mentalment, alguns grillats!)

Encara que personalment sempre he defensat la despenalització de l'avortament de manera activa...hi ha molta gent a l'esquerra que és antiavortista igual que n'hi ha molta de dretes que és pro-avortista.

"Sostenim que l'equiparació d'esquerra i permissivitat de l'avortament és, primer, una mentida de fet i, després, una contradicció absoluta amb els valors que tota l'esquerra deu defendre... No hi ha als nostres dies una afirmacio més reaccionària que la del dret d'una persona sobre la vida del fill no nascut i és una vergonya per a l'esquerra que aixequi la bandera de tal pretès dret" "L'esquerra deu impedir que el ventre de la mare sia el lloc més perillós per al fill" ("Avortament i esquerra. Escrit col•lectiu de 150 signatures pertanyents a les següents organitzacions: PSOE, PCE, UGT, CC.OO. i CNT, 26 d'octubre de 1982).

Des de Madrid volen separar cristianisme i catalanisme a fi d'exterminar-nos per asfíxia. Ja enviaren Lerroux a cremar esglésies "catalanistes" a la Setmana Tràgica de Barcelona (i sabem ara que era un provocador policial) i ja durant la Guerra Civil els feixistes utilitzaren la matança de capellans i catòlics per aïllar internacionalment la República i deixar-la sense armes.

Ara els provocadors que ens envien volen repetir de nou la jugada que els ix tan bé, així que: Atenció a la provocació!

La República Espanyola fou anticlerical, però els qui cremaven esglésies i afusellaven capellans eren majoritàriament de la CNT-FAI (i presoners comuns alliberats, és a dir, delinqüents), encara que també n'hi devien haver de republicans anticlericals rabiüts. Curiosament en l'etapa stalinista (Negrín) foren restaurades parcialment les llibertats religioses i de culte, de cara a l'exterior, ja que la persecució religiosa del 36-37 (amb unes 20.000 víctimes a la zona republicana) permeté una gran campanya del Vaticà a França, Anglaterra, Itàlia i Alemanya contra la República que fou determinant a l'hora de negar-se a socorrer-la les democràcies i a l'hora de donar suport a Franco per part dels feixistes. I és que la ruqueria antireligiosa sempre té un cost enorme i enormement sanguinari en tots els aspectes, malgrat que els nostres irresponsables antireligiosos se'n fumin i es pensin que això no és res. Són aquesta mena de gent la que preparen les catàstrofes històriques que patim i que podem patir en un futur

Secularisme/Anticristianisme.