Comentaris - Josep Pastells

No et rusteixis massa...

Thu, 03 Jul 2008 19:43:03 +0100

i procura gaudir de les coses bones de la vida, moltes i al teu abast. Si a més escrius, collonut!

Petonets

Igualment!

Wed, 02 Jul 2008 16:24:11 +0100

I a passar-ho bé, nen. Tant de bo escriguis alguna cosa que t'agradi.

Moltes gràcies, amic Marcos

Sat, 28 Jun 2008 19:41:55 +0100

Per llegir-me quan pensava que ja havies desaparegut en la boirina de l'oblit, però sobretot per encoratjar-me a continuar escrivint i vivint. Quan tingui l'inventari acabat t'avisaré de seguida, pots comptar-hi.

¿Intropsectivo Pep?

Sat, 28 Jun 2008 17:58:44 +0100

Las paredes del estadio se han dudado. Una ola de neoepañolismo recorre el país, pero lo importante sucede en la mirada del escritor hastiado de tanta idea canibal.

Un chico de Arenys del Mar, un inmigrante. comba la pelota con la doblez de su tobillo para deterner el tiempo y crear belleza que sólo vale con la complicidad del compañero.

Me gusta ver que sigue en pie señor Pastells, me encanta ver cómo el suyo espíritu todavía tiene tiempo para dejarse feliz con la nieve o los recuerdos de Praga....

Está mirando hacia dntro, lo imagino retomando el placer de los oficios esenciales mientras ecribe y mira la ciudad a través de los impulsos del tren.

El blog sigue siendo jodidamente intelectual. Con ese punto de fatalismo que sirve como excusa para seguir reflexionando y celebrando. Siga así, comandante Pep, no veo el momento en que nos invite a su nuevo inventario de ficciones en castellano (o en catalá, que algún día también se dejará reinar en Getafe.

Un abrazo

Teniu tota la raó

Wed, 25 Jun 2008 10:40:41 +0100

L'ampolla és mig buida, però també mig plena. Com la veig jo? De vegades mig buida, de vegades mig plena... El cas és que teniu raó, el que cal és viure. Per cert, Antoni, tinc previst trucar-te aquest estiu.

Com és la botella mig buïda o mig plena?

Tue, 24 Jun 2008 23:25:37 +0100

Podriem dir que el temps sempre ve, fins que arribe un dia que ja no puga tornar a vindre.

Que hi farem

Tue, 24 Jun 2008 12:13:18 +0100

A l'última frase, o dius tot, però penso que el principal es gaudir de les petites coses, i deixar-nos de voler esbrinar collonades com saber que hi fem a aquí. Diuen que un es feliç fins que creu que ho pot ser mes, i jo, no penso posar en perill la meva felicitat. Salutacions.

Tètricus, no?

Wed, 11 Jun 2008 13:41:08 +0100

Ai, nen, anima't!, que darrerament parles de coses una mica rares.

A la recerca de l'equilibri

Mon, 02 Jun 2008 11:52:43 +0100

En poques paraules, podríem dir que t'hi trobes en aquella fase de la vida anomenada "A la recerca de l'equilibri"?

D'asteriscs i precisions

Thu, 29 May 2008 21:28:37 +0100

Tots tenim la temptació de posar asteriscs a les nostres vides; el problema és que potser no acabaríem mai, mai no estaríem satisfets. A mi almenys em passa això, vés per on.

Ai, quin mal!

Tue, 27 May 2008 18:03:45 +0100

I no t'has posat un turbant? Hauries fet prou goig!

No em sembla mala filosofia, però...

Tue, 20 May 2008 18:50:01 +0100

intueixo que du les coses massa a l'extrem, no?

Busseja, busseja...

Mon, 19 May 2008 10:06:34 +0100

però no t'ofeguis!

Juantxis al poder

Fri, 16 May 2008 18:32:12 +0100

Vull dir: fora taques, fora porres, lliure albir

Tots robots!

Fri, 16 May 2008 17:55:51 +0100

Aquesta és la meva proposta i fora problemes! Ni taques a la pell ni ulls taronges. Tots robots!