Comentaris - Ulisses20

obric, redell,

Fri, 10 Oct 2008 17:51:02 +0100

redell feva temps que no la sentiva dir

Visca el Regne de València lliure

Jo sóc pallarès Don es el teu parlar, Ulisses ?

Una crisi d’idees (3)

Fri, 10 Oct 2008 10:29:21 +0100

El faraò Campses I te un bon ejèrcit de "perofrenars"

El no encontre

Thu, 09 Oct 2008 23:03:10 +0100

Aquesta vesprada m'havia fet la idea que ens trobàvem. La pluja, el vent, potser la dissort ho ha impedit. Una altra vegada, ho tornaré a provar.

Ara mateix cau un sidral de por, ací a Bétera. Molt bona nit.

Crisi?

Thu, 09 Oct 2008 22:05:19 +0100

He llegit en diversos diccionaris al respecte de la paraula. En el Littré francès ens remet a la medicina, com a agreujament d'un estat de malaltia. En el Salvat español remet a un estat de canvi d'un procés variable de trajectòria sinusoïde.
En el Webstern's anglès ho fa com a escenari d'una sèrie d'esdeveniments que marquen la tendència d'un seguit de tota mena d'events, per a bé o per a mal, determinat; tornant a l'inici. L'Enciclòpedia fa una definició semblant al Littré.

Joaquín Arnau, professor meu d'estètica i composició, ens explicava el terme crisi com a derivat del mot crítica. La seua popularització a partir dels criteris divergents provinents durant el segle XVIII. Per tant ens explicava que és part indissoluble de la nostra condició humana. La pròpia vida duu inserida la condició de viure en el dubte i la decisió. Ço és, immersos en la crisi. Crisi d'idees?. No, evolució d'idees. No tenim crisi, hi vivim sempre. Jo, almenys, la vaig arrosegant des de fa més de trenta anys.
La crisi del meus conveïns: m'he dutxat i vestit de la manera més "pija/fatxa" possible, he baixat i dirigit pel carrer Guillem de Castro, anava camí de la manifestació, prop del MuVim, una parella venia de cara en direcció contrària, i una ventada els ha fotut el paraigüa com un parrac, i el tio fa: "esto es culpa de los putos catalanes" i com passava a la seua altura els he dit "eixos putos catalans som valencians". No cal que et diga que la "pinta" que feien servir era la dels típics "marronerets garrul·los" mal girbats. Veus, igual els he creat una petita crisi que els haurà durat just tornar a sintonitzar algun canal de tv.

Igual que els meus amics que han despenjat l'estelada. Llàstima que no siguen més intel·ligents. Jo ho haguera fet amb la d'Estat català. Amb blau.
Plantegem la batalla en el seu camp i amb armes semblants.

Barret pels JERPV !

Cordialment.

Estàs d'un fusterià, que t'hi cagues !

Wed, 08 Oct 2008 19:53:45 +0100

Recorde aquella sentència del Fuster que fa, més o menys, així:

"no hem avançat gens. Respirem igual que en el paleolític."

I et rebatré amb una blesada:

"Estem millor que mai, i el que ens queda per veure-hi. Hem nascut massa prompte..."

Cordialment.

PS: consulta amb el savi de ton pare i demana-li què en pensa de tot plegat.

Diria, Albert, que és el contrari.

Wed, 08 Oct 2008 00:41:29 +0100

Estem immersos, precisament, en la gran gestació de noves idees. Et recomane el vídeo d'en Paul Auster que han gravat al Vila. Quan en parlava em feia la sensació de que hi ha pugna d'idees. Ha tocat el tema tan car d'en Peretó (l'evolució vs creacionisme). Al meu entendre sols li ha quedat en entedrit allò que tant t'agrada a tu i als amics no urbanites. El tema de l'ecosistema planetari. No vull parlar d'ecologia que veig que sempre té un to local. També ha raspallat un tema important, i car per a mi: el de la fam d'Africa, Àsia i el con sud americà. Sols ha fet un "feeling" en tocar el tema d'Obama.
Per a animar-te et diré: veges els cotxes grans, la casa de la platja, les vacances, els viatges, el turisme, etc. com una passa, acotada temporalment, en el trànsit de l'evolució humana.

És fabulós sentir moltes de les mateixes coses que un home situat a 5000 km de distància. Vull que sentim el mateix que un home situat a 5000 km, però, al sud nostre. O a les antípodes. Aquí, al meu parer, rau la diferència d'òptica amb les etapes anteriors. Sense líders ni herois. En massa humana.

Sent-te content: eres un dels que ha posat els teus granets d'arena en aquesta embranzida.

Amb estima, tot i la distància ignota.

Gaudim collons

Fri, 03 Oct 2008 11:41:07 +0100

Quanta raó tens amb el Botifarra, encara recorde l'entranyable acte que es va fer a Bétera amb la participació del Botifarra junt amb Fermin Pardo i Vanesa Muela, senzillament genial.

Efectivament tot el que puga, aquesta nit a Vilamarxant, a gaudir amb Pep Gimeno.

Saludeu-lo

Thu, 02 Oct 2008 20:11:49 +0100

Saluda al Botifarra de part meua i pregunta-li què vol per sopar el dissabte.

Avant amb el Camp de Túria, i em sembla que prompte en prepararem una per allà.

Salutacions.

Que te donen!

Fri, 26 Sep 2008 10:18:20 +0100

Evidentment que estàveu massa "preocupats" passejant per la Calderona i sabotejant les iniciatives que aleshores es feien des de Llíria. Hipòcrita!

pep gimeno

Fri, 19 Sep 2008 15:25:18 +0100

Ma mare m'envia a escola
per aprendre valencià
i ara que sé parlar-lo
ningú me'l deix parlar.

De la Jota de Xàtiva, de disc Si em pose a cantar cançons

i els profes? que fan?

Fri, 19 Sep 2008 15:22:31 +0100

Fa dos anys em vaig anar de les jornades educatives de Bètera amb vergonya del que allà va succeir. Com van venir dos persones de Madrid, es va fer tot en castellà. Dos manen més que tota la resta de l'auditori del castell. La primera exposició era en castellà, ja que la feien els de Madrid, però quan va començar a parlar el director de l'IES de Ribaroja (segons ell en implecalbe castellà) del Turia, ja vaig tenir prou i em vaig alçar de la cadira i vaig marxanr, renunciant al certificat d'hores que em donariem. Ara, vaig ser l'únic.
Vaig enviar un e-mail de protesta al cefire de godell, i després de dos anys, encara espere una resposta.

vicent
llíria

Sols una coseta, Albert:

Thu, 18 Sep 2008 19:05:11 +0100

Aquesta situació ens passa ara i adés. Parle del tema de la llengua. De seguida ens encenem com un misto, per major coneixement i menyspreu als altres i la poca capacitat universal que tenen. Sols intenten fotre el país i tu els dius "vés-te'n a fer la mà" que amb un estat -més o menys- propi fóra el normal i els altres a callar. I/o ni es plantejaria la disjuntiva. Però no és el cas. El cas és tindre en la recàmera la munició pertinent, una eixida on deixar-lo descol·lat i com un ignorantet, fins i tot fer burla d'ell. Al remat, i en aquest cas teu, qui quedem mal som nosaltres i l'idioma es converteix en una font de conflicte que és el que volen. No hi ha res més anorreador de l'idioma.

En el llibre "El temps barrat" Alexandre Cirici explicava com preveure certes estratègies de bestreta al respecte. La cosa no ve d'ara, Cirici en parlava dels anys '20 i '30.

PS: Quan vas tot sol a un lloc, jo gaste l'embolcall en fer eixir temes on agafar-se els altres (no bel·ligerants) conduint el tema en valencià i que els altres es senten a gust. Els subnormals i enemics declarats han de agafar-se a corda....i subsumir-s'hi....

Cirici deia que calia anar amb més colla i això no sempre és possible. També "l'estira-i-arronsa" del coneixement teu sobre els altres marcant la diferència de coneixement químic i la lingüística desinhibida.

CAL estudiar i llegir l'entorn sociològic de cada reunió.

Tu, Vicent i jo, som pam a amunt o avall del mateix any i ja ens està bé, amb la nostra experiència, de NO fer de maulets immadurs. Cal que siguem més eficaços i astuts.

Cordialment. (conta'ns de tant en tant alguna on triomfem, que també n'hi ha, si és possible, en camp advers)

qui és radical?

Wed, 17 Sep 2008 15:42:17 +0100

A mi em sembla que els ecologistes radicals són ells. Des de fa un temps crec que a MercaValència no es pot entrar res, sinò és en caixes noves de trinca, el que hauria de fer encarir el producte (...?). Quan jo collia tomates i pebrots i els duiem a les tendes de La Pobla o Llíria ( i a avoltes a mercavalència) les empaquetavem en plafons de fusta de 12 Kg, i a la tenda recolliem les caixes buides de dia anterior i les tornavem a utilitzar. Això sí que és cúltura del reciclatge. Ara volen que tú recicles a casa, però ells no?
Anem enrrere?

vicent
llíria

Tens més raó que un sant !

Thu, 04 Sep 2008 08:45:24 +0100

He anat seguint el teu periple i et dono tota la raó. A començaments d'estiu també vam estar a la Toscana i t'adones que allò és una altra dimensió. Per la via del respecte i la conservació del paisatge també es pot arribar a la riquesa d'un país.
Això nostre és pa per avui i gana per demà.
Records des de terres gironines,

Ja sabem com actuen els nostres polítics

Wed, 03 Sep 2008 16:45:09 +0100

Malgrats tots els entrebancs, cal que continuem amb el mateix esperit.