Comentaris - ultima ronda

si vols

Sat, 20 Sep 2008 10:22:31 +0100

vine a veure aquest post que parla de paraules:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/106489

la paraula

Sun, 14 Sep 2008 12:43:28 +0100

d'un dictador no val per sobre de la meva, en allò que és meu -decisions i voluntats- no predominarà ell.

el luxe de decidir

Sun, 14 Sep 2008 12:41:41 +0100

per un mateix quina tria fer cada dia per anar més i més lluny.

escoltar

Sun, 14 Sep 2008 12:39:26 +0100

les paraules que arriben i que ens configuren l'ànima.

silenciar-lo

Sun, 14 Sep 2008 12:37:34 +0100

és l' teniressència principal d'un secret perquè no deixi de ser-ho. És un privilegi tenir-lo i que resti en nosaltres.

l'esguard

Sun, 14 Sep 2008 12:35:17 +0100

vigilant que atresora els secrets que ningú més veu tret d'un mateix.

tot el que és petit

Fri, 12 Sep 2008 11:22:02 +0100

roman, es manté, creix i es desenvolupa. No s'extingeix, es transforma.

ser receptiu

Fri, 12 Sep 2008 11:14:17 +0100

a tot el que es mou al nostre voltant i aprofundir la vida.

cinc dits d'una mà

Thu, 11 Sep 2008 15:41:00 +0100

ens configuren, ens expliquen, ens obren a l'esdevenidor esperançats.

el temps

Thu, 11 Sep 2008 11:08:06 +0100

que no passa, es detura en una taca, en un escrit, en un rostre de vida que expressa comprensió.

sentiment

Thu, 11 Sep 2008 11:05:17 +0100

i comunicació, és una riquesa completa la d'expressar-nos i escoltar-nos.

Transmetre

Tue, 09 Sep 2008 23:47:32 +0100

és una part essencial del sentiment, adonar-se també. Adonar-se amb les boques de la pell. I si es vol transmetre a algú que està lluny? aleshores haurem de fer-lo esgarrifar, fer-li eixir la pell de poll.

La sort

Tue, 09 Sep 2008 23:42:48 +0100

convé que no tingui testimonis. Quasi sempre allò infranquejable és imaginari. Quina bellesa el 33. Una taca de temps com una cagarada de mosca sobre el paper blanc. Ningú hi ha escrit res fa temps. Aquest és el pas del temps.

L'altre, l'espera, petits, desig, confiança

Tue, 09 Sep 2008 23:38:13 +0100

Cinc reflexions al puny, com els dits d'una mà. Petits, desitjadors perennes, esperançats, esbrinem en l'altre aquell bocí de confiança que ens resta intacte.

Quan els tanques

Tue, 09 Sep 2008 23:32:52 +0100

i escoltes la cançó, se n'obre una altra.