Despres dels missatges on s'estalvien lletres, on no s'apostrofa ni s'accentua res, en una època on per entendre els missatges cal, en primer lloc, desxifrar-los, solament ens faltava aquesta, que amb signes de puntuació s'expressin sentiments, estats d'ànims.... Aquestes son les coses que posen en perill una llengua!!! Visca les paraules antiquades, visca les expressions poc modernes, visca el vocabulari dels avis, visca els renecs de pagès, des del "casum dena" al "carallot", passant pel "brètol", i sense obviar el "borinot", el "pocapena" o "l'anar a pastar fang"

Personalment soc partidari d'escriure com cal, amb tots els ets i uts, amb signes de puntuació, i amb paraules escrites tal com apareixen al diccionari (tret de les faltes d'ortorafia, que també en faig). De signes, combinacions de lletres, abreviatures i d'altres collonades que maten a LA PARAULA, soc partidari de fer-ne servir les justes, quantes menys millor.

M'encanta!! El tens el significat del títol del comentari en aquests papers???  ;p