Un dia més, i ja és el tercer, el despertador sona a les set del matí. Havíem de marxar a dos quarts de nou de l'hotel de Linz, però sembla que la gran afluència d'autocars als actes d'aquest matí han aconsellat a l'organització de l'Amical d'avançar la sortida. Avui, en efecte, és el dia de l'homenatge internacional als deportats de Mauthausen i annexos.
Avui hem visitat les restes, molt migrades, de dos camps més annexos a Mauthausen: Ebensee i Gusen. Els tentacles del complex concentracionari més important d'Àustria abraçaven bona part del país, i això és el que ens hem dedicat a fer els dos últims dies: visitar els seus principals centres.
El dia plora. Fa fred. Són quarts de deu del matí i els cinc autocars del comboi republicà acaben de deixar enrere les últimes casetes de l'idíl·lic poble de Mauthausen.
Anem cap a Linz. Mentre travessem Àustria d'est a oest, em vaig fent a la idea del que estem a punt de viure. Aquesta tarda he tingut ja l'oportunitat de conèixer alguns dels deportats.
Demà al migdia partirà l'expedició batejada amb el nom de Mauthausen 2005. El comboi republicà. Aquest viatge col·lectiu, organitzat per l'Amical de Mauthausen, reunirà alguns dels últims supervivents catalans del camps nazis coincidint amb el seixantè aniversari del seu alliberament.