Aquest dissabte participaré en una taula sobre l'activisme a la xarxa, moderada per Lídia Pelejà [bloc] i acompanyat de Vicent Partal [bloc], en el marc de la primera Trobada de Joves d'Òmnium [bloc, Twitter i vídeo], que es fa dissabte i diumenge a l'alberg juvenil de Coma-ruga. Un grup de joves han entrat a Òmnium Cultural (que precisament estrena disseny al seu web) per intentar rejovenir l'entitat. Entre els joves hi destaquen uns quants blocaires coneguts, com Guillem Carol [bloc], Maiol Sanaüja [bloc] i Èric Bertran [bloc].
Ahir al Saló Víctor Siurana del rectorat de la Universitat de Lleida, taula d'experiències en el marc del XI Fòrum d'estudis sobre la joventut, amb María Serrano, responsable de societat de la informació de l'Ajuntament de Sant Cugat; Irene Giménez i Ismael Charif, de Lancelona; Francesc Núñez, sociòleg, professor dels estudis d'humanitats de la UOC; i Joan Pallarès, professor de la UDL. Vaig explicar el cas de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), com a experiència digital i projecte periodístic innovador d'èxit al nostre país. També vam parlar dels blocs i les eines 2.0, de la irrupció ciutadana en els continguts a la xarxa, del nou paper dels periodistes en aquesta societat canviant, de codis ètics blocaires i regulacions que no poden ser i, per acabar, del domini .cat, ara més de moda per la campanya del .bcn.
Internet és sinònim de llibertat,
i la comunitat blocaire no admet cap mesura de control ni cap norma de
conducta. Hi regna la
llibertat.Però en
països mancats de democràcia l’accés als blocs està barrat (per exemple, a la
Xina amb “paraules prohibides per Microsoft com llibertat, democràcia o
independència Taiwan” -els monstres de la xarxa cedeixen a la censura xinesa- i a Cuba amb els “balseros virtuals”, ip’s bloquejades des de l’illa però
consultables des de fora del país com el bloc Generación Y.)
A l’Estat espanyol, la blocosfera
és lliure i el contingut dels blocs està sotmès a la lesgilació vigent (l’etern
debat entre el dret a la informació i la llibertat d’expressió i el dret a
l’honor i a la pròpia imatge). Una legislació del segle XX per a un fenomen del
segle XXI.
A diferència dels Estats Units, a
l’Estat encara hi ha pocs casos de condemnes judicials a blocaires. Recentment,
però, l’autor d’un bloc va ser condemnat a indemnitzar amb 9.000 euros l’SGAE
per comentaris ofensius. La sentència diu que, encara que l'administrador del
bloc no és autor de les opinions expressades en comentaris dels lectors, sí que
n'és col·laborador.
A Catalunya, la blocosfera és
molt dinàmica i nombrosa (hi ha milers de blocs i no existeix cap cens més
enllà de prop d’un centenar d’agregadors de blocs). La blocosfera política
(blocs de polítics i blocs de ciutadans polititzats) és envejable, i envejada a
fora.
El gener d’aquest any, 2008, vaig
traslladar aquesta proposta a una taula rodona en el marc de les primeres
jornades de la Catosfera, celebrades a Granollers. M’acompanyaven els
periodistes Juan Varela
[bloc] i Vicent Partal [bloc]. Tots dos es van mostrar contraris al codi ètic o al segell de
qualitat dels blocs catalans, i cap dels blocaires allà presents va portar-los la contrària. Elcodi
ètic quedava aparcat en el calaix virtual del meu bloc. Només alguns lectors em
segueixen animant a no llençar la tovallola.
Si el codi ètic és inviable per a
la comunitat blocaire, imaginin-se per a la resta d’eines de la web social i
participativa, la web 2.0. Com regules les pràctiques al YouTube, al Twitter o
al Facebook?
La conclusió és que la comunitat
internauta té al·lèrgia als controls, als auto-controls, a les regulacions, als
censos, als decàlegs de bones pràctiques, als codis ètics o a qualsevol cosa
que se li assembli. No en volen sentir parlar.
Per què deu ser?
Perquè interpreten que aquestes
mesures qüestionen el principi fonamental de llibertat d’expressió. Perquè els
blocs, entesos com a eines globals a l’abast de tothom, són una conquesta
social, una fita democràtica, un triomf en la línia de la participació
democràtica, un pas més en la revolta digital que vivim. Perquè feia molt de temps
que els ciutadans de peu pla esperaven trencar el monopoli dels mitjans de
comunicació, entesos aquests com a pilars de la llibertat, però vistos per
determinada ciutadania crítica i formada com a peces de l’engranatge del poder
polític, econòmic i mediàtic.
L’era digital supera l’era de la
premsa, dels mass mèdia. Hem passat de la generació Gutenberg
a la generació Internet.
I en aquesta nova era hi ha una nova generació, que és la
generació bloc, més jove i preparada, que té molt a dir i no vol que li tapin
la boca.
Internet és llibertat. Gràcies a
Internet hi ha més llibertat d’expressió. És innegable. Però també és cert que
hi ha noves amenaces.
Una d’elles és la de l’exclusió.
L’escletxa digital existeix a Catalunya. Segons el Baròmetre de la Comunicació
i la Cultura, un 48,8% dels catalans s’ha connectat els últims 30 dies. I
d’aquests, un 61,5% es connecten diàriament o gairebé. ¿I la meitat de la
població catalana que no hi accedeix a la xarxa periòdicament? Què en fem? Els
condemnem a l’exclusió de les tecnologies de la informació i del coneixement?
No tenen aquests dret a la llibertat d’expressió, a exercir-la i a gaudir-la?
Hi ha territoris del nostre país on la connectivitat és una broma de mal gust.
Una altra de les noves amenaces
és la del control per part de les operadores i dels grans monstres globals, les
companyies que controlen bona part de la xarxa. Cada vegada saben més de nosaltres, la
nostra privacitat queda amenaçada. Saben què llegim, què comprem, on viatgem,
què ens agrada, què escrivim (si és que ho fem), amb qui ens comuniquem... De
l’ús que se’n pugui fer d’aquesta informació, de les nostres dades, dependrà el
nivell de l’amenaça futura a possibles drets fonamentals.
Finalment existeix l’amenaça del
control polític. Als Estats Units, George W. Bush va anunciar la creació d’un
cens de blocs i el sarau va ser monumental. A Europa, el Parlament Europeu va
rebutjar per només 45 vots la regulació dels blocs. El debat és obert, però.
Internet és vital per a la
identitat catalana. Sense la xarxa no s’entendrien molts comportaments polítics
recents a casa nostra. El catalanisme en el sentit més ampli i divers ha fet un
ús intensiu de les eines digitals [pdf de l'article Blocs, llibertat d'expressió, política i futur de la democràcia i del sobiranisme amb les noves tecnologies], des dels mitjans digitals a l’ús fins a les
noves eines socials i participatives (l’anomenada web 2.0).
La normalització del català a
Internet contrasta amb els dèficits que encara pateix en el “món real”. El català és la 88ena llengua
parlada al món i, en canvi, és la 23ena llengua a Internet. Un salt que demostra que alguna cosa
estem fent bé. Tot això, s’està aconseguint amb un domini propi per a la
llengua i la cultura, el domini .cat (el primer d’aquestes característiques, i
motiu d’enveja de gallecs, gal·lesos, escosessos i bretons), que ja supera els
30.000 dominis i s’ha convertit en un dels més dinàmics dels de la seva
categoria a nivell global.
Un dels temes recurrents sempre
que parlem de blocs (i també de mitjans digitals) és el dels comentaris. Des d’ahir he decidit
moderar-los, és a dir, validar la seva publicació prèviament. La moderació m’ha
de permetre evitar els comentaris insultants o injuriosos. No pot ser que uns
pocs tirin per terra la participació d’una majoria. La tecnologia no ha de ser
la trinxera dels covards, ja que els estirabots provenen d’anònims. La
moderació dels comentaris pretén preservar drets com el de la intimitat, la
pròpia imatge i l’honor, que també són fonamentals com la llibertat
d’expressió. Això pot semblar un pèl pedant, però cal tenir en compte que
qualsevol apunt, comentari, vídeo, fotografia o article aparegut avui serà
consultable i perdurarà d’aquí a molts anys. Els cercadors poden,
indirectament, lesionar la identitat digital d’una persona.
La fi de l’era de la premsa, la
fi de la generació
Gutenberg, ha coincidint amb l’assalt ciutadà a la informació. Els
blocs i totes les eines 2.0 permeten a qualsevol generar i difondre continguts
audiovisuals i de text en format digital. El periodista ja no és qui determina
en solitari el que és i el que no és notícia. L’opinió del ciutadà compta, i
molt. Ja sigui perquè envia continguts propis als mitjans tradicionals que
s’han obert a la participació o sigui perquè els seus consums o la seva opinió
condiciona i jerarquitza determinades informacions. El consumidor passiu ha
passat a millor vida, és el moment del consumidor que condiciona i influeix. I
això està molt bé.
Voldria acabar reivindicant el
paper del periodista i la necessitat del bon periodisme, malgrat la revolta
digital que vivim. Precisament per la revolta digital calen més i millors
professionals. No caiguem en l’error de confiar-ho tot a l’anomenat “periodisme
ciutadà”. No enganyem la gent ni ens enganyem. El ciutadà pot ser font
informativa, emissor i no només receptor. Però en un temps d’excés
d’informació, de bombardeig de continguts, cal reivindicar la figura dels
professionals que garanteixen el dret a la llibertat d’expressió sense envair altres
drets ja esmentats.
Més de cent persones a la presentació a la Biblioteca Central d'Igualada del diari electrònic Anoiadiari.cat, que saltarà al ciberespai el dia 1 d'octubre. Cap cartell ni convocatòria impresa. El boca a boca, la convocatòria al Facebook i un bon enviament de correus electrònics van ser suficients per omplir la sala de conferències de la biblioteca. Em van fer xerrar sobre la crisi de la premsa tradicional i el naixement dels mitjans digitals, com a prèvia a la intervenció de la directora del nou diari, Anna Marsal (a la foto, de Violetà Gumà). La responsable periodística va avançar el disseny i va explicar els objectius i continguts que oferirà. El periodista d'Igualada Bernat Ferrer [fotobloc] hi col·labora en el projecte d'Anoiadiari.cat, que integrarà opinió amb blocs i fomentarà la participació dels lectors. El diari tindrà una edició de cap de setmana i continguts esportius diumenge i dilluns. Anoiadiari.cat retén cobrir un buit i acabar amb la invisibilitat de la comarca a la xarxa. A part del comarcal La Veu Digital i de la versió en línia de Regió 7, que s'adreça al cor de la Catalunya central, la presència de l'Anoia a Internet era sorprenentment escassa. Després de la presentació d'ahir, l'editor del nou mitjà, Jordi Balsells, va anunciar que s'abonarà als serveis de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), en la línia del que fan la majoria de diaris electrònics en català. El paper de l'agència del país és precisament aquest: oferir continguts en formats diversos (text, àudio, fotografia i vídeo) que siguin realment útils per als mitjans, en aquest cas digitals i d'àmbit comarcal.
A l'acte, dimecres al vespre, hi van assistir els periodistes Jordi Badia [bloc], excap de premsa del Barça, que resideix a l'Anoia; el cap d'edició del Regió 7 Xavier Domènech; el president de la delegació comarcal de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Vallès; el catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona Joaquim Solé i Vilanova; la diputada al Parlament Marina Llansana [wiki]; l'alcalde de Prats de Rei, Francesc Duocastella; l'alcalde de Sant Martí Sesgueioles, Jesús Torrens; els tinents d'alcalde i regidors d'IgualadaJordi Riba, del PSC; Montserrat Mateu, d'ICV; Jordi Batalla, Jordi Pont i Maria Senserrich, de CiU; i Joan Torras i Oriol Solà, d'ERC; altres càrrecs institucionals, el blocairePol Gomà, i el regidor de Copons i blocaireRicard Espelt. Crec que la conferència i l'acte en general va anar molt bé, que les expectatives en el nou projecte són altes i sospito que no les defraudaran.
Diada a Cabrera de Mar. Els actes organitzats per l'Ajuntament inclouen la xerrada La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa, moderada per Albert Calls [bloc] i en què hi participo juntament amb Toni Ibàñez [bloc]. Presentat per l'alcalde de Cabrera, Jaume Borràs (CiU), l'acte s'inclou en el programa de l'Onze de Setembre. Feia goig el municipi, amb senyeres arreu. I la xerrada va anar molt bé, perquè el públic era de totes les edats i crec que hi vam connectar. El més bonic, penso, és que va sorgir la idea de crear una Cabrerasfera, a l'estil de la Llopasfera o la Penedesfera. En Josep Barri [bloc] o en Daniel Garcia [bloc] et podran ajudar, Albert. D'entrada, hi ha un personatge de referència que es podria afegir a la Cabrerasfera, que és l'economista Xavier Sala i Martín [web], que, per cert, tenia familars en l'acte d'ahir. A part de saludar l'exalcalde Carles Rocabert (ERC) i altres regidors coneguts, vaig conèixer la blocairePilar Ventura, edil socialista. Segur que amb l'empenteta d'ahir, la comunitat digital de Cabrera es pot articular i potenciar. Un agregador de blocs cabrerencs, amb un grup al Facebook i altres aplicacions de la web 2.0, ajudarà a articular la Cabrera digital, que en una segona fase estaria bé que comportés una millora del web municipal. La Diada va ser real i digital, ahir a Cabrera, una població privilegiada ben vigilada per un castell de Burriac [fotos] que lluïa una estrenada senyera de dimensions extraordinàries.
Dimecres, 10 de setembre, faré una xerrada sobre la blocosfera, el domini .cat i la Internet catalana en general en el XVIIè Aplec Independentista del Solsonès. Serà a 2/4 de 6 de la tarda, a Castellvell d'Olius [anunci de l'any passat], i m'acompanyaran també els promotors del portal OnSortir.cat.
Dijous, Diada Nacional de Catalunya, 11 de Setembre, participo en l'acte institucional de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, que presentarà l'alcalde, Jaume Borràs (CiU), i moderarà el periodista, escriptor i blocaireAlbert Calls. La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa és el títol de la xerrada-col·loqui, que es farà a les 12 del migdia a la Sala Nova de Cabrera de Mar, juntament amb l'escriptor i blocaireToni Ibàñez.
El mateix divendres, però a la tarda, participaré en la taula rodona "Política 2.0 i blocs", juntament amb Carles Puigdemont [bloc], Carme-Laura Gil [bloc] i Marc Vidal [bloc], moderada per David Madí. Aquesta taula obre el 15è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, amb una posterior salutació d'Artur Mas [vídeobloc] als blocaires assistents i que podran seguir les jornades.
Aquest és un país digital en construcció. Ahir vam presentar a Tavèrnoles l'Osonosfera, que s'afegeix al llistat de portals i agregadors de blocs en català [Primera trobada blocaire d'Osona]. Si anys enrere Pau Vila va organitzar el país per comarques en funció dels mercats, en el segle XXI la Catalunya 2.0 s'organitza a partir de les xarxes blocaires, dels agregadors, de les esferes. Osona omple el mapa d'aquestes comunitats de ciutadans que s'agrupen a partir de blocs, en un acte de reivindicació col·lectiva virtual que fa bona la cançò dels Obrint Pas [web i bloc] la lletra de la qual diu que som "un poble en moviment". Més de 70 punts de trobada on van a petar els milers d'apunts que diàriament s'escriuen en la nostra llengua gràcies a plataformes diverses, de temàtica i sensibilitat variada. Temàtics o territorials, els agregadors faciliten la feina als internautes i augmenten el sentiment de pertinença dels autors dels blocs. A Osona, els blocaires comparteixen espai virtual, i ho fan amb una empenta i una pluralitat envejables. La desvirtualització de divendres m'ho va acabar de confirmar, tot i que el passat gener ja vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho [La presentació de Nació.cat i Blocaires.Osona a Vic].
Divendres participaré en la primera Trobada blocaire d'Osona, com a segon capítol de la posada en escena de Blocaires.Osona [La presentació de Nació.cat i Blocaires.Osona a Vic]. En Joan Ballana [bloc] m'ha tornat a engrescar per tornar a terres osonenques. L'acte, que se celebrarà aquest divendres 13 de juny de 2008, a les 20 hores, a la Sala
Polivalent de l'AjuntamentdeTavèrnoles, consistirà en una taula rodona amb debat posterior. Moderarà l'Enric
Xicoy (blocaire,
periodista, professor de la Universitat Ramon Llull i col·laborador del canal de noticies
3/24 de TVC). Hi intervindrem Vicent Partal (blocaire i director de Vilaweb), Carles Puigdemont (blocaire, cap de llista de CiU a l'Ajuntament de Girona i diputat al Parlament), i un servidor. Després de l'acte, hi haurà un sopar-tertúlia al restaurantEl Roquet (piscines) de Tavèrnoles al qual hi esteu convidats (com omplir aquest formulari).
Ahir, Dia d'Internet, es va presentar a Vallromanes La catosfera literària [Presentació del llibre "La catosfera literària"]. Es tracta de la primera antologia de blocs (ells n'hi diuen blogs, amb "g", jo encara sóc del reducte de la "c", però estem a punt d'entregar les armes...) en català. Fruit de les jornades de la Catosfera que va muntar Marc Vidal [bloc], de la idea del ciberescriptor i agitador digital Toni Ibàñez [bloc] i de la predisposició de l'editor de Cossetània [bloc] Jordi Ferré, el resultat és el primer llibre que aplega textos literaris escrits als blocs. Cent blocaires d'arreu dels Països Catalans, del ciberespai català, que és el territori global del .cat, la catosfera, en definitiva, apareixen recollits en aquest volum, que ahir es va presentar en un acte glamurós, molt allunyat del friquisme que alguns atribueixen als blocaires. Em van fer xerrar, després d'una accidentada pujada a l'escenari (*). Vaig dir que el llibre desmunta un munt de tòpics: es llegeix més i s'escriu més que mai, els joves sí que escriuen (la mitjana d'edat dels coautors del llibre és de 38 anys), Internet no s'està carregant el paper (s'ha fet el camí a la inversa en aquest cas: de la xarxa al paper), Internet afavoreix el talent i la creativitat, hi ha més dones que en altres àmbits de la xarxa (un 35% de les autores són dones) i s'afavoreix la "desvirtualització", i l'acte d'ahir —presentat per Marina Martori, amb lectura de Jaume Comas, l'actuació musical de la JAR Band [web], i introduït per la regidora de Cultura, Mariluz Muñoz [bloc]— també ho confirma especialment. Entre el públic, bona part dels autors (una trentena), que van pujar després a fer-se un gran retrat de família [fotos del blocaireEnric Gil]. I entre el públic, també l'alcaldessa de Vallromanes, Maria Cabot, i el diputat al Parlament i dirigent de CDC Felip Puig [wiki], que és veí d'aquesta agradable població del Vallès Oriental.
(*) Quina vergonya! Quan m'han cridat per pujar dalt de l'escenari, m'he aixecat de la cadira i, amb aquella alegria, m'hi he dirigit cap allà. He començat a sentir alguna riallada i algunes veus. Quan era dalt, he vist que la gent em feia gestos. M'he ficat les mans a les butxaques. El primer que he pensat és que havia pujat amb el fil de l'iPod penjant de la butxaca de l'americana, vés quina cosa. Però no, l'iPod estava degudament situat a dins (auriculars i fils inclosos) de la butxaca. A l'altra, portava les ulleres de sol. Llavors, sempre en presència d'un públic nombrós, m'he començat a tocar l'esquena, no fos cas que tingués alguna cosa penjada. Però tampoc. Afortunadament, al costat mateix tenia una cortina, en l'escenari. Ha estat el meu refugi. M'he amagat darrere la cortina negra, m'he tret l'americana, he comprovat que el problema no el tenia en aquesta peça de roba i... llavors he descobert, tocant-me el pantaló, que el problema era un full amb el text "Reservat" que era damunt la cadira on m'havia assegut a primera fila i que se m'havia enganxat amb un cel·lo criminal en el mig del cul. Des de darrere mateix de la cortina, i mentre la presentadora ja no sabia què fer ni què dir, he tret la mà amb el cartellet de la vergonya, un cop desenganxat del meu culet. Només es veia la mà i el cartell, des del públic. Més riallades. Llavors ràpidament m'he tornat a posar l'americana, rotllo cronòmetre, i he tornat a l'escenari, però ho he fet apareixent d'esquenes al públic perquè el respectable —que ja es petava de riure— comprovés que finalment havia descobert i desallotjat el problema del meu cul. I després he hagut de parlar jo...
Ara torno de Sant Boi, de la taula rodona sobre blocs i política organitzada per Xarxa Santboiana, Baix Llobregat Blocs i Òmnium Cultural Baix Llobregat [Tertúlia "Blocs i política" a Sant Boi de Llobregat]. Ha estat un acte molt potent, el primer del programa de la festa major que aquest divendres començava a Sant Boi, on s'ha mobilitzat mig consistori per assistir a la tertúlia a Cal Ninyo. Només d'arribar m'he trobat el regidor del barri Centre, Enric Garcia, impecablement vestit però amb una barretina elegantíssima de festa major (a la foto). A la tertúlia, presentada i moderada per Marc Vidal [bloc], hi han participat Lourdes Muñoz [bloc], diputada del PSC-PSOE al Congrés; Carles Campuzano [bloc], diputat de CiU al Congrés; Carme Porta [bloc], secretària de polítiques familiars i drets de ciutadania d'ERC; i Dolors Camats [bloc], diputada d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.
Camats ha confessat el seu "pudor" per mostrar-se més en l'àmbit personal que en el polític al bloc, i ha demanat que els periodistes contrastin quan usen els blocs dels polítics com a font d'informació. Porta ha reconegut que el polític que escriu un bloc s'autocensura perquè "els blocs són poc lliures". Porta atribueix l'escassa presència femenina a la catosfera a la "baixa autoestima" de les dones en aquest àmbit. La taula rodona no ha estat un reflex de la presència de dones a la blocosfera, ja que eren tres dones i un home polítics. La tercera dona, Muñoz, ha insistit en què els blocs acaben amb els intermediaris i esdevenen un espai d'aprofundiment democràtic. En canvi, Campuzano, ha fet una crida perquè Internet serveixi per canviar la manera de fer política, per acabar amb la "política vella" i contribuir a obrir més els partits. Vidal ha polemitzat en la seva introducció, dient que els blocs de polítics interessen ben poc, que els partits estan molt allunyats de la realitat i que hi ha massa política 1.0 i massa poca política 2.0.
La xarxa blocaire del Baix Llobregat, que ha presentat Josep Maria Comas [bloc] a l'inici de l'acte, aplega 402 blocs de diferent temàtica i 123 més de clarament polítics. Aquesta comarca, encapçalada pels santboiencs, es reivindica en la Catalunya virtual, entre les comunitats territorials blocaires. A la rereguarda, però entre els organitzadors de l'acte, hi havia Ferran Cobo [bloc], amb qui hem tornat a compartir al final del sopar un xupito d'orujo [La presentació de Sant Boi de Llobregat]. Salut!
El proper dissabte 17 de maig, a les 7 de la tarda, es presentarà el llibre La Catosfera literària al Casal de Vallromanes. Aquí trobareu tota la informació de l'acte. A part del col·lectiu d'autors i públic, està previst que en la presentació hi participin: Toni Ibàñez [bloc], promotor i coordinador del llibre; Jordi Ferré [bloc], editor de Cossetània; l'actorJaume Comas; Marc Vidal [bloc], organitzador de les primeres Jornades de la Catosfera; i jo, com a autor del llibre Nació.cat i periodista blocaire. El pròleg del llibre és de l'escriptor Biel Mesquida [bloc], i el ressò mediàtic comença a ser important [Sala de Premsa de Cossetània: El programa L'internauta, de Catalunya Ràdio, parla sobre el llibre "La catosfera literària"]. La gràcia d'aquest volum és que és el primer producte literari col·lectiu que sorgeix a la xarxa i d'allà va a parar al paper en forma de llibre [Primera antologia de textos de la catosfera literària]. Vallromanes acull la presentació perquè és el municipi d'un dels autors i agitadors digitals més destacats de la catosfera literària, el gran Ibàñez.
La Xarxa Santboiana i Baix Llobregat Blocs, que formen part de la secció d'Òmnium Cultural Baix Llobregat, organitza la tertúlia “Blocs i Política” que tindrà lloc al
teatre del Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat el proper divendres 16 de maig, a les 8 del
vespre. A la tertúlia, que serà presentada i moderada per Marc Vidal [bloc], promotor de les Jornades de la Catosfera 2008,
hi participaran els següents polítics i polítiques dels principals
partits del país que comparteixen en comú la condició de blocaires: Lourdes Muñoz [bloc], diputada del PSC-PSOE al Congrés; Carles Campuzano [bloc], diputat de CiU al Congrés; Carme Porta [bloc], secretària de polítiques familiars i drets de ciutadania d'ERC; Dolors Camats [bloc], diputada d'ICV-EUiA al Parlament; i jo, convidat com a blocaire i director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Serà el segon cop que visiti aquest ciutat, convidat pels amics de la dinàmica Xarxa Santboiana [La presentació de Nació.cat a Sant Boi de Llobregat].
Dimarts a la tarda a la Facultat de Comunicació Blanquerna hi havia més brogit de l'habitual. La organització de les seves jornades [Jornades de Comunicació Blanquerna] mobilitzava estudiants, professors i atreia un bon grapat de ponents i conferenciants, molts d'ells de renom. Tres dies en què aquesta facultat planteja debats interessants. Enguany el seu propòsit era fer-ho per destacar tot allò que la comunicació provoca en un sentit positiu. En positiu! Bones notícies del món de la comunicació, era el títol de les jornades. I la taula rodona a la qual vaig ser convidat a participar-hi —Presència del català a Internet— era segurament de les més indiscutibles. El català ha triomfat a la xarxa. Des del 1995, la nostra llengua i cultura s'ha imposat a Internet com no ho havia fet de cap altra manera des de feia molts anys en altres àmbits. Hem triomfat a Internet, sí, i cal dir-ho amb el cap ben alt. L'obtenció del domini .cat, tal i com vaig dedicar-me a recordar, després de parlar de mitjans digitals i de la contribució que, en aquesta línia, està fent l'Agència Catalana de Notícies (ACN), n'és la millor prova. L'optimisme, doncs, va imperar a la nostra taula rodona, moderada per Aleix Marcó, en què vaig participar juntament amb la filòloga Ester Franquesa, especialista en terminologia, que va fer una intervenció molt interessant; i el director de Vilaweb, Vicent Partal, que, com sempre, va estar brillant. (A la fotografia, que m'envia amablement l'estudiant Guillermo Villena, hi apareixem tots tres després de la nostra intervenció.)
Aquesta tarda, a 2/4 de 5, participo en les XIV Jornades de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, que enguany s'apleguen sota el títol En positiu! Bones notícies del món de la comunicació. Aquest és el programa de l'acte:
Presència del català a Internet (aula 201) Moderador: Aleix Marcó (8a promoció de la FCB), account manager de Media Contacts Convidats: Ester Franquesa, filòloga, especialista en terminologia, Vicent Partal, director de VilaWeb, Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). "La nostra llengua, com a vehicle de comunicació, s’endinsa en l’àmbit de les noves tecnologies amb força. Això fa que es plantegen nous reptes en quan als usos de la llengua i la introducció d’una terminologia específica, així com noves maneres d’informar i de comunicar-se en l’àrea específica del nostre idioma."
En el marc d'aquestes jornades, que se celebren els dies 15, 16 i 17 d'abril, es lliurarà el Premi Blanquerna al Millor Comunicador 2007 a YouTube. "El premi Blanquerna al "Millor Comunicador 2007" ha estat concedit a YouTube, per ser un nou fenomen comunicatiu nascut al marge de les grans estructures de comunicació que permet un flux multidireccional de continguts i fomenta la interactivitat entre els seus usuaris. Representants de YouTube rebran dijous dia 17 d'abril a les 18:30h, en l'acte de cloenda, de mans del degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Tresserras, un objecte especialment dissenyat per a l'ocasió. En les edicions anteriors, els guanyadors dels premis Blanquerna al Millor Comunicador van ser: L'equip de "Polònia" (2006), Juan Campmany de l'Agència de publicitat DDB (2005), L'equip de "Silenci" (2004), "La Nit al dia", de Canal 33 (2003), Plataforma "Nunca Mais" (2002), Julio Medem (2001), Gemma Nierga (2000), Las Noticias del Guiñol (1999), Caiga quien Caiga (1998), Las Noticias de La 2 (1997), L'equip del Terrat (1996), L'equip de 30 Minuts de TV3 (1995) i el Col·lectiu de Periodistes Algerians (1994)."
Ahir vaig participar en la taula rodona sobre premsa digital a Vic, en una jornada organitzada per Nació Digital [Jornada sobre premsa digital organitzada per Nació Digital] en què vaig aprofitar per destacar la implicació de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) en l'espai català de comunicació i especialment en el ciberespai comunicacional. El protagonista de la sessió va ser l'exdirector de La VanguardiaLluís Foix [bloc i bloc], que va afirmar que aquest país té un greu problema de llibertat, en referència a la llibertat d'expressió i opinió i la concentració en què es troben els mitjans de comunicació. El periodista Lluís Foix diu en unes jornades a Vic que Catalunya té "un gran problema de llibertat", ha titulat El 9 Nou, amb vídeo inclòs de la notícia d'El9TV. Podeu veure el vídeo de la conferència de Foix aquí. En canvi, Nació Digital [bloc] titula Èxit de la Jornada de Premsa Digital a Vic, a la qual hi van assistir l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, el president del Consell Comarcal d'Osona, Miquel Arisa, i el vicepresident, Lluís Vila, a part de periodistes de mitjans de la comarca i gabinets de premsa d'institucions públiques, així com agències de publicitat. Amb aquesta jornada, Nació Digital, que és un dels mitjans electrònics més veterans del país, fundat per Miquel Macià, comença una campanya per posicionar-se i guanyar prestigi més enllà del que ja té a la xarxa i reconegut pels internautes.
(A la foto d'Adrià Costa, intervinc en la taula rodona acompanyat de Carlos Scolari [bloc], Jordi Font,
Lluís Foix i Núria Coma.)
Aquest divendres, 4 d'abril, participaré a Vic en la Jornada sobre Premsa Digital organitzada per Nació Digital i convidat per Miquel Macià [al bloc col·lectiu de Nació Digital]. Em prepararé avui quatre idees per a la meva intervenció sobre premsa digital, en què també explicaré l'aportació que l'Agència Catalana de Notícies (ACN) està fent a l'espai català de comunicació especialment a la xarxa. A la taula rodona estaré acompanyat de gent preparada com el periodista de La VanguardiaLluís Foix [bloc], el professor de la Universitat de VicCarlos Scolari [bloc], Jordi Font [perfil al Facebook], director comercial de Nació Digital, i Núria Coma, experta en Telemàtica aplicada a l'Educació. Serà un plaer ser-hi.
Divendres van arrencar les Jornades de la Bagesfera, amb un acte de presentació del col·lectiu blocaire Bagesfera, a la Sala Auditori Plana de l'Om Caixa Manresa. La presentació va anar a càrrec de Pere Fontanals [bloc] i, a continuació, em va tocar xerrar sobre blocs i política. Posteriorment es va establir una conversa interessant amb el públic, entre el qual es trobava el regidor d'Hisenda, Política d'Empresa, Tecnologia i Universitats de Manresa, Alain Jordà [bloc], del PSC. Un dels moltíssims temes de conversa van ser els Blocs Ciutadans, un espai virtual municipal que pretén formentar la participació. Malgrat alguna mancança que allà es va plantejar, crec que és una proposta interessant des de l'administració local. La desvirtualització de la Bagesfera —el pas de la virtualitat a l'acte presencial— no va ser exitosa quant a públic. Una vintena de persones hi van participar, i algunes més a través de la xarxa en directe. També hi van prendre part amb preguntes. L'assistència física, però, no ens ha d'obsessionar perquè del que es tractava era de fer una posada en escena que serveix per captar interès mediàtic i atraure més blocaires al col·lectiu. En acabat, vam anar a sopar una colla. A part del sobiranista Pere Fontanals, que és el pare de la criatura bagesfèrica, ens va acompanyar en el sopar (mentre per TV3 feien el debat dels candidats a les eleccions del 9-M per Barcelona) el primer secretari de la JSC de Manresa, Jonatan Triviño [bloc], el simpatitzant socialista Oriol Puig [bloc], l'arquitecte Jordi Rius Bonjorn [bloc], el blocaire eròtic Joan Jordana [bloc], el militant d'ERC de Puig-reig Moisès Rial [bloc], el mlitant d'ERC Eduard Cucurella [bloc] i el regidor d'ERC d'Avinyó Albert Badia [bloc]. Va ser una visita profitosa a la Catalunya central, al cor virtual i real de Catalunya.
