Manifestació 1-D

1-D: Enric Juliana adverteix el PSC dels seus errors

sgordillo | Manifestació 1-D | diumenge, 9 de desembre de 2007 | 17:57h

"El primer error, quizá mal aconsejado por quienes desde Barcelona también escriben creyendo que se van a enterar en Moscú, fue no calibrar bien la manifestación del 1 de diciembre, en la que vibró el alma popular del catalanismo, con o sin pancartas independentistas. El segundo consiste en lanzar una amenaza que se proyecta simbólicamente sobre la fracción más politizada de la nueva generación catalanista, que no es mayoritaria sociológicamente, pero tiene nervio: cree en lo que piensa. Su educación sentimental todavía resiste bien los embates de la realidad, como es propio de las generaciones que se imaginan ascendentes y convocadas a algo, como ocurrió, a grandísima escala, con la tan comentada leva del 68.

¿Desean los mandos del PSC convertirse en el antipático partido-régimen de los mayores de 45 años? ¿En el partido de los realistas instalados en la Administración? Si se confirma, quizás sí que un día se van a enterar. En Moscú, por supuesto."

De Se van a enterar en Moscú, d'Enric Juliana, a La Vanguardia

Comentaris: 6

1-D: Camil Ros situa el dret de decidir en la nova centralitat

sgordillo | Manifestació 1-D | dissabte, 8 de desembre de 2007 | 22:48h

"Una manifestació ha aconseguit situar per unes setmanes el dret a decidir en el centre del debat polític, com a símptoma de que si es fa la feina ben feta el dret a decidir pot ser el centre del debat polític, la centralitat política no es fixa, no està permanentment ni en l’eix esquerra-dreta, ni en el Catalunya-Espanya, es mou sempre i moltes vegades és producte de les tramuntanades que venen de la meseta, hem de trobar la calma de la mobilització permanent, no podem funcionar només a base d’emprenyades ara de la ministra, ahir de l’Aznar."

De La virtut del dret de decidir, de Camil Ros [bloc], secretari general d'UGT a Girona

Comentaris: 1

1-D: Dels blocs al paper

sgordillo | Manifestació 1-D | dimecres, 5 de desembre de 2007 | 00:18h

Dels blocs al paper. El camí a la inversa d'allò a què estàvem acostumats. De l'apunt El mutisme dels blocs socialistes a la notícia de l'Avui titulada "No hi van anar 6.900.000 catalans". Els blocs com a nova font d'informació dels mitjans tradicionals.

Comentaris: 2

1-D: El mutisme dels blocs socialistes

sgordillo | Manifestació 1-D | dilluns, 3 de desembre de 2007 | 00:29h

La blocosfera socialista manté un mutisme evident sobre la manifestació de dissabte. Un repàs als blocs dels militants socialistes posa de manifest que aquest cap de setmana han preferit obviar la convocatòria sobiranista o escriure d'altres qüestions com l'assassinat del guàrdia civil a mans d'ETA. Mentre el diari francès Le Monde publica aquest article sobre les infraestructures i la reivindicació catalana, la nombrosa i ben organitzada xarxa de blocs del PSC hi passa de llarg. Només el jove militant David Donaire n'és l'excepció, preguntant-se: Manifestació d'infraestructures? Els únics blocaires socialistes que s'han atrevit a pronunciar-s'hi són càrrecs orgànics i institucionals, lògicament per justificar l'absència del PSC adduint que això de dissabte no va ser una manifestació per arreglar les infraestructures sinó una marxa independentista en tota regla, a la qual sí que hi van assistir notables socialistes com Pasqual Maragall, Jaume Sobrequés o Rubert de Ventós (amb carnet o sense). Els arguments dels que hi han escrit, interessants de primera mà, són aquests:

Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC: Aniversari, balanç i mani
Joan Ferran, primer secretari del PSC a Barcelona: Totum revolutum
Ramon Bassas, primer secretari del PSC de Mataró: Pel dret a discrepar
Xavier Febrer, regidor d'Arenys de Mar del PSC per CpC: Pel dret a decidir

Comentaris: 10

1-D: Dret a coincidir

sgordillo | Manifestació 1-D | diumenge, 2 de desembre de 2007 | 14:15h

Comentaris: 2

1-D: Internet, la gran aliada de l'independentisme

sgordillo | Manifestació 1-D | diumenge, 2 de desembre de 2007 | 13:56h

Després d'una manifestació d'aquesta magnitud —diuen que és la més multitudinària després de les convocatòries contra la guerra d'Iraq— un té la inevitable necessitat d'anar al quiosc a comprar tots els diaris de l'endemà. És la culminació d'una experiència, en què es barregen la deformació professional i la comprensible adhesió a la causa defensada el dia anterior analitzant el ressò mediàtic. Comprendreu que no sigui prou explícit, per raons òbvies, oi? Però sí que puc afirmar que els diaris editats a Barcelona per empreses de capital català han estat, també, a l'alçada de les circumstàncies. La prevenció del 18-F els ha posat en guàrdia, i, en el cas d'alguns, també per l'interès d'una determinada línia editorial. La qüestió és que La Vanguardia, El Punt i l'Avui dediquen l'obertura de la portada —i gairebé tot l'espai, amb títol d'obertura i fotografia gran— a la manifestació d'ahir. El Periódico titula amb l'assassinat d'ETA, però il·lustra la portada amb una foto de la protesta sobiranista i hi dedica les primeres quatre pàgines de l'edició, com a tema del dia en lloc dels crims a Iparralde. La premsa diària catalana escrita, doncs, ha donat una cobertura exquisida, al marge que cadascú hi posi la seva línia editorial lògica i legítima.

Consideració a banda mereixeria el tractament d'emissores públiques i privades de ràdio i televisió, però no hi entraré. Per prudència, primer. Però bàsicament perquè m'he aturat una bona estona a seguir el cobriment informatiu de la manifestació als diversos i nombrosos mitjans digitals. I aquí és on arriba la bona notícia. Si la protesta del 18-F contra els foribunds atacs del PP i les retallades estatutàries de Mas i Zapatero es va caracteritzar per una convocatòria via sms i un escalfament previ a través dels blocs dels ciutadans a Internet, el cas de l'1-D jo l'interpreto com la victòria del ressò digital gràcies a les múltiples plataformes que conformen els diaris electrònics auto-centrats i les potentíssimes eines de la web 2.0. (Una 2.0 que deixa en evidència les webs d'antiga concepció. Tafanejeu, si no, aquest diumenge per Decideixo Decidir, CiU o CUP, que tot i ser convocants no hi han penjat cap contingut d'ahir a aquesta hora.)

Les millors fotografies les trobareu als fotolocs dels participants a la manifestació, gràcies a Flickr, per exemple. (Mireu les fotos de Bernat Ferrer o les fotos de David Datzira.) Els millors vídeos, també gràcies a YouTube i altres instruments de la 2.0. A diferència del 18-F, ara els blocs no són la novetat, però conformen un gruix d'informació i opinió gens menyspreable. Hi ha mitjans de comunicació tradicionals (digitals o amb versió digital) que han entès això de la participació dels lectors, i hi han obert la porta. Lògicament els auto-centrats (Vilaweb, Nació Digital, Racó Català i Tribuna, per citar-ne quatre) hi posen més èmfasi un dia com ahir (inclús amb TVip, seguiment minut a minut o fotogaleria). Llàstima, diran ells, que els consums en cap de setmana siguin tan baixos, en comparació amb la resta de dies. Però només el trànsit que generen els centenars i milers de manifestants que són internautes i hi aboquen continguts, ja compensen l'esforç d'una redacció que ha de fer hores extres per cobrir uns caps de setmana justos en recursos humans.

La mateixa nit d'un dia com ahir, o l'endemà, és un goig navegar per blocs (a través de la plataforma de Poliblocs, per exemple) i fotolocs, i atendre una safata d'entrada de correus electrònics en xarxa que no para de rajar enllaços i referències noves. L'activisme digital, o allò que ara s'anomena periodisme ciutadà, afavorit per la web 2.0 que revoluciona Internet, compensa, sovint (no sempre), una barreja de capacitat d'oferir continguts informatius imaginatius i la legítima línia editorial desfavorable en el cas de l'independentisme català.

Internet és una gran aliada per al sobiranisme.

Comentaris: 5

1-D: Fotos

sgordillo | Manifestació 1-D | diumenge, 2 de desembre de 2007 | 00:23h

Aquí trobareu el meu àlbum de fotos.

Comentaris: 2

1-D: Dissabte negre per a Zapatero, maragallada inclosa

sgordillo | Manifestació 1-D | dissabte, 1 de desembre de 2007 | 22:29h

Èxit sense pal·liatius. La manifestació ha reeixit exemplarment. Catalunya no s'ho podia permetre, i finalment la convocatòria de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha deixat el llistó molt alt. No torno tan emocionat com el 18-F. L'esgotament del "català emprenyat" pesa massa. No hi ha hagut ni la frescor ni l'emoció del 2006. Ha estat una manifestació transversal, austera, seriosa i respectuosa (seguiment cronològic). Dignitat per damunt d'una excitació col·lectiva que alguns dels que avui sí que hi eren no van experimentar el 18-F perquè no hi eren. La segona tongada d'expressió lliure del sobiranisme al carrer ha estat un triomf, però cal prendre nota. No es pot recórrer al recurs de la manifestació si això no es tradueix en resultats. La gent està cansada, però l'esperança és que, tot i aquest desànim i esgotament col·lectius, hi ha molt de país i molt de futur per endavant.

Ha estat un dissabte negre per a Zapatero pel tema basc —excusa perfecta per als mitjans no-autocentrats, que s'hi aferren per evitar obrir informatius i portades amb la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona— i per la reivindicació independentista catalana. Cada cop més desacomplexada. Va de trens i d'infraestructures, la cosa. Però el fons de la qüestió ja sabem quin és. Dret de decidir vol dir descentralitzar i trencar l'espoli i l'ofec pressupostari i inversor en obra pública. El dissabte negre de Zapatero, amb una Catalunya que surt al carrer en clara demostració que el "català emprenyat" té un horitzó possible i definit amb nom reconeixible —independència, n'hi diuen— i amb una enorme elegància. No he sentit cap insult ni he vist cap pancarta contra la ministra Álvarez, àlies Maleni.

Aquest dissabte no era qüestió d'entrar en misèries ni provocacions. La solució no és treure una ministra ni canviar Zapatero per Rajoy, oi? La solució va molt més enllà, i els catalans "exigents" que conformaven la riuada humana de Via Laietana en avall comparteixen una complicitat sobiranista que és capaç d'aplegar sensibilitats polítiques ben diverses. Com demostra la foto dels expresidents de la Generalitat i del Parlament. Un país que aplega Pujol i Maragall, Barrera i Rigol, per no parlar de polítics en actiu, és un país amb dignitat renovada i un projecte que no cau en el tòpic del "català emprenyat" i posa els fonaments de milers de "catalans exigents". I silenciosos, discrets i educats.

Comentaris: 8

1-D: És la dignitat, estúpid

sgordillo | Manifestació 1-D | divendres, 30 de novembre de 2007 | 23:59h

Manllevant aquella frase d'"és l'economia, estúpid", dic que això d'aquest dissabte va a l'arrel del que seria la dignitat. La dignitat nacional en la seva essència. Aquesta és la segona entrega del 18-F. Un crit nacional en favor del respecte, un crit polític i cívic que arriba després d'un exemplar comportament dels milers i milers de catalans emprenyats i perjudicats. Els soferts usuaris de Renfe són avui els convidats preferents a una manifestació que, lògicament, va més enllà i albira la sobirania plena. La resta són punyetes. És per això que dic que l'1-D és la segona tongada d'allò que va arrencar el 18-F. Una exemplar i transversal expressió de llibertat, de sana manifestació col·lectiva en positiu. Màxim respecte als manifestants, senyors polítics i senyors periodistes. Qui ha patit els serveis de Renfe i els despropòsits de l'Estat amb les infraestructures es mereixen el màxim respecte. Encara que només hi hagués un viatger afectat manifestant-se aquest 1-D caldria ser respectuós. No faltin ningú al respecte, ni abans d'hora ni després de la manifestació.

Aquest país no es pot permetre un fracàs col·lectiu aquest dissabte. No se'l pot permetre, perquè el missatge que donaria, el país en conjunt, és d'un derrotisme i d'una submissió sense precedents històrics. Ni durant els anys més durs des del 1714 s'hauria arribat a un nivell d'autodestrucció més profund si aquest dissabte el país es queda a casa i dóna l'esquena a la saludable expressió de llibertat que representa sortir tranquil·lament al carrer i fer costat a una causa que no va contra ningú sinó a favor de tothom. Perquè d'usuaris de Renfe maltractats n'hi ha de tots els partits i colors. Tant fa si és la patronal qui crida a la protesta, més que no pas els sindicats anomenats majoritaris. Tant fa si mig Govern i mitja oposició comparteixen pancarta. Tanta fa si hi va Pujol o Barrera; Carod, Herrera o Mas. Tant li fa si veiem que la preparació i llençament de l'acte s'hauria pogut fer millor. Molt millor, sincerament.

Ara i aquí és qüestió de dignitat nacional. Perquè tant de menyspreu i perjudici, tanta deixadesa i negligència, tanta política anticatalana i desinversió, tanta comprensió covarda i supeditació interessada, no poden quedar impunes. I això ho comprèn tothom qui sigui mínimament sensat i visqui i treballi en aquest país nostre. Parli la llengua que parli i hagi nascut on hagi nascut. És la dignitat d'un sol poble, ara que Candel ens ha deixat...

Una altra cosa, i aquí ja no hi entro (em reservo els apunts per més endavant), és que en acabat, tothom escombri cap a casa. Que serà així com sempre. Però en aquest moment, el que toca és fer un exercici (un més) de dignitat, i sortir serenament al carrer a dir "ja som aquí". Encara som aquí. I amb el cap ben alt. Malgrat tot, ministra.

Comentaris: 13

1-D: Per fi m'arriba el primer SMS

sgordillo | Manifestació 1-D | divendres, 30 de novembre de 2007 | 00:03h

Començava a estar seriosament preocupat. I no ho dic en broma. La manifestació del 18-F es va escalfar des dels blocs, i a través dels sms. Els mitjans tradicionals van silenciar-la, majoritàriament. Breus i columnes discretes als diaris pretenien amagar una expressió que es va demostrar exitosa. Ara, per l'1-D, els mitjans han de canviar el xip. No poden fer veure que no va amb ells la cosa, que aquí no passa res. En parlen. Encara que sigui per confrontar el debat polític entre sigles partidàries de la marxa (CiU, ERC, ICV, EUiA, CUP, etcètera) i les contràries (PSC i PP). I quina pot ser la contradicció de l'1-D respecte el 18-F? Doncs que se'n parli més en els mitjans abans de la manifestació (respecte la del 18-F), però, en canvi, que tingui menys seguiment al carrer.

Podria donar-se aquesta paradoxa. El soroll mediàtic convencional —modest, no ens pensem pas ara que tots els mitjans s'hi aboquen— i la disputa partidària poden desmobilitzar un tipus de "català emprenyat", tant dolgut amb Madrid i l'espoli infraestructural com indignat amb allò que s'anomena "la classe política" catalana (exemple 1, exemple 2, exemple 3, però n'hi ha de tots els colors). A qui fa trempar aquest espectacle? CiU conta el PSC, el PSC contra CiU, ERC i ICV contra CiU —tot i compartir pancarta—, una mica d'ERC i d'ICV contra el PSC i viceversa, i també una miqueta de recel entre ERC i ICV, per no parlar de la distància que allunya els anteriors partits parlamentaris d'altres forces com la CUP... i així fins a múltiples combinacions.

Hi ha més logística que el 18-F, segur. Però també hi ha més pals a les rodes perquè ara veuen que les rodes poden ser piconadores. El 18-F va tenir a favor el factor sorpresa. L'1-D, no. Hi té opositors declarats ben poderosos i organitzats. I també té en contra l'esgotament ciutadà, electoral i polític i una etiqueta de "mani patrocinada pels partits". A més, a diferència del 18-F, en els blocs no se'n parla prou i... tot just fins a aquesta nit (mentre escric això) no havia rebut cap sms. Finalment m'ha arribat el primer. Diu:

"L'1D deixa la ressignació a casa i passa a l'acció! Engeguem la màquina, tapem els esvorancs i DECIDIM el nostre futur a màxima velocitat. Junts podem! IND!"

Fixeu-vos que el missatge, la idea, no és prou neta i contundent. El 18-F era "som una nació i tenim dret de decidir", i el rerefons era la retallada estatutària perpetrada a La Moncloa. Cabreig pel culebrot estatutari i el seu final, amb una càrrega política important. Però l'1-D és més complicat de vendre. Infraestructures (rodalies, TGV, esvorancs), manca de finançament, sobirania en general i sobirania aplicada a trens, avions i carreteres, rebuig a una ministra xulesca i impresentable... Massa complicat per a un gran públic. Per què hi haig d'anar dissabte, a manifestar-me? Com respons avui aquesta pregunta, de manera concisa i convincent? Com li dius al veí, a l'amic o al familiar que dissabte toca sortir al carrer? Qui trobi el missatge, que el posi en circulació ràpid. Manquen poques hores.

Potser massa poques per triomfar? Per demostrar que som més dels que ells volen i diuen?

No vull cridar al mal temps. A veure si encara hi sortiran reforçats els que es quedin a casa... Els que maquinen perquè la gent es quedi a casa, volia dir.

Comentaris: 6

1-D: El peix al cove se'ns gira en contra

sgordillo | Manifestació 1-D | dimecres, 28 de novembre de 2007 | 18:10h

Bascos i gallecs prenen bona nota del model català tradicional de relacionar-se a (i amb) Madrid. El peix al cove salva la pell a la ministra Magdalena Álvarez, eufòrica tota ella per les catifes vermelles del Congrés dels Diputats. El front anticatalà aixeca passions, i els aliats de circumstàncies bé poden ser nacionalistes, ja siguin bascos o gallecs. El BNG aprèn del pragmatisme del PNB. Aquests sí que en saben. Culpar-los a ells, a Erkoreka o Quintana, el bon paio d'Anxo Quintana i el murri d'Erkoreka, presents tots dos en la posada de llarg de la refundació catalanista d'Artur Mas, culpar-los, dic, és no entendre res. Ben res. Que l'ecosocialista Joan Herrera miri a les files socialistes, catalanes, partidàries o no del grup propi del PSC a la Carrera de San Jerónimo, per entendre per què no prospera la seva petició parlamentària. Si les infraestructures no van i la ministra en surt victoriosa -perquè presentar-se com a víctima dels catalans té els seus resultats en termes de demagògica contraprestació- és problema dels catalans. I prou.

I això és el que diu el lema de la manifestació de dissabte. Som una nació i prou! Doncs que es noti. Perquè cada dia que Álvarez ofèn la intel·ligència dels catalans i la dignitat dels pobres usuaris d'uns serveis públics de transport lamentables com mai -ai, Mercè Sala que et trobem a faltar!- s'engreixa l'argumentari per assistir-hi, dissabte, a la convocatòria.

Aquest matí li han preguntat al conseller Joan Puigcercós si pensa anar-hi, a la mani, tot i que el seu homòleg d'Interior i dirigent d'ICV Joan Saura hagi anunciat que no hi serà. Ha dit que sí, que no cal dubtar-ne. Puigcercós parlava de finançament i balances fiscals en un d'aquells esmorzars amb empresaris i personalitats influents. Al costat de Joan Rossell, el de la patronal que ara treu pit i alça la veu, Puigcercós ha dit que la mare dels ous és el finançament i que cal buscar-ne un de nou per a Catalunya. "És l'economia, estúpid" és el crit de la patronal i dels dirigents sobiranistes.

I en això de treure pit s'hi afegeix Jordi Pujol, amb qui vam dinar ahir, en la presentació de les seves memòries, escrites per l'amic Manuel Cuyàs. Dures, les paraules del President enretirat. Venia a dir que CiU s'hi hauria d'haver plantat, en la negociació estatutària i fer marxa enrere. Tard, arriben. Però és d'aquelles autocrítiques que calen i es troben a faltar en els refundadors del catalanisme. D'acord que Pujol s'ho pot permetre, de dir-ho, però Mas no faria malament de prendre nota de la murrieria de Pujol.

Mentre escric això veig pel 3/24 que el republicà Joan Tardà ha parlat en català al Congrés, per a desesperació d'un cansat i prejubilat Manuel Marín. Tardà cridant, literalment, a la participació a la manifestació de dissabte. Ha parlat una bona estoneta en català, un idioma amb el qual, com sabeu, existeix tolerància zero a Madrid. Ja sigui a la Audiencia Nacional o al Congrés dels Diputats.

La cosa s'escalfa. Autocars amunt i avall. Les factures van més repartides que el 18-F, i això sempre ajuda. L'únic que s'ho estalviarà, que ja ho va fer el 18-F juntament amb CiU, és el PSC. Ara sí que no toca. Zapatero a la vista!

Comentaris: 8

1-D: De López Tena a les distàncies entre Esquerra i CiU

sgordillo | Manifestació 1-D | dimarts, 27 de novembre de 2007 | 00:47h

Conferència d'Alfons López Tena [wiki], del Cercle d'Estudis Sobiranistes, al Casal l'Amistat de Calella, organitzada pel Fòrum Ciutadà i presentada per l'alcaldable de CiU Montserrat Candini [bloc]. El vocal del Consejo General del Poder Judicial hi arriba tard. Maleïdes infraestructures! Sortir de Madrid a 2/4 de 6 no és garantia d'arribar a Calella a les 8 del vespre. Quan no és el vol, falla el trajecte en taxi per carretera. El viatge de López Tena com a metàfora del que Catalunya i els catalans pateixen dia sí dia també. Calen més arguments per a la manifestació de dissabte? Calen més correus electrònics amb 50 —només 50?— motius per a participar en la protesta?

El retard del conferenciant no hi figura entre els motius de la convocatòria de l'1-D, que promou Decideixo Decidir i més d'un centenar d'entitats. Els fulls que hi ha a cada cadira de la sala d'actes calellenca són premonitoris del retard de López Tena. Ara falta saber si la conferència de López Tena i les intervencions sentides del públic són premonitòries de l'èxit de la manifestació de dissabte. Ha trigat a arribar, però l'ambient es comenca a escalfar. Hi ha més màrqueting i més recursos —autocars amunt i avall— per a la demostració de força de l'1-D en comparació amb l'onada sobiranista del 18-F. Una onada menystinguda aleshores pels ideòlegs i opinadors convergents, que feien broma i se n'enreien. I ara què? ¿Per què menystenien el 18-F immediat a la retallada estatutària de Mas-Zapatero i ara troben oportuna i necessària una massiva concentració cívica per l'1-D?

El cor d'alguns dirigents nacionalistes era el 18-F al carrer. El cos de molts militants i votants nacionalistes també va recórrer el trajecte d'Espanya (la plaça) a Catalunya (també la plaça) d'aquell dissabte històric de febrer. Mesos després, amb segon tripartit sobre la taula, un Mas que refunda el catalanisme des de la dura oposició, i l'horitzó electoral dels comicis espanyols a la vista, CiU fa el pas i opta pel seu "dret a decidir". Decideix sumar-s'hi, juntament amb Esquerra i Iniciativa. En canvi, el PSC aferrat a l'aliança amb la ministra Álvarez de Zapatero, aquella de l'antes partía que doblá, en fa de la necessitat virtut. Del seu aïllament en fa un agument de resistència: nosaltres som els que gestionem la solució dels problemes!

Els socialistes són coherents, cal reconèixer-ho. Es presentaven com els garants de la (bona) gestió, i a la gestió del conflicte s'hi agafen. Ja ho deia el President Montilla aquest dilluns entrevistat per Antoni Bassas. Els socialistes treballen per arreglar els problemes de les infraestructures, preocupats per les molèsties que pateixen els ciutadans diàriament a rodalies. En canvi, uns socis de govern tripartit que no tenen ministres a Madrid —Esquerra i Iniciativa no tenen els seus Clos o les seves Chacón, ni es troben en els passadissos del comitè federal del PSOE— coincidiran al carrer amb l'allau de catalans emprenyats, entre ells els dirigents de l'oposició nacionalista, amb Mas [vídeo bloc] al capdavant. Josep Antoni Duran Lleida [bloc] hi serà? O no hi figura el dret a decidir de manifestar-se entre les seves prioritats... Per no parlar d'un inoportú Xavier Trias...

La coincidència pancartista de dissabte d'una part del Govern amb la principal força de l'oposició, però, no està renyida amb la pugna. El clima preelectoral espanyol mana. I les necessitats de marcar distàncies, també. Una cosa és la refundació del catalanisme de tall (tímidament) autodeterminista i les floretes d'Ernest Benach [bloc] i Marina Llansana a la conferència de Mas [El sobiranisme profilàctic de Mas du CiU del 18-F a l'1-D] i una altra cosa són els interessos electorals de Joan Ridao [bloc] per furgar en la ferida de la federació nacionalista: Mas + Duran = 0

Pagar els autocars a mitges, sí. Compartir pancarta sense corbata i amb bufanda de cap de setmana, també. Però una treva entre candidats que a la primavera s'ho juguen tot a les urnes, i més si són Ridao i Duran i... en un altre nivell l'implicat Joan Herrera, ja és demanar massa. Per cohèrència històrica del catalanisme, vaja.

Per cert, no us perdeu el Punt d'Informació Permanent que Nació Digital ha obert amb motiu de la manifestació de l'1-D.

Comentaris: 3