Biblioteca 
Títol: Origen de la bandera independentista
Autor: Joan Crexell
(Barcelona, 1946-1994), llicenciat en periodisme, és autor d'una extensa i valuosa obra de recerca sobre el pensament polític nacional català. Combinà les feines en diversos àmbits de les arts gràfiques (com a editor, impressor, escriptor...) amb la militància política. Dirigí el quinzenal El Llamp i, a l'editorial homònima (amb Enric Borràs), la col·lecció d'assaig i recerca La Rella. El llibre seu de més èxit fou Origen de la bandera independentista, publicat per El Llamp l'any 1984 i reeditat l'any 1988; ara, coincidint amb el Centenari de l'Estelada, arriba a la tercera edició.
Edita: Rafael Dalmau Editor
Apunt: "Aquest llibre va néixer de la impossibilitat de trobar la respota a una
pregunta que l'autor es formulava. Ningú no era capaç d'explicar-li ni
l'origen, ni la cronologia de l'estalada. Ni qui en fou o en foren els
que la idearen, ni quan i on es començà a emprar. Ara, de fet des de
1984, en tenim unes respostes força ajustades. Crexell documenta els
precedents, cap al voltant de 1903, sorgits de l'empenta dels grups
catalans residents a Cuba on és fàcil detectar-hi la influència de la
bandera del novell estat que els acollia. Els seguiren cap al
1909 diverses organitzacions de París i mitja dotzena d'anys més tard
algun nucli de Voluntaris Catalans que combateren al costat dels
francesos a la Gran Guerra. A Catalunya la primera notícia la
situa al gener de 1908. Pere Anguera (2008), pròleg a la tercera edició
a cura de Rafael Dalmau Editor."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
"Mentre el plet entre castellans i catalans es continuï plantejant en termes nacionalistes, els esdeveniments es decabdellaran de la forma que l'experiència mostra: en èpoques de guerra, Castella sempre derrotarà Catalunya, i en els de pau Catalunya subsistirà creant riquesa." "Si el nostre cas té solució -hipòtesi que no ha estat pas demostrada-, no la trobarem pas fent el milhomes, sinó mitjançant unes virtuts que no serveixen per a fer els gegants: fe, humilitat, sacrifici, lucidesa, esforç silenciós, continuïtat i una infinita paciència." Del llibre Quina mena de gent som, de Gaziel, Agustí Calvet i Pascual [ wiki], que m'ha arribat a les mans aquest cap de setmana. Dubto que Gaziel opinés avui el mateix que escrivia el 1944 en aquest volum.
Títol: La dictadura de la incompetència
Autor: Xavier Roig (Barcelona, 1957) ha centrat principalment la seva activitat professional en l'àmbit de les noves tecnologies. Els últims vint anys ha desenvolupat la seva tasca fora de Catalunya, treballant en els cinc continents. Ha estat director general de dues grans multinacionals.
Actualment és empresari i distribueix el seu temps entre Europa i
Àsia-Oceània. És columnista del diari Avui i professor del màster en globalització de la Universitat de Barcelona.
Edita: La Campana
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions
Autor: Toni Aira (Barcelona, 1977) [bloc] és periodista. Dirigeix el diari ElSingularDigital.cat. També
treballa com a professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL),
on ha estat cap de premsa i on s'ha doctorat. Participa els
dijous a la tertúlia política del programa Problemes domèstics, que
presenta el Manel Fuentes a Catalunya Ràdio. És articulista de l'AVUI
i de la revista SÀPIENS. Forma part de l'INCOPO (Investigadores en
Comunicación Política) i de l'ACOP (Asociación de Communicación Política). Ha escrit el llibre La veu de l'experiència (Dèria Editors) i és coautor del llibre col·lectiu De Pujol a Maragall (Documenta Universitaria).
Edita: Trípodos
Apunt: "La política canvia, i els polítics, també: arriba l'era del màrqueting polític.
En una societat hipermediàtica, basada en l'entreteniment audiovisual,
la imatge cotitza a l'alça i el llenguatge dels polítics s'hi adapta. Les seves
paraules han de connectar ràpidament amb un auditori escèptic i aficionat
a fer zàping que està esperant que algú li atregui l'atenció amb força.
Els partirts dediquen a aquest propòsti tècniques marquetinianes que
tenen un objectiu per damunt de la resta: guanyar eleccions. El màrqueting polític esdevé nuclear alhora que agent de canvi de la
política. Si admetem que els mitjans de comunicació són peça clau per
confegir la política tal i com l'entenem avui, seria absurd no convenir
també que el mateix concepte de comunicació política evoluciona i
s'adapta a l'entorn. Així és com, en el context de campanya permanent
en què la societat actual sotmet els polítics, no es pot restringir l'àmbit
marquetinià de la política als quinze dies de la campanya electoral oficial.
Aquells quinze dies que abans constituïen el punt àlgid de l'apel·lació
al vot, de les consignes, dels missatges persuasius, dels eslògans i del
contacte del líder amb l'electorat potencial, ara no són més que la recta
final d'una llarga cursa que dura quatre anys i que comença i acaba el
mateix dia: la jornada electoral. Som davant d'una nova manera de fer política, més directa, més estètica,
més teatral. El màrqueting polític hi guanya minuts de protagonisme.
I la raó és clara: en temps de campanya permanent posa a l'abast guanyar
eleccions fent que la política entri pels ulls."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Estic llegint El último ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel [ fitxa], de Vittorio Sabadin, amb un epíleg de portades de diaris d'arreu triades per Carlos Pérez de Rozas. Imprescindible per als periodistes ancorats en els prejudicis respecte Internet i per als professionals apassionats. Ho combino amb les fotografies del llibre-catàleg de l' exposició del Palau Robert, que encara tinc pendent de visitar, Reuters mira el món, un volum amb imatges excepcionals del millor fotoperiodisme actual. La doble pàgina amb les fotos de la mort del manifestant antisistema Carlo Giuliani a mans dels carabiners italians a Gènova és frapant. Però no més que moltíssimes altres històries que recull aquest llibre dedicat als més de 280 periodistes assassinats durant els set primers anys d'aquest segle mentre exercien la seva professió. Alguns d'ells, de la pròpia Reuters. Acabo de llegir Uh, Gabirú, del crític de literatura catalana Julià Guillamon. He disfrutat força i he descobert Guillamon més enllà de les seves peces a La Vanguardia. M'ha fet il·lusió Ehpañita, en què aquest expert en escriptors i intel·lectuals catalans a l'exili recorda Vicenç Riera Llorca, que va viure els seus últims anys a Pineda de Mar i a qui vaig arribar a conèixer i entrevistar. És un llibre recomanable i que es llegeix molt bé. És un llibre que té molt de bloc. Tinc a mitges la novel·la de Ramon Erra Desfent el nus del mocador, i espero enllestir-la aquests dies. Erra, també blocaire, per cert, és mig del Lluçanès i mig del Maresme, i ha obtingut bones crítiques per aquesta obra després d'haver estat elogiat en la seva faceta d'escriptor de contes. És un d'aquests autors que es podrien denominar emergents. A més, sovint el veig per Calella, la meva ciutat. Damunt la taula tinc Joan Coromines, vida y obra, però la veritat és que he derivat la meva atenció cap a les cartes que es van enviar Joan Coromines i Francesc Cambó a principis dels anys quaranta en què el filòleg demanava la col·laboració del polític en la publicació de la Miscel·lània Fabra, en homenatge al lingüista Pompeu Fabra. Es tracta del tretzè exemplar de la col·lecció Textos i estudis de la Fundació Pere Coromines, una nova entrega dels epistoralis sobre Coromines que editen els amics Joan Pujadas i Josep Ferrer. Epistolari Joan Coromines & Francesc Cambó. La gènesi de la Miscel·lània Fabra, es titula el volum, amb pròleg de Lluís Marquet i coberta de l'artista Perejaume. Apareixerà properament a les llibreries. És un luxe. Tres llibres que també espero encetar o acabar són La consciència moral de Rússia, d' Anna Politkòvskaia, que mesos enrere em va enviar l'escriptor i blocaire David Figueres; Catalunya, país emergent, de l'amic Ramon Tremosa, economista mediàtic i autèntic referent; i Catalunya. Catalanisme i socialisme, de Joaquim Nadal, un exemplar que no és nou però que em va enviar fa poques setmanes el conseller.
Títol: Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956)
Autor: Joan Corbalán Gil (Santa Perpètua de Mogoda, 1964) és diplomat en Educació General Bàsica, llicenciat en Història Moderna i
Contemporània i màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a
professor d’Història a l’IES Pere Barnils de Centelles.
És coautor, entre d’altres, dels llibres Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política (2000), Joan Ambrós i
Lloreda. Per Catalunya i la llibertat (2001) i Eines per a treballs de Memòria Oral (2008). Ha participat en els llibres Moledo-Mollet 993-1993 (1993) i Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX) (2006). Ha co-comissariat
l’exposició “Lluís Companys i la seva època, 1882-1940” organitzada per la Coordinadora de Centres
d’Estudis de Parla Catalana. És col·laborador habitual de la revista Notes. Membre fundador del Centre d’Estudis
Molletans i del Centre de Recerques i Estudis Mogoda.
Els seus estudis sobre història se centren en la història social i la microhistòria. Actualment treballa en diversos
camps de la recuperació de la memòria històrica, com la repressió franquista i l’oposició armada comunista a
Catalunya.
Edita: Cossetània
Apunt: "L’any 2002 l’Associació Pro-Memòria als Immolats per
la Llibertat a Catalunya va encarregar l’actualització del
cens dels executats pel franquisme a Barcelona entre el
1939 i el 1952, amb un resultat de 1717 casos documentats.
Darrera aquests fets hi ha la història silenciada, amagada
i obviada de 1717 famílies que encara tants anys
després es plantegen interrogants sobre què va passar i com va passar. A través de la documentació s’ha pogut
donar una resposta sobre com es legislava, s’organitzava i s’executava la repressió franquista. A més, s’ha donat
l’oportunitat a les famílies perquè expliquin la seva història, que sempre havia quedat en un àmbit reduït, familiar
o local. Elles són les que han conservat com a tresors les darreres paraules que els seus familiars els escrivien poc
abans de ser executats. Tots coincideixen en una idea: volem justícia, no venjança."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Joan Coromines, vida y obra
Autors (eds.): Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) [wiki] és lingüista i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. És autor d'una important obra filològica que abarca més de 600 títols (entre llibres i articles d'investigació). És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de diverses acadèmies, entre elles la RAE.
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940) [wiki] és lingüista, catedràtic de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre les seves obres més importants destaquen l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra, amb Jordi Mir, i la direcció de l'obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani (2002).
Edita: Gredos
Apunt: "Aquest llibre és, com indiquen els seus editors en la introducció, el col·lofó de l'Any Coromines, que va finalitzar a principicis del 2007. La primera
part està formada per articles de reconeguts investigadors que
parlen de la vida i obra del gran filòleg català i la segona és una
selecció de divuit articles de Joan Coromines [ wiki i web]."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Uh, Gabirú
Autor:
Julià Guillamon és, des de fa anys, crític de literatura catalana del diari La Vanguardia. Ha publicat La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001),
una panoràmica de la transformació de Barcelona a partir de la
literatura, el còmic, la fotografia i la televisió. Des de l’any 2004
treballa en Literatures de l’exili, un projecte d’exposició
que s’ha presentat a Barcelona, Buenos Aires, Santiago de Xile, Mèxic
D.F. i Santo Domingo, a la República Dominicana..
Edita: Editorial Empúries
Apunt: "Carlos Adriano de Souza Vieira, Gabirú, és el nom del davanter suplent
de l’Internacional de Porto Alegre que va marcar al F.C. Barcelona un
gol decisiu a la final de Yokohama. Mentre a Porto Alegre Gabirú és un
heroi, a Barcelona ningú no es recorda del partit ni del jugador.
Potser perquè, en el fons, darrere les proclames universalistes de la
televisió, els shoppings i les botigues Nike, el futbol és un fenomen
local. Com tot. En les seves cròniques per a La Vanguardia,
Julià Guillamon ofereix talls de vida immediata: el noi que es vol
tornar a lligar la seva antiga nòvia, la senyora que pretén vendre
pastissets de Tortosa en un bar de pakistanesos, el planxista que va
per les Festes Majors amb una parada de tir, la directora del Museo
Nacional de Antropología de Mèxic enforquillada per un toro de
cinc-cents quilos. Personatges entre la glòria i l’oblit, símbols de la
condició contemporània."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Més enllà dels anells
Autor:
Jordi Camps (Malgrat de Mar, 1960) és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Es va iniciar en el món
del periodisme a la meitat dels anys setanta fent les cròniques de l’atletisme de Calella a la revista
local Estela. Ha estat corresponsal d’esports al periòdic El Maresme i a El Mundo Deportivo. També ha
col·laborat a la revista de Calella El Nunci, al periòdic El Correo del Maresme i a Ràdio El Masnou-Maresme
de la Cadena 13. El 1986 entra a la redacció d’El Punt on formarà part de l’equip fundacional
d’El 9 Esportiu de Catalunya (2002) com a director adjunt. Ha estat el coordinador del volum dedicat
als esports de la Biblioteca Bàsica de les Comarques Gironines, editada l’any 2000 per El Punt i de les
edicions de l’Anuari de l’Esport Català dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 editats per El 9 Esportiu de
Catalunya.
Edita: Cossetània
Apunt: "Els Jocs Olímpics són l’esdeveniment esportiu més
gran del nostre temps, però també són molt més que
esport. Són fraternitat, universalisme i internacionalisme,
però també política, gegantisme, comercialització,
corrupció, dopatge i discriminació. No hi ha res que sigui
bo i prou. Tampoc els Jocs Olímpics. La història, les
decisions que han anant prenent, o que no han pres, en
cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com
els ideals del fundador de l’olimpisme modern, el baró
de Coubertin, van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. Avui els Jocs són un èxit esportiu i
econòmic, però ja no tenen gairebé res a veure amb el que va començar el 1896 a Atenes. L’ús polític
de l’esport està indissolublement lligat amb els Jocs Olímpics i els de Pequín en són un clar exemple.
El Comitè Olímpic Internacional proclama la seva independència, però està collat per les multinacionals
que li asseguren la supervivència econòmica i en mans de les Nacions Unides, que diuen qui pot i qui
no por competir en els Jocs."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Catalunya, país emergent
Autor: Ramon Tremosa i Balcells [web] és professor del Departament de Teoria
Econòmica de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l'any 1999 amb
una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els
resultats empresarials en la manufactura catalana. Ha publicat diversos
articles en revistes acadèmiques internacionals i nacionals sobre
economia regional, política monetària i economia de la salut. És autor
del llibre Estatut, aeroports i ports de peix al cove (Editorial 3i4,
2006) i Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (Editorial 3i4,
2006). És també coautor dels llibres L'espoli fiscal. Una asfíxia
premeditada (Editorial 3i4, 2005, 4a edició), La financiación de las
comunidades autónomas, L’Espanya d’Aznar: dotze visions del projecte
polític del PP, L’empresa catalana en l’economia global,
Competitivitat de l’economia catalana en l’horitzó 2010: Efectes
macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol i El sector
públic a Catalunya, 1985-1998. Escriu habitualment al diari Avui i al
setmanari El Temps i ha estat col·laborador esporàdic de La Vanguardia,
El Periódico i Expansión.
Edita: Tres i Quatre
Apunt: "Aquest llibre neix d'una llarga conversa amb un consultor logístic de Flandes, que una tarda de febrer de 2008 em va parlar de potencialitats i d'oportunitats que el segle XXI ofereix a l'economia catalana. En un context de globalització econòmica creixent, que farà que en pocs anys la Mediterrània sigui el mar més important del món en volum de comerç marítim, la costa que va des de Palamós fins a Alacant es configura com la seva millor porta d'entrada per a les mercaderies d'elevat que, des d'Àsia, Àfrica i Amèrica del sud, tindran com a destinació el continent europeu."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
 Aquests dies he acabat de llegir el llibre de Jordi Mercader Mil dies amb PM. Crònica viscuda de la presidència de Pasqual Maragall. Mercader és periodista i va ser director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat durant el primer tripartit. És, doncs, una crònica de part interessada. Un relat necessari [ avenç editorial] per intentar entendre aquelles excentricitats presidencials que des de fora no enteníem. Un contrapunt a la impacable maquinària socialista, que va liquidar Maragall i el maragallisme com si res, després d'una presidència accidentada, marcada pel debat estatutari i el sacseig d'allò que es va anomenar Dragon Khan. Coprotagonista d'aquells mil dies tan propers i tan llunyans alhora, l'home de la comunicació de Maragall intenta legítimament justificar-se, explicar-se. Arriba a ser creïble en alguns fragments, i ens presenta un Maragall [ web, web i wiki] humanitzat, entranyable, víctima de Zapatero, del PSOE i del PSC. Ens aporta detalls i interioritats, però amb una elegància que requereix discreció i passar-hi de puntetes. És un llibre que es llegeix molt bé, i que s'entén encara millor. Però a l'autor el venç una necessitat irrefrenable d'ajustar comptes. A part de presentar una direcció de l'aparell socialista, amb Iceta al capdavant, molt dura amb Maragall —fins al punt de fer-lo plegar, en compliment d'un suposat pacte secret i anterior entre Zapatero i Mas—, Mercader aprofita per carregar els neulers sobre els opositors nacionalistes, sobre els socis republicans —culpables de gairebé tots els mals d'aquell primer tripartit, començant per l'escapada de Carod a la Catalunya del Nord—, no estalvia algun punyalet a Saura, i es despatxa a gust amb Sellarès. Autocrítica, zero.
Títol: Internet a les redaccions
Autor: Pere Masip (Barcelona, 1968) és doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la mateixa universitat. Professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. La seva activitat investigadora se centra en l'impacte de les tecnologies digitals en el periodisme. Actualment, participa en un projecte de recerca sobre els processos de convergència mediàtica a l'Estat espanyol.
Edita: Papers d'Estudi
Apunt: "La introducció de qualsevol tecnologia contribueix a la modificació de les pràctiques periodístiques i, per tant, també de les seves rutines. La forma i els continguts del periodisme vénen determinats per la disponibilitat de tecnologia en les fases de recopilació, producció i distribució de la informació. Alguns autors van més enllà, i no dubten a afirmar que la tecnologia està canviant l’essència mateixa del periodisme i que obre unes possibilitats sense precedents per fer un periodisme millor. El llibre que el lector té entre les mans explora com es va produir el procés d’introducció d’internet a les redaccions del mitjans de comunicació catalans i com la xarxa ha modificat les rutines periodístiques dels professionals de la informació. Explica com internet ha esdevingut una eina indispensable, per als periodistes, com a font d’informació, com a mitjà de comunicació, però també com a recurs informatiu. Igualment, aborda alguns dels reptes que els periodistes han d’afrontar a causa de la irrupció d’internet en la seva feina diària."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Els brigadistes entre nosaltres
Autora:
La tesi doctoral d’Angela Jackson, "British Women and the Spanish Civil War" (Dones britàniques i
la Guerra Civil espanyola) va ser publicada el 2002 per l’editorial Routledge de Londres. Després ha
escrit Més enllà del camp de batalla: testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra
Civil espanyola, en català i en anglès. Basada en aquestes investigacions, l’any 2007 va aparèixer la seva novel·la, Warm Earth
(Terra càlida). Viu al Priorat, on continua involucrada en la
conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva
feina a l’associació No Jubilem la Memòria.
Edita: Cossetània
Apunt: "Els brigadistes entre nosaltres és el primer estudi que explora
el període de relativa calma que va haver-hi abans de la batalla de
l’Ebre, l’última gran batalla de la Guerra Civil espanyola. Després
d’una desastrosa retirada a l’Aragó a començaments de la primavera de
1938, els voluntaris de les Brigades Internacionals i els soldats
espanyols i catalans de l’exèrcit republicà es van reagrupar al nord
de l’Ebre. El llibre investiga l’impacte que va tenir la presència de
tants soldats en la població civil i les relacions entre els estrangers
de les
Brigades Internacionals i la gent dels pobles.
Els brigadistes entre nosaltres mostra com es recorda —i com es
recordava— aquest particular
període de la Guerra Civil espanyola, i hi destaca episodis i emocions
a partir de les vides dels qui van patir aquesta terrible batalla."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Catalunya: estat de la nació
Autor: Carles Lladó i Badia (coord.), autor de Barcelona adéu! (1971), 32.000 passos (1983), i Catalunya independent! (1986), entre d'altres.
Edita: Editorial Pòrtic
Apunt: "Catalunya: estat de la nació és la crida de vint-vuit autors que
presenten una visió analítica dels antecedents i les circumstàncies que
han portat la nostra nació on es troba actualment dins el context
estatal i internacional, i alhora planteja unes propostes per recuperar
l'esperança en el nostre futur i arribar allà on ens proposem. El
llibre argumenta la necessitat d'escometre l'exercici del dret a
l'autodeterminació com a única opció possible per a la millora de
l'econòmica i el benestar de cada un dels catalans i dels seus
descendents. Amb la unitat de tots els decebuts però esperançats
ciutadans i l'aplicació dels ressorts adients, la renaixença nacional
és possible. Hi col·laboren Ramon Tremosa, Heribert Barrera, Oriol
Junqueras, Jordi Porta, Alfons López Tena, Isabel-Clara Simó, Elisenda
Paluzie, Carles Castellanos, Èric Bertran i Sean Connery, entre altres."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: ERC: temps de transició. Per una Esquerra forta, renovadora i plural
Autor: Jaume Renyer (Vila-seca, 1958) [bloc], jurista de formació, va ser conseller del Consell Consultiu de la Generalitat. Actualment,
és el secretari general de l’Ajuntament de Reus i exerceix de professor associat a la Facultat de
Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. És autor de diversos llibres sobre dret administratiu
i constitucional. Ha estat director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista Idees.
Presideix el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació.
Militant de l’independentisme des de ben jove, n’és també analista i divulgador a través d’assaigs
com Catalunya, qüestió d’estat (Premi Rovira i Virgili 1994), L’estat contra els pobles, L’autodeterminació
del poble català, Jaume Cornudella Olivé, un home del silenci, Avantprojecte d’Estatut Nacional de
Catalunya, redactat l’any 1999 per encàrrec d’ERC, i L’esquerra de la llibertat.
Edita: Cossetània
Apunt: "Esquerra, i també la política catalana, es troben en
una cruïlla que pot signifi car l’inici d’una nova etapa:
d’una banda es clou un cicle polític intern iniciat l’any
1996 en el congrés de Vilafranca del Penedès i de l’altra,
enguany també pot ser el començament de la fi de
l’aliança tripartida iniciada l’any 2003 i la prefi guració
d’una nova majoria parlamentària el 2010 que tingui com a eix central l’exercici del dret d’autodeterminació.
A raonar aquestes afi rmacions està dedicat aquest treball, pensat per oferir propostes, tant
pel que fa al relleu de la direcció del partit com a la renovació estratègica i d’actualització ideològica
del republicanisme."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
 La presentació d'una novel·la 2.0 és diferent a la d'una novel·la 1.0. Però la presentació de la primera novel·la 2.0 de la literatura eròtica catalana és diferent a la d'una novel·la 2.0 normal i corrent. Dimecres vaig assistir a la presentació d' Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), dels pares del bloc Mireia, que són una parella de professors de secundària de Benavarri, a la Franja de Ponent, en Manel Riu i la Mir Roy [ Els autors del bloc de sexe i política Mireia surten de l'armari]. L'home del temps de TV3 Francesc Mauri i la periodista de COMRàdio Mònica López van participar en la presentació, juntament amb l'editor blocaire de Cossetània Jordi Ferré [ Els seguidors de la Mireia van poder conèixer els autors del bloc i del llibre]. En Manel i la Mir es van desvirtualitzar a la llibreria Catalònia, envoltats de fidels lectors del seu lector, admiradors secrets i blocaires de tota mena: polítics, personals, catxondos... La presentació de la primera novel·la 2.0 porno va servir per descobrir el per què de tot plegat. Els dos profes van crear el bloc premeditadament, sabent que acabarien fent una novel·la, i que volien que la protagonista fos l'autora fictícia i inventada, és a dir, la Mireia. Un personatge que va causar sensació a la blocosfera, en plena excitació estatutària, amb les seves calcetes —sortejades entre el públic en l'acte de dijous—, el seny cony que es diu Carlitos —que no es va sortejar—, les seves preferències sobre el sabor del semen... i els personatges que l'envoltaven. Amb els seus xats i les seves entrevistes. Amb les seves complicitats amb altres internautes, etcètera. Si seguies el bloc, no et pots perdre el llibre. Si has sabut de tot això arran de la sortida del llibre, ara és el moment d'enganxar-t'hi. Què passarà amb la Mireia després del llibre? Dijous ens van dir que moriria el personatge. [Mireia: Novetats i agraïments]
Títol: Escac al rei. Una reflexió sobre la monarquia espanyola
Autor: Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) [wiki] és escriptor, doctor en Dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Com a jurista ha publicat els següents llibres: La democràcia cuirassada (Esfera dels Llibres, 2005), Decisiones interpretativas en el control de constitucionalidad de la ley (Tirant lo Blanch, 2004), Conflicto de competencias y jurisdicción (Marcial Pons, 1999). És autor així mateix de desenes d’articles en la seva especialitat publicats en diverses revistes estrangeres, entre les quals el Jahrbuch des ÖffentIichen Rechts. L'any 2004 publicà el seu assaig més cèlebre: La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya (Moll, 2004). Com a poeta ha publicat: Poema de Calipso (Columna, 1995), La reconstrucció de l'aristocràcia (Proa, 1999), La revolució silenciosa (Proa, 2001), pel qual obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, i Les Genives cremades (Proa, 2004, Premi Ciutat de Palma). L'any 2003 fou guardonat amb el premi Josep Pla de narrativa per la novel·la L'Últim Evangeli (Destino, 2003). L'any 2006 va publicar la seva segona novel·la: Neopàtria (Proa). L'any 2007 obtingué el premi de relats El Temps de les Cireres de Seròs pel llibre El principi satànic (Proa). Forma part del grup poètic els Imparables, que ha impulsat una renovació estètica i generacional a les lletres catalanes. Una mostra de l'obra d'aquest grup d'autors es troba aplegada a l'antologia Imparables, Barcelona, 2004). Col·labora habitualment al diari Avui i al programa Els Matins de TV3."
Edita: Mina
Apunt: "Després de més de trenta anys de monarquia, comença a ser el moment de parlarne en un debat obert, serè i, per descomptat, sense coaccions. En aquest llibre el lector trobarà una interpretació del que ha significat el regnat de Joan Carles I i la crisi que ara afronta. També és una interpretació sobre els que, a la dreta política i a l’esquerra, van acceptar la Corona i encara li donen suport, malgrat el paquet de servituds que això comporta. La monarquia pot ser un sistema d’ordre, però és innegable que implica acceptar d’entrada la desigualtat."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Títol: Epistolari Joan Coromines & Lluís Nicolau d'Olwer
Autors: A cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas. Pròleg de Josep Massot i Muntaner
Edita: Fundació Pere Coromines i Curial Edicions Catalanes
Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2008, 518 pp. (Textos i Estudis, 12)
Coberta: Perejaume (Epistolari 12, 2008)
|
CategoriesApunts de llibres Adhesió a iniciatives en xarxa The first catalan newspaper Jornades de Granollers Amb blocs o mitjans digitals Bloc campanya Parlament Campanya a Corts espanyoles A polítics i/o blocaires Eleccions presidencials 2008 Arran d'un viatge a Brussel·les Apunts de pel·lícules Projectes estratègics per al país Dret a decidir en infraestructures La meva comarca Apunts sobre els mèdia i periodisme Apunts de la campanya Sobre el llibre Sobre blocs i webs polítics Articles en premsa tradicional Retrats circumstancials Sobre el portal de blocs polítics Anotacions més llegides o comentades Actualitat política interpretada Inclassificables Apunts de videos en xarxa Constància blocaire d'elles
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços
000. PRESENTACIó
001. EINES
-
Llistat recollit en aquest bloc
-
Rànquings blocs en català
-
Amics de les TIC
-
Directori de blocs en català
-
Servei de blocs en català
-
Servei de blocs en català
-
Plataforma blocs en català gratuïta
-
Directori de blogs en català
-
Per "subscriure't" a blocs i webs
-
La catosfera ara mateix
-
Rànquing de webs en català
-
Directori de blocs en català
-
Blocosfera i web 2.0
-
Directori de blocs dels Països Catalans
-
Rànquing de blocs
-
Per compartir continguts
-
Els blogs de Cultura21.cat
-
Per comentar blocs polítics
-
Per valorar l'èxit del teu bloc
-
L'Enciclopèdia Catalana en obert
-
Independentisme "a vol d'ocell"
-
El teu escriptori arreu i gratuït
-
Per penjar-hi les teves fotos
-
Per penjar-hi els teus àudios
-
Xarxa de blogs
-
Cercador de notícies en català
-
Xarxa de continguts sobiranistes
-
Blocs de directe!cat
-
|
