"El President del Parlament de Catalunya és el president parlamentari europeu més involucrat amb la política 2.0. Gestiona un blog personal i és molt actiu amb el twitter i el facebook. I els gestiona personalment. En dono fe. Ell és el principal responsable de l'excel·lent web del Parlament, un calaix de recursos legislatius. Segurament coneixen ja el Canal Parlament,
que permet seguir les sessions en directe, el que obre les finestres
del Parlament virtualment a tot el món. Hi ha altres recursos
utilíssims com l'accés als recursos documentals (open source), l'entorn per a les consultes ciutadanes, la subscripció als RSS i podcasts del Parlament, el catàleg de blogs de diputats, els recursos orientats a les escoles..."
"No crec que sigui només amb la potenciació de diferents eines que
ajuden a millorar la interactivitat entre el polític i la ciutadania
(parlo de twitter, blogs, facebook...), tot i que per descomptat
aquestes eines són necessaries i extremadament útils. Crec que es poden
fer moltes coses per a millorar l'entrada del Parlament de Catalunya
dins d'Internet, però no perqué sigui una moda on tothom s'apunta, sinó
que crec que s'ha de veure com quelcom necessari en el s. XXI. Com una
necessària conversa entre diputats i persones anònimes, una conversa
que seria impossible en el món presencial (un diputat no pot estar
parlant i responent preguntes sine die, i menys si no tothom pot anar
al Parlament a veure'ls). Són les noves tecnologies les que permeten aquest acostament, i són els diputats els que s'ho han de creure i aprofitar-les."
Un dels blocaires de referència del Baix Llobregat, en Josep Maria Comas, autor de Finestres de Sant Boi, ha revolucionat el seu bloc a cop de vídeo. S'ha creat un espai propi a Blip.tv, que és un competidor de YouTube però amb l'avantatge que ofereix capacitat i durada sense limitacions dels vídeos. El resultat és un bloc farcit de vídeos i una extensa galeria de personatges de Sant Boi de Llobregat entrevistats i penjats a la xarxa per a major circulació. Les converses d'en Josep Maria fan la funció de televisió social o ciutadana, si m'apuren. En el segon bloc d'aquest ciutadà de Sant Boi que és una de les ànimes de la Xarxa Santobiana hi trobareu més informació. No desaprofiteu l'eina Blip.tv i ja podeu crear la vostra pròpia televisió ip en clau ciutadana.
Dos premis de blocs la mateixa setmana. La primera cita és divendres a Girona. Més de 550 blocs participaran en la 1a edició dels Premis Blocs Catalunya. Els Premis Blocs Catalunya, convocats per l'associació STIC.cat [bloc], té un jurat en què hi destaca el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc, bloc, Twitter, Facebook i Twitxr], el primer president 2.0 de la cambra catalana, que hi va donar suport des del primer moment. Després de les jornades de la Catosfera, celebrades a Granollers el passat gener, els Premis Blocs Catalunya són la segona gran desvirtualització del 2008 per a la blocosfera catalana. Granollers i ara Girona formen part de l'imaginari catosfèric, que no para de créixer amb el repte de no caure en l'esgotament i la necessària adaptació a les noves eines 2.0 (narcisistes o no) que sorgeixen pràcticament a diari. L'endemà dels premis a Girona, la cita per als nombrosos blocaires maresmencs serà a Pineda de Mar, on Diari Maresme farà entrega del I Premi Blocs del Maresme. Una setmana en què els blocaires catalans són notícia.
Els blocaires que guanyen i consoliden una audiència i que s'enganxen a una certa periodicitat i compromís d'actualització tenen la necessitat de millorar el seu diari. Una mica de disseny i més possibilitats 2.0. La tendència de posar-hi la foto obrint el bloc va a més. És una manera de diferenciar-se dels blocs anònims, un gest de valentia i de risc: qui dóna la cara s'hi exposa encara més. Un dels blocaires que ha anat conreant un públic i s'està fent un nom a la catosfera més polititzada és Albert Medrán, que estrena nou bloc. Una de les últimes tendències entre els digitals catalans és la incorporació de blocaires com a opinadors. Medrán n'és un en l'espai que La Vanguardia dedica al seguiment de les eleccions als Estats Units. Endavant!
El Parlament de Catalunya acull aquesta setmana el debat de política general. Serà el primer debat 2.0 a la cambra catalana. Ahir es va produir, mentre intervenia el President José Montilla, un intens debat alternatiu gràcies a la web 2.0 entre diputats del principal grup del govern i el de l'oposició. Al marge dels apunts que puguin anar penjant els diputats amb bloc, que són lents i van massa desvinculats de l'actualitat i la immediatesa, l'autèntic debat polític 2.0 entre membres de la cambra s'està produint al Twitter. Ahir hi va haver un debat paral·lel a la intervenció de Montilla entre els diputats del PSC José Antonio Donaire [Twitter] i Montse Capdevila [Twitter] i el de CiU Carles Puigdemont [Twitter]. Connectats en temps real als seus portàtils des de l'escó, els diputats van anar publicant comentaris amb una limitació de 140 caracters. És a dir, un debat a cop calent, àgil i viu, d'una o dues frases com a molt. Qui domina el titular i té reflexos, s'imposa al Twitter.
Puigdemont es va quedar sol davant de Donaire i Capdevila perquè el seu company de grup Albert Batalla [Twitter] va tenir problemes amb l'ordinador. Fa anys ens hauríem preguntat si és de mala educació que els diputats teclegin el seu portàtil o maneguin el seu mòbil mentre intervé a la tribuna de l'hemicicle el President de Catalunya. Afortunadament, les noves tecnologies i la cultura 2.0 han revolucionat el panorama i ja no és que no ens ho plantegem, si és de mala educació, sinó que realment és la millor manera de predicar amb el que demanava Montilla: treball i productivitat. El diputat 2.0 és més sacrificat que la resta, perquè segueix la intervenció de qui parla i va dient-hi la seva a través d'Internet. Produeix i genera conversa. Arriba a la gent. Permet que almenys als seus seguidors virtuals li arribi la política, superant les barreres del palau del Parc de la Ciutadella, reducte encara de polítics i periodistes. Una altra prova que la política catalana canvia és que el cap de l'oposició, Artur Mas, que intervé aquest dimecres al matí, s'adreça als seguidors del seu vídeobloc per comentar les idees i eixos del discurs en el que està sent el primer debat de política general 2.0 de la història del Parlament. I no és poca cosa.
Finalment! El diari electrònic La Malla abandonarà aquesta Diada el domini.net i es passarà al .cat. LaMalla.cat estrena matrícula i ho fa amb disseny nou, obra de l'empresa valenciana Cul de Sac. El digital de la Diputació de Barcelona -que es va apuntar al .cat mesos enrere- preveu fomentar la participació dels lectors, un cop ja ha incorporat secció de blocs. Dirigit per Dídac Boza [bloc], La Malla forma part de l'engranatge digital de la Xarxa Audiovisual Local, que té un web en construcció. La Malla arribarà al seu desè aniversari el 2009. Amb ràdio, televisió i premsa digital, l'aposta de la Diputació de Barcelona és molt potent.
CiU ha creat un web especial amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. La resta de partits no han dedicat cap esforç específic a la xarxa a aquesta celebració. Recupero l'entrega de novetats blocaires, després de setmanes de no reportar les incorporacions al directori de blocs:
Blocs de la CUP -Adam Majó [bloc], portaveu nacional de la CUP.
Blocs d'ERC -Carles Bassaganya [bloc], director general d'Administració Local de la Generalitat.
Blocs del PP -Montse Nebrera [bloc], diputada del PP al Parlament de Catalunya.
Blocs del PSC -Joan Rangel [bloc], delegat de l'Estat a Catalunya.
Novetats de CiU -Marta Puig Ventura [bloc], militant de CDC.
El líder del nacionalisme gallec, Anxo Quintana, segueix les passes d'Artur Mas. Acaba de posar en marxa el seu vídeobloc Quin.tv. Ho descobreixo en aquest apunt del periodista Juan Varela, blocaire de referència a nivell estatal. Quintana va ser dels primers polítics de l'Estat a obrir el seu bloc, quan era candidat del BNG i encara no havia accedit a la vicepresidència de la Xunta. Ara, tot i el càrrec al govern gallec, aprofundeix en l'aposta digital. Tot el contrari que la majoria de governants catalans [Per què els governants desatenen els seus webs i blocs?]. Aquí només hi juguen els que estan a l'oposició, com el propi Mas. El nacionalista català saluda la iniciativa de Quintana, que arriba mesos després que ell s'hi posés [Artur Mas, més 2.0]. La coordinació digital entre CiU i BNG en el context de Galeuscat, però, no es trasllada a l'àmbit polític, ja que gallecs i bascos van a la seva en la negociació dels pressupostos i del finançament. Com gairebé sempre.
Per cert, hi ha un cert paral·lelisme entre el president gallec, Emilio Pérez Touriño, i el president català, José Montilla, ambdós socialistes. De la mateixa manera que Montilla està plantant cara al PSOE, Pérez Touriño també prioritza els seus interessos de governant per damunt dels de Zapatero. Al president espanyol, els nans Montilla i Pérez Touriño li creixen en un circ més dramàtic que mai per la crisi econòmica, el finançament i els pressupostos. Els punts de trobada entre Catalunya i Galícia van més enllà de l'aposta de Mas i Quintana pel vídeo a la xarxa.
Àngel Colom [wiki] era dirigent d'ERC en una època en què això d'Internet i les noves tecnologies estaven per arribar. Va fer activisme i política en una societat molt diferent a l'actual. Actes i presència en els mitjans tradicionals eren l'única manera de donar-se a conèixer. El carrer, la premsa, la ràdio i la televisió, i para de comptar. Colom va deixar Esquerra, es va retirar de la primera línia política, va marxar al Marroc i després d'una bona colla d'anys ha tornat a Catalunya. Ara, però, milita a Convergència, i no pas a Esquerra, però pretén refer ponts entre uns i altres Però la gran diferència és que Colom retorna a la primera línia amb un escenari radicalment canviat. Ningú no entendria avui la política catalana sense Internet. Ningú no entendria la comunicació política sense la xarxa, sense les noves tecnologies. Els mitjans de comunicació han canviat, i de quina manera! Les possibilitats de contactar amb gent, també. El correu electrònic, els missatges de mòbil, els fòrums, els xats, els grups, els blocs, les webs i infinitat d'eines de la web 2.0, de la xarxa social i participativa. Tot això és el que es troba, en plena explosió, Àngel Colom en el seu retorn a Catalunya, a la Catalunya del postpujolisme, del postmaragallisme, de la ressaca estatutària... I què ha fet Colom? Doncs posar-se les piles i entendre que si vol tornar a l'activitat, a l'agitació i la mobilització en l'espai nacional, només ho aconseguirà amb les noves eines, els nous canals i, si molt m'apures, un nou llenguatge. D'entrada, ha enviat correus electrònics i s'ha comunicat amb les persones amb qui ha recuperat el contacte en sopars i actes reduïts. Després ha accedit a escriure en un bloc a quatre mans en la blocosfera de la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas. També ha creat un perfil al Facebook, i un altre perfil al hi5, dues xarxes socials. I properament farà un bloc personal i polític. En definitiva, que l'Àngel Colom que ha tornat és 2.0.
Quan tens un munt de finestres obertes a la xarxa sorgeix la necessitat de concentrar-les totes en un únic lloc. La solució seria crear un web pròpiament dit. Un espai personal a partir del qual poder iniciar la navegació cap a les diverses eines, pàgines o llocs en funcionament. L'altre dia hi donava voltes a aquesta opció quan vaig redescobrir el Netvibes, que és un escriptori virtual personalitzat [wiki]. Feia temps que no hi entrava, i la veritat és que el disseny actual és molt millor que l'anterior. L'eina sembla més senzilla de gestionar que abans. És un espai on concentrar totes les eines de la web 2.0, en el meu cas el bloc, el Flickr, el YouTube, el Twitter, el MySpace, l'accés al Yahoo Messenger i l'Skype, i el Facebook i el correu Gmail, però aquests últims són d'ús privat. La gràcia és que també et pots subscriure, gràcies als RSS, a webs i blocs, de manera que en un sol lloc pots fer una pinzellada a les pàgines de consulta habitual. Aquest és el meu Netvibes, a manca d'algun afegitó. Hi ha un parell de pestanyes amb les últimes informacions de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) per territoris i també per seccions. També he recollit en una altra pestanya les novetats dels mitjans abonats a l'ACN (encara en manquen). He creat una pestanya de blocs de polítics i de blocs periodístics. La gràcia és anar-lo ampliant, aprofitant el temps lliure d'aquests dies.
"Dels polítics que durant la campanya anterior van
obrir una bitàcola, n'hi ha que han passat d'actualitzar-les 20 cops al
mes a només cinc després d'eleccions. D'altres han cessat l'activitat
totalment, cosa que acaba convertint la xarxa en un cementiri de la
blocosfera política."
El bloc de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, costa 260.000 euros anuals, segons ha denunciat el regidor de CiU Jaume Ciurana, que va dur el tema al ple municipal adduint que la despesa és forassenyada donada la situació de crisi econòmica [El blog de l'Alcalde]. Li van respondre que no costava 260.000, sinó 150.000 aquest any. Li van dir que és una eina que pretén apropar la ciutadania a l'alcalde, i vull pensar que també viceversa. Aquí, però, va quedar la cosa.
Ciurana, que té un bloc autèntic, i quan dic autèntic vull dir que està escrit per ell, va intentar inútilment criticar el to de la pàgina de l'alcalde, retreient-li que és "poc personal i massa institucional". Home, només faltaria! Si a sobre de costar 150.000 o 260.000 euros anuals fessin veure que el bloc és "personal", llavors la cosa encara seria més greu, per fals i no creïble, ho dic. Es veu que també li van respondre al regidor nacionalista que el bloc d'Hereu ha rebut 60.000 visites. Una xifra força ridícula, sincerament. A més, tots sabem que això de les visites és molt relatiu, i que el que realment compta és el ressò i l'aprofundiment sincer en el que s'anomena la web 2.0.
I ara que parlo de ressò, encara no recordo haver llegit cap notícia en un mitjà tradicional que sorgís del bloc de l'alcalde. Cosa que deu voler dir que el bloc és un apèndix més de tot l'entramat comunicatiu municipal, però res més. Un apèndix de 150.000 o 260.000 euros anuals, tant li fa [Efectivament, el blog de l'alcalde costa més 260.000 euros a l'any]. No sé què deuen pensar els alcaldes que tenen bloc i se'l fan ells solets, a cost zero per a l'erari públic. Com el que escriu —amb qualitat i constància— el regidor Ciurana, per cert.
El web del fals Dragan Dabic també és fals, com el propi personatge, la identitat de la qual amagava el criminal Radovan Karadzic. Ho ha descobert el periodita d'El PuntToni Dalmau. Llegiu l'article És fals el web de Karadzic?, publicat al seu bloc, o la peça apareguda aquest diumenge al diari: És fals el web del "doctor" Karadzic?
"Dóna la impressió que el web s'ha fet a corre-cuita... i podria ser que hagi estat així. Una consulta a les bases de dades que, mitjançant l'anomenat protocol Whois, guarden els registres de dominis d'arreu del món hauria de permetre saber quan es va donar d'alta l'adreça draganbadic.com
i qui és el seu propietari. I aquí comencen les sorpreses. La data que
apareix és el 22 de juliol de 2008, és a dir l'endemà que es fes
pública la detenció de Radovan Karadzic.
Algú doncs va penjar a la xarxa aquesta plana en el moment oportú i amb
la intenció que, com mosques atretes per la noticia, milers i milers
d'internautes d'arreu del món (periodistes, polítics i curiosos) hi
entressin a assaborir la història oficial del Dr. Dragan David Dabic."
Després de la segona desvirtualització dels blocaires calellencs [Llopasfera, la comunitat 2.0 de Calella], Josep Barri [bloc] va crear el grup Maresmesfera al Facebook, on en només 69 hores ja s'han aplegat 69 membres. És a dir, 69 maresmencs que són a dins d'aquesta xarxa social s'hi han adherit. Però segur que en vindran molts més. Si ets del Maresme i vols sumar-t'hi, ja trigues. Vés a saber si a partir d'aquest grup sorgeix algun projecte més ambiciós...
La Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas està enllestint el seu nou web, un projecte que ha encapçalat Jordi Graupera [bloc]. El nou web, de disseny mínimal i elegant, conté un espai de vídeos interessants, en què ja podem veure el reportatge de la visita d'Àngel Colom a ca n'Anglada. Colom, per cert, que assaja el seu salt a la catosfera a través d'aquest bloc compartit amb Brahim Yaabed. Hi ha una col·lecció de vídeos d'activitats diverses i declaracions d'intencions, com la del director de la fundació, Agustí Colomines, que precisament estrena bloc en el context del nou web. També en tenen el seu president, Joaquim Ferrer [bloc], la vicepresidenta, Magda Oranich [bloc], i el senador Jordi Vilajoana [bloc]. La pàgina és ambiciosa, i conté recursos 2.0 poc habituals encara a les webs de fundacions polítiques catalanes.
"Catalunya sigue siendo el espacio político donde los partidos políticos
mejor están entendiendo la red, y tanto el PSC como CiU llevan mucho
tiempo compitiendo en una interesante búsqueda de la excelencia, con
una ligera diferencia, mientras que la presencia del PSC, el partido hasta ahora hegemónico en la red lleva unos meses estancada,
los blogs convergentes han aumentadio en cantidad y calidad de tal
suerte que en breve estarán en posición de disputar esta primacía."
"En Google Earth, el prodigioso programa para sobrevolar el mundo,
Cataluña es claramente un ente distinto dentro de la Península. Tiene
un color especial, un sombreado diferente que la hace destacar aunque
uno observe Europa a miles de metros de distancia."
Sóc al 15è Congrés de Convergència, on he participat en una taula rodona sobre Política 2.0 i blocs, moderada per David Madí i amb la intervenció de Carme-Laura Gil, Carles Puigdemont i Marc Vidal. L'Espai 2.0 del Palau de Congressos de Barcelona és un goig, amb un fons verd excel·lent. A sota hi ha la cafeteria, amb un brogit que anava creixent a mesura que arribaven els delegats del congrés i mentre avançava una taula rodona curiosa, ja que el públic (blocaires i activistes digitals de primera) hi entén tant o més com els que hi érem a l'escenari. He vist cares conegudes, per contacte personal o relació virtual. Prop d'una quarantena d'internautes que donaran fe de la seva assistència del Congrés de Convergència, multiplitant el missatge i difonent l'experiència. És el primer congrés 2.0 d'un partit polític català. Des d'ara i fins diumenge a la tarda, a la qual també hi assistiré, els blocaires faran el seu relat d'una cita important per a CDC. Entre els blocaires hi ha gent de tota mena i tendència, no només sobiranistes. A la Casa Gran del Catalanisme hi han donat cabuda a blocaires diversos, un fet d'amabilitat i generositat, un gest de modernitat del qual haurien de prendre bona nota la resta de forces polítiques.
