Correspondència "El mal que afligeix Catalunya és que hem arribat al final d'una
llarga etapa històrica i ja no queden marges per seguir fent
giragonses, com ha fet el catalanisme regionalista des de fa 110 anys.
Què volem ser? Una colònia o una nació? Volem controlar els nostres recursos econòmics o no?
Ens conformem amb ser una regió marginal d''Espanya o apuntem més
amunt? Catalunya no pot seguir lligada de peus i mans com si fos una
regió espanyola més.
L'estudi de l'IEC demana als polítics que concretin quin és el seu
projecte de país. I la veritat és que ja no en tenen, perquè o som una
província -i per tant deixem de ser o voler ser un país- o avancem amb
determinació cap a buscar el lloc entre els altres països del món. I
així tanquem aquesta etapa desafortunada.
La resta són bones paraules. Eterns subterfugis." De l'editorial de Nació Digital Catalunya, contra la perplexitat, independència
"El catalanisme polític ha de repensar-se profundament, sense tòpics i
alliberat de retòriques decimonòniques. Ens cal construir una nova
identitat col·lectiva basada en l’adhesió radical a valors cívics i
democràtics, sensibles al pluralisme que ens ha tocat
viure. S’atribueix a Torras i Bages l’afirmació que Catalunya serà
cristiana o no serà. Arribats en aquest punt, potser hauríem
d’afirmar que el catalanisme serà modernitzador o no serà! Perquè si
als ulls de la ciutadania la catalanitat no s’identifica amb un país
d’oportunitats, meritocràtic, basat en la cultura de l’esforç i el
radical respecte a les llibertats personals, per quina raó hauria de
compensar més apuntar-se a ser català que no pas espanyol?" D' Els tòpics del catalanisme de Santi Vila [ bloc], alcalde de Figueres i diputat de CiU.
"ERC és un partit de govern. Però governar vol dir, d'una banda, capacitat de gestió, fer-ho bé -què ja es pressuposa-, però també i sobretot, lideratge, estratègia clara, consecució de resultats i capacitat d'ilusionar a la gent. I per fer-ho ens cal la renovació a fons del partit; ens cal gent nova (i no és una qüestió d'edat), de dintre i d'altres que ara estan fora del partit, amb capacitat estratègica i de discurs, però amb idees fresques, innovadores, diferents, .... Cal
deixar entrar aire nou al partit, que arribi amb força i netedat, i que
trenqui les terenyines i el fum estancat -què es formen de forma
natural amb el temps i encara que no es vulgui- que ara ens poden
enterbolir una mica la visió." D' ERC: el repte és el model de partit d' Antoni Soy [ bloc]
"La resta de partits catalans han criticat molt durament la continuïtat
de Magdalena Álvarez al capdavant de la cartera de Foment. Sobre això
ja he dit públicament que aquesta és una decisió que correspon al
President del Govern, a qui fem confiança, que el PSC ni ha reclamat
carteres, ni ha proposat ni vetat cap nom i que la Ministra de Foment
té una formidable tasca al davant a Catalunya: prosseguir amb un alt
nivell d’inversió de l’Estat, continuar les obres del traçat d’alta
velocitat, traspassar la gestió del servei de rodalies i canviar el
model de gestió aeroportuària per tal que la Generalitat tingui una
posició determinant en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat.
Magdalena Álvarez comptarà amb el nostre suport per assolir aquests
objectius recollits en el programa electoral, en una segona oportunitat
en la que caldrà corregir errors del passat." De Celebrant el nou govern, de Miquel Iceta [ bloc]
"Abrir este blog ha sido lo mejor que he hecho en años de profesión.
Es el sueño de un periodista. O, al menos, el sueño de una periodista
como yo. Llevaba años soñándolo, desde que conocí Internet. Hoy mi
sueño es publicar sólo aquí y vivir de ello. Lo único que me retiene,
como advierte Pisani, es que no sé de dónde sacar el dinero pero, a la
que lo descubra, adiós intermediarios.
Creo que este punto de vista, el de las personas que nos dedicamos
profesionalmente al periodismo (no las empresas: los periodistas), es
uno de los grandes olvidados en las reflexiones sobre el periodismo
digital. Se habla mucho de que los medios pierden comparativamente
publicidad al meterse en Internet, pero se habla poco de que podrían
perder también a sus periodistas."
De Periodismo e Internet, de Mercè Molist [bloc]
"Crec que la nostra credibilitat (o manca de credibilitat) en aquest sentit ha estat una de les causes -no l'única, però si una de les més principals- que ens ha fet passar d'un cicle electoral molt positiu (2003-2004) a un cicle electoral negatiu (2007-2008). En efecte, en el període 2003-2004 la gent es creïa que podiem pactar tant amb el PSC com amb CiU, especialment en el Parlament de Catalunya. La nostra equidistància era creïble,
tant abans de les eleccions com durant tot el llarg procés de
negociació que va portar finalment al Govern catalanista i d'esquerres
de Pasqual Maragall, el tripartit. En el cicle electoral més recent, i especialment a les eleccions catalanes de finals de 2006, haviem perdut aquesta credibilitat (i encara no l'hem recuperada)
ja abans de les eleccions; i l'apressada negociació -quina diferència
amb l'any 2003!- del Govern d'Entesa va acabar d'enfonsar-la." D' ERC: estratègia, pactes i credibilitat, d' Antoni Soy [ bloc]
"El debat a Esquerra ha de ser republicà: serè, constructiu i
participatiu. A Esquerra no hi sobra ningú. I el millor exercici de
responsabilitat és que els qui tenim responsabilitats no anem
utilitzant els mitjans de comunicació per a res que no sigui fer
propostes i enriquir el debat. Ja vaig dir que aquest era el meu
compromís. I n’estic segur que això és el que vol la centralitat de la
nostra gent. d'Esquerra. És una de les primeres conclusions que n’he
extret després de parlar i escoltar molta gent en aquests dies." De Reflexió, de Joan Puigcercós [ bloc]
" El problema rau en la votació del
president del Congrés. El seu candidat és José Bono i CiU es resisteix
a donar-li suport. Els socialistes diuen que igual que ells respecten
els nostres noms, nosaltres no hem de qüestionar els seus. CiU, en
canvi, diu que en Bono és un nom qüestionat pels mateixos socialistes,
començant pels catalans, i que hi ha raons polítiques de passat i de
present ben recent per no votar-lo."
De Ja hi tornem a ser, de Josep Antoni Duran Lleida [bloc]
 " Potser sí que la unió de diferents forces [catalanistes] és un
dels punts essencials de la renaixença, però més enllà dels esforços
compartits el que cal és un projecte engrescador, diferent del que ja
coneixem dels socialistes i populars, que sigui capac de fer aixecar de
la cadira els catalans emprenyats, i que tingui la suficient solidesa
perquè els que només pensen en clau espanyola dreta-esquerra vegin en
el catalanisme una opció franca de millorar les seves vides. Es fàcil
el dir-ho, però complex de dur a terme. Els demanaria als líders dels
respectius corrents que abandonin les lluites internes i facin l'aposta
per les idees clares i els projectes comuns, a l'alçada del que esperen
els ciutadans d'ells. Deixin les disputes de les cadires i posin-se a
treballar. Hi ha moltes coses per fer a casa i tot un futur per
endavant que depèn de les seves capacitat de canalitzar els interessos
de la societat."
D'El catalanisme i un possible perquè de tot plegat, de Miquel Àngel Mas a l'Impuls
"Penso que el federalisme del PSC ha estat l'engany més gran i sostingut formulat mai per un partit polític català des del 1980" De l'article El PSC i la realitat, de Ramon Tremosa [ web] publicat a l' Avui
Kosovo, independent. Neix un nou estat europeu [ ressò a la premsa], i això que a Estats Units s'accepta, en canvi, provoca nerviosisme a l'Estat espanyol. El Parlament de Kosovo ha aprovat avui la declaració d'independència. Joan Puigcercós, que els diumenges ja fa de Miquel Iceta [ bloc] amb les entregues dominicals al seu bloc, considera que Bush dóna una "lliçò de democràcia" al govern espanyol. A la reflexió del conseller de Governació se li afegeixen —en clau catalana—, les declaracions de Josep Lluís Carod Rovira demanant a l'Estat espanyol que no sigui l'últim a reconéixer la independència de Kosovo.
"Com de la Vega i Rajoy han pogut dir que estan en contra de la
declaració unilateral d’independència de Kosovo? El ridícul
internacional d’aquestes declaracions no seria poca cosa si no fos pel
mal record de com els governs espanyols, francès i italià, entre
d’altres, van deixar abandonats els pobles de Bòsnia-Herzegovina als
peus de genocides com Milosevich, Vladic i tota la caterva..."
De Joan Puigcercós [ bloc] a l'apunt Madrid no és Praga.
"Però la separació més important a la que em vull referir en aquest
escrit no és pas de caràcter ètnic, ni religiós, ni d’història recent,
ni tant sols per la pobresa o el conflicte bèl·lic soterrat que agita
els exyugoslaus. Cap d’aquestes diferències evidents entre Catalunya i
Kosovo és prou argument per a rebutjar els preceptes en què es
justifica el seu dret a ser sense tutela sèrbia. La comunitat albanesa
i musulmana que domina demogràficament Kosovo ho fa sobre la base d’una
invasió pacífica produïda per la migració i no pas per ser la població
històrica del territori. O sigui, quan s’afirma que Kosovo ha de ser
independent, que no dic pas que no ho hagi de ser, s’equivoquen els
principis de reivindicació quan es compara la seva situació a la
catalana o la basca. La realitat de Kosovo per la seva història recent
és més comparable a la situació del darrer segle del País Valencià que
a qualsevol altre territori europeu que reclami la plena sobirania."
De Pere Fontanals [ bloc] a l'apunt Catalunya no és Kosovo.
"Per cert, al senyor Oliver, que sap tantes coses de política i de
mitjans de comunicació i que se suposa que és un d'aquests
professionals de presitigi li voldria demanar si un periodista "de
prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el
sector audiovisual", que ha fet tota la seva carrera en mitjans de
comunicació siguin o no públics, i que mai ha tingut un càrrec
institucional, ¿realment ofereix sempre "garanties plenes
d'independència"? ¿O pel simple fet d'haver estat escollit per un
consell partiditzat, d'ara o de fa 10 anys, la garantia desapareix?"
D' Un pessic de CAC, del periodista i professor de la Ramon Llull Enric Xicoy [ bloc]
"Cada declaración de independencia tiene su propia y compleja historia. Cuando los imperios europeos abandonaron sus colonias al terminar la última Guerra Mundial, India se independizó en 1947, los estados aumentaron a 126 en el mundo. El desmoronamiento de la Unión Soviética se tradujo en la independencia de 14 repúblicas, la parcelación todavía en marcha de la antigua Federación de Yugoslavia y la parcelación amistosa de Checoslovaquia. Pakistán es también de 1947 y Bangla Desh de unos años más tarde. Son datos objetivos que marcan tendencia general en el mundo y particularmente en Europa, Rusia y Oriente Medio. La independencia se ha conseguido por concesión pactada con la potencia colonial, por la desaparición de un imperio como el soviético, el otomano, el alemán, el británico, el soviético o el austrohúngaro, por victoria militar, por guerras civiles, por movimientos de liberación nacional o por una decisión unilateral como pretendía Kosovo." De La independencia de Kosovo, del periodista de La Vanguardia Lluís Foix [ bloc]
"El PSOE porta el PSC a situacions límit. Mirin els papers de Salamanca.
És inacceptable. És difícil defensar el PSOE a Catalunya, fins i tot
per al PSC. El president de la Generalitat, sigui del color que sigui,
sempre acaba tenint problemes amb Madrid, perquè els interessos són
contradictoris. Montilla ha topat amb això, però té el suport
d'Esquerra." "Les enquestes diuen que el sobiranisme creix. Llavors, ¿per què no
creix ERC en la mateixa mesura? Perquè no captem tota la consciència
sobiranista. ERC ha d'aparèixer com un partit seriós, responsable i que
resol problemes. La gent vol sobirania, però sense conflictes. I a
vegades identifica ERC amb posicions massa radicals. Jo sóc radical en
la mesura que vaig a l'arrel dels problemes. Però hem de combinar el
discurs ideològic amb un altre de pràctic." De l' entrevista ( I i II) de Lluís Mauri i Marc Andreu a Joan Puigcercós a El Periódico
"Muchos españoles pensarán que es una locura -o una traición- admitir la
posible secesión de partes de España. Pero, sin perjuicio de la
adhesión cordial a la idea de España y precisamente por ella, hay que
mirar la realidad y asumirla. Y esta realidad nos dice que -en
Cataluña, País Vasco, Galicia y Navarra- parte de los ciudadanos
quieren separarse. No se trata ya de competencias, dinero,
infraestructuras, deuda histórica, etcétera, sino, lisa y llanamente,
de la ausencia de un proyecto compartido que resulte atractivo. Puede
que los que quieran irse sean mayoría, puede que no; pero hay que
saberlo. Y, en cualquier caso, lo que nunca debe hacerse es estructurar
el marco constitucional de convivencia con la única aspiración de que
se queden los que quieren irse, porque, si tal se hace, resultará que
los que quieran marcharse terminarán yéndose y los que se queden habrán
destruido su Estado." De Federalismo o autodeterminación, de Juan José López Burniol a El País
«Una cosa és l'època Pujol.
Un país que sortia d'una dictadura necessitava un referent. Pujol va
ser aquest referent, procedia de l'antifranquisme i feia l'efecte que
era un partit molt transversal. Però ara, la situació ha canviat. El
que es constata és que a Catalunya no hi ha una classe dirigent que
actuï en clau nacional. I no parlo només de classe dirigent política.
Fem un repàs a les organitzacions empresarials, sindicats, partits,
universitats, mitjans de comunicació, les arts i l'espectacle, la
cultura, l'esport, l'Església catòlica... Hi ha massa gent que s'ha
acomodat a acceptar la pròpia condició de província.»
De l'entrevista de Tian Riba a Josep-Lluís Carod-Rovira publicada a El Punt
"Como ciudadanos, cada vez menos admitiremos que sea un oscuro comité de
un partido o un líder endiosado que se ha hecho con el poder en un
esotérico congreso quien decida por nosotros. Querremos partidos
abiertos, donde se pueda tomar la palabra e intervenir en la discusión
y en la crítica de todo. De donde se pueda salir y entrar como de casa
o de la biblioteca: que no sean cárceles sino espacios de libertad, de
deliberación y de ciudadanía." D' El partido de Paqual Maragall, de Lluís Bassets [ bloc], director adjunt d' El PaísTambé Un país con tres presidentes, de Lluís Foix [ bloc], exdirector de La Vanguardia
"Els altres polítics catalans, els
que es capbussen a la recerca de fórmules federalistes, els que
proclamen la seva diferència però només la concreten a través del pacte
sempre justet, els que senzillament accepten l’assimilació però
remarcant una diferència de matís “regional”, tots ells, haurien de
copiar-ne el model: dir en veu alta i amb orgull, en el moment
necessari, allò que es pensa, ni que resulti dur. Josep-Lluís
Carod-Rovira no es diu José Luis, com Miquel Roca no es diu Miguel ni
Jordi Pujol, Don Jorge. És només un detall, però un punt exacte de
dignitat, en lloc de complicar i enverinar més relacions, les
simplifica. Amb això no n’hi ha prou, però és molt." D' El factor José Luis, de Vicent Sanchis, a l' Avui[ "No me llamo José Luis"]
|
CategoriesApunts de llibres Adhesió a iniciatives en xarxa The first catalan newspaper Jornades de Granollers Amb blocs o mitjans digitals Bloc campanya Parlament Campanya a Corts espanyoles A polítics i/o blocaires Eleccions presidencials 2008 Arran d'un viatge a Brussel·les Apunts de pel·lícules Projectes estratègics per al país Dret a decidir en infraestructures La meva comarca Apunts sobre els mèdia i periodisme Apunts de la campanya Sobre el llibre Sobre blocs i webs polítics Articles en premsa tradicional Retrats circumstancials Sobre el portal de blocs polítics Anotacions més llegides o comentades Actualitat política interpretada Inclassificables Apunts de videos en xarxa Constància blocaire d'elles
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços
000. PRESENTACIó
001. EINES
-
Llistat recollit en aquest bloc
-
Rànquings blocs en català
-
Amics de les TIC
-
Directori de blocs en català
-
Servei de blocs en català
-
Servei de blocs en català
-
Plataforma blocs en català gratuïta
-
Directori de blogs en català
-
Per "subscriure't" a blocs i webs
-
La catosfera ara mateix
-
Rànquing de webs en català
-
Directori de blocs en català
-
Blocosfera i web 2.0
-
Directori de blocs dels Països Catalans
-
Rànquing de blocs
-
Per compartir continguts
-
Els blogs de Cultura21.cat
-
Per comentar blocs polítics
-
Per valorar l'èxit del teu bloc
-
L'Enciclopèdia Catalana en obert
-
Independentisme "a vol d'ocell"
-
El teu escriptori arreu i gratuït
-
Per penjar-hi les teves fotos
-
Per penjar-hi els teus àudios
-
Xarxa de blogs
-
Cercador de notícies en català
-
Xarxa de continguts sobiranistes
-
Blocs de directe!cat
-
Programari lliure
-
Per compartir continguts
-
Bloc col·lectiu sobiranista
-
Fent un volt per la xarxa
-
Portal de blocs polítics en català
-
La política catalana a la xarxa
-
Encara no ets .cat?
-
Informàtica i programari en català
-
Per cercar a la blocosfera
-
Rànquing de webs i blocs
-
L'enciclopèdia lliure
-
Directori de la Generalitat
-
Blocs comercials en català
-
L'ús del català a Internet
-
Xarxa de Blocs Sobiranistes
-
Per penjar-hi els teus vídeos
001. YOUTUBE
01. BLOCS DEL PSC
|
