Varietats

Etiquetatge en portuguès abans que en català

sgordillo | Varietats | dimecres, 13 d'agost de 2008 | 18:32h

Suposo que heu observat la proliferació de productes etiquetats en castellà i alhora en portuguès. Ocupen els prestatges de la majoria de supermercats i finalment arriben a casa. Aquest matí, mentre sucava les galetes Principe a l'enorme tassa de llet desnatada de la marca Llet Nostra amb sucre i Cola Cao, m'hi he fixat especialment. Les Principe venen etiquetades en castellà i portuguès. Receta mejorada. Receita melhorada. Galetes amb crema / recheio de chocolate. L'empresa, LU Biscuits, del grup Danone, té la seu al carrer Urgell de Barcelona. No deixa de ser curiós que el mercat espanyol toleri perfectament l'etiquetatge castellà-portuguès i, en canvi, hipotèticament rebutgi el català, motiu pel qual l'empresariat del país defuig d'incloure la nostra llengua en els productes que comercialitza. El Cola-Cao també es ven en portuguès: El sabor único de Colacao con la mitad de calorías. O sabor único de Colacao com metade das calorias. L'empresa, Nutrexpa, també és catalana, i té la seu al carrer Lepant de Barcelona. Més del mateix.

M'he pres la molèstia de tafanejar entre altres productes que tenia a mà. N'he agafat cinc més, només com a mostra. Les galetes Bicentury Salud també apareixen en castellà i portuguès. Bolachas sabor Iogurte-Chocolate, hi diu. Efecto Bífidus. Fuente de Fibra. Con 12 vitaminas. Bicentury és una empresa de Quart (Gironès). El cous-cous de Gallo ve etiquetat en castellà, però en un cantó conté un text que diria que és rus: Zasza Cous Cous Srednioziarnista. Que l'ingredient és sémola de trigo duro i que puede contener trazas (amb "a") de huevo y leche, ho diu en castellà, anglès, francès i dues llengües més que desconec però en què els ingredients es diuen zlozenie i ingredienser. Gallo ens remet a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Els Cheetos de Matutano, els rizos o rolitos, tornen a introduir el portuguès: ahora-agora -70%. Es tracta d'un snack de maíz horneado o, altrament, milho feito no forno. Matutano, a través d'Snack Ventures per a ser exactes, té la seu o delegació al carrer Tarragona de Barcelona i també a la Quinta dos Cónegos de Carregado, a Portugal. I Cheetos és una marca registrada de PepsiCo Inc.

Afortunadament, un pot de mel que encara circula pel rebost de la cuina apareix íntegrament en català, tot i que damunt de la tapa hi diu procedencia España i, a continuació, indica la data de caducitat. Estem parlant de Mel Murià, d'El Perelló. Collita pròpia. Mel de farigola. I la marca es ven així: Una vida treballant amb les abelles. És l'excepció en el mostreig, que acaba amb un producte no alimentari (i que no uso jo). La cera depilatoria Veet, con extractos de té verde, com extractos de chá verde. El producte depilatori, de la britànica Reckitt Benckiser, que a l'estat espanyol està ubicat al carrer Mataró de Granollers, i a Portugal, a l'Estrada do Carro Quebrado-Porto Alto, de Samora Correia.

El multilingüisme en l'etiquetatge passa pel portuguès abans que pel català, tot i que la majoria d'empreses són catalanes o hi tenen seu. L'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC) té molta feina a fer. L'etiquetatge en català està fotut. S'ha imposat el mercat únic peninsular abans que no pas la sensibilitat plurinacional del mercat estatal espanyol a l'hora d'etiquetar. I els consumidors tenim el dilema de la militància lingüística. O demà em foto per esmorzar només llet (Nostra) amb mel (Murià), que no m'agrada gens, o no sé com m'ho hauria de fer per esmorzar com Déu mana (debats calòrics i nutricionals al marge) sense fer el salt al català.

(Un altre dia parlarem de les webs d'aquestes marques, que tampoc reconeixen lingüísticament els consumidors catalans a Internet. D'això se n'encarreguen els de Wiccac.)

Comentaris: 14

4 anys fent bloc

sgordillo | Varietats | dissabte, 19 de juliol de 2008 | 19:26h

Avui fa quatre anys que escric en aquest bloc. Quatre anys de cita gairebé diària, amb l'exepció del repòs estiuenc [Vacances] —com aquesta setmaneta— i d'algun accident [Des de la clínica]. Durant aquests quatre anys que fa que em va engrescar a experimentar-hi l'Assumpció Maresma, m'han passat motes coses, i algunes molt importants. He escrit un llibre, Nació.cat [bloc], i he tingut un fill, en Marc, que m'acompanya ara a mentre escric aquestes línies i així el vaig distraient. En canvi, he badat i no he plantat cap arbre. Durant aquest temps, he canviat de feina [Nou repte professional] després de molts anys a la mateixa empresa, gairebé des que vaig començar en això del periodisme de proximitat. Malgrat els dubtes que em sorgeixen cíclicament [Puc pensar en veu alta?], tinc ganes de conservar aquest espai de llibertat i d'expressió personal. Tot va començar, com aquell qui no vol la cosa, el 19 de juliol de 2004, amb l'anotació Paco Ibáñez contra el gegant dels set mars. Era l'època del Fòrum, i ara del Fòrum ja ni ens enrecordem.

Comentaris: 5

Condemna pels comentaris

sgordillo | Varietats | divendres, 4 de juliol de 2008 | 01:18h

Els lectors entren al bloc, alguns s'engresquen i, els més arrauxats, hi pengen comentaris ofensius. Si l'autor del bloc els retira es converteix en un censor. Si els manté, la conversa que acompanya alguns apunts surt de mare i deriva en cridòria i, inclús, insult. Els blocs que tenen pocs comentaris són fàcils de gestionar. Si algú diu cul d'olla o desbarra, li treuen el comentari i punt. "Censor!", et podrien dir. "I què! A casa meva no vull que insulti ni que m'insultin", podries respondre. Quan el bloc acumula força comentaris, la cosa es complica. Existeix la censura preventiva —que els comentaris passin primer per un filtre, via correu electrònic— o la despublicació dels estirabots. Fins ara, aquí, en aquest bloc, la conversa ha estat relativament raonable. Algú diu coses que trobo injustes, volent o per ignorància. D'altres confonen l'esperit, el to i la procedència del bloc. La immensa majoria —la multitud silenciosa— entra i surt sense fer cap destrossa. L'espai públic només pateix quan surten al carrer els brètols, alguns d'ells amb interessos inconfessables. El millor és no retirar-los ni censurar-los, els comentaris. El lector intel·ligent, sovint de llarga trajectòria, sap destriar el gra de la palla. Quan els que criden marxin i abandonin la moda dels blocs, quedarà tot al seu lloc, més calmat i tranquil. I si no és als blocs, ja ens inventarem un altre ciberespai per pensar en veu alta i fer-ho tranquil·lament.

Per què dic tot això? Perquè llegeixo, amb gran perplexitat, que els comentaris poden ser motiu de condemna judicial a l'autor del bloc. Que l'amo del bloc sigui responsable del que escriguin els visitants és un despropòsit. Que insultin l'autor del bloc, també. No seria més fàcil fer zàping blocaire?

Comentaris: 5

Puc pensar en veu alta?

sgordillo | Varietats | dijous, 19 de juny de 2008 | 00:56h

Aquest juliol farà quatre anys que vaig començar a escriure aquí [primera anotació]. Aquest és l'apunt 1.487 del bloc. Durant aquest temps he rebut 7.795 comentaris, i prop de 700.000 visites (692.410 exactament). Suposo que he escrit alguna cosa interessant, i moltes d'irrellevants i menors. He intentat convertir aquest espai en un punt de trobada, i he practicat la generositat a l'hora de repartir joc amb altres pàgines. Enllaços i referències a (i sobre) altres blocs i webs per contribuir a fer una catosfera més forta. Un apunt gairebé diari, per garantir una periodicitat i un volum de producció constants. Després va venir el portal Poliblocs, com a continuïtat lògica. El portal té un propòsit més seriós, per anar més enllà de l'espai personal que és un bloc. Després vaig escriure el llibre Nació.cat [bloc], amb 17 presentacions arreu del país. Vaig obrir un fotoloc a Flickr, un espai al YouTube, un perfil al Facebook, un compte al Bloglines, un espai al Twitter, i, només experimentalment, un espai al Twitxr, un perfil al hi5, un racó al MySpace i una línia al Quotably, entre d'altres.

No he parat quiet ni un sol dia, pràcticament. Volia viure amb intensitat el periodisme digital i la ciutadania 2.0 alhora. Volia conèixer gent potent, amb idees, i aprendre alguna cosa. Pretenia conversar i debatre, apuntar reflexions i rebre arguments al respecte. Però llavors vaig canviar de feina, i d'un diari vaig passar a una agència pública de notícies. I vaig haver d'anar amb peus de plom, de controlar-me, de mesurar les paraules, de pensar què pensaran i què diran abans de posar-me davant del teclat. Tot i els equilibris, la prudència i la distància, n'hi ha que en fan un ús malintencionat d'això que dic aquí o faig a la resta de ciberespais —un exemple—. Ja no és el bloc d'en Saül, d'aquell noi de Calella, del periodista que informa i opina, que es mostra com és i escriu què en pensa. Ara és una altra cosa, és un bloc boomerang. Se'm pot girar a la contra, perquè malgrat els equilibris i la contenció n'hi ha que et diuen el nom del porc i t'acusen de vés a saber què.

L'altre dia a Tavèrnoles em van demanar que expliqués per què vaig obrir un bloc i com m'ho havia fet per aconseguir una certa notorietat. Pobre de mi. Vaig confessar, d'entrada, que el bloc va ser per a mi un espai de llibertat, un alliberament personal. I que després va venir la resta. El bloc m'ha obert un món que mai no m'havia imaginat. Hi he disfrutat moltíssim. Però des de fa uns dies que dubto i em plantejo què hi faig. Vaig llegir aquest apunt sobre el cansament de la ciberpolítica, i la veritat és que jo també he perdut frescor i empenta. Però resisteixo, i no sé què fer. No puc plegar veles. Però m'ho plantejo. I em plantejo si tinc el dret a dubtar. Si puc pensar en veu alta, i escriure les meves contradiccions, les meves manies. Em plantejo si em puc permetre de canviar d'opinió, de caure en contradiccions, de certificar a cop de tecla que la vida és moviment i que avui pots dir una cosa i demà pensar-ne una altra, i no hauria de passar res, però passa.

Un cert exhibicionisme és inevitable quan el bloc és personal i és honest. El problema és quan algú, el lector per exemple, t'exigeix que et despullis o et retreu que no ho facis. El problema és que els que no en fan cap, de bloc, es pensen que les fotos són fixes. Sovint surten mogudes, i alguns cops surten perfectes. Però un bloc no són fotos, un bloc són imatges en moviment. És l'evolució la que fa el relat, la que li dóna sentit a tot plegat. La captura d'un frame de la pel·lícula no explica gaire cosa, és només una imatge aïllada. Últimament detecto massa captures d'aquesta mena. I quan et fan pensar i t'obliguen a un autocontrol preventiu que posa en crisi l'atreviment necessari per aparèixer aquí cada dia escrivint alguna cosa que s'aguanti és que no anem bé. O, pitjor encara, quan estàs acabant l'apunt i dubtes que s'estigui entenent alguna cosa del que volies transmetre. Per culpa meva, és clar. En definitiva, quan et qüestiones si pots pensar en veu alta. I fer-ho aquí.

Comentaris: 25

Dia de l'Orgull Friki

sgordillo | Varietats | diumenge, 25 de maig de 2008 | 19:57h

Ahir, hores després que Catalunya jugués (sense Bojan) el partit contra l'Argentina davant de més de 42.000 persones al Camp Nou, l'Espanya pluralista, que ja no és la plural ni la federal, feia el ridícul al festival Eurovisión de la mà d'un actor català, l'igualadí David Fernàndez [wiki], en el paper de Rodolfo Chikilicuatre [bloc], de la factoria d'Andreu Buenafuente. El frikisme arribava a Eurovisión i confirmava que l'aposta de la televisió pública espanyola per la qualitat és, si més no, qüestionable. El ball del chiki chiki a mitjanit preparava el terreny per a la celebració, precisament aquest diumenge, del Dia de l'Orgull Friki, que té a Internet un dels seus espais de difusió més massiva. Ha estat el blocaire ebrenc Jacme qui m'ha recordat que avui se celebra el Dia de l'Orguell Friki. Hi ha un grapat de blocaires que s'hi han adherit, a la celebració, que té aquesta entrada a la Viquipèdia.

Comentaris: 6

Últims dies de la mostra "Catalunya i la Guerra de Successió"

sgordillo | Varietats | diumenge, 13 de gener de 2008 | 22:48h

A la festa de presentació de Time Out, a la sala Apolo de Barcelona, entre un miler de persones, vaig coincidir amb Agustí Alcoberro [web], que ha comissariat l'exposició "Catalunya i la Guerra de Successió" que el proper 20 de gener es clou al Museu d'Història de Catalunya. "L'exposició ha tingut molt èxit de crítica", m'explicava Alcoberro. Però també és cert que se'n podria haver fet més difusió. Aprofito aquest apunt com a recordatori que la mostra es tanca aviat. "És una oportuniat única per saber tot allò que a tothom li sona, però que ningú no acaba de saber (Onze de Setembre, Decret de Nova Planta, etc.) Crec que els trets més rellevants i més originals de l'exposició són: que tot el material exposat és coetani (és a dir, que deixem per a una altra exposició (potser el 2014?) el tema de la política de memòria del catalanisme polític dels segles XIX i XX); que aprotem material de tot Europa (França, Anglaterra, Portugal, Alemanya, Àustria, Països Baixos, Itàlia... i també Espanya i, és clar, els Països Catalans); i que introduïm els temes que ha estudiat la historiografia més recent, com ara: la dimensió internacional de la guerra, el contingut polític dels dos bàndols (més enllà del plet dinàstic), l'abast de la repressió i de l'exili", m'escriu el professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. "El resulat d'aquesta combinació és sorprenentment modern, i perfectament homolagable amb l'altra desfeta, la de 1939." Aprofitem, doncs, aquests últimes dies.

Comentaris: 2

Des de la clínica

sgordillo | Varietats | dijous, 8 de novembre de 2007 | 10:10h

Dimarts al migdia, tornant a Barcelona d'una reunió de treball a Sant Cugat, em vaig trobar molt malament. Un fort dolor abdominal em va deixar pàl·lid, paralitzat i sense veu. Vaig agafar un taxi perquè em dugués a la clínica més propera a la feina. Entrava d'urgències a les 4 i a quarts de 9 ja m'operaven. Apendicitis aguda de campionat. M'han tret l'apèndix, i ara m'hauré de recuperar de la intervenció. Un tall de deu punts. Escric aquest apunt amb el mòbil des del llit de l'hospital. Perdoneu, doncs, si no us responc els correus, les trucades i els missatges. Estic "out of order".

Comentaris: 91

Abans d'esmorzar

sgordillo | Varietats | dijous, 23 d'agost de 2007 | 09:45h

L'amic Roland Ledo té un record en el seu bloc, i reprodueix aquest tríptic d'en David Colomer. Ja fa quatre anys... Rebo un correu de l'amic periodista Joan Salicrú, que escriu Coses Meves i La Riera 48, en què em demana que recomani aquest apunt, d'un blocaire mataroní nou de trinca, Xandri Calsapeu. La idea, ara que tot es privatitza, no és dolenta del tot: Per què "la Caixa" no compra la Generalitat?

Llegeixo que l'escriptor blocaire Toni Ibàñez es vol canviar el cognom i dir-se Ibanyes. Segur que millorarà el seu posicionament al Google. M'entretinc una estona al bloc de l'escriptor David Figueres, que concedeix una oportunitat a ERC i matisa les declaracions de Joan Carretero [De Prada a la Moncloa]. Gràcies al bloc de Jaume Subirana descobreixo nous escriptors a la xarxa. No són blocs, però hi tafanejo. Són sempre originals els webs d'escriptors, dissenyadors i fotògrafs...

En aquest post d'estiu del lingüista Gabriel Bibiloni, amic virtual blocaire, torno a petar al bloc —això és semi-novetat!— de l'escriptor gastrònomic i historiador Jaume Fàbrega. Sempre ens quedarà en Fàbrega, quan tot això de la cuina de disseny peti i, amb ella, els seus gourmets i crítics (?).

És tant bonic poder navegar abans no arribi el meu Sant Tornem-hi, com al company blocaire Joan Josep Isern! Ara sí, vaig a esmorzar.

Comentaris: 2

Vacances

sgordillo | Varietats | diumenge, 29 de juliol de 2007 | 20:57h

Farem vacances i deixarem reposar el bloc. Ja toca. Els lectors incansables podeu trobar blocaires de guàrdia a Poliblocs, Bitàcoles, Catapings, Bloc.cat, Bloctum, Blogcat, indirecte!cat, La Tafanera, On Anar.cat, Politi.cat i, lògicament, a Blocs MésVilaweb. Aprofiteu abans no arribi aquí la censura blocaire.

Bon estiu a tothom!

[Nació.cat]

Comentaris: 3

Espanya-Catalunya

sgordillo | Varietats | dimecres, 13 de juny de 2007 | 00:00h

L'altre dia vaig fer un comentari vinculant política i esport que no va acabar d'agradar algun lector. Deia: "Metàfora d'una lliga que ens hem deixat perdre. I el pitjor encara està per venir. Amb el Madrid campió, i després d'aquestes municipals, el guió apunta a un retorn del PP a La Moncloa."

M'acusaven de polititzar l'esport. Fixeu-vos en la portada d'El Mundo, arran d'aquesta notícia. Ja es pot ben dir que hi ha derrotes que semblen victòries. I també hi ha derrotes per partida doble.

Despolititzar l'esport és com demanar despolititzar la llengua, sobretot quan la realitat del país no és precisament de normalitat. Potser el dia que no calgui la component política, tampoc no caldrà celebrar el Dia de les Seleccions Catalanes. Potser llavors tampoc no hi haurà reaccions airades.

Comentaris: 4

Entrevista a Enderrock

sgordillo | Varietats | dilluns, 11 de juny de 2007 | 00:17h

La revista Enderrock del mes de juny conté una entrevista que em va fer Miquel Pellicer [director de Transversal Web], amb una fotografia de plana sencera de Juan Miguel Morales. Divendres em va trucar un amic tot excitat quan va veure la revista. "La cultura i la llengua catalanes són sobiranes a Internet", és el títol de l'entrevista. És tot un luxe aparèixer-hi, especialment quan les entrevistes de les planes precedents són a Empar Moliner i Julio Manrique. I la portada està dedicada a Obrint Pas [web i bloc de la gira 2007]. Gràcies! Cal reconèixer que el director editorial d'Enderrock, Lluís Gendrau, amb qui vam coincidir fa una colla d'anys en l'aventura altmaresmenca de la revista Repòrter, l'ha encertat amb la revista i la resta de projectes que l'acompanyen. Per cert, la redacció d'Enderrock té aquest bloc.

Comentaris: 1

Minut 44

sgordillo | Varietats | diumenge, 10 de juny de 2007 | 00:53h

Teníem la lliga a tocar, però l'últim minut dels dos partits ha estat desastrós. Maleït minut 44. De la mà de Déu de Messi al gol del seu compatriota Milito, passant per l'adhesió interessadament sentimental amb Cesar. Nit futbolística d'infart, fent zàping televisiu i radiofònic, amb en Puyal, és clar, entre les veus. Entre el plus i la nostra. La nit pintava molt bé, gairebé mítica. Molt millor que aquelles últimes jornades de lliga pendents de Tenerife i del Deportivo. Però el maleït minut 44 ens ha posat allà on érem. Metàfora d'una lliga que ens hem deixat perdre. I el pitjor encara està per venir. Amb el Madrid campió, i després d'aquestes municipals, el guió apunta a un retorn del PP a La Moncloa.

Comentaris: 5

Continuïtat

sgordillo | Varietats | dimecres, 9 de maig de 2007 | 00:22h

La culpa és meva per preguntar. Era una pregunta retòrica, potser. Però necessitava posar el termòmetre. Copsar el vostre estat d'ànim, i saber de la relació virtual amb aquest bloc. La vigència de la relació, vull dir. He comprovat, gràcies als comentaris i algun sms, que la relació és vigent i encara té sentit. M'anima. I m'hi poso.

La conferència a la Seu d'Urgell, on vaig intentar provocar l'aparició d'algun nou blocaire o dinamitzador catosfèric, per fer més xarxa al Pirineu, ha tingut el seu resultat. Neix Endavant i fora!, el bloc del poeta Jordi Dalmau i Ausàs [Astor i Besurt]. Una altra alegria.

Gràcies a tots!

Comentaris: 1

Cabòries digitals amb el professor Toni Sellas

sgordillo | Varietats | dimarts, 1 de maig de 2007 | 13:17h

Conversa amb Toni Sellas, professor universitari blocaire i autor d'un podcast de referència per als interessats en la xarxa i la comunicació. Aquí teniu l'mp3 que ha confeccionat en Toni.

Afegir-hi un comentari

Abans d'hora? El precedent català

sgordillo | Varietats | dimecres, 18 d'abril de 2007 | 00:43h

Llegeixo la notícia Els resultats de les eleccions franceses, abans d'hora de Vilaweb i descobreixo, amb sorpresa, aquest paràgraf: "A les últimes eleccions al Palament de Catalunya, el passat 1 de novembre, el blocaire de MésVilaWeb Saül Gordillo va difondre a un quart de cinc de la tarda dades de les enquestes a peu d'urna, que atorgaven a Ciutadans tres diputats (tal com va passar, efectivament). Gordillo es feia ressò, a les 19.48 de l'1 de novembre de la filtració de les dades d'una enquesta que circulaven per SMS."

Gràcies, companys, per recordar-ho.

Comentaris: 3

Subscriu-te

sgordillo | Varietats | dimecres, 11 d'abril de 2007 | 00:11h

Encara no t'has subscrit a aquest bloc? Aquí tens l'RSS per fer-ho.

Comentaris: 5

Nou repte professional

sgordillo | Varietats | dijous, 22 de febrer de 2007 | 02:14h

Els periodistes mai no hem de ser notícia, però aquest dimecres m'ha tocat ser-ho. Ha estat un dia molt especial, per l'allau de correus i les felicitacions telefòniques rebudes. El mòbil no ha parat a partir del moment en què Comunicació21 ha publicat la informació; ràpidament s'ha afegit Vilaweb i posteriorment Telenotícies-Catalunya Informació.

Després de 17 anys vinculat a El Punt, havent dirigit les edicions del diari al Maresme i a Rubí, havia arribat el moment de tancar una etapa. El repte professional que se'm planteja a l'Agència Catalana de Notícies és enormement il·lusionant i engrescador.

Aquesta nit m'he emocionat en llegir l'apunt Felicitats, Saül, del periodista i actual candidat a l'alcaldia de Girona i diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Carles Puigdemont. L'amic Carles ha estat, precisament, una de les ànimes de l'ACN. Després he llegit Bon projecte per a Saül Gordillo, del company Eduard Batlle, periodista d'El Punt. El blocaire republicà Lluís Pérez també es pren la molèstia amb Felicitats, Saül.

Gràcies per les vostres paraules. Gràcies a tots.

Actualització:

Hèctor Montero: Saül Gordillo, nou director de l'ACN

Marc Vidal: En Saül i la patata

Antoni Soy: Felicitats Saül

Juan Varela: Gordillo, director de la Agencia Catalana de Noticias

Comentaris: 37

Grip

sgordillo | Varietats | diumenge, 4 de febrer de 2007 | 12:02h

Avui serà el quart dia al llit. Feia anys que no m'agafava tant fort, amb febrades com no recordava. El metge diu que enguany està fent molt de mal. Es veu que li diem grip, però no l'és ben bé. Els símptomes són clavats.

No sóc pas l'únic.

Toca repòs. Em sap greu haver estat baixa en aquesta cita.

Comentaris: 22

Adéu, avi

sgordillo | Varietats | dijous, 21 de desembre de 2006 | 15:48h

"Que a fogueira do esprito siga quentando as vosas vidas e que a fogueira do lume nunca deixe de quentar os vosos fogares".

Extret d'Alba de Groria, d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao.

Comentaris: 46

¿Quin caganer hi posaries al pessebre de casa?

sgordillo | Varietats | dissabte, 9 de desembre de 2006 | 04:48h

Enquesta de La Vanguardia per escollir el caganer polític de l'any. Entre els candidats hi figuren els líders de cinc dels sis grups parlamentaris (Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Josep Piqué i Joan Saura, perquè Albert Rivera, l'impostor, s'ha quedat sense figureta), així com els Presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall i el president espanyol Zapatero. ¿Quin polític hi posaries de caganer al pessebre de casa? El diari compta amb la col·laboració d'El Caganer.

La figura escatològica del caganer és entranyable [viquipèdia]. Posar un caganer al pessebre de casa és un acte de simpatia, vull pensar. Per tant, que algú podrà fer interpretació política del fet que Montilla i Carod siguin supervendes, en la popular fira de Santa Llúcia, als peus de la catedral de Barcelona. D'altres, en canvi, pensaran que és un càstig de popularitat i simpatia pel pacte tripartit 2.0. La qüestió, però, és que els polítics fins i tot entren a casa, encara que sigui en forma de caganer i en un racó del pessebre.

Comentaris: 9