Girona serà la primera capital de demarcació que institucionalment farà onejar l'estelada amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Ho va aprovar anit mateix l'Ajuntament de Girona en una sessió plenària, en què va prosperar la inciativa conjunta de CiU, a l'oposició, i d'ERC, que va aconseguir el suport de l'altre soci de govern, ICV-EUiA, deixant el PSC en solitari al costat del PP. Els socialistes gironins perdien una votació després de molts anys, en un tema de simbologia nacional que té alguna connotació. Republicans i independentistes giraven l'esquena a l'alcaldessa, Anna Pagans, i feien que Girona es converteixi en la primera capital de demarcació amb estelada per l'Onze de Setembre. No serà a la façana de l'Ajuntament, a la plaça del Vi. D'altres consistoris, en canvi, no tenen cap vergonya d'hissar l'estelada a la casa de la vila, fent més gran el ressò de la Comissió 100 anys d'estelada.
Dijous serà 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Commemorem una derrota, la caiguda de Barcelona el 1714, la pèrdua de les institucions catalanes. Aquesta és la Diada real. La blocaireMar Roca proposa que els blocaires col·loquin l'estelada a les seves pàgines per la Diada. Un símbol, per cert, que engany celebra el seu centenari. La iniciativa segur que superarà el número d'ajuntaments que dijous faran onejar l'estelada i el número d'adherits a la comissió del centenari. La catosfera tindrà un efecte multiplicador. De fet, fa setmanes que han proliferat els banners del centenari de l'estelada en un munt de blocs, començant per aquest. La visibilitat ha estat notable. Però si la catosfera realment volgués ser innovadora i atrevida hauria de fer una passa més. L'autèntica Diada a la xarxa hauria de retardar-se cinc dies, i situar-se en el calendari el dia 16. La Diada Nacional de la Catalunya Virtual hauria de ser el 16 de Setembre, ja que va ser el dia que l'ICANN va aprovar el domini .cat. Va ser a la 1:04 (hora catalana) del 16 de setembre de 2005. Des de llavors, la cultura i la llengua catalana disposen d'un domini propi a Internet. Des de llavors, les llibertats i la sobirania digitals són plenes. Però amb un afegitó importantíssim. No seria la Diada només del Principat, sinó de tots els territoris de parla catalana. I no seria la commemoració d'una derrota, sinó la celebració d'un triomf. La Diada dels Països Catalans 2.0.
A manca d'un compromís satisfactori per a la millora del finançament de Catalunya (Andalusia encara mana), el PSOE ha tancat el seu 37è congrés amb un cop d'ullet en matèria lingüística (Rodríguez Ibarrano es pensa preocupar fins el dia que un català no sàpiga parlar castellà) i tímidament en federalisme. La delegació del PSC torna de Madrid contenta i enfortida, amb Carme Chacón [web abandonada] i Miquel Iceta [bloc] situats a l'executiva del PSOE votada a la búlgara [Iceta: Acaba el 37 congrés federal del PSOE i "El PSOE ha defensat l'Espanya plural com mai, sense complexos"]. El congrés que situa l'alacantinaLeire Pajín de número tres del PSOE ofereix titulars a la premsa de diumenge en la línia que els socialistes espanyols aproven i defensen el model d'immersió lingüística a Catalunya. Gràcies!
Però més que una defensa del català o de les altres llengües oficials a l'Estat, el pronunciament del congrés socialista pretén plantar cara al Manifesto en Defensa del Castellano, al qual s'hi ha adherit Telecinco. La campanya extraterrestre, promoguda per mitjans i opinadors de la dreta, amb la complicitat d'aquella progressia espanyola que ignora Catalunya el dia que aquesta demana comprensió amb la reforma estatutària, ve atiada pel PP. Com no podia ser de cap altra manera, i així els hi va. Però la implicació de Telecinco ha indignat els internautes, que amb correus i a través de la web participativa han iniciat un boicot contra l'emissora.
Qui li dóna la volta al manifest és el professor universitari Enric Xicoy [bloc]. No us perdeu l'original apunt joséparlarcastellà.cat.
La xarxa és activisme. La web participativa, encara més. I al nostre país ja no s'entendria la militància, l'activisme i el debat públic sense Internet. El ciberactivisme no s'atura mai a casa nostra. No hi ha més remei. Quan no és una campanya és l'altra, el ciberactivisme català aprofita la força de la xarxa per moure i conscienciar la gent en època de desmobilització i "internacionalitzar" la reivindicació sense necessitat de passar pel sedàs de determinats mitjans de comunicació i, òbviament, fent el salt als poders tradicionals. Si en època de vaques magres el catalanisme s'havia fet al marge dels poderosos i sense institucions anomenades "d'Estat", en el segle XXI la grandesa d'Internet juga a favor de causes com la catalana.
M'arriben diversos correus per sumar-me al boicot a Air Berlin per l'animalada anticatalana d'aquell editorial escrit per Joachim Hunold [who is], director general de la companyia aèria. Si us voleu afegir a la prostesta, entreu-hi: Air Belin: que respectin la nostra llengua!. Quan es produeix una reacció col·lectiva d'aquestes característiques, el boicot i la protesta és imparable. La taca d'oli de la xarxa és demolidora, i que es prepari el personatge aquest per rebre milers i milers de queixes per la seva ficada de pota. I que prepari la rectificació perquè l'impacte sobre el compte de resultats de la companyia pot ser també notable. La grandesa de la Internet catalana és aquesta: la capacitat de reacció, la frescor i la militància que ajuda a canalitzar cada dia, cada hora, cada minut. Què faríem els catalans sense Internet? No m'ho puc ni imaginar.
Els països seriosos disposen d'enciclopèdies serioses. La nostra, l'Enciclopèdia, acaba de fer el salt en obert a la xarxa (amb bloc fins i tot), i seria desitjable que la rebuda dels internautes a aquesta eina potent fos exitosa. Proposo que els blocaires catalans incorporem l'Enciclopèdia Catalana als nostres enllaços. Sense que això desmereixi la visitadíssima Viquipèdia en català, que ja supera els 100.000 articles.
A Internet, una idea o una proposta ràpidament esdevé campanya. S'escampa, i de quina manera! La iniciativa de Vicent Partal [bloc] de celebrar a la xarxa els 800 anys del naixement del rei Jaume I el Conqueridor [wiki] amb la reproducció per tota la catosfera de fragments del Llibre dels fets [wiki] és un èxit espectacular [vídeo dels 800 anys del Bon Rei Jaume]. Arrenca l'any de Jaume I [notícia], amb ciberactivisme llençat.
He triat aquest fragment:
"E partim daqui, e uinguem nosen en Arago, e manam cort al Infant, e als Richs homens a Leyda, e quey fossen tots a mija caresma. E fom aqui nos, el Infant, ells Richs homens de Cathalunya, e Darago, e mostram li a vna part denant alguns priuats nostres e seus per que hauia tras nuytat a Fferran Sanxeç per destroirlo, e morir? E ell respos nos que ell noy era uengut per cor quel ocies. E nos dixem li que ben semblaua que ab cor dociure hi uenia, car hauia entrat en la cambra on ell solia jaer e sa muyler, e cercauen lo de jos lo lit, e de jos canem quey hauia ab espaes tretes. E entenem nos e altres qui eren ab nos que la deffensio que ell faya no era sufficient: e sobre aço emparam li la procuracio que ell tenia de nos."
Coincidint amb el debat que aquests dies circula per Internet sobre la campanya del .es gratuït entre els menors de 30 anys espanyols, a càrrec del Ministeri d'Indústria, i la contracampanya de Francesc Gelabert [bloc] amb la pàgina VolemUnCATnoun.es, el diputat de CiU al Parlament Carles Puigdemont [bloc] ha demanat que la cambra catalana reclami a l'Estat que assumeixi el domini.cat per a les versions catalanes dels webs institucionals. Ho ha difós avui l'Agència Catalana de Notícies (ACN), arran del seu apunt Exigim a l'Estat que faci servir també el .cat. Sembla raonable que l'administració espanyola faci seu el .cat per a aquells continguts en català -i valencià, hi afegiria jo- de les pàgines oficials de ministeris i multitud d'organismes estatals o depenents de l'Estat. Pàgines, per exemple, com la versió catalana del ministeri que encapçala Joan Clos.
L'inefable ministre d'Indústria, Joan Clos, ha demostrat el seu desconeixement sobre els dominis d'Internet avui en una visita a Tarragona. Quan la periodista de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) li ha preguntat per què no s'afavoreix entre la comunitat internauta catalana la proliferació del domini .cat com a alternativa voluntària al .es que regala el seu ministeri entre tots els menors de 30 anys de l'Estat, el mític Clos ha etzibat que "els que volen el .cat ja tenen la Generalitat". Res més lluny de la realitat. El .cat no és de la Generalitat, sinó que el gestiona una fundació privada, la Fundació puntCAT. I la Generalitat de Catalunya, en tot cas, no seria l'única administració implicada, ja que el .cat aplega tots els internautes de parla catalana, siguin del territori que siguin. La pregunta estava justificada, ja que circula una campanya a la xarxa (i amb causa al Facebook) contra el regal massiu de dominis .es entre els joves [Revolta contra la campanya que regala dominis .es als joves]. Que el Ministeri d'Indústria no vulgui predicar la pluralitat nacional i/o cultural a l'Estat amb la campanya Jóvenes en Red s'entén. L'únic objectiu és multiplicar la matrícula espanyola a la xarxa, en cap cas afavorir la gratuïtat de dominis de lliure elecció. Que ho digui clar, el senyor ministre i ara candidat al Congrés, però que no intenti confondre la gent. O potser és que ell no sap de què parla quan parla del .cat...
Acaba d'arrencar per Internet una campanya contra el pla Jóvenes en Red, que regala dominis .es entre els joves de l'Estat menors de 30 anys. L'autor intel·lectual de la campanya és el blocaireFrancesc Gelabert, del Prat de Llobregat, que ha creat el web VolemUnCATnoun.es [amb un bloc inclòs]. Els adherits superen la quarantena, però segurament es dispararà en pocs dies. (La campanya també hi és des de fa poquetes hores al Facebook.) La iniciativa del Ministeri d'Indústria, que encapçala el català Joan Clos, de regalar un domini territorial de l'Estat espanyol a Internet (el .es) topa frontalment amb el sentiment d'una bona part de la comunitat internauta i del jovent català, que lògicament preferirien un domini de primer nivell patrocinat, en aquest cas el .cat, que està reservat per a la llengua i la cultura catalana. Cal recordar que el .cat és el primer domini del món reservat per a una llengua i una cultura a Internet. És una llàstima que ni tècnicament ni econòmicament —almenys fins ara les administracions com la Generalitat de Catalunya no puguin arribar a un acord amb la Fundació puntCAT per oferir .cat als joves dels països de parla catalana que ho vulguin. Dic "almenys fins ara".
Via Èric Bertran [bloc] m'arriba aquesta campanya:
"Des del bloc de Xavier Mir a Vilaweb, on ara fa un any va engegar-se la campanya "Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web EstatPropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube.
Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.
El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part. (A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental)
Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.
Podeu anar seguint l'evolució de la proposta al bloc de Xavier Mir."
Les eines que proporciona la xarxa afavoreixen el sobiranisme. El domini.cat és el gran èxit transversal [Nació.cat]. Però dia a dia, amb instruments gratuïts i globals que apareixen a Internet, el catalanisme i l'independentisme guanyen visibilitat. És la millor oportunitat per a fer-se ressò enmig de l'excés de soroll mediàtic, de la saturació sovint interessada. El primer de maig passat vaig escriure Sumem-nos al mapa per un Estat Propi. Érem quatre gats, i el mapa apareixia despullat, pràcticament desèrtic. Doncs visiteu avui EstatPropi.Cat. Més de 12.000 adhesions, i una repercussió a la catosfera important.
Per no afluixar i anar incrementant la taca al mapa dels Països Catalans, els promotors d'aquesta brillant iniciativa han organitzat actes presencials. Són aquests:
16 d'agost del 2007 Adreça: GOB Menorca, Molí del Rei (Camí des Castell, núm. 53), Maó (Menorca) Hora: 20:00h
17 d'agost del 2007 Adreça: Sala d'actes de s'antiga Unitat Sanitària (C/ Lepanto, núm. 17), Es Mercadal (Menorca) Hora: 21:00h
24 d'agost del 2007 Univesitat Catalana d'Estiu - Sessió Fòrum Obert Adreça: Liceu Renouvier, Prada de Conflent (Catalunya del Nord). Hora: 16:00h
Apareix Sindicalistes per la Sobirania, a l'entorn de l'1 de Maig. Entre els adherits hi trobo els blocaires Cesc Poch [bloc], secretari general de la UGT a Osona, i Moisès Rial [bloc], treballador de Pirelli i delegat de CGT.
Feia dies que tenia un correu de l'Alexis Vizcaíno [bloc] en què m'anunciava la presentació de la campanya per un Estat Propi, "l'eina que ha de servir per visualitzar el suport que té avui l'independentisme als Països Catalans". Els promotors s'adhereixen així a la jornada reivindicativa històrica dels Països Catalans rememorant els 300 anys de la derrota d'Almansa. ["2014: 300 anys, i em planto"] Fins avui no l'he pogut llegir, el correu. Però veig que la iniciativa, innovadora, atrevida i fresca, és notícia a l'Avui i a Vilaweb.
Aquesta idea té la seva llavor en la campanya per un Estat Propi iniciada per Xavier Mir al seu bloc, àmpliament seguida a la catosfera, per cert. Un cop més la xarxa esdevé espai de llibertat i comunicació per als sobiranistes.
Vídeo de VilawebTV, en què Salvador Cardús, Mercè Teodoro, Jaume Mateu i Eliseu Climent reclamen
que l'acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 es faci a partir d'un
espai comú de comunicació, en què totes les televisions en català
arribin a tot l'àmbit lingüístic.
Avui a tot el món es farà una lectura de textos de l'Anna Politkòvskaia [*]. In memoriam. Reprodueixo un text de Carles Torner que m'envia en David Figueres [bloc].
«Només tinc un llibre publicat», va ser el primer que em vas dir, «però sóc una escriptora especial, perquè la majoria dels personatges del meu llibre ja són morts. Això fa la meva vida atípica, perquè he considerat que havia de ser-los fidel i intentar que la comunitat internacional aturés aquesta guerra». Òbviament, el fet que siguis russa i que en els teus reportatges denunciïs l’exèrcit rus, però també l’ús de la tortura i del segrest pels guerrillers txetxens hauria de fer que la teva veu fos especialment escoltada. «Jo no haig de prendre partit, perquè el meu principi és recollir fets i informar del que fan les dues bandes als civils. No he estat mai corresponsal de guerra. La primera vegada que vaig anar a Txetxènia, l’octubre del 1999, era per a un reportatge sobre els efectes de la guerra en els civils. El que més em va sobtar llavors va ser que jo no veia per cap banda una lluita contra el terrorisme, sinó massacres, i en canvi cap periodista no cobria aquesta guerra. No tan sols la situació a Txetxènia és complicada, sinó que tot Rússia ignora què hi passa de veritat.»
(...)
No et pensis, Anna, que sigui fàcil mirar les coses quan vius en aquest univers capgirat. Envoltat de pantalles, amb els ulls saturats, hi ha ben poques imatges que tinguin la força de fer-me recobrar el sentit de la realitat. Per això sempre recordaré la teva dignitat vermella, la soledat encesa, el teu gest en escriure, la teva veu greu i pausada dient, molt lentament, la veritat. Quan els cossos dels infants txetxens cauen amunt i la paraula d’una dona justa es mou entre el silenci imposat i la insignificança, és arribada l’hora de rentar-se els ulls. Que una icona ens alliberi la mirada. Una icona russa que ens pugui mirar als ulls per retornar-nos la dignitat i les paraules. Una imatge justa, encara que sigui una de sola, per reconstruir al seu entorn la realitat. Que sigui doncs la teva, banyada per la llum sense ombres del sofriment, com alliberada de les lleis de la matèria, del temps i de l’espai. Més enllà del consol i el desconsol, em vas aparèixer, tanmateix, infatigable: parlant, escrivint, parlant, escrivint, girant-te i apuntant vers el buit, vers la imatge negada, impossible de veure, dels innocents dallats pel sol crim d’haver nascut.
Llegeixes l'article de l'Oleguer Presas i te n'alegres. Un futbolista de primeríssima fila que hi toca! Compromès i desacomplexat. El seu perfil encaixa en una societat madura i avançada, essencialment democràtica. Però noi, això sembla incompatible amb determinats sectors de l'Estat espanyol. Kelme rescindeix el contracte amb Oleguer per l'article sobre la justícia. L'empresa, a sobre, té el cinisme d'emetre aquest comunicat. Quina llibertat d'expressió, respecta Kelme? Cap ni una.
Ser català és cansat. Requereix una militància permanent. Et lleves amb un SMS que diu: "No compris material esportiu marca Kelme que ha retirat el patrocini al jugador del Barça Oleguer per criticar el poder judicial. Que n'aprenguin! Passa-ho"
Fas un repàs per la xarxa i et trobes un brillant Vicent Partal: Per això m'agrada Oleguer. I llavors vas als blocs:
Campanya 
