Entrevista a Joan Antoni Baron [bloc], alcalde de Mataró pel PSC, considerat el batlle blocaire més actiu de la catosfera. Mataró és un territori blocaire excepcional, i l'alcalde manté un ritme d'actualitzacions envejable. Baron lamenta el sectarisme i l'excitació en determinats ambients blocaires del país. Escriu de la feina d'alcalde, de política i no evita reflexions més personals, com lectures i aficions.

-Al rànquing de l’anotació Ciberpolítica catalana (I), de José Antonio Donaire [bloc], vostè hi figura com el polític blocaire més actiu a Catalunya. Cada quan actualitza el bloc?

-Procuro fer-ho diàriament. Sempre trobo algun tema o altre per comentar. Alguns dies faig més d’un post.

-Vostè té dedicació exclusiva a l’alcaldia i ocupa altres càrrecs institucionals. D’on treu el temps per llegir blocs i escriure en el seu?

-Normalment ho faig a darrera hora de la nit. També alguns caps de setmana aprofito per deixar material preparat. De totes maneres els polítics no fitxem a l’hora d’entrar a la feina i molt menys a l’hora de plegar, sovint les jornades de treball superen les catorze hores i això inclou caps de setmana. Per tant em sembla estúpid qüestionar quan i on fem aquestes coses els polítics. Si ho faig a les nits és perquè durant el dia em costa molt trobar la mitja horeta que dedico a escriure el bloc. Llegir altres blocs ho faig sovint des de la BlackBerry aprofitant els viatges en cotxe.

-Quan i des d’on escriu? Fa servir alguna pda o ordinador portàtil?

-A casa alterno els ordinadors i quan sóc fora treballo amb un portàtil. També prenc notes en la pda i després ho passo a l’ordinador.

-En campanya electoral ha fet diaris específics, oi?

-Sí, he procurat seguir els avatars de la campanya des del meu punt de vista molt particular.

-Ha pensat d’afegir vídeos i àudios a la seva bitàcola? Fer podcast?

-La veritat és que sóc poc expert en aquests temes. Si trobo la manera no tindré cap inconvenient.

-Força positiu. Sempre m’ha agradat escriure i el bloc és una bona manera de fixar les idees i donar-les a conèixer.

-Admet comentaris o té el bloc restringit al diàleg amb els lectors?

-Admeto la publicació de comentaris prèvia autorització meva.

-Quina temàtica tracta, només política?

-Parlo una mica de tot. Del dia a dia de la feina d’alcalde, dels temes que més em preocupen i d’altres, com els castells o les lectures, d’un àmbit molt més personal

-Quin equilibri manté entre un bloc institucional i un més polític pur i dur?

-El meu bloc no és ni una cosa ni l’altre. No és un bloc institucional –la plantilla me la va dissenyar en Javier Naya [bloc]- ni parlo únicament de política. Quan ho faig procuro respectar les idees i per suposat les persones.

-Quin criteri va fer servir per ampliar el directori d’enllaços més enllà dels militants socialistes?

-Blocs de mataronines i mataronines que conec i dels que m’interessa que pensen.

-Quins blocs llegeix habitualment? I quins són els seus preferits?

-Diàriament llegeixo el bloc d’en Ramon Bassas i aquest. Setmanalment repasso el meu llistat. A partir d’aquests vaig navegant pels llocs que em criden l’atenció

-Com veu la bloquesfera política catalana?

-Molt activa, encara que alguns estan una mica excitats.

-Què en pensa de la ciberpolítica, en el cas de Catalunya?

-Anirà a més. La possibilitat de contrastar opinions, discutir els temes, fixar idees em sembla magnífic. Caldria menys sectarisme i poder articular millor les xarxes.

-Per què creu que Mataró i el Maresme són un territori blocaire excepcional [Mataró, ciudad blog]?

-La presència de blocaires com en Ramon Bassas, autèntic pare carabasser de la bloquesfera mataronina, ha estat fonamental. La ciutat s’està posicionament molt fortament en les noves tecnologies i això es nota en tots el àmbits.

-Ha pensat d’avançar en ciberdemocracia a la seva ciutat?

-És un tema complicat. Sovint em pregunto si hem de renunciar a l’acte d’afirmació democràtica que significa anar a votar en una urna pública. Sí que hem avançat en l’administració electrònica. Tots els ciutadans poden accedir, si volen, a la carpeta ciutadana i actualment estem desenvolupant un programa pilot, amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, sobre e-govern.

-Hi ha algun projecte de participació ciutadana a través de la xarxa a Mataró?

-Fa alguns anys que es poden fer al·legacions al Pla d’Actuació Municipal utilitzant el programa Consensus. També els ordres del dia de les reunions dels òrgans de govern i del consells municipals es poden consultar a la web municipal.

-El fet de llegir i escriure blocs li han suposat un canvi d’hàbits com a  lector i consumidor d’altres mitjans de comunicació o productes culturals?

-De cap manera. Llegeixo cada matí a primera hora la premsa escrita, si bé durant el dia miro els diaris digitals. Procuro llegir tot el que puc, sobretot novel·la, i anar a concerts i al teatre sempre que puc.

-És a dir, ha substituït la lectura de premsa en paper pel format digital?

-No, compagino les dues formes.

-Els experts alerten que el futur és la televisió per Internet, encara que ara tot just s’hagi de desplegar la TDT. Com a alcalde d’una ciutat que ara donarà a llum una televisió digital d’àmbit comarcal, com pensa que pot afectar Internet a la TDT?

-De manera radical. Si algú es pensa que la TDT serà un altre canal de televisió crec que s’equivoca. Les potencialitat de la interacció que s’estan obrint canviarà radicalment el concepte de televisió. Per això l’aposta de Mataró per una TDT que sigui un referent tecnològic.

Entrevista a Ernest Benach (ERC), reelegit President del Parlament de Catalunya i blocaire. Benach [viquipèdia] explica el projecte de reforma del Parlament i com beneficiarà la tasca dels electes, que en aquesta vuitena legislatura tindran accés a Internet des de l'escó mateix, un fet que pot afavorir l'activitat dels diputats blocaires.

-L’acaben de reelegir com a President del Parlament de Catalunya. Quins objectius es proposa en aquest segon mandat al capdavant de la institució?

-Continuar amb la modernització del Parlament: créixer en espai i fer que la ciutadania utilitzi les eines de participació que té al seu abast. I també modernitzar mentalitats, adaptar el parlamentarisme als nous temps. A banda d’això, una altra prioritat és reforçar la projecció internacional del Parlament, que ja és referència a nivell europeu i que vol continuar sent-ho. Els representants polítics hem de donar resposta a les preocupacions de la ciutadania perquè només així recuperarem la seva confiança. I això passa, d’una banda, per mirar cap al futur per a definir un model de país, preveure les necessitats, els problemes i les accions a emprendre, i de l’altra, per reconquerir el crèdit de les ciutadanes i els ciutadans, la implicació i la participació de la gent d’aquest país. Tots plegats hem de ser conscients que cal corregir alguns mals hàbits de la vida política a Catalunya que perjudiquen el funcionament del sistema democràtic i que fan que la gent es quedi a casa.

-Políticament, com preveu que vagi aquesta segona legislatura de govern d’esquerres?

-Aquesta ha de ser una legislatura de quatre anys, amb un projecte i un programa compartit que serviran per tirar endavant el país. No es comença de nou, tenim l’experiència del Govern anterior que servirà per millorar algunes qüestions de funcionament. Serà una legislatura de molta feina: caldrà desenvolupar l’Estatut, acordar el finançament i resoldre altres reptes urgents com les grans infraestructures o la gestió de la immigració. I tot això caldrà fer-ho en un clima serè, dialogant i constructiu. Pel bé del país, serà indispensable consensuar els grans temes entre tots.

-CiU se sent marginada per la distribució i càrrecs a la Mesa del Parlament. Què hi té a dir?

-Que hi ha hagut una sessió d’investidura, que els diputats i diputades de la cambra han escollit el president i la mesa i que tot s’ha fet de manera democràtica, legítima i legal. Hem seguit escrupolosament el reglament del Parlament. A més a més, CiU té la mateixa representació que a la mesa de la legislatura anterior, ni més ni menys. Puc entendre que alguna força política estigui passant un moment delicat, però no em sembla just dubtar de com s’han fet les coses. Al cap i a la fi, jo vaig ser escollit president del Parlament fa tres anys en circumstàncies molt similars i aleshores ningú va qüestionar res.

-El Parlament estrena reformes a l’hemicicle. Quines prestacions tindran ara els diputats gràcies a aquestes obres?

-La renovació de l’hemicicle inclou escons nous i millores tecnològiques. Ara els membres de la cambra disposaran de seients ergonòmics, més funcionals. I en aquesta VIII legislatura, la millora tecnològica principal s’ha produït en el cablejat dels escons perquè els diputats i les diputades hi puguin connectar els seus ordinadors portàtils, amb els beneficis d’una connexió fixa quan hi ha molts usuaris connectats. També s’ha renovat el sistema de votació electrònica, s’ha instal·lat un nou sistema de megafonia de l’hemicicle i dues càmeres noves de televisió que milloraran la qualitat del senyal institucional.

-Al marge d’aquestes millores a la cambra, el projecte d’ampliació tira endavant. A grans trets, expliqui’ns què preveu aquest projecte.

-L’ampliació del Parlament busca, en primer lloc, que la tasca dels grups parlamentaris, dels diputats i les diputades i del personal al servei del Parlament es pugui dur a terme en unes condicions de treball òptimes. Està previst construir un segon hemicicle, més modern, funcional i avançat tecnològicament, i deixar l’actual per a les sessions més solemnes atès el seu valor històric. Aprofitarem també per resoldre un altre problema d’espai: el del bar restaurant. Se’n construirà un de nou, més gran i apropiat com a lloc de trobada i de relació que és. De la mateixa manera, el nou edifici disposarà de més espais per que els mitjans de comunicació puguin fer la seva feina amb comoditat. La realització d’aquest projecte és complexa i requereix temps. Amb tot, el Parlament ja ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat i, si en manté el calendari, les obres podrien començar l’any 2009. Si tot va com cal, en aquesta VIII legislatura donarem l’impuls definitiu al projecte.

-No troba que es pot perdre el valor històric de l’actual hemicicle si les sessions s’acaben celebrant una espai nou?

-És clar que l’hemicicle actual té un valor simbòlic i històric que hem de preservar i mantenir. Per aquest motiu, les sessions més importants, les de més transcendència institucional, es continuaran fent a l’hemicicle històric i el nou serà el d’ús habitual, més còmode i perfectament adaptat a les noves tecnologies. En definitiva, un espai més pràctic per a que els diputats i les diputades puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions possibles.

-La connexió a Internet des dels escons, quins efectes pot provocar?

-Facilitarà una connexió directe amb el “món” des de l’hemicicle, possibilitarà l’accés i la consulta d’informació a l’instant i augmentarà la immediatesa de la comunicació. Serà possible, per exemple, que les diputades i els diputats puguin disposar del dossier del ple al seu ordinador, així com qualsevol documentació de treball (lleis, reglament del Parlament, Estatut, Constitució, ...) que necessitin i que abans s’utilitzava sempre en format paper. Es podran consultar també des de l’escó, a través de la intranet del Parlament, les publicacions oficials, les transcripcions d’altres sessions plenàries o els dossiers de premsa, per posar només tres exemples. En definitiva, es tracta de normalitzar una mica més la vida parlamentària.

-Potser a partir d’ara podrem llegir anotacions o posts de diputats escrits a temps real des de les sessions parlamentàries, oi?

-Tècnicament, per descomptat, serà possible. En qualsevol cas, el que facin i deixin de fer els diputats al saló de sessions forma part de la seva responsabilitat com a càrrec electes.

-Vostè ha obert un bloc de campanya en la pàgina d’ERC. Què farà ara? El mantindrà? O el tancarà per reobrir el bloc institucional?

-Ho he pensat molt i crec que mantenir els dos blocs seria bastant absurd. Així doncs, he decidit acomiadar-me dels meus lectors del web de campanya i proposar-los de seguir en comunicació a través del bloc institucional. Tal i com ho vaig fer en l’anterior legislatura, vull que el Pensament Obert sigui un punt de connexió directe entre la ciutadania i el President del Parlament, un espai de relació, de comunicació i de diàleg, en forma de bloc més regular i més compromès.

-Com a polític en campanya i blocaire, com valora l’experiència? Quins imputs ha tingut?

-Dedicar una estona diària, enmig del brogit de la campanya, a reflexionar sobre qüestions com la salut, el futur del camp català, les infrastructures o la inquietud del dia de les eleccions ha estat una experiència molt gratificant. També he parlat d’altres qüestions més personals, més introspectives que també valoren els lectors, com el concert del Pets a La Pobla de Mafumet o l’enuig de no poder assistir al del Bruce Springsteen al Palau Sant Jordi. Mantenir un bloc actiu et permet actualitzar en temps real les experiències i les emocions viscudes. És una via de comunicació directe amb els internautes amb la possibilitat d’enviar comentaris. Hem rebut força visites al web de campanya perquè la gent el veu com a una eina molt pròxima, dinàmica i interactiva. Globalment, n’estic molt content.

-Ha seguit la campanya per la bloquesfera o això és impossible per a un candidat en campanya com vostè, per la demarcació de Tarragona?

-L’he seguit en la mesura de les meves possibilitats. Fer campanya com a candidat és una autèntica bogeria, en quinze dies vam fer més d’una setantena d’actes, per tant vaig tenir molt poques estones lliures. Amb tot, vaig seguir amb atenció alguns blocs i portava el portàtil al damunt durant els desplaçaments per a escriure el bloc, fer consultes i, per descomptat, seguir la campanya per internet. És el futur, no?

Més Entrevistes d'aquest bloc.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Vaig obrir el bloc el novembre del 2004, ara aviat farà dos anys. Vaig obrir-lo perquè considero que els que ens dediquem a la política tenim el deure de donar a conèixer què opinem de la quotidianietat, què pensem de les coses del dia a dia, com reaccionem, amb què ens emocionem, que ens rebel·la... I això, l’única manera de fer-ho és a través del bloc. També així, tenim l’oportunitat de fer arribar el nostre criteri i la nostra opinió lluny de l’esloganisme que massa sovint domina els titulars dels diaris i de la televisió. Crec, a més, que cada vegada més la ciutadania valora el saber quin és el perfil propi de la gent que els representa.

-Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-L’actualitzo prou regularment, normalment diverses vegades per setmana. Intento però només actualitzar-lo quan considero que tinc alguna cosa a dir, és a dir, intento fugir de l’escriure perquè em toca fer-ho. És evident però que també cal que et marquis una disciplina perquè sinó, és molt fàcil d’anar-lo abandonant. Pel que fa al temps que hi dedico, depèn, però no gaire més que un quart d’hora o vint minuts cada vegada que m’hi poso.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-Bàsicament escric de política, però també sovint de llibres, de muntanyes, de situacions quotidianes. Algunes vegades de temes més concrets, immediats. Altres de temes més de fons, obro reflexions que després potser no tanco però que en certa mesura reflexen una preocupació per un tema determinat. Per mi, el bloc és un híbrid entre un diari personal, una roda de premsa i un índex d’idees de llibres que mai no arribaràs a escriure.

-Admet comentaris dels lectors?

-Sí, des del primer dia. I a més intento respondre’ls tots o gairebé tot.,

-Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

-Home, en el cas dels blocs polítics – almenys per mi - és basic que hi hagi una relació en les dues direccions i així poder contrastar els criteris i les idees. A més crec que des del moment que admets comentaris, la relació és fa més fluïda i els lectors passen a formar part del bloc. Crec que és una bona formula per escurçar la distància que massa sovint separa els que ens dediquem a la política de la gent i de fer-nos més accessibles.

Entrevista a Miquel Iceta [bloc], viceprimer secretari i portaveu del PSC, el partit amb més blocaires a Catalunya. Iceta és pioner i referent de la bloquesfera socialista. Aquests dies escriu un diari de campanya amb actualitzacions diàries, mentre que la resta de l'any ho fa setmanalment.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Vaig obrir el meu bloc el 31 d’agost de 2003 per comentar diàriament la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. Ja tenia pàgina web des de 1997.

-Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-Quan el vaig obrir i fins a finals de desembre d’aquell any l’actualitzava diàriament, ara l’actualització és setmanal. Li dedico sis hores per setmana, que inclouen el temps dedicat a respondre el correu electrònic que genera.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-Fonamentalment qüestiones relatives a l’actualitat política catalana, també hi trobarà referències a la política espanyola i europea i alguna reflexió de caire més personal.

-Admet comentaris dels lectors?

-No, però habitualment recullo en els meus post comentaris o referències a textos o suggeriments dels meus lectors.

-Per què? No creu que és limitar una de les potencialitats dels blocs?

-Depèn. Jo prefereixo l’intercanvi i la bidireccionalitat amb els visitants que m’aporten idees, crítiques o propostes. Els contesto tots. Dels insults, passo.

-Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?

-Tot i que sóc portaveu d’un partit i molta gent utilitza el meu bloc com a referència “oficial” també hi ha molt de visió pròpia. No trobareu en el bloc missatges “xifrats” o “críptics”. Valoro molt la fidelitat dels meus lectors i el sentit pràctic i útil dels meus post. Per això, malgrat la dificultat d’escriure cada setmana un post amb referències i documents, no fallo. S’ho mereixien.

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-El PSC ha consolidat una presència a la xarxa i en xarxa de gran activitat que comparteix força continguts a través de diverses fórmules de sindicació de continguts. Diuen que el PSC és el partit amb més blocaires a la xarxa espanyola... però el que és important per nosaltres, és la acció política constant a través de la xarxa i dels seus instruments. Espero també que, poc a poc, anem travant xarxes més transversals en el conjunt de l’esquerra que desbordin les fronteres de partit. Hem de construir un activisme en xarxa i transversal de l’esquerra catalanista.

-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Escriure més sovint, incorporar encara més referències i estar més al cas del debat progressista mundial.

-Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.

-Citaria els blocs de:

Dominique Strauss-Kahn [bloc], un exemple francès a seguir.

Josep Maria Àlvarez [bloc], un sindicalista.

Eduardo Madina [bloc], un jove amb futur.

Jéssica Fillol [bloc], activista de les més preparades...

Ramon Bassas [bloc], blocaire mataroní.

I més enllà de l’espai dels “polítics”, però a l’entorn de la política... trobo imprescindibles:

Juan Varela [bloc]

Ignacio Escolar [bloc]

Juan Freire [bloc]

Entrevista al diputat del PP al Parlament Daniel Sirera [bloc], que busca el contacte amb el lector des de fa un parell d'anys. Va ser dels primers càrrecs del PP a Catalunya a posar-hi.  

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Fa un parell d’anys que en tinc, encara que vaig canviar d’adreça tot just fa un any. El vaig obrir perquè vaig creure que era una forma senzilla d’arribar a més persones. A més a més, crec que és bo que els ciutadans puguin dir-nos el que pensen d’una forma directa i immediata.

-Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-Depèn de la feina. Procuro que no passi més de tres dies sense actualitzar-lo.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-Escric de temes polítics. D’actualitat. El lector trobarà comentari i reflexió política sobre els temes d’actualitat.

-Admet comentaris dels lectors?

-Per suposat. No tindria gaire sentit fer un bloc en el que la gent no pogués dir la seva. 

-Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

-M’agrada contrastar les meves opinions. De tota manera, quan el vaig obrir vaig pensar que els ciutadans l’utilitzarien més per compartir preocupacions o fer propostes que jo pogues traslladar al Parlament. Malauradament la gran majoria dels comentaris són de persones que es limiten a criticar al PP sense més.

-Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?

-Hi ha una certa autocensura. És cert que el bloc sempre es personal però no puc oblidar que represento un partit polític. 

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-Crec que cada dia s’obren més blocs en català. Jo faig el meu bloc en castellà encara que accepto comentaris dels lectors en català i els contesto també en català. El faig en castellà perquè tinc voluntat que el meu bloc pugui ser consultat per moltes més persones.

-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-L’actualitzaria més sovint i contestaria a totes les crítiques que em fan.

-Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.

-Recomanaria els de Manel Ibarz [bloc], Jorge Fernández [bloc], Rafael López [bloc] i Jordi Montanya [bloc].

Entrevista a l'eurodiputat d'ICV-EUiA, Raül Romeva, que ha pres un cert protagonisme en la política catalana gràcies al seu bloc d'actualització gairebé diària. Romeva pretén acabar amb el dèficit d'informació europea, i per això hi escriu en el seu bloc.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-El vaig obrir el 24 d'abril de 2006 després de constatar que jo mateix era un gran aficionat a consultar-ne d'altres persones. Vaig pensar que amb un bloc en el qual exposar algunes de les coses que fem al Parlament Europeu podria contribuir a reduir el dèficit informatiu i de debat que malauradament envolta els temes europeus. La intenció en obrir-lo era doble: per una banda aspiro a que serveixi per informar sobre els debats que tenen lloc al PArlament Europeu (i com a bustia de comentaris i suggeriments en relació a aquests debats), però per l'altra també és l'espai que miro d'usar per tal de participar en debats que tenen una clau més catalana.

-Amb quina periodicitat l'actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-La intenció és que l'actualització sigui diària. Malauradament això no sempre és possible i depèn lògicament de si disposo d'una terminal amb accés a Internet. En qualsevol cas, però, malgrat que no arribi a penjar-hi un apunt diari, sí que hi treballo diàriament, ja que sovint em preparo els apunts en previsió de penjar-los quan tingui accés a Internet. La dedicació varia molt segons el dia i la setmana,. Hi ha setmanaes en que els apunts són més descriptius, i aquests es fan més ràpid. D'altres, però, es tracta de reflexions més de fons i contingut que requereixen de més temps de preparació i elaboració. Sigui com sigui no considero en cap cas que actualitzar el bloc sigui una obligació sinó que, almenys en el meu cas, és un plaer, i em serveix a més a més per ordenar idees i conceptes.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-El tema protagonista, sens dubte, és el debat europeu i europeïsta, especialment en la seva vessant europarlamentària. Tanmateix, miro de fer-ho a partir d'aquelles qüestions concretes com el medi ambient, els drets humans, immigració, la promoció de la pau, les llibertats, drets LGBT, dones i igualtat d'oportunitats, etc... així com, lògicament, dels debats més estructurals com el debat euroconstitucional o els pressupostos europeus. Per altra banda, però, també hi faig aportacions de caràcter més nacional/català o reflexions de caràcter més global/universal.

-Admet comentaris dels lectors?

-Sí.

-Quines satisfaccions n'obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

-Constato amb satisfacció que la gran majoria dels comentaris que rebo són reflexions coincidents o discrepants amb la que jo hagi pogut exposar, però basades sempre en una voluntat de participar i contribuir al debat. En la mesura de les meves possibilitats miro de respondre a aquests comentaris. Tanmateix, lamento també que hi hagi qui utilitzi aquests espai per insultar de manera gratuïta o per fer-hi comentaris poca-soltes, cosa que sovint fa gent que ni tant sols gosa signar els seus comentaris. En qualsevol cas crec que aquests comentaris desafortunats són minoritaris, es desqualifiquen a sí mateixos, i no penso que hagin de posar en dubte el valor de mantenir una línea oberta amb la gent.

-Explica tot el que vol al seu bloc o s'autocensura?

-Miro de parlar de tot en la mesura que penso que pot tenir un interès públic. Malgrat que el bloc és un espai personal, i que la responsabilitat del que hi escric és exclusivament meva, no puc obviar el fet que en aquests moments faig una feina institucional de representació, en nom d'un projecte polític concret i en base a un programa específic. Així doncs, més que autocensura miro de ser responsable. Tanmateix sí m'he trobat amb el desig d'escriure alguna cosa i d'emetre algun comentari que finalment no he fet en considerar que no comptava amb la informació suficient. De vegades, aquest comentari l'he fet més endavant, d'altres, simplement ha perdut sentit fer-lo. I és que cal no oblidar que el bloc és un espai públic i obert, de manera que cal anar en compte a l'hora de fer-hi comentaris i afirmacions gratuïtes o no contrastades. Es tracta, ni més ni menys, que d'aplicar un mínim codi ètic similar al dels/les periodistes a l'hora d'informar.

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-Sens dubte de les més actives a escala mundial, i no crec que exageri.

-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Segurament no massa més. Penso que és important actualitzar un bloc de manera que aquest esdevingui un espai el més dinàmic possible però sense que esdevingui una pàgina web freda i impersonal. Massa informació pot resultar contraproduent. Un apunt diari em sembla raonable, dos de manera excepcional em sembla també acceptable, però més pot resultar ja ineficient. Per altra banda, penso que el valor del bloc és que l'elabori totalment i exclusiva l'autor, almenys és que que procuro fer jo, i això depèn, lògicament de la disponibilitat de temps i de les possibilitats tècniques.

-Recomani'm cinc blocs d'altres polítics.

-En segueixo forca més que cinc, però entre aquests penso que els següents són prou interessants: Alain Lipietz, d'Els Verds de Franca [bloc]; Dolors Camats, d'ICV [bloc]; Miquel Iceta, del PSC [bloc]; Miquel Àngel Llauger, d'Els Verds a Mallorca [bloc]; Toni Comín, de CpC [bloc].