impuesto, és imposat? En un sentit ho és com ho és qualssevol llengua, estem a un lloc o un altre, i s'imposa parlar,
Una
altra imposició, o, una altra mena d'imposició, és la que es fa entre
llengües (podríem dir), una llengua es pot imposar sobre una altra. Pot ser una
pretensió doctrinal (fent veure i creure que hi ha (ah!) llengües
superiors), pot ser una imposició armada, o teòrica que pretengui
justificar les anteriors.
Així, ja que li vol dir, i molta gent en diu, "imposició", millor que parlem de dues menes d'imposicions aquí.
I
el retret que fa al català de "ser impuesta", com no sembla que aquesta llengua es vulgui imposar com a
llengua superior sobre alguna altra, té el mateix sentit (cap) que
tindria alguna cosa així:
"lo ke va a conseguir esq la misma sociedad
catalana aborrezca un idioma que tiene letras, palabras, adjetivos, o
cosa así"
Comunicació Humana és el darrer apunt que llegia a PsicoApunts, i que (ho he trobat!) recollia al bloc el desembre de 2007: 1-D: CATALUNYA REBENTA (3). I, "hi ha qui diuen que". Trobo a faltar els seus apunts, i la bona informació i opinions que ens feia arribar. A banda que m'encanta la seva mirada. Espero estigui bé, que sigui descans de bloc. I que segueixi estudiant. Ho recordo mentre donava voltes a aquestes idees.
Quedi com esbós: La depressió és un problema. Aquí estaríem parlat de societat, sanitat, tractament, tractaments. Cal que valorem si ho fem bé, o malament.
Parlem de com tractem la depressió.
La "depressió" és un problema. Aquí estaríem parlant de saber, coneixements, enteniment. Cal que parem atenció i valorem les idees que en tenim, que observem, que contrastem, conversem, etc. També que valorem si ho fem bé o malament.
Parlem de què considerem depressió.
"Depressió" és un problema.
Aquí estaríem parlant de mots i de llenguatge. O de comunicació, informació usos i abusos. Cal que tinguem present quins poders i dominis ens permetem aquí.
-k.com/detalle_novetat.asp?idnove=K109CD Más info de Jaume Sisa en: www.kindustria.com...Sisa Jaume Cantautor Galáctico
Jaume
Sisa - Este año follaremos como locos! Nuevo álbum de Jaume Sisa "Ni
Cap Ni Peus" a la venta el 31 de Marzo. Nou àlbum de Jaume Sisa a totes
les botigues el 31 de Març. Jaume Sisa's new release "Ni Cap Ni Peus",
available on March 31st.
Jaume Sisa ha colgado esta canción completa en: www.myspace.com/comfolls
Ya puedes comprar Jaume Sisa "Ni Cap Ni Peus" en ZONA-K (K Industria): http://www.zona-k.com/detalle_novetat.asp?idnove=K109CD
Más info de Jaume Sisa en: www.kindustria.com(more)
A la entrevista a VilaWeb en Sisa planteja unes coses molt interessants, veureu. Una que diu és que no li agrada treballar, i no el conec prou per saber en quin sentit ho diu. Però d'entrada penso que cal ampliar la idea de món laboral, i diria que, entre altres coses, ha estat i és un bon treballador contra les subtils opressions del pensament i contra els robadors de consciències.
Les notícies d'ahir a LaSexta parlaven del baròmetre d'opinió espanyol. Em quedo amb el que deia la notícia: del resultat del baròmetre passem a una "opinió" de satisfacció
majoritaria perquè "l'aturament dels nacionalismes fa bé a la governabilitat". I també a una opinió majoritària de preferència de pacte amb CiU.
Es
tracta doncs d'una "opinió" que té una idea de governabilitat i de
nacionalisme una mica esbiaixades, incoherents, buides de memòria propera; i crec que plena de seguidisme a ja no sé com anomenar.
Com a
mínim ben mínim s'ha d'entendre que si algú ha posat problemes, i més
que problemes a "la governabilidad del estado" en la darrera
legislatura del PSOE ha estat el partit PP i la Esglèsia i afiliats (si mirem una mica més endarrere estaria bé preguntar opinió sobre la governabilitat aznar i companyia).
Però la "opinió" és que han estat els nacionalistes els que ara, controlats i rebaixats per les urnes, permetran governabilitat, vaja! De fet ja diuen
prou bé que el nacionalisme espanyol model imperi és causant de les
misèries que hem vist, nacionalisme que és transversal entre govern i oposició
espanyoles. Però és clar que no es refereixen a aquest. Es refereixen a partits nacionalistes o
independentistes que no són del nacionalisme espanyol, amb una
excepció, CiU, a la que atorguen, entenc, un valor de nacionalisme
invisible com l'espanyol, o de nacionalisme català que no emprenya al
espanyol del model governabilitat que defensen.
Tot plegat diria
que estem davant d'una opinió molt mal fonamentada, que no s'aguanta
més enllà el poder que li atorguen els mitjans i mitjançadors, i que
estaria bé servís al govern central per a veure més clar el seu
indissoluble problema de plantejament de l'estat espanyol.
El
que pitjor em sembla és que aquestes "opinions" s'acostumen a usar com
a justificacions de polítiques, persecucions, i un patrioterisme
insuportable a una societat decent.
"Alfabets de futur" és una expressió que en boca d'en Feliu Ventura veig fabulosa cada vegada que me la trobo. Una altre vegada ja vaig penjar aquest vídeo al bloc, espero no em trobeu repetitiva. (Va ser en ocasió d'un concert a La Cellera de Ter) (Ara no estic segura si és "de Ter" o "del Ter", efecte d'una mica de problema de memòria o de no fixar-m'hi prou, i de que ara a alguns rètols és "La Cellera T".) I ara ja em perdria explicant que sovint és interessant repetir una cosa, i que cal fer diferència entre repeticions de lletanies i recordatoris; són coses ben diferents. Però no vull anar per aquí, perquè el que pretenc només és ressaltar el pes d'un somriure, i presentar de la ma d'en Feliu Ventura i aquest seu treball una entrada de la wikipèdia que he estat llegint, i que recomano:Llenguatge_signat.
He explicat alguna altra vegada que no tinc clar a què juguen el PP i el govern central quan diuen: "no se pagará precio político por la paz".
Tinc algunes idees sobre què volen dir amb aquesta expressió (eslògan?). Però no em sembla interessant remarcar-les. Crec que són prou evidents. I només cal que ens fixem en quins són els seus interessos, moviments, decisions, en relació al procés de pau al País Basc. Que és al què es refereixen, quan diuen: "No se pagará....".
Prefereixo enviar-los unes preguntes:
- Que estem tant acostumats a parlar de guerres, negocis i negociats, fent veure que són polítiques, o polítiques internacionals, i és per això que parlin de preu? - Què no consideren política la quantitat de feina que molts sectors de la societat fan per la pau? - Que es pensen que aquestes no tenen cap valor perquè no tenen preu?
Aquesta és una expressió que m'encanta. Cosa que no vol dir que estigui encantada sempre que em trobo amb ella.
Vull dir que l'encant (de gust; no d'encanteri. A l'aguait.) esta en el què em permet; o en el servei que em pot fer; o en el panorama que em planta davant aquesta pregunta: què ho fa?
Bé; al què anava; que és a explicar que fa dies miro d'ordenar papers, escrits, idees, moments, d'aquests darrers anys.
I ara he trobat un article de Josep Maria Terricabras de l'once de gener del 2006: Intimitat.
" (...) Amb aquesta tendència a posar-nos constantment a l’aparador, no
m’estranya gens que la defensa ciutadana de la intimitat sigui tan
feble quan les autoritats ens volen filmar pel carrer, volen
interceptar les nostres converses, ens volen tenir registrat l’iris o
fan registres indiscriminats de correus electrònics. Aquestes són
agressions, atemptats gravíssims a la intimitat personal que comencen a
no estranyar i que acabaran essent acceptats. I és que, per què hem de
protestar, si nosaltres ja hem començat la feina de lliurar-nos als
altres com a espectacle, sense cap reserva? Orwell encara confiava que
hi oposaríem resistència. Doncs, no, es veu que no."
M'ha semblat interessant compartir-ho. Aquí la recomanació. (llegir article)
A banda que vaig fer comentari, pensant en els drets humans. Entre altres coses; i em trobo amb la expressió: què ho fa? Que em sembla fabulosa (no de faula; sinó de força), i, ja ho he dit: un encant.
Les notícies d'ahir a LaSexta parlaven del baròmetre d'opinió espanyol. Em quedo amb el que deia la notícia: del resultat del baròmetre passem a una "opinió" de satisfacció
majoritaria perquè "l'aturament dels nacionalismes fa bé a la governabilitat". I també a una opinió majoritària de preferència de pacte amb CiU.
Aquesta és una expressió que m'encanta. Cosa que no vol dir que estigui encantada sempre que em trobo amb ella.
