Fa un parell d'anys feia una observació sobre els discursos polítics que ara em sembla curiosa, i interessant de comentar.
Deia així: "(...) Em fan pensar en els problemes que tenen alguns polítics de Madrid per
no haver d’usar l’adjectiu “català” a les seves declaracions o
discursos. És clar que la invisibilitat del català és un problema de
circumstàncies, i no de força o volum."
Era una observació feta a l'entorn de les declaracions de diferents
polítics respecte al nostre país, als catalans, a la cultura catalana,
i la invitació que havíem rebut com a cultura convidada a la Fira de
Frankfurt.
Aleshores es va fer costum parlar de "los ciudadanos
que viven en el territorio de Cataluña", arribant algunes vegades a
afegir "de la comunidad autónoma". Era una mica forçat, però així va
durar si més no uns dies o setmanes. Perquè de seguida, i suposo que
perquè aquesta denominació també els situava en reconeixements que no
volen acceptar, varen deixar de parlar de territori. I no crec que
ho fessin per educació en observar i adonar-se que el català no es
limita al Principat (que és del que parlaven), sinó simplement per a no
haver d'utilitzar la paraula "territori" ja que els provocava més
mareig que el qualificatiu de català.
Volia iniciar els escrits de la categoria d'"imatges" amb una crítica a aquella imatge del retrovisor que es va posar en marxa fa no sé quan entre els discursos, retrets, i declaracions d'alguns polítics.
Però fa unes estones m'he trobat amb unes declaracions del sr. Alfonso Guerra que em semblen més urgents de tractar en aquest apartat. Primer perquè em preocupa que aquesta mena de discurs s'accepti sense aclariments que considero necessaris; i després perquè em va una mica bé per a encetar un detall del què pretenc una desfeta de la imatge "retrovisor" i els seus èxits mediàtics.
A saber, la bajanada de confondre mirar pel retrovisor i anar enrera. Confusió que pot ser explicaria, o seria provocadora de que declaracions com les del sr. Guerra a aquesta entrevista no les veiem clarament com un anar cap a enrera, enrera.
I no estic pensant en termes d'això que en diem fugida cap a endavant. Estic parlant en termes de crítica a l'autocomplaença morbosa dels qui anomenem "pares de la transició".
Titular: Alfonso Guerra.:
«Els polítics catalans haurien de fer un esforç per recuperar la seva imatge»
