http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2961145 (...juntament amb una crida perquè des de Nova York s'enviin cartes a les
autoritats penitenciàries de Catalunya. Tant de bo facin el seu efecte.
) (.......)
Organitza: Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani Data: 29 de maig Hora: 17.00h. Lloc: Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè, 12 - Girona)
La sessió versarà sobre el seu últim llibre The Three Trillion Dollar War: The True Cost of the Iraq Conflict.
La sessió es farà en anglès (amb traducció simultània), en el Centre
Cultural la Mercè (Pujada de la Mercè, 12 – Girona), el dijous, 29 de
maig, a les 17.00h. Entrada gratuïta. Cal reservar plaça a la
secretaria de la Càtedra Ferrater Mora: Tel. 972 418019 - Fax: 972
418978 - A/e: dir.cfm@udg.edu.
Miro notícies i em preocupen un parell de coses sobre aquest tema.
La primera és saber sobre els vincles entre alguns negocis i tractes vells i la decisió del govern de Madrid o el d'aquí. La
segona és saber si he entès bé el que plantejaven els regants sobre una
altra solució que no implicava transvasament, ni suposo que altres
conseqüències dels tractes que acaben fent les administracions
Bona notícia la sèrie que anúncia VilaWeb.tv. Segur que anirà bé per aclarir algunes coses:
- "Els alcaldes signants de l'Ebre no neguem l'aigua als ciutadans de
l'àrea metropolitana de Barcelona; més aviat al contrari: oferim el riu
sense mercantilismes."
Recordo
que els dies en que ens donaven notícies sobre les negociacions, els
regants ho varen dir així. no la venem, la donem i ho solucionarem amb
un pla d'estalvi d'aigua de cara a la tardor perquè el riu no en rebi
conseqüències.
Primer vaig limitar-me als informatius,
apagant tots els altres programes d'una programació que en general
semblava dissenyada perquè em cregués que sóc estúpida i que vivim en
un món d'estúpids. Per simplificar una mica ara. El que més pesava era
el que suposava una pretensió de mostrar el món, en alguns contextos
quasi generant una obligació, o el pes que prenien els continguts de la
televisió per justificar accions en nom de "La Opinió" o un estrany
"com són les coses", i el que considerava mancances sense ni veure-ho ni tenir-ho ben clar. En moments límit havia arribat a creure que el que anomenem racionalitat, o diàleg, o comunicació,
eren coses impossibles de trobar actualment. Tot i que em sembla es veu més clar
el que vull dir si ho plantejo com un ofec ineludible a un preu molt alt.
També pesaven aquí la preocupació per l'èxit d'aquesta mena de complaguin audiència i Audiències; i el contrast amb la vida quotidiana, necessitats manifestes, o el meu pensar.
En aquesta entrevista
Torres explica que cerca justícia sobre la guerra del 1936-39, en què
'hi havia bons i dolents, amb tots els matisos que vulguem'. [+ article]
(...) estava escoltant una notícia interessant,
Entrevista
amb l'artista Francesc Torres (1948), especialitzat en treballs sobre
la memòria històrica i autor del llibre 'Dark is the room where we
sleep' (ACTAR, 2008) que fotografia les fosses comunes de republicans a
Burgos.
- Ara trobava una apunts de l'estiu passat. Sabeu qui és el sr. Alex Reid?
- Alex Reid és un capellà catòlic irlandès. Mediador en processos de pau a Irlanda i al País Basc. Un home ferm, diria jo per la experiència que vaig tenir en escoltar-lo en persona el juliol de 2007.
- Em va agradar molt com pensa. És detallista, conscient del que passa i
del que tenim a l'abast, respectuós amb coses que s'ho valen, i, entre
altres coses, d'una força i tranquil·litat que diria neixen del fet que
és home honest i amb molta estima.
- Parlava en el context del Primer Campus per la Pau (Girona, juliol de 2007) fet per Justícia i
Pau i la UdG, i més concretament, en el que es plantejava així:
Repte 2: Entesa mútua entre pobles. Processos de pau.
Conferència:
Mediació en els processos de pau. Sr. Alex Reid. Capellà catòlic
irlandès. Mediador en processos de pau a Irlanda i al País Basc.
- Sobre el que dic que m'agrada com pensa, el millor que us puc oferir és uns escrits on recollia el seu enraonar, es veu especialment en alguns detalls que remarcaré al final, i, tot i que segur que manquen les coses que no vaig recollir, diria que es veu bé.
"(...) On 2 March 1974, aged 25, Salvador Puig Antic was executed in the Model Prison in Barcelona in the most despicable and vile way: by the garrotte. The dictatorship ended with Franco's death the following year the same way it started: killing. (...)" (Llegir)
Hi ha persona que és tant fill de puta* que fa aixà*1:
T'ataca *2, i, si et queixes, et va amb que tens traumes, que el que et passa és que tens traumes. Es mira de disfressar en una lectura molt estranya dels treballs de Freud. COVARD.
Hi ha alguna cosa de la lletra de l'himne espanyol que ronda per les notícies, que voldria comentar, i que ens hauria de fer veure clares algunes coses, crec. A mi em reafirma en la meva consideració que l'estat espanyol té possessivitis cròniques, i a adonar-me que ens trobem amb un problema de paisatge limitat.
Per altra banda diria que recull prou bé la situació: excusa, segona excusa, cinisme, mentida, mirada curta, etc.
M'ha impressionat en especial un detall: que veig que ens voldrien robar el cor, i fins i tot que en preparen pot ser una versió de la Sagrada Unidad del cor (Suc) com a nova disfressa del tradicional. Espero que no ho permetrem!
1) ¡Viva España!
que crec necessitaria del mateix
sanejament que el de "hábleme usted en cristiano!".
2) "Cantemos todos juntos"
3) "con distinta voz",
que em porta a segona alerta. Un estat que no només no respecta, sinó que demonitza, persegueix, assassina la diferència,
només pot dir això en un exercici de cinisme. Tot i que en principi no sembla que parli de plural, s'aclareix una mica amb el que segueix.
Amb el que diria que el cinisme va prenent una qualitat extrema i preocupant, perquè ara vá:
4) "y un solo corazón"
i aquí atenció al gir, diria jo.
Perquè a la estrofa anterior es suposa que t'han colat la mentida de que és una nació que respecta les diferents veus. De manera que aquestes (que només és una diria que en el màxim que pot) s'unificarien en aquesta nova versió de Suc.
I aleshores, la seva "unitat" de veu és fàcil que ens la empassem en aquesta estrofa com un assumpte del cor.
Diria que és la visualització i la visibilitat el que fan un ambient calmat.
Li dono voltes fa uns dies a aquest tema i no veig clar si es tracta de calma, però és el que més s'hi assembla al que vull dir.
Diria que ara és menester acabar amb algunes discussions, i anar per feina: cap a una feina de posar sobre la taula què ens és menester en la independència política. Quines coses hem de plantejar, decidir, crear, abandonar, fer, etc. I que una feina interessant és la d'explicitar-les.
Penso que s'haurien d'abandonar discussions com les que, per exemple, es presenten en termes de "possibilitats" o "impossibilitats" polítiques amb pretensió metafísica.
Diria que estàvem ajupits, hem aixecat cap, hem alçat el cap, ens veiem, i ens hi veiem (en un sentit ampli de "veure"). Aquesta cosa que he anomenat calma, i que penso pot ser es deu a la relaxació de la feina que s'ha anat fent contra criminalització i silenciament.
M'han suggerit aquesta priorització de la feina una idea de seny que no m'agrada: La Catalunya del seny
Endavant amb aquesta crisi! Si us plau. Jo començaria dient que la crisi política en que estem és molt bona. I, a més de bona necessària si volem seguir dient-nos demòcrates sense ser alhora uns grans mentiders. A banda de les necessitats i misèries quotidianes en que ens instal·lem si seguim guardant armaris i catifes que ja no es veuen d'amunt que les hem posat amb tanta brossa de sota.
Afegiria que ens honora el treballar en aquesta crisi, atendre, observar, plantejar els problemes, i, quan i on es pot, conversar i encarar-se contra les velles glòries de l'estat en que estem. Part molt responsable d'aquesta situació que la crisi evidencia.
I crec que cal plantar cara des del primer moment als estereotips inflats, inflamats i prou rebregats que pretenen criminalitzar les crisis en general. Per una banda perquè ja és penós que amb el que sabem sobre crisis, polítiques, història, i amb el que veiem, patim, suportem i aguantem (no sé com), al costat del mínims de consciència política, encara hi hagi qui tingui èxit venent apocalipsi per espantar les crisis en general (i en un sentit que no sé veure). Per una altra banda també ho trobo prioritari perquè ja n'hi ha prou dels èxits de criminals i criminalitzadors al poder, ben bé prou.
Aquí hi entrarien uns polítics i no tots. I, malgrat aparences de desencís (algunes provocades a consciència pels propis grups polítics i marketinistes al poder) segueixo pensant que hi ha molt d'aquests polítics que en diem quan diem "polítics" que són honestos de debò i fan molt bona feina per la societat.
I aquí crec que el que ens cal (també urgentment) és parlar dels polítics en un sentit més ampli. I repartir feina, responsabilitat, penalització allà on s'escau, control, i altres necessitats polítiques. I, així, afegir-nos els ciutadans i tot el que en diem agents socials, influenciadors, i -sense embuts ni llamineries- un determinat empresariat que ha pres les institucions de decisió política com a un elements més dels seus plans de negoci privat.
La pregunta de la setmana és :
-"Creu que els polítics resolen els problemes dels ciutadans?"
