Les primàries de New Hampshire seran,
avui, una prova de foc fonamental per a Barak Obama. Una victòria en
aquest estat de Nova Anglaterra encarrilaria el seu paper de favorit
com a candidat demòcrata i, si fos així, des d'ací hauríem de seguir
molt de prop què passa als Estats Units. Perquè Obama i Edwards toquen
dues qüestions que ací cada volta són més recurrents: el malestar pel
paper dels partits i el malestar pel tracte de favor que les grans
empreses reben del poder polític o, dit d'una altra manera, pel
maltracte que rep quasi tothom que no és una gran empresa.
(...)
És com si un polític guanyador d'ací fera un discurs afirmant que no
pot ser que la Caixa ens ho cobre tot, i per tot, començant pels
peatges, o que és impresentable que Telefónica retarde per interessos
propis l'extensió de la societat de la informació, a base d'usar la
seua posició privilegiada de mercat sols en benefici propi. O que hi ha
massa vincles entre els partits i les grans empreses, massa encreuament
i massa mobilitat.
· Hi ha problemes que estan ben clars i plantejats. El de cínics i renunciadors n'és un d'important, i penso que hauríem de mirar de no fer-lo continuar gaire. Afegiria que també tenim el dels falsos renunciadors, i que el de les renúncies demana atenció sense entreteniment, en el sentit que hem de tenir clar que hi ha coses a les que hom no ha de renunciar.
D'aquestes maneres de fer de cínics i renunciadors en tenim un exemple proper, molt il·lustrador, i que recull en Víctor Alexandre quan escriu: Entre el cinisme i la renúncia.
Cínics: "(...) Fernández de la Vega, en canvi, no va cometre cap lapsus. Les seves paraules van ser molt meditades i estaven carregades amb tot el cinisme que, de sempre, ha caracteritzat el Partit Socialista, tant l'espanyol com el seu apèndix català.
(...) És un cinisme marca de la casa socialista, és clar. El cinisme de Rodríguez Zapatero o de la seva ministra de Foment, Magdalena Álvarez, quan se'n foten públicament dels catalans, o de José Montilla, quan diu que el dret de decidir ja s'exerceix cada quatre anys, o del conseller Joaquim Nadal, quan diu que si el Partit Popular governés a Espanya sí que s'hauria manifestat. Déu meu, i pensar que aquesta gent remena les cireres del poder. (...)"
Falsos renunciadors: "(...) Llàstima que es guardés la dignitat a la butxaca quan donava suport a Felipe González i a José María Aznar i ens mostrés com a gestes gegantines pactes fiscals plens de renúncies, uns pactes que són indestriables del raquitisme infraestructural que patim actualment. Doncs bé, l'atzucac en què es troba avui Catalunya és fruit d'aquest cinisme i d'aquelles renúncies."
No sé si diria de sempre, però hi estic d'acord, pel temps que fa que observo, amb aquestes afirmacions. I espero que, encara que ho fos de sempre, no ho aguant-em per sempre.
Apunto un altre aspecte d'aquest problema que també em sembla de tracte urgent. Crec que necessitem abandonar d'una vegada la confusió que ens fem entre renúncia i robatori en els tractes d'estat.
Es veu bé què vull dir si atenem el següent: si un et roba, és per definició que tu no fas renúncia, sinó que t'han robat. Una altra cosa és que renunciïs a denunciar l'atac, i acabis fins i tot en altres equívocs, que de moment deixaria de costat.
És greu que, tot i que podem contemplar un bon ventall de cinismes, acabem amb unes comprensions que ens deixen una mica encantats. L'estiu passat em sembla que recollia prou bé alguna cosa que penso al respecte:
Cinismes. "Que són uns cínics ho tinc ben clar. Que no tenen respecte a uns mínims compromisos amb la decència política, també ho tinc clar. Que són uns mentiders i aprofitats també. El que em preocupa és que crec que quan els qualifiquem de cínics, li donem un to de comprensió a aquesta qualificació que crec no mereixen." (...)
Notícia (elsingulardigital.cat): Bono diu que les nacions són un "invent" i que l'Estatut no el vol ningú.
Invent, les nacions? Totes les nacions? El concepte de nació? El sentiment nacional? La necessitat humana? Les necessitats, o les millores humanes involucrades? La civilització? El pobre català?
Podriem dir que aquests dies ha posat en marxa algunes figures. La dels veïns que no varem anar a bateig és curiosa, si li trèiem el to (desprecio?) que l'ha acompanyada. Vergonyant l'us que n'ha fet de la de: l'Estatut no el volen «ni els seus pares». I “aquí es beneeix el que digui el Constitucional”, ar!
A banda que és fals. Perquè l'estatut del que parla és del de La Moncloa, que el varen enganyar i segrestar. I consti (no de constitució, que no vull la benedicció que postula Bono) que no lamento aquest resultat més enllà de la manca de respecte polític i institucional que el va anar acompanyant i acompanya. Vull dir que em feia més por les "concordias" d'aquestes falses, que la buidor o buidada que li han fet a l'intent de reforma i aquestes pretensions verbals.
En general crec que el que li molesta al sr. Bono són els compromisos dels drets dels pobles (per detalls com aquest no el vaig considerar mai un bon ministre de defensa).
“La nostra possible participació en la política espanyola ha de ser corretja de transmissió de la situació política a Catalunya, no per interès oportunista sinó per lògica i coherència”
I parla de derivades: "(...)“és evident que també hi haurà una derivada” (...)"
Penso que millor que parlés de SUBORDINADES com a substantiu major! Perquè el que és evident és que tampoc pot parlar d'evidència. Podria fer referència a que alguna cosa és previsible en funció de tractes, influències, números, pressió, etc. Però quina noció d'evidència hi ha en el que ell presenta com una qüestió de derivació lògica del futur polític?
Em sembla que està intentant parlar-nos d'un futur evident que és així d'evident perquè està derivat per un sistema de corretges. O d'una lògica de corretges que fa de vincle entre una derivació i el món físic. Demà m'ho trono a mirar. (...)
El fantasma de la inestabilitat.- A aquest apel·la el ministre espanyol Moratinos.
Un emmascarament (o mascarada) de la qüestió de fons: A la Nit al Dia (TV3) escolto una bona resposta de en Pere Vilanova a aquesta idea que vol vendre Moratinos.
Un conte aquest de la inestabilitat d'en Moratinos, i es veu que no té la exclusiva.
La imatge i paraules del ministre d'exteriors espanyol m'han provocat un efecte curiós, relacionat amb una cosa que em plantejava aquest matí.
El ministre ha dit alguna cosa així: No! Res a veure amb qüestions internes....... nosaltres no respectem la independència de Kosovo, no respectem Kosovo, però és per qüestions de "seguretat", per prevenir la inestabilitat.
Li havien preguntat per aquesta raó interna? i ell responia. No li havien preguntat? I ho diu no fos cas. S'ho creu?
I de sobte tots els dubtes que tenia sobre si havia exagerat alguna cosa aquest matí s'han esvaït entre aquesta imatge d'"exteriors" i els aclariments que ens han ofert en la entrevista.
La qüestió és quan, i no valen escarafalls.
Entre altres coses al matí em plantejava que: "(...) 2) Un altre detall remarcable el trobo en que aquestes notícies s'acompanyen de comprensions d'intol·lerància i violència per part de països o estats que "clar, no poden posar-se a favor del respecte a Kosovë, clar!, perquè no volen que es faci evident que a casa seva estan fent el mateix que criticarien com a dolent". Espanya és un dels estats que es posa com a exemple d'aquesta comprensió. Vaja, el que volia assenyalar és que crec que aquestes notícies haurien de servir per a acabar amb aquestes condescendències, i que, si volen fer violència que no puguin dir-li concòrdia o altres coses. Així segur que també acabaríem amb alguns eufemismes que desdibuixen molt."
"(...) castigar penalment les autoritats que convoquin
processos electorals o consultes populars sense tenir legalment
competències per fer-ho.
(...)Amb aquesta iniciativa el PP pretenia impulsar el
mateix canvi legal que va posar en marxa l'expresident José María Aznar
l'any 2003 i que un any més tard va ser derogat pel Congrés amb els
únics vots en contra del PP. Aquella reforma penal preveia penes de
presó i inhabilitació de tres a cinc anys per a les autoritats que
convoquessin aquest tipus de consultes.(...)"El Congrés torna a rebutjar la iniciativa del PP de sancionar penalment els referèndums autonòmics
21.11.2007
| AGÈNCIES (...)
Penso que, tot i que n'hem vist befes, passades i passats respecte a notícies i esdeveniments ben actuals, haurem d'acabar creant un ofici que podríem anomenar "hemerotequia" (?).
Si m'hi hagués de dedicar, començaria avui cercant la manera de desmuntar la peli que es va muntar ahir el senyor Mario Monti sobre el paper de -diu- "mediador entre l'estat francès i espanyol" que li han demanat que "solucioni"............ (Us recomano veure la entrevista d'ahir a La Nit al Dia. Trobo que Mònica Terribas la va plantejar molt bé)
No és només que Mario Monti no em va convèncer en res, o que segueixo creient que aquesta idea de mediació és una farsa. És que em preocupa que, si no vigilem, és fàcil que ara es comencin a muntar o escenificar un "conflicte" hispano-francès per a enganyar els suficients sobre aquest afer de la energia i necessitats de molt alta tensió.
De moment va estar un plaer que no sortís amb l'argument capritxós de "a tothom li agrada que....". Però va tenir la vergonya de lligar les apagades a Barcelona amb aquestes decisions energètiques.
El govern obre l'expedient sancionador a REE i Fecsa per l'apagada de Barcelona
20.11.2007
| EL PUNT Clar que Monti també va intentar entusiasmar amb els seu carinyo per Espanya i França, i amb el seu convenciment que aquesta línia elèctrica és la meravella de les meravelles. També aconseguí fugir d'estudi en plantejar-li pregunta sobre implicacions d'empreses i altres interessos als que el mediador no fa cas. I va tornar amb el conte vell de dir-ne "local" només al que li interessa, fent veure que hi ha algun lloc al món que no sigui local. No sé des d'on es miren les coses aquests embolicadors, però sí tinc clar que la gent (i al tanto! que em sembla que es creuen de debò que ells no són gent) no ens hem de deixar cardar. I que és greu que segueixin amb pretensió d'estupiditzar per a dominar.
Al maig d'enguany recollia una notícia sobre Espanya: el govern espanyol havia demanat la formació d'una comissió a instàncies europees per a portar aquest problema a "solució". "(...) del govern espanyol envien (envien! o dit d'una altra manera el govern
central demana la formació d'una comissió europea; em sembla que ens
varen explicar) a instàncies europees les decisions sobre el futur de
la línia de molt alta tensió: La MAT i les relacions amb el nostre
territori."
Així, es tractava de problemes amb el territori, i ahir el sr. Monti diu que el que la seva tasca és mediar en un conflicte entre estats per a solucionar-ho. Problema que, i encara que vulguin fer-nos creure i veure que es tracta de protestes de pesats que no volem merder prop de casa, saben, i sabem en general, que és una altra cosa. Jo segueixo veient que més aviat es tracta d'"Entreguisme a "superioritats"; tirar trastos fora i abandonament de
competències per a fer negoci políticoeconòmic. Mal negoci en aquest
cas, ho mirem com ho mirem. I fàcil de veure si atenem a uns mínims de
responsabilitat, i a les tendències a altres països de generar la
energia en proximitat. A banda de la clara necessitat de minvar les
estupideses energètiques en que ens hem ben mal educat."
I segueixo valorant que el que ens cal és aturar aquesta complicitat europea amb els negociants estatals i adherits.
1) .......De la Vega va garantir fa tres anys que s'elaboraria
una llei per «restablir la dignitat i l'honor i donar satisfacció moral
i jurídica a aquells que, com el president Companys, es van veure
sotmesos a processos clarament enfrontats a les mínimes regles
jurídiques que conformen la idea d'un judici just».......
Però el PSOE es creu que per aprovar una iniciativa d'ERC que instava a l'anul·lació de
la causa de Companys, (i la majoria dels partits van interpretar que
així es faria amb tots els judicis sumaríssims) ja ha complert.
Ja ha complert? El que penso és que qui ens ho hauríem de creure -si de cas- som nosaltres; i que el PSOE més aviat hauria de donar proves de que ha complert, i que la seva creença aquí no hi pinta gaire. Però no ens ho hem de creure perquè la llei que han fet no declara la nulitat ni l'anul·lació d'aquests judicis. Més aviat ens podem preguntar com és que es creuen que fan nuls un judicis si proposen la llei que ho ha de gestionar, i aquesta llei no contempla dita anul·lació. De quina mena de creença parlen? Que és que volen dir alguna cosa estranya amb "nul·litat"?
Diria que no poden anular-los perquè han de qüestionar coses ben presents i no només aquells judicis. I que no ho volen fer.
3) Sobre immunitats trobo una bona resposta a Carta oberta al senyor Daniel Sirera:No es pot amagar darrere la seva immunitat parlamentària per mentir.
4) I em sumo a la crítica com a imperdonable que llegeixo a S'ha acabat
la Fira:
...Horrorós m’ha semblat el paper que hi han anat a fer els “Ciudadanos”.
Que, a Alemanya, hagin parlat de “nacional-catalanisme” o de “racisme
cultural”, a Alemanya, precisament a Alemanya, que tenen una orella
fina i ferida per aquests termes, això difícilment té perdó. Jo,
almenys, no els ho penso perdonar. Són ciutadans absolutament indignes,
que en comptes d’alegrar-se del petit èxit de la llengua més perseguida
i més afeblida, han volgut fer sang i fer mal. Això no ho fa ningú que
estimi el seu país.....
5) I com fa una estona llegia la notícia que Milers de blocaires reivindiquen avui la importància de
preservar el medi:
El Blog Action Day (Dia de
l'Acció Blocaire) és una iniciativa internacional que aspira a
involucrar milers de blocaires de tot el món perquè, als blocs propis,
hi parlin d'una mateixa qüestió. Per a aquesta primera vegada els organitzadors
proposen als blocaires que escriguin algun apunt parlant de la
importància de preservar el medi, des del seu punt de vista i de la
seva experiència.
Allà envio aquest escrit. Aquests són exemples de preocupacions sobre el medi que crec cal atendre.
Nota de premsa de l'Associació Catalana de Professionals.
"(...) Degut
a aquests seriosos dubtes que ens genera la decisió presa per el govern
espanyol i d’acord amb les demandes del nostre manifest, reclamem que
les institucions i la societat civil catalanes tinguin majoria en la
gestió de l’aeroport del Prat com a base per a fer un bon seguiment de
les concessions temporals acabades d’aprovar i per elaborar una
estratègia individualitzada de la gestió de l’aeroport.
Només
amb una gestió des del territori de l’aeroport del Prat podrem arribar
a crear un “hub” amb vols intercontinentals i generar una gran
oportunitat de projecció internacional per a les nostres empreses, i
alhora fer de Catalunya un territori atractiu per a la localització
d’empreses globals. (...)"
Diari AVUI
En Ramon Tremosa,
professor de teoria econòmica de la UB, analitza en aquest article la
decissió d'AENA i les implicacions per l'aeroport del Prat i la resta
d'aeroports Catalans.
En Ferran Requejo,
catedrà tic de Ciència Política de la UPF, analitza en aquest article
l'impacte que té la gestió centralitzada d'AENA sobre l'aeroport del
Prat.
Redada de la Policía española contra la izquierda
abertzale por orden de Garzón: 22 detenidos
04/10/2007 23:53:00
DONOSTIA-. El operativo policial se ha desarrollado
esta noche en las localidades de Segura y Olaberria, según ha podido
saber GARA. Ha sido ordenado por el juez Garzón, en el marco del
sumario 35/02 abierto contra Batasuna. (notícia)
Des de l'Aparell de l'estat" són els que més canten frases màgiques sobre la necessitat de "la fi de la violència". Però crec que equivoquen unes quantes coses. La primera és que no veuen la seva, la de l'estat, que, a banda de pervertida, és terror a llarg termini, i amb la que portem uns quants anys. Hem de denunciar-la i no creuren's el conte garzón.
La segona és que com es posen tan guenyos per no veure la base i elements del problema ja no distingeixen ni els seus nassos. Hem de desconfiar dels seus mitjans d'informació i comunicació.
Una tercera -i ho deixo per ara- és que confonen final amb afinament i afinitats. I, com no interessa al bipartidisme estatal i "poderios" adherits que s'acabin els seus camuflats, i necessiten de la violència per a fer política, d'"Estado", o simplement política, no volen que es solucioni res, no sigui que es quedin sense les distorsions necessàries. Cerquen afinar les seves accions violentes, i afinitats per l'ús disfressa i abús de la violència, així els veig. Per molt que tinguin vergonya de parlar de solucionar algun problema.
Esperava algun gest per part de la rectora de la UdG.
Esperava algun gest per part de la rectora de la UdG avui en l'acte
d'inauguració del curs acadèmic. Un gest que deixés clar, especialment
a les envistes de la resposta Audiencial... que no es pot seguir el joc
de la monarquia i transició espanyoles.
Un gest de consciència que
aquí ens hi juguem més que un quedar o no bé. Que ajudés alhora a fer callar la boca dels pseudoperiodistes i informadors oficials que desdibuixen a la conveniència uns fets d'aquesta ciutat. Uns fets, si no provocats, sí ben causats per l'aberració institucional que representa que els reis hagin d'inaugurar el nou parc tecnològic (en són experts? Què hi varen aportar?), o el que sigui.
Més enllà i a banda d'aquesta jerarquia tan estúpida, penso en que
hauríem de tenir present que hi ha coses que no en necessiten, ni de
legislació, ni de legisladors, ni de "plazos congresales".
El que em sembla molt bé és que anul·lin la llei que penalitzar i castigar als jugadors que es neguin a jugar amb la selecció nacional. Espero que quan tinguem la nostra selecció i país no fem lleis tan absurdes i totalitàries com aquesta. Com si la nació fos un tirà!
El debat sobre les seleccions esportives arriba avui al congrés
espanyol, que debatrà a la tarda dues proposicions de llei sobre les
seleccions esportives, presentades pels grups parlamentaris de CiU i d'ERC.
La federació demana que l'estat no interfereixi en les competències
exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria d'esports, i la
dels republicans proposa de suprimir les penalitzacions als esportistes
que es neguin a jugar amb una selecció.
(...)"
Pacto Internacional de
Derechos Civiles
y Políticos
Resolución 2200 A (XXI) de la Asamblea General,
aprobada el 16 de diciembre de 1966.
PARTE I
Artículo I
1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre
determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición
política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.
2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden
disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las
obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el
principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún
caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.
3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que
tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios
en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y
respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las
Naciones Unidas.
Suposo que no seran les mateixes disposicions d'aquesta carta el que fan que a Espanya no permetin l'exercici d'aquest dret.
I que diguin que no som un poble, penso que més aviat ens hauria de
provocar riure, que no pas la submissió als seus decrets sobre el què
és o no real. Si no és que els catalans ens considerem inferiors i ens
empassem alguns contes. O és que tenim alguna prevenció "democràtica"
insalvable.
· Hi ha problemes que estan ben clars i plantejats. El de cínics i renunciadors n'és un d'important, i penso que hauríem de mirar de no fer-lo continuar gaire. Afegiria que també tenim el dels falsos renunciadors, i que el de les renúncies demana atenció sense entreteniment, en el sentit que hem de tenir clar que hi ha coses a les que hom no ha de renunciar.
Notícia (elsingulardigital.cat): Bono diu que les nacions són un "invent" i que l'Estatut no el vol ningú.
Escolto notícies sobre Kosovë. 
Penso que, tot i que n'hem vist 
