Un petit parèntesi, tema d'urgent comentari abans d'acabar amb aquella votació (referèndum estrany) sobre la Constitució europea.
Espero que a "Fomento de Obras y Construcciones, etc" no li passi pel cap demanar una altra comissió a la UE per a fer callar als catalans, que, que pesats que som, no els deixem muntar les infrastructures al seu aire.
Les formes de Fomento, podríem dir, són un xic sospitoses. O, dit d'una altra manera: ara que tenim accés a una mica de bona informació i comunicació entre els ciutadans que no som silenciosos com pedres, sembla ser que veiem que les maneres d'actuar d'aquesta institució espanyola no és prou correcta.
Tenim una "Ley de Partidos Políticos" que condemna la independència com a opció política, que no condemna programes de corrupció de càrrecs i de projectes de guerra partidista al marge de la societat; i tampoc condemna postures racistes, entre altres consignes d'èxit electoral contra la democràcia que hem vist. Una llei de partits antidemocràtica.
Tenim uns mitjans de comunicació i informació en els que ens hem ben acostumat a abandonar la capacitat crítica; així com a repetir i repetir la cantarella "jo d'això no hi entenc" i "jo, a mi, això no m'interessa" "jo, a mi, això no em preocupa", etc. Alhora que ens volen convèncer que el rigor i la comunicació són impossibles; absolutament impossibles. Però, sí que són necessaris, però!, allà on interessa o allà on hi manquen. Cap problema! Democràtics?
Tenim també unes juntes electorals que crec no arbitren per assegurar un procés electoral, sinó per garantir unes determinades eleccions; que no és el mateix.
Unes juntes electorals que neguen el paper informatiu d'iniciatives populars de participació (de debò), i permeten
Avui és jornada de reflexió. Un bon dia per a plantejar-nos quines polítiques, forces polítiques, dominis institucionals, indiferència i hipocresies ciutadanes, informacions, desinformacions, etc., entren en joc per a permetre i sostenir lleis com la que han aplicat a la Núria Pòrtules; tan pel que fa a la detenció improcedent, com al procés en que la te una Audiencia Nacional més que qüestionada, com pel que fa a les respostes polítiques del nostre govern, i veïns; tots plegats.
Penso que esta molt bé que no s'aturi l'agenda de protestes contra aquesta detenció i tracte. Que esta molt bé que les agendes d'aquestes tàctiques de l'Estado espanyol -o de qui sigui- per a confondre i fer por; així com les eleccions, o altres esdeveniments legislatius, no afectin a les manifestacions per reclamar l'alliberament i l'aclariment d'aquest i altres processos d'ús il·legítim del poder. I alhora faci evidència dels encreuaments d'agendes i interessos entre les institucions de govern, les d'elecció, les de legislació, i les judicials.
També esta molt bé que l'informe d'Amnistia Internacional reculli aquests dies, entre les conculcacions dels drets humans que estem veient, la pràctica de fer por per a dominar. Aquesta gent en sap; i ens pot explicar prou coses interessants per a contestar als qui accepten aquestes formes de poder, o als que les troben naturals, o "ancestrals", o qualsevol cosa que no sigui inacceptables.
Inacceptables; a una democràcia seriosa, clar.
Demà, dia d'eleccions, penso que ens convé forta participació. Molta participació, si no pot ser tota. Perquè crec que una de les pugnes en la lluita pel poder d'alguns partits, i dels que anomenem fàctics o a la "ombra", i dels demòcrates de plantejament i pràctica, és que els primers voldrien una participació de plàstic, enquesta i domini de la opinió; i els segons una participació real.
Jo ho tinc clar, em quedo amb la participació. I amb la recomanació que, si hom no té clar quina opció votar, una bona possibilitat és el vot en blanc. Perquè fa que la representació tingui un preu més alt. I perquè crec que ja fa una bona temporada que la representació política surt massa barata. Per tots; al representants i als representats. Barata en el sentit d'implicació ciutadana, així com en el control i acompliment de compromisos; per no entrar ara en els què considero la pèrdua dels mínims en la presentació i pràctica de la postura política.
Avui, a Girona, continua el recolzament a Núria Pòrtules. Recolzament que trobo, i entenc, recull el donat a qualsevol persona, grup, que és criminalitzat per aquestes maneres polítiques que ja no sé veure on s'aguanten.
Sèrie de quatre o cinc entregues. Final de la tercera part; que començava (aquí).
Teníem: 1) Informació, desinformació. I, les nostres mans.· 2) La tria del pitjor, raons pèssimes. I propaganda de mala educació. 3) Els "Únics", demagògies. I Estat contra ciutadans. 4) Engany a dojo. I misèria política. 5) Pressió ministerial, foment de la ignorància. I, d'entrada, la presentació.
Ara acabo aquesta tercera entrega amb: 6) "Imminències", més foment d'ignoràncies, desinformació. I atacs de campanya. "Guerra preventiva" en diuen.
Propaganda pel referèndum
(5): la pena de mort "(...) Per què no es llegeix per televisió, per exemple, aquest fragment sobre
la pena de mort? Molt senzill: perquè cada vegada que es llegís, el
“no” guanyaria centenars de milers de vots. La ignorància continua
essent un mecanisme de control que fa servir el poder desvergonyit,
tant si es presenta essent d’esquerres com de dretes."
Guerra sense ni declaració
d'enemistat. "(...) Pel que fa a la campanya pel sí, considero atacs bàsics: 1) l'ús que
molts governants fan de la seva autoritat com a informadors: un atac a
la ciutadania; 2) l'apel·lació a oposicions impressionants i la
demonització de qui defensa una posició diferent (espot PP): un atac al
rigor mínim; 3) la pretensió d'exaustivitat i de meravella (espot
PSOE): un atac a la importància que te el projecte; i 4) el
paternalisme (espot CIU) : un atac a la dignitat de la política
representativa i a la persona. Com a ciutadana sí que em trobo insegura.(...)"
7) No, visibilitat de mites constitucionals, i idees al servei d'un món diferent.
Propaganda pel referèndum
(6): dos llibres "(...) Heus aquí dos llibres per a la reflexió, per acabar de conèixer algunes
de les idees de fons i alguns dels grans tòpics d’aquesta
‘Constitució’. Amb l’ajut d’aquests llibres -i d’altres escrits i
materials-, podrem organitzar millor pel nostre compte el debat que els
partidaris del “Sí” també haurien d’haver provocat, però que no han
ajudat gens a fer. Les idees -sobretot unes idees diferents a les del
text constitucional- ens han de portar a construir una Europa
alternativa, democràtica, social, pacífica i ecològica, al servei d’un
món diferent."
8) Aquest és el poder europeu autònom que es proposa? I contra engany, covardia, i servitud. Contra el què ara anomeno malaltia del siiiisme. Propaganda pel referèndum
(7): reflexió final "(...) Aquest és el poder europeu autònom que es proposa? Sí, aquest: un poder
que és militarment depenent i que políticament pot ser pressionat,
intervingut, influït. Això és el que Europa proposa i el que els EUA accepten de bon grat. O és que algú creu que si Europa hagués preparat
un text realment fort i autònom, un text que hagués fet la competència
als EUA, aquests no haurien fet sentir la seva veu o la seva influència
per criticar-ho o evitar-ho? (...) Tenim tants i tants arguments per votar “No”! Avui us volia oferir
l’últim: aquesta ‘constitució’ és molt poc europea! Una llàstima. Una
desgràcia. Diguem “NO!”"
Necessitaria una
mesada. "(...) Jo he anat parant atenció a la campanya en els seus elements
d’explicació, suggeriments, argumentació; exposició de problemes,
preocupacions, inquietuds, projectes, alternatives, etc. Si la jornada
oficial vol permetre reflexionar les publicitats, necessitaria una
mesada.
Per altre banda, la meva reflexió em porta a explicar una situació
passada.(...)"
Després de 28 mesos, i esperant arribi la explicació sobre el què em demanà un company de blog, afegeixo:
Pot ser un xic pretensiós per part
meva. "(...) D’entrada, el què pretenia va estar ressaltar que, si jo –com
qualsevol que ho fa- puc enfrontar-me a bèsties que funcionen a preu
d’enganys, pors i servituds; com és que permetem que governs i decisors
polítics siguin tant enganyosos, covards, i servents?"
El què pretenia. "(...) Per altra banda, com em succeí en els altres comentaris, els feia
havent d’ancorar les idees i raonaments en experiències que em
permeteren una expressió mínima amb control i seguiment per part meva.(...)"
Em vaig trobar
que. "tot i (...) Va estar bàsicament una demanda d’honestedat, valentia, i abandó de
determinades servituds als polítics i comunicadors que munten aquestes
campanyes infames."
Ara pot ser no és greu explicar la
història. "(...) Bé, és més llarg; espero t’hagi servit d’alguna cosa. D’aquí també
naixia la meva reclamació inicial. Perquè vaig veure clar que aquesta
mena de coses passen perquè la nostra societat té moltes i moltes
mancances. Mancances que aquesta mena de polítics, informadors,
“campanyistes” etc. No fan més que allargar i agreujar. Salutacions."
Podria posar algun exemple més recent. I fins i tot més greu.
Més interessant és, però, observar les feinades i recursos que malmeten els antidemòcrates per a provar d'acabar amb bones converses i raonaments. I enraonaments. En el cas del referèndum per la constitució europea vaig trobar moltes proves d'aquestes pràctiques. Són, són realment insostenibles.
Tan sols, per acabar, un agraïment a Josep Maria Terricabras, un altre al company blocaire. I un altre al lector d'aquest bloc; als lectors a qui tinc a vegades por, por d'avorrir.
1) Fa uns dies escrivia sobre els "processos judicials" contra la llengua que esta fent el sr. Camps i cia al País Valencià. I acabava amb aquestes preguntes:
"De tota manera, el què més m'interessa ara respecte a aquestes actuacions són un parell de coses:
· 1.- El govern actua contra el poble que representa: És manca de
control del poder? aberració del nostre sistema polític de
representació? estupidització general? · 2.- I, si fa no fa: ens ho
mirem i, en lloc de prendre-ho com un fet a combatre (donat per fet que
no volem una societat d'esclaus i d'idiotes), ens entretenim discutint
si és que estem o no entenent bé com van les coses. O ens anem a
l'oculista a que ens faci noves ulleres cada dia. O al psiquiatra
estatal del Congreso a que es doni la dosi de anestèsic o tranquilitzadortranquilitzador que ens manqui."(llegir aquí)
Subratllo aquest punt de l'enteniment, per assenyalar un dels problemes que fa temps observo sobre aquest tema. Ho intento.
Sovint escolto la frase: "Jo, és que, és que, no ho entenc!!" Dita en lloc d'alguna cosa com ara: "Jo és que això ho trobo inacceptable", o alguna cosa similar.
Normalment no dic res si veig que provocaré -cosa més normal del que hauria pensat mai- alguna mena de cabreig incontrolable. Però segons què es toqui, sense cap mirament, no callo i responc alguna cosa com ara: "No ho entens; o no et sembla correcte, acceptable, bonic, bo, respectable, etc.?"
Em sembla que haig d'aclarir -per problema ambiental- que no es tracta d'una discussió sobre paraules. Sinó una discussió sobre quina mena de tractes tenim amb el nostre enteniment; i, concretament el maltracte que li donem en encarregar-li feines que no li són pròpies. A banda de l'efecte d'aturador, eufemisme, despiste, trampa verbal, retòrica d'acontentament, o coses encara pitjors, que acostuma a tenir la expressió: "Jo, és que això, no ho entenc!!"
Ahir em trobí amb un d'aquest casos que refereixo. En una variant que trobo molt curiosa:. Millor fer observació: a) Tenim la "Ley de Partidos"; els interessos en fer-la; complicitats, antecedents, conseqüents, usos i abusos. Alguna cosa recullo en:
b) Després tenim el què podem veure sobre les polítiques, tractes de poder, declaracions de polítics, consideracions de juristes i polítics més seriosos, el seny, la observació del que uns i altres fan, conseqüències, etc.
3) I ahir llegeixo alguna cosa sobre les reaccions dels partits polítics bascos en relació al "ha colat" del Fiscal General de l'Estado. I em trobo amb aquest problema que refereixo: El representants del PNB diuen que no ho entenen.
· vilaweb: "(...) Els partits bascos han reaccions amb indignació i sorpresa a les declaracions
fetes ahir pel fiscal general de l'estat, Cándido Conde-Pumpido, que va
dir que potser s'havia anat massa lluny prohibint les candidatures
electorals de l'esquerra abertzale. Batasuna ha qualificat
Conde-Pumpido de feixista, perquè ha vulnerat drets fonamentals;
Ezker-Batua n'ha demanat la dimissió; ANB, partit amb la majoria de
llistes impugnades, ha dit que no són paraules pròpies d'un fiscal; i
pel PNB, costen d'entendre.(...) El cap de llista d'Acció Nacionalista Basca (ANB) a la Junta d'Àlaba,
Aitor Bezares, ha mostrat sorpresa pel penediment del fiscal; i
l'acalde de Bilbao, el penebista Iñaki Azkuna, ha dit que no entén
Conde-Pumpido." (subratllo jo)
I jo dic: pobre enteniment!
Estic totalment d'acord (començant amb el govern basc en les seves declaracions institucionals dels darrers mesos) i al costat dels altres partits bascos, amb els qui consideren que estem en general davant unes pràctiques de vulneració de drets civils bàsics. I, respecte a l'actuació del Fiscal General de l'Estado, davant un cas clar de prevaricació. (4) Definició que ens ofereix la trappola: Prevaricació)
Sèrie de quatre o cinc entregues. Teníem l'entreguisme a "superioritats" de decisions que haurien de ser dels ciutadans (I). I la malaltia del siiiisme usada per fer por i foment de la mala educació (II).
Tercera: Ara podem afegir més foment: el de la estupidesa política, en varies formes. I em sembla encertat parlar-hi a partir d'algunes notes sobre el referèndum a la Constitució Europea que varem patir no fa gaire. Per explicar-me recullo el seguiment d'aquell referèndum que va fer Josep Maria Terricabras al seu bloc. Aquí la recomanació. I, per altra banda em va bé perquè allà vaig poder dir-hi la meva.
"(...) El que és democràticament inacceptable és que no s’expliqui què diu la
constitució i que simplement es demanin entusiasmes ridículs i vots
cecs. Volem o no volem que els ciutadans europeus siguin més crítics?
Quina Europa construirem si ens conformem amb ciutadans conformats,
desinformats, submisos?"
·Tan clarament
incomprensible "(...) Tinc moltes altres raons per a no acceptar aquesta constitució. Però
aquesta diferència em sembla important; perquè sabem de quines coses
estem parlant, i ho hem de tractar com el que és; quelcom que està a
les nostres mans."
2) La tria del pitjor, raons pèssimes. I propaganda de mala educació.
Propaganda pel referèndum
(1): Mariano Rajoy "(...) Perquè el que es vol és que la gent voti en una direcció determinada,
ni que sigui per raons pèssimes. Al capdavall, els que han fet l’espot
i els que el reciten tampoc no el deuen haver entès. O sí, i tampoc no
en fan cap cas?"
· Em
semblava que no en feia cas. "(...) i no entenc que considerem legítimes algunes maneres de moure a l’acció
política, sobretot si al costat diem que volem comportaments
democràticament madurs."
3) Els "Únics", demagògies. I Estat contra ciutadans. · Propaganda pel referèndum
(2): els drets dels treballadors "Sento per la televisió que Joan Coscubiela, de Comissions Obreres,
demana el “Sí” a la Constitució europea i fa un elogi del model social
europeu. Literalment diu que aquest és l’“únic camí possible per
continuar defensant els treballadors i treballadores”.(...)"
·Es
menysprea la institució ciutadà. "(...) Si vaig a l’article II-88, em pregunto: la vaga, dret d’empresaris i
treballadors, ¿S’accepta en el nivell de qüestionar el model econòmic
en què treballem? ¿Què digués aquí el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea?"
4) Engany a dojo. I misèria política. Propaganda pel referèndum
(3): els Estats i els ciutadans "(...) Resulta també molt fort que ZP digués durant l’acte que “la gran
notícia” d’aquesta Constitució és que amb ella “es passa de la unió
dels estats a la dels ciutadans” i que s’estableix “com a divisa la
diversitat” i el reconeixement de “les identitats i l’autogovern”.
Al·lucinant.(...)"
Del
desastre a la misèria. "(...) Com a ciutadana trobo que sí, que la situació és miserable, encara que
no veig la diferència entre monòleg i diàleg de sords en la relació
ciutadà-polític.(...)"
5) Pressió ministerial, foment de la ignorància. I, d'entrada, la presentació.
Montilla
també? "(...) I només faltaria que no fos així, perquè això voldria dir que vivim en
una societat segregada, potser fins i tot racista. Què té, doncs,
d’estrany que coincidim en el vot amb gent que no ens agrada gens? No
coincidiran també amb Aznar, Acebes, Zaplana i Berlusconi els que votin
que sí? I què? Deixaran de fer-ho per això?(...)
(...) Si Montilla, home tranquil, també va per aquests camins, em temo que
ens esperen unes setmanes plenes de debilitat intel·lectual i moral. No
m’estranyaria -tot i que no m’agradaria- que al final només votessin
quatre gats: a qui pot fer il·lusió una Constitució que sembla que
ningú no coneix? A qui li interessarà escoltar uns líders que usen uns
arguments tan galdosos? El perill més gran, doncs, és que aquest estil
sigui contagiós i que molts acabin no votant o votant a la babalà.
Llavors sí que s’hauria fet un servei pèssim a la democràcia."
D'entrada, la
presentació. "(...) Pel que fa a dos punts en que es parla d’obra feta i d’herència, el que
no puc és donar per cert que tot això és bo i mereix continuïtat. No
podem dir que tota obra feta i tota herència és acceptable. L’últim
punt de la presentació, que afirma la participació dels ciutadans, té
el problema que, com a valoració de la manera en que s’ha fet el
treball, em val més el criteri i les explicacions dels que ho valoren
com el que no deixa de ser un acord interestatal, i no una constitució."
La propaganda, les propagandes electorals fa un temps que no
me les escolto. Ni com a ciutadà ni com a elector. Bàsicament perquè no m’agrada
ni interessa que em tractin d’estúpida. I alhora perquè, al costat d’altres obviacions que he fet en els darrers
anys, és la única manera que he trobat de mantenir-me una mica informada.
Només les atenc per a valorar, i esperar, a veure quan de
debò podríem dir que estem a una democràcia “madura”, en diem (no m’agrada
aquests conceptes de “madur” o “immadur” en política, perquè acostumen a
recollir idees de “nosaltres som bons,
per tant tots els altres són dolents; o a la inversa. Tinc obligació moral de
governar perquè els altres tot ho fan malament. Som els ‘únics; etc.”; fal·làcia
política de lamentable èxit, filla del totalitarisme i de la estupidesa; i
paternalismes impresentables, entre altres aberracions de la pràctica política.)(Tampoc
m’agrada per simplista. Però no és això el que ara vull comentar).
Entre d’altres raons, no escolto les propagandes perquè veig
que alimenten la desinformació. Ens omplen de desinformacions (falsejament d’informació)
per mancances, per excessos, i per desdibuix; i no serveixen a un mínim diàleg
polític-ciutadà. Diàleg que és el que més
m’interessa de la política; i crec és bona manera d’establir una democràcia
seriosa.
Una democràcia en la que no ens empasséssim sense resposta
afirmacions com les de “camino recto”
y “aplicación de la ley como hace falta”
o coses d’aquest tipus que deia ahir el president del govern central; després,
i en relació a una llei de partits contra la democràcia i per la persecució política
de d’independentisme o qualsevol nacionalisme que no sigui l’espanyol o el d’estats
que no tenen més nassos que reconèixer.
Ni tampoc no ens quedéssim ben calladets o acallats, o
encallats, davant l’alimentació de suficients a que ens hem acostumat en el
tenebrós període de la transició i constitució espanyoles. O l’actual període
que han anomenat alguns “aprofundiment en
la democràcia”; cosa que encara sona pitjor; i diria que pitjor encara més
que sonar.
Una altra raó per deixar de costat aquests missatges és que
deixen en desavantatge als polítics que, més enllà d’oferir caramelets de
campanya eterna, treballen de debò per a fer política de la que es pugui
parlar, i que es pugui mostrar tal com és; de forma transparent; amb idees,
projectes, arguments, raons, decisions i aplicacions a la societat, encerts, errors, etc.; sense
secrets de sumaris, enganys mediàtics, o esperes històriques de cinquanta anys,
per exemple. I sense l’acceptació general de la corrupció i abús de poder com a
pràctiques normals.
En aquestes eleccions he afegit a aquest paquet les notícies
en campanya.
Aquest afegitó, per una banda n’és resultat de cansament
acumulat pel que alguns he vist anomenen “campanya perpètua”; model importat
dels EUA. I que jo anomeno campanya eterna. Per l’altre és una postura de
solidaritat amb els periodistes i analistes polítics rigorosos; que ho tenen
molt difícil per a arribar-nos contra tant de poderios i poders contra una informació de qualitat. Entre els darrers atacs
de cinisme gros assenyalo algunes de les declaracions i silencis en el recent homenatge al gran periodista Huertas
Claveria; i les bestieses que aquestes recullen sobre la necessitat de
capacitat crítica. O la barra amb que gosen anomenar "debat" a qualsevol cosa, com al de canal 9 al País Valencià entre alguns dels candidats a la representació política.
Quedi com una demanda ciutadana contra l’ús il·legítim que
alguns representants polítics i poders fàctics en fan de la informació. I com
una exigència de qualitat d’aquesta en el que anomenem (amb confusions i
confusionismes) la societat de la informació, la comunicació i el coneixement.
Sèrie a quatre o cinc entregues. Segona: Construcció europea. Mancances en l'acompliment de compromisos i en el millorament democràtic. I l'intent de fer col·lar un tractat de negocis interestatals com si d'una constitució de ciutadans es tractés. Misèria política.
1) Al costat del que escrivia ahir sobre delegacions interessades de competències i incompetències, em sembla bo recordar detalls d'això que anomenem "construcció europea". Sobre
fets ben recents del funcionament d'aquesta Unió, em xoca que ens
empassem, si és el cas, que França hagi estat castigada (diuen) pel seu "no" a
la "Constitució europea". He vist que hi ha qui sosté que alguna cosa
com això explicaria que en les darreres eleccions presidencials a
França hagi triomfat el model Sarkozy.
Em sembla greu per
diverses raons. Entre elles l'acceptació de la categoria de càstig per
una opció clarament legítima (com ho és dir que no es vol aquella constitució). I també
per les confusions socials que pot provocar el barreig entre les diferents
raons de no voler aquella "constitució" (tractat de negocis
interestatals, li dic jo). I, la igualació, d'entre les que es varen
presentar, entre les que són raonades i les que són cegues.
Per context, suposo que el càstig es centraria més aviat en qüestions
de model econòmic i de política social. Perquè la postura dels qui no la
volien per a aturar la entrada de Turquia al grup, crec no hauria
estat castigada. Ja que, si no ho he entès malament, Sarkozy defensa que no
entri aquest país a la Unió Europea.
En aquest punt jo penso que cal reforçar les exigències
democràtiques als països membres. Però em sembla que les raons de Sarkozy van més per una línia d'exclusió social. Aquestes no les accepto.
Estaríem en tot un
altre tema, i la cosa es complica perquè d'entrada -i per mínima
coherència- el què hauríem de fer és fer fora de la unió a alguns
països que clarament treballen contra la democràcia i altres exigències
de compromisos de la UE. Vull dir que s'em fa estrany negar la entrada a un país perquè no és seriosament democràtic, i alhora permetre que països que es diuen democràticament madurs facin pràctiques polítiques i socials censurables en el mateix sentit, i que ens les disfressem de no sé el què.
2) Sobre fets més antics, faig recordatori d'algun moment d'aquesta constitució nova. Un sobre les absurdes i preocupants reaccions al "no": · El “No” a França
DILLUNS, 30 DE MAIG DEL 2005 "(...)A la televisió francesa també han dit i repetit que la “constitució” no
es renegociarà. I això deu voler dir que aquest text era -com ens
temíem- un ultimàtum: “la constitució o la marginació”. Evidentment, no
serà així, senzillament perquè tots els europeus que estem a favor del
“no”, no acceptarem de ser marginats.(...)"
3) I una mica més, m'hi apropo a partir d'un comentari que fiu al bloc de Josep Maria Terricabras sobre la primera vegada que sentí a parlar d'aquesta construcció. I recomano:
· La Directiva
Bolkestein "(...) Per això, la protecció de les garanties laborals i de l’estat del
benestar s’han convertit en una de les reivindicacions més importants
en les societats de capitalisme avançat. Per això també, els principis
de política laboral i econòmica anunciats en la nova “Constitució
Europea” ens han deixat a molts summament preocupats pel futur de tots,
molt particularment pel futur dels més desafavorits, encara que
-incomprensiblement, des del meu punt de vista- els sindicats europeus
més importants hagin recolzat l’aprovació del text. (...)"
· Es tracta de comoditat? El
primer cop que vaig sentir parlar del projecte d’unió europea feia un
viatge en tren amb uns amics. Teníem uns setze anys i varem parlar de
moltes coses. Però no m’interessa com a curiositat; només vull
recordar-ho per un detall en concret: la imatge d’un tren que s’escapa.
Per a explicar una de les meves conclusions vaig dir que jo, en el que
pogués decidir, no pujaria a un tren que necessàriament deixa a altres
sense possibilitat de fer-ho. Tenia prou amb una raó: si és un projecte
amb persones excloses no vull alimentar-lo. Uns anys després vaig
lamentar el veure que la imatge del tren no era una imaginació
d’adolescent, sinó quelcom que acompanyava el projecte, que s’anava
explicitant. I em sembla que encara és vigent. El que veig en aquest
tema és que hi ha un garbuix en que conviuen una simplificació de les
relacions econòmiques i en aquest cas les laborals, confusió entre
consum i compra, irresponsabilitat pel que fa a alternatives i a
conseqüències, idees sobre mereixements originaris. Crec que tenim
molta feina. Als 80 la imatge que em vaig fer duia a via morta. Ara la
via m’importa molt poc; el que em preocupa és que acceptem coses
estranyes com la necessitat de sacrificar vides. I em pregunto: ¿no
estaria millor sacrificar favors?
Enviat per: smartinez - 03/05/2005 14:58:45
Sèrie a quatre o cinc entregues. Primera: Entreguisme a "superioritats"; tirar trastos fora i abandonament de competències per a fer negoci políticoeconòmic. Mal negoci en aquest cas, ho mirem com ho mirem. I fàcil de veure si atenem a uns mínims de responsabilitat, i a les tendències a altres països de generar la energia en proximitat. A banda de la clara necessitat de minvar les estupideses energètiques en que ens hem ben mal educat.
També podríem dir-ne: "Fomento" de les infraestructures a instàncies europees. I, ja posada a observar el què es veu clarament que són mancances de sostenibilitat, podria afegir la idea d'abocador llunyà, si m'hi fixo també i alhora en un inici o mínims de sostenibilitat democràtica. Ho provaré.
La cosa comença amb una notícia que rebia fa uns dies que explicava -molt poquet, sense detalls- que Aznar aniria a fer de polític a instàncies europees. Per a mi era un nou cas d'exalgunacosa que, després d'haver fet mal al seu país, es col·loca a l'administració europea com si les nostres democràcies li tinguessin algun deute que cobrir. Un cas clar d'insostenibilitat de la democràcia.
Em sembla greu per moltes raons. Però no cal mirar gaire. Segons penso és suficient amb la preocupació que em genera pel que fa al valor, paper, i servei que en donem a Europa com a organització supraestatal o supranacional. I en aquest paquet de problemes, també amb conseqüències i efectes de manca de valor polític (seriós, clar), crec hem de situar altres institucions que haurien de vetllar i servir de control contra abusos de poders interns que anem veient i dels que sembla estiguem condemnats a patir el contagi de des-valor precisament a qui hem donat la capacitat de fer-ne control.
Aquí, les rendes de mala educació general, generalitzada, i ben FOMENTADA, no fan més que posar entrebancs. Però no ho veig com a raó ni explicació de res. Simplement diria que, i ja que es veu, no ens estem contemplat-ho amb ulls de servents de mites, deus, papes, gurus, salvacionistes, "què hi vols fer!", o coses d'aquesta mena. Sinó que fem una plantada efectiva i, en lloc de foment, fem un efectiu sanejament.
Lligo aquesta idea amb la notícia de fa uns mesos: del govern espanyol envien (envien! o dit d'una altra manera el govern central demana la formació d'una comissió europea; em sembla que ens varen explicar) a instàncies europees les decisions sobre el futur de la línia de molt alta tensió: La MAT i les relacions amb el nostre territori.
Ho van fer, a parer meu, per mirar d'enganyar amb idees de poders "superiors", per a no tenir implicacions electorals (a l'Estado espanyol? Aquí?), per despistar, i segurament per altres raons (inpresentables, sospito) que no puc contemplar.
En relació a la mobilització contra aquest projecte, vaig saber fa poc que tenen una pàgina de referència, i allà signí ràpidament el manifest que presenten; per moltes raons. Només comento que fan pena els arguments que he pogut trobar-me dels qui defensen les diferents necessitats (!!) d'aquesta infrastructura. Els considero tant impressentables que no cal ni rumiar gaire per a recolzar la campanya contra aquesta línia de molt alta tensió.
Ara rebo nova notícia sobre aquesta pàgina; i en la resposta recullo algun altre detall: "Vaig signar fa uns dies. I espero que la campanya pugui servir per fer ben visibles els arguments; especialment l'impresentable dels tipus d'arguments de les diferents administracions. I també les cegueses i encegaments davant el que fins i tot com a observadora poc informada veig com una estratègia de vendre un sistema, model, i pràctiques, obsolets; a qui es deixi enganyar, clar!!!!
També m'agradaria que no s'en surtin amb la jugada d'haver enviat "responsabilitat de decisió" espanyola, i gestió o el que ara estigui en joc, a Europa. Jo diria que ho han fet per no "quedar malament" de cara a l'electorat. O també ho podríem dir així: per no embrutir-se les mans i confondre el personal. No em sembla una bona utilització del què en diem instàncies europees.
Gràcies"
Es pot entrar en més detalls. I fer una ullada amb més eines a diferents declaracions; i qui ho pugui fer i sapigueu dels "negocis amb abús de poders" (mafiosos? Hauríem de dir?) aquí implicats, anar més enllà de les declaracions, i moviments d'alguns caps d'estat o països del món. I seria menester abandonar ja d'un cop la fàcil demagògia de "a tothom li agrada encendre l'interruptor i que hi hagi llum", i tractar aquest tema de forma rigorosa en la informació general. Sense oblidar a les notícies els factors bruts que hi estan implicats; en tots els sentits.
Només fa quinze anys que visc a Amer. De manera que no s'em fa estrany no saber qui és molta gent només pel nom; de la mateixa manera que conec i parlo amb molta gent de la que no conec el nom.
De tota manera, ni que volgués, podria situar a cap dels candidats que presenta el PP al meu poble; hauria de viatjar a Castelló o a Mallorca!:
El PP admet que fa llistes municipals
amb candidats que no són del poble
Presenta
una trentena de militants de Castelló i de Mallorca a municipis de les comarques
gironines
A Amer (Selva), cap de les onze persones que formen part
de la llista estan censades al municipi i l'única vinculació que l'alcaldable té
amb el poble és que hi ha estiuejat alguna vegada, expliquen a
l'Ajuntament.
És un tema molt interessant el de les aberracions en les classificacions, anàlisi, diagnòstic, qualificacions, i conversites de cafeteria rància, i/o altres aspectes de malalties mentals en les nostres "societats desenvolupades".
Començant per les acusacions d'"hiperactivitat" a determinats nens que s'inventaren els americans no sé si als anys 40s, 50s -ara no ho recordo-; i amb un bon reguitzell de, jo considero, bestieses teòriques i polítiques barrejades en un garbuix mental que, malaltia no, però greu problema pels exclosos del "desenvolupament" sí. Així com per a la psicologia com a saber i marc d'observació, i pels llenguatges.
Pot ser per això havia entès en una primera mirada que la notícia deia que el delegat del govern espanyol a Catalunya estava malalt. AyAy! No! que se trata del delegado de la Generalidad a Madrid.
Bé; torno a començar. La notícia diu que el delegat de la Generalitat a Madrid, el socialista Raimon Martínez Fraile, diu que: "(...) 'una persona que diu aquestes coses és que està una mica malalta'.
Segons Fraile, les paraules de Maragall sobre l'estatut només es poden
entendre si qui les diu es troba en una situació 'no gaire adequada
físicament i psicològica'.(...)"
Per un altre moment he pensat que es referia a Maragall actual Conseller d'Educació, i a les afirmacions sobre la "voluntarietat del necessari". Ho deixo per ara.
Vaig a fer una petit passejada. I després a recollir només alguns dels moments estel·lars de tramitació de l'Estatut. I recomano a aquest delegat que miri alguns reculls de premsa d'aquells afers sobre els que parlem.
Només afegiria -per si no queda pales en aquests documents- que a mi em costa creure que Pasqual Maragall, així com ell i altres polítics, no en fossin més -totalment- conscients de detalls i afirmacions que ara fa l'expresident. Vull dir que em costa creure que aleshores no ens mentissin més descaradament. Però això no és qüestió de malaltia en el sentit que està parlant. Si us plau, alguns psicòlegs crítics i respectuosos amb l'ésser humà; feu que no puguin agafar cos aquestes afirmacions de polítics només interessats per, jo no sabria què dir.
I recull una idea bàsica: "Quan un hom no es respecta a si mateix és impossible que respecte altri"
Li agraeixo per varies raons; n'assenyalo dues. La primera és que m'ajuda a no sentir-me estúpida, i allò que alguns en diuen "massa" afecta, per no haver estat capaç de fer uns treballs (un "monòleg", i uns dibuixos) que tenia en marxa relacionats amb aquests documents robats i el seu retorn. La segona raó és que recupero una proposta que fui fa poc a : Comisió de la dignitat (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/37388). Proposta sobre la que, a banda de continuar veient algun aspecte
complicat -com pot ser la despesa-; crec que fóra molt efectiva.
I, com li comento:
Fa poc proposava que anéssim a aquesta ciutat a fer una gran
manifestació de recolzament ciutadà a la Comissió de la Dignitat. Gent
a la qui hem d'agrair que de moment s'hagi salvat alguna cosa, i que
molts tinguéssim bona informació sobre aquesta qüestió. Segueix
semblant-me bona pensada. I en un sentit fort per la pressió política
que representaria. No sé si la gent d'aquesta ciutat valora el
patrimoni, o la humanitat. No sabem si ha hagut oposició ciutadana a
aquesta clara vulneració de lleis i compromisos. En qualsevol cas,
una de les raons que em movia a anar a aquella ciutat a fer
manifestació massiva de catalans a la seva Plaça Major, era el tema de
la pedagogia democràtica. Pensava en una representació que informés del
què va passar i succeeix ara respecte als nostres documents; donant
importància cabdal al capteniment autoritari i inacceptable de
determinats polítics. Entre ells el seu propi alcalde. Podríem
afegir una denúncia pública del que han fet amb aquest edifici.
Construcció que jo no sé si conservaria o no per la seva història. Però
poca importància té aquesta idea al costat d'un patrimoni de la
humanitat. La història que la pàgina explica, té; pot ser en dirien: "prestigio y rancio abolengo" http://www.helcom.es/granhotel/hist.htm
Que he trobat aquest matí a El Punt, comarques gironines. Recullo només dues frases:
«No te'n vagis. Si em deixes aquí sol, trairàs la llei sagrada del desert. A partir de tu, ningú més creurà en el proïsme» (...)
I contestar al parlamentari únicament amb aquestes paraules: «Núria. Núria Pòrtulas» I també trobo significativa la notícia del suport creixent a l'alliberament de Núria Pòrtulas, a primera plana.«Les mostres de suport enforteixen la Núria»
06.05.2007 Enfortiment que, és d'esperar contagiï l'alliberament del ciutadà submís; de les altres persones encausades també de manera improcedent; i de la estupidesa política que estem patint respecte a aquests casos de clara infàmia. I, més en general, estaria bé que aprofitéssim per a fer contagi d'alliberament de les nostres relacions polítiques respecte a aquests i d'altres abusos d'un estat, legislació, encausaments, i formes e govern inacceptables.
No crec que la responsabilitat per no plantar cara contra abusos policials, legals, judicials en el cas de la Núria Pòrtulas, així com en l'escamot Dixan, o les tortures a independentistes, o l'atac a l'Èric Bertran, etc.; sigui exclusiva dels responsables de la nostra seguretat. Crec que aquí cal sumar a qualsevol partit que ens representa a les institucions, qualsevol ciutadà que no estigui idiota o molt despistat i "entretingut", qualsevol entitat amb veu a la societat; i el govern; així com el nostre president en tant que representat de la Generalitat de Catalunya.
Això no vol dir que no trobi especialment trist els seguidismes (cercant irresponsabilitats?) i les declaracions d'ICV; el partit que actualment n'és responsable de la Conselleria d'Interior. Les primeres declaracions, les segones, les terceres, i així fins que no hi hagi algun canvi.
D'aquestes, trobo especialment greus -i tampoc tenen la exclusiva- les que relacionen temes a tractar, claredat, decisió, acció política, etc., i processos electorals. Aquí voldria destacar que em sembla que hi ha massa polítics preocupats per mirar de no haver d'enfrontar-se a ciutadans informats; ben informats en qüestions bàsiques com, en aquest cas, ho és, la postura davant submissions, lleis i procediments que conculquen drets i llibertats civils.
I, com penso que és evident que una sola situació d'abús dels que parlem és suficient; i que la seva solució seriosa també garantiria -espero- la fi d'aquestes negligències, així com el contagi a altres casos pendents; podriem prendre el de la detenció i posada a mans de l'Audiència (en diuen els responsables d'Interior) de la Núria Pòrtulas, i altres abusos policials i d'estratègia (d'Interior?) que anem observant i patint en relació a aquest cas, com a marca de per on van aquests problemes. Molt malament, dic jo.
Un petit parèntesi, tema d'urgent comentari abans d'acabar amb aquella votació (referèndum estrany) sobre la Constitució europea.
1) Fa uns dies escrivia sobre els "processos judicials" contra la llengua que esta fent el sr. Camps i cia al País Valencià. I acabava amb aquestes preguntes: 
Sèrie a quatre o cinc entregues.
En Josep Blesa Morante, a: )
)
