Llegia al matí detalls sobre una presentació que m'interessava, i que m'ha fet pensar en una petita conversa a un cafè fa uns dies. En un moment donat li vaig dir a l'interlocutor que li podia donar referències on es podria informar.
Ara li afegiria un parell més de lectures:
· El «Protocol d’Istanbul. Manual per a la investigació i la documentació de la tortura», i altres detalls que assenyala avui Josep Maria Terricabras:
"(...) Divendres passat es va presentar a l’Ateneu Barcelonès -amb la sala
Verdaguer plena, unes 80 persones- el llibre «Protocol d’Istanbul.
Manual per a la investigació i la documentació de la tortura». (...) Espanya, però, és un dels estats que repetidament surt en els informes
internacionals de denúncia contra les tortures. Recordem que l’estat va
ser condemnat, en una sentència històrica, el 2 de novembre del 2004,
pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que va donar la raó als
disset independentistes catalans que havien estat empresonats en
l’anomenada «operació Garzón» del 1992 i que havien denunciat
repetidament haver estat víctimes de tortures, sense que ni Garzón ni
cap altra instància judicial espanyola els fes cap cas. (...)"
Fa unes dues setmanes ..... - Sabeu que m'ha passat avui a un cafè?
- He parat a un lloc de camí de casa, mentre pagava a la barra uns parlaven de futbol, i tal, i això, allò, i un em pregunta que què en penso de com va el futbol.
Un grup d'internautes es proposa un repte singular:
Aconseguir que un vídeo sobre el cas d'Èric Bertran sigui el número 1 en
comentaris a Youtube
"(...)Actualment, el vídeo se situa en el desè lloc del rànquing general de comentaris, amb una xifra propera als 140.000, mentre que el número 1 en té uns 330.000. (...) Eric Bertrán va ser detingut per la Guàrdia Civil, en una espectacular actuació policial, sota l'acusació de terrorisme després d'enviar correus electrònics a diverses empreses exigint-los l'etiquetatge en català dels seus productes. Al setembre del 2007 una campanya va aconseguir situar la primera part de la versió subtitulada en anglès del reportatge Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigit per Xevi Mató, com un dels més vistos. Ara, un renovat Exèrcit del Fènix convida tothom a veure novament el vídeo i incloure comentaris. (...)" (llegir)
De quines maneres veiem es fan abusos sobre els drets?
Veig que es fa abús de dues menes: 1) en no garantir, o negar, conculcar, amagar, etc.,
2) i també es fa abús per la invenció de drets per fer mal. Com ara ho són el "derecho de conquista", el, també clàssic "drets de cuixa", o el "dret a enganyar la gent" que canten alguns representants polítics, socials, o religiosos ("Dret d'engany".).
A Espanya també ronda un altre d'aquests tipus, amanit amb una perversió sobre la realitat que a banda de pena fa feredat.
És el que anomenava fa una mesos "derecho de portazo" (Contra "El derecho de portazo". Salut lehendakari!), amanit amb la poca vergonya de voler-lo vendre com a un xoc contra un mur, i la estupidesa de voler fer creure que és el mateix un mur construït que un mur real (complexes de semideus, en dic a vegades).
Alguna idea sobre aquest detall la desfilava l'octubre i novembre passats de la ma del treball d'en Víctor Alexandre. Penso que cal tenir-ho present, i cap aquí ho porto.
Organitza: Solidaritat Antirepressiva de Terrassa Data: Dissabte, 10 de maig Hora: 18h. Lloc: Plaça Universitat (Barcelona)
Davant les declaracions de Montserrat Tura, Consellera de Justícia,
sobre la possibilitat que en Franki surti de la presó en règim de
tercer grau, seguim reivindicant la seva llibertat, i ens reafirmem en
la injustícia de la sentència.
Per
això cridem tothom que se senti compromès amb la lluita per les
llibertats a participar a la manifestació del proper dissabte, 10 de
maig a les 18h a la plaça Universitat de Barcelona.
Des d’Alerta Solidària,
organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, fem una
crida a l’Esquerra Independentista i a la resta del poble català a
mobilitzar-se davant l’empresonament del company Francesc Argemí el
passat dilluns 28 d’abril.
Les preguntes que planteja en Vicent Partal
són pertinents, obligades, i cada estona que passa més urgents.
"(...) Hi ha hagut altres casos semblants que en tenir un protagonista menys
conegut no han arribat al gran públic? Han pres mesures els mossos per
a que no torne a haver-hi un error informàtic tan greu? Ha expressat
vergonya la jutgessa per la seua arrogància?
(...) Ningú no ha mogut ni una cella. Com si fora normal que un ciutadà
qualsevol pogués passar un cap de setmana detingut perquè, sembla, que
un mosso es va equivocar picant en una tecla. ¿Ningú, en el departament
d'interior o en el de justícia, no ha pensat que la seua dignitat
personal, la del funcionari o el polític, no podia resistir el dany
infringit a aquell ciutadà? Ningú no ha pensat a dimitir com una manera
de demostrar-nos als altres que els importem? Realment fan por...
"
Aquestes notícies em varen dur de ple a un moment del matí a la estació de Sants quan sortíem del tren Jaume I des
d'Alacant. Concretament al "Circulen" que em varen dedicar dues persones de seguretat.
M'arriba informació de l'equip que està treballant per a dur a l'expresident espanyol als tribunals. Endevant, i agraïment ciutadà!!
Estimad@s compa?er@s,
os recordamos que el proximo sábado 19 de abril se celebrara una nueva Asamblea de la Plataforma "Juicio a Aznar". Os animamos a asistir para seguir avanzando en los trabajos de la Plataforma y para empezar a preparar las movilizaciones que, como anunciamos en su dia, empezarian a partir de mayo.
Necesitamos de vuestra presencia en la Asamblea.
Lugar: Paseo 15 de Mayo, 19 Marqués de Vadillo - Madrid Fecha: sabado 19 de abril Hora: 11:00h
I, com li deia aquest dia en tenir notícia: Tens raó que ens convé esmolar, i afinar i no afluixar, afegeixo.
Un poema contra la opressió Xinesa. Un poema contra la opressió.
Ara em trobo que a la pàgina on es pot veure el viatge de "Juny", i llegir-lo, escoltar-lo; quan hauria d'arribar a la traducció al català em demana identificació, i no trobo on hauria de fer inscripció.
Mai de la vida aconseguiré esquivar el “juny”. Juny: se m’hi va morir el cor i se m’hi va morir el poema, també l’estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell i revela l’abast veritable de la ferida. Juny: el peix se’n va del mar de sang, neda cap a una altre lloc on hivernar. Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d’arribar a mans dels morts.
El dret de propietat va néixer com el dret a disposar i ser-ne propietari del propi cos, i en resposta a l'esclavatge i usos de propietat del cos per altres persones a un hom.
Més enllà del xocant que trobo com ha anat situant-se aquest dret fonamental en la modernitat, considero greu que després de tantes tradicions velles i actuals de dominació contra la dona, de la nostra utilització com a estris per a parir i altres usos, de mancances en altres drets i llibertats personals, es qüestioni el dret de propietat del propi cos, i que hi hagi qui ho vulgui fer en nom de la moral (i em sembla que li posen majúscules).
Trobareu detalls sobre la situació al vídeo: L'avortament, un dret fràgil
El
debat sobre el dret de l'avortament torna a ser obert d'uns mesos ençà.
La llei actual, aprovada l'any 1985, deixa a mans dels metges
l'autorització de la majoria d'avortaments. Els metges, però, se senten
desprotegits per la llei.
06/02/2008
9 min 07 seg
M'esperança, com a dona i com a ciutadana preocupada per les regresions en que ens trobem dia sí dia també, que a Les Illes: "(...) Davant la intolerable decisió de la Junta Electoral de Balears, de
prohibir els actes del 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora, amb
l’argument de la coincidència amb el dia de reflexió, de les eleccions
generals de diumenge, la Plataforma Per la Igualtat va decidir ahir,
per unanimitat, el convocar una concentració per demà. dia 8 de març, a
les 12 hores, a la Plaça Espanya de Palma.
(...)"
És d'agrair que no obeeixin la prohibició de la Junta Electoral.
A més de l'interès per saber com van les coses allà, o si Espanya s'hi ha vist ben retratada, o si hi ha fermesa o no en els compromisos de l'ONU i la UE, porto cap a aquí un apunt de l'agost. On hi trobareu uns articles molt interessants aleshores, i crec que molt aclaridors ara.
Un detall, ara que s'apropen "eleccions":
"(...) 3) Una presentació interessant de Mercè Sala:
La ferroviària engabiada
02.08.2007
| MANUEL CUYÀS De
la que en vull ressaltar un detall, quan fa referència al que anomena:
"polítics patrimonialistes". (I jo torno a apel·lar a la
responsabilitat de tots)
Important, és el què vull ressaltar,
atendre a aquells personatges que confonen la representació política
amb ser uns "elegits" (genial! I subratllo jo):
"(...) Diu: «El més singular, des del punt de vista de la
gestió, va ser la liquidació de la Corporació Metropolitana de
Barcelona.» I la Mercè Sala que no vol taladrar però que tampoc
es talla ni un pèl, afegeix: «Els polítics que van decidir liquidar-la
pertanyen al grup dels patrimonialistes, són els que creuen que són
'elegits' des del punt de vista bíblic i no des de la representació.»(...)"
Silenci, es tortura, títol d'un documental que haig de veure, segur. I també és aquesta una frase impressionant. I clara. I no vol dir que ens callem. Entendre-ho com a una invitació a callar denota cinisme inacceptable, submissió i suïcidi intel·lectual (a parer meu), pèrdua de consciència (o robatori, els dos casos també problema greu), o coses d'aquesta mena.
Així: "Silenci, es tortura", o una altra manera de dir que no hem de callar i que la tortura, amenaça, persecució política, dominació, opressió, i coses d'aquesta mena, són silenciades, i la seva coneixença (?), denúncia, o publicitat, assassinades. I el silenciament no és el mateix que les bondats i necessitats que acompanyen el silenci; és una altra cosa, no ho confonguem. Tortures, físiques, polítiques, psicològiques, que n'estem tips de veure practicades des d'institucions públiques, des de governs que menteixen d'ofici, en diuen. Ens tracten d'imbècils, diria, i disculpeu el simplisme, és que no m'hi vull embolicar ara per aquí.
Pensem en l'assassinat de periodistes. I en que necessitem la nostra veu, com deia, i en que necessitem records.
Aquí en porto un, de la mà d'en David Figueres, que a: Una tardor resplendent per a l'Anna Politkòvskaia, escriu: "(...) A l’Anna Politkòvskaia la van assassinar disparant-li
dos trets a cremadent davant mateix de casa seva. Tenia quaranta-vuit anys. (...)".
Anna Politkóvskaia, a qui varen assassinar, i tots els previs, i previs, implicacions, conseqüències. En contrast la seva força, honestedat, rigor, bon treball. Gràcies. Ella no les pot rebre, la varen matar i no hi és.
Sembla que oblidem aquestes coses quan callem i no enfrontem aquests estats, i oficialitats, i salvaguardes que s'aguanten en amb sang, armes, i abusos a tort i a dret.
A en David Figueres, a qui felicito alhora pel Premi de periodisme Salvador Reynaldos, sí que li envio des d'aquest lloc. A Politkóvskaia, i els perseguits, torturats, amenaçats, i a amics, propers sovint utilitzats com a xantatge i més amenaces, un record. Que sembla poc, però ens val molt, segur.
En diem "eleccions", i "democràtiques". Amb un sentit molt estúpid -a parer meu- del que considerem elecció i democràcia. També amb bones dosis de desinformació i calúmnies, abusos de poder, o intrigues i altres bestieses contra les que treball un bon periodista s'encara. I n'hi hauria d'haver ben bé prou amb dir-ne: periodista.
Expliquen les notícies queel candidat de Vladímir Putin arrassa. Sí, en podríem dir, d'aquestes, i també de les que es preparen a Espanya com a un altre exemple i cas: eleccions arrasadores. Tot i que em sembla que queda suau aquesta expressió.
Ho feien amb la projecció i col.loqui documental: “SILENCI: aquí es tortura.”
Documental que es va estrenar al juny de 2007:
"(...) L’objectiu
de les tres reporteres catalanes és que “Silenci: aquí es tortura”
recorri el màxim d’espais possible, perquè fora dels moviments socials
es prengui consciència que al 2007, a l’estat espanyol, encara es
tortura. I a més, s’intenta silenciar. (...)"
Jornades sobre la manipulació dels mitjans de comunicació
St. Hilari Sacalm (Les Guilleries)
· Dissabte 01 de Març a les 18 h Sala Noble
Xerrada sobre:
Mitjans de comunicació i manipulació. Macrosumari 18/98.
A càrrec de David Fernàndez (grup de treball 18/98 i periodista)
· A les 22h al Teatre Catalunya: (S’obren portes a les 21:30 h)
CONCERT:
ANJE
DUHALDE (Cantautor Euskal Herria)
FELIU VENTURA (Cantautor País Valencià)
(8 eurus)
PUNTS DE VENDA: ST. HILARI: C.P. EL TRABUC, BAR LA GRANJA, CASA DE
CULTURA;ST.CELONI: C.P.I.QUICO SABATÉ GIRONA: C.I.EL FORN, C.S.LA
MÀQUIA, PARTISANO;BARCELONA: EUSKAL ETXEA ;VIC: 1714; STA.COLOMA: BAR
ESPORT GRANOLLERS: ANÒNIMS; ARBÚCIES: A L’ARBOÇ. I ABANS DEL CONCERT A
GUIXETA. AFORAMENT 400 PERSONES.
De quines maneres veiem es fan abusos sobre els drets?
Sweden 
