(...) Aquesta continuïtat de transmissió està amenaçada i sentenciada per una
justícia poc moderna i clarament parcial en els contenciosos d’Espanya
contra els catalans. Actualment pesa sobre ACPV una amenaça en forma de
multa que, en realitat, pretén prendre de les mans de l’entitat el
Centre de Cultura Contemporània Octubre que és la seu d’activitats
clarament desacomplexades a València, i també seu d’entitats amb
vocació nacional.
La multa s’ha de pagar per evitar perdre una joia com
l’Octubre al centre de València. Per tant, demostrem la força dels
Països Catalans aportant alguns diners que ajudin a fer front a la
multa i reforçant la capacitat d’Acció Cultural per la defensa de la
cultura i la llengua de tots.
Trobareu informació a la web de la campanya d’ACPV on
s’informa de com adquirir la litografia especialment lliurada per
Antoni Tàpies per a aquesta ocasió.
Telèfon de campanya 963918386
Número de compte La Caixa 2100-0700-17-0200599135
IMPORTANT: Especifiqueu en l'ingrès nom i cognom, i per tal de
rebre la reproducció de l'obra de Tàpies cal que telefoneu (de 9h a 14h
i de 15h a 18.30h de dilluns a divendres) al número de campanya teniu a
sobre.
Semblaria que és acostumament, lamentable acostumament en gran mesura. Pot ser també engany, i fins i tot podem cercar-hi fonaments ben teòrics tot alhora. De tota manera em crida i em fa cridar les facilitats amb que acceptem atacs manifestos a una llengua. Ho fem fent veure una pila de fantasmes i diria que per desvaloració de la humanitat, en un atac a la humanitat, i cometent un crim contra la humanitat. I amb l'actitud irresponsable de fer-nos els cecs davant el que sabem, veiem, preveiem i patim de conseqüències d'un atac a una llengua.
Hem pogut conèixer aquests dies un cas trist, molt dolorós per la situació, i agreujat amb la idea de represàlies i corporativismes infames associada. Ens l'explicà en Pere Vilarrasa al seu bloc. A qui repeteixo aquí agraïment per explicar-nos-ho.
Alguns dels implícits, implicacions, previs, estupidesa, i "polítiques" necessàries per a una aberració com aquesta crec que queden recollits en aquest detall:
Pepa, una infermera de la Vall d'Hebrón "(...) ... La infermera cridant i de mala manera ens va
dir que ni parlar-ne, que què ens havíem cregut, que era el nen que
tenia l'obligació de saber castellà, que aquell era un hospital
"nacional".(...)"
I mentre aquesta senyora salva i recull els fruits de dictadors, regnants, tirans i altres personatges, suportem (com ens ho fem?) personatges polítics com Rajoy i cia que fan el mateix des de la representació política i institucions que hem de recuperar per la democràcia. Crec que en permetre atacs més que evidents des del parlament i representació polítiques (espanyol i català) en n'hem muntat una que hauria de ser la darrera peli que ens empassïm. I que el cas de la Pepa hauria de ser bo per a aconseguir que cada cop sigui més difícil, i aviat inacceptat, per a que cap família es torni a trobar en una situació com aquella.
Què podem fer? Jo diria que un cop vist que s'ha acabat cert poder de les històriques criminalitzacions que s'han anat muntant contra el poble català, no ens permetrem (espero) que ara aconsegueixin un nou èxit en aquestes provatures que estan fent per a criminalitzar la nostra llengua, ni qualsevol llengua. I que contra aquests fantasmes que permeten que la Pepa faci aquestes passejades i provoqui el terror d'aquells moments i posteriors, no fem veure que no ho veiem, o que és "normal o natural".
Prou! Diria. Penso que no cal dir res més a qui es munta aquests dominis, i que hem de dedicar les energies que gastaríem en "pedagogies" i concòrdies entusiasmades o harmonizados a no permetre que quedi impune l'atac de la Pepa i en Rajoy i cia, així com a fer feina de llengua, podríem dir (cantar, parlar, escriure, llegir, etc).
...... También se reprime a los periodistas,
se censura Internet, se encarcela y se
tortura por delitos de conciencia... Las
propias autoridades chinas prometieron
mejoras en los derechos humanos si su
candidatura olímpica era elegida:
ahora deben demostrar al mundo que cumplen
esa promesa...........
Pekín
2008: que todos vean
a qué se juega en China
Los Juegos Olímpicos de Pekin 2008
son un escaparate a través del
cuál China quiere mostrarse al
mundo. Pero, ¿qué es lo
que quiere mostrar exactamente?
Èric Bertran donà a conèixer uns abusos que altra gent ha callat, va callant, i es va empassant.
Moltes gràcies per enfrontar-t'hi Èric (i els qui l'heu ajudat))!
La sentència del Tribunal Suprem argumenta la rebaixa de la pena,
perquè no hi ha motius que justifiquin l'increment de pena respecte el
mínim legal, (...)
És lamentable que no en impressioni aquest cas. En el que l'Audiència va arribar a "argumentar" que no tenia proves o indicis (ara no recordo si eren una, una de les dues, o les dues coses) però que de tota manera els condemnava. El Suprem accepta la condemna, la que en un moment donat l'Audiència deia que condenmnava perquè sí. I, que l'accepti el Suprem ens hauria de deixar tranquils? O com ara canten alguns ens hauria de deixar "madurs" i podrits?
Respecte a les madureses a que ens envien els discursos d'alguns polítics, estic d'acord amb el que assenyalava l'altre dia en Lluís Muntada: Mentrestantpodrit, resignat, fatalista o escamnat són, segons l'últim diccionari de la Reial Acadèmia de la Veritat, sinònims de maduresa. La insostenible maduresa de l'ésser
04.11.2007
| LLUÍS MUNTADA «Amb la seva actitud davant del caos generalitzat,
la ciutadania de Catalunya està donant mostres de gran maduresa.» Ho
acaben de dir idealistes que estan envellint a dins dels palauets
patricis que en un principi comptaven mancomunar.
“Lago” és el nom va posar la policia espanyola a la
detenció de 23 veïns de Banyoles, Olot, Salt, Sta Coloma de Gramenet i Barcelona
per ordre de l’Audiencia Nacional, una nit del gener de 2003. A Aznar, arraconat
entre el Prestige i les primeres mobilitzacions contra la guerra, va faltar-li
temps per dir que s’havia desarticulat una cèl·lula terrorista amb armes
químiques. Si Bush podia trobar armes de destrucció massiva a l’Iraq, per
què ell no a... Banyoles, posem per cas. No només Aznar, fins i tot Collin
Powell va usar l’Operació Llac a l’ONU per intentar justificar la guerra.
Oriol Junqueras explica les claus de la conquesta borbònica de Lleida el 1707
17/10/07 (Redacció ÒC) L’historiador
i president de la Fundació Cultura, Oriol Junqueras, explicà a la
darrera sessió dels Dijous de l’Òmnium les claus de la conquesta
borbònica de Lleida durant la Guerra de Successió. En una sessió
didàctica Junqueras raonà les claus per entendre l’estratègica
conquesta de la capital del Segrià el 1707 i com aquesta marca l’inici
dels episodis més devastadors del conflicte que acabaran duent, el
1714, a la pèrdua total de les institucions i lleis catalanes.
aaaaaaaaaaaaaa.- diu que és que no vol fer veure que és responsable d'alguna cosa. O és que -com acostumen per aquests governs- es creu que només és responsable de les coses que vagin bé, i les que van malament -pobrets- és perquè altres responsables els hi han fet per ells.
iiiiiiiiii.- sembla que els ciutadans ens ho empassem suficientment, i no veiem més enllà de les pantalles i opinions dels del "Mantenimiento".
eeeeeeeeee.- deien que volien canviar el nom de "Fomento" per un altre. Podrien posar-li "El Mantenimiento". Però no de infraestructures, obres o serveis, sinó mantenimiento de cupons i seguidors de "El" "Movimiento".
oooooooooo.- Si ens sembla que aquest nom no recull prou aquestes seves accions, i abans de descartar-lo, podem convidar a una passejada pel territori, atenent a la vida diària i al que queda coartat per aquest model de mobilitat (per a no fer-ho més greu d'entrada), i demanat que s'hi sumi també l'esquarterament a diferents nivells que ens provoquen les autopistes i els peatges.
uuuuuuuuuu.- És la reacció que crec hauríem de tenir, i encara tenim llàstima de la manca de vergonya amb que se'ns passegen.
Si, com sembla prou definit, la dimissió seria marca de consciència de la seva tasca i responsabilitat política, i és el president que l'assumeix, caldria demanar-ne la seva, de dimissió. A la que, a aquestes alçades, jo hi sumaria una sèrie de conferències a nivell estatal que mostrin al rendistes d'anticatalanisme la seva veritable desvergonyia.
I com aquí hauria de dir alguna paraula massa grossa per a aquest bloc, ho deixo a la imaginació del lector, i vaig per a una altra cosa.
Manifest "Anna Politkòvskaia. Ni oblit ni silenci" Amb motiu de la commemoració del primer aniversari del seu assassinat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El 7 d’octubre farà exactament un any que la periodista russa Anna Politkòvskaia va ser assassinada a Moscou. Periodista valenta i compromesa va centrar bona part del seu treball a explicar al món sencer el que estava succeint a Txetxènia, denunciant les constants violacions dels drets humans i els abusos que es cometien en aquest petit país del Caucas. En els seus reportatges, va donar veu a aquells a qui s’havia intentat silenciar, tot narrant les crueltats més esgarrifoses d’un conflicte sàdic i sanguinari que persisteix des de fa anys (recullo el text en un document adjunt)
He assistit a la presentació del llibre: Anna Politkòvskaia, La consciència moral de Rússia, que recull uns articles de la periodista. Els primers publicats en català.
Ens han parlat de l'adormiment i una mena d'estat d'abducció en que viu la societat russa. La població va a votar en gran part amb la inèrcia en que anava a votar en temps de partit únic i vot per pressió.
No és aquesta la única raó per la que penso que cal deixar d'anomenar democràcia a aquell i a molts d'altres dels règims polítics que fent el que fan gosen dir-se democràtics. Del que ens explicaven avui, podem sumar el fet que la televisió està en mans del Kremlin o venuts, i que per les properes eleccions que preparen a aquell país és prohibit que surti a la televisió qui podria representar un rival polític al muntatge de Putin.
Parlaven també dels periodistes russos, i d'oportunitats polítiques abans dels mandats de Putin, en els que hi havia voluntat de mantenir mitjans d'informació independents. M'ha semblat molt il·lustrativa una anècdota que acompanyava aquesta explicació.
Estaven en l'engany d'entendre la llibertat com un regal, deien que els havien regalat la llibertat. La resposta va estar que si la llibertat es regala malament rai! Que la llibertat no és un regal, sinó quelcom que es té, es guanya i es lluita.
Penso que hem de trobar la manera de ser més exigents amb el que en diem democràcies. I, mirant més a prop, no acceptar coses com algunes respostes a la proposta del Lehendakari basc. Ni fatxenderies del tipus: "Ibarretxe s'equivoca de país, de continent i de segle".
No tinc idea de quines són les feines del COI (Comitè olímpic
internacional) o dels qui intervinguin en la decisió i organització de
les Olimpíades.
Sí tinc clar que de les properes olimpíades,
com faig d'ençà el 1992, no vull saber-ne res ni d'actes, preparació,
"reformes urbanístiques", ni d'esdeveniments esportius. Només
m'interessa un parell de coses d'aquestes convocatòries: veure si
trigarem molt per a exigir que cap país on no es respectin i defensin
els drets fonamentals per sobre d'altres interessos no pugui ser seu
d'unes olimpíades. I valorar quines menes de poders, vicis preceptius i
perceptius, i sobretot silencis informatius i polítics fan que aquestes
trobades internacionals d'esportistes arribin fins a presentar-se com
excusa de tortura, maltractaments, i una pila d'abusos contra aquests
drets bàsics.
Si la resposta és que aleshores no s'en farien,
d'olimpíades, diria que no hi veig el problema. Estaria més que bé
deixar-les de celebrar tot el temps que ens calgui i necessitem per fer
garantia de respecte a les persones. Totes les dedicacions i recursos
es podrien posar al servei de les entitats, persones, i institucions
que hi treballen per la defensa dels drets humans, i segur que tots els
interessos comercials i esportius d'aquests esdeveniments no podrien
continuar amb ulls i boques tapades, ni amb el conte de versions que
neguen el maltracte, o que apel·len a l'incredulitat tan perversament
"normal".
Als que en sabeu sobre garanties democràtiques, o del dret a tenir una bona informació, i d'altres drets bàsics com la protecció de la dignitat:
- Quines mesures legals, i quines mesures de fet dins d'aquests drets (i els implicats) puc prendre contra casos com les notícies d'ahir d'Antena3 TV sobre els fets a la Plaça del Vi de les darreres setmanes relacionats amb l'independentisme català?
- A qui m'hi hauria d'adreçar per a fer denúncia com a ciutadana? I com a observadora? i com a participant?
També voldria assenyalar que entenc que coses com l'Editorial de La Vanguàrdia espanyola de "Salvem al rei" (o el rei, no ho recordo) depassen el que en podem dir opinió, visió parcial, "concepció del món", percepció, etc. I que no entrarien tampoc directament en la discussió sobre la llibertat d'expressió.
D’altra banda, la policia espanyola ha multat tres persones de la
trentena que s’ha concentrat a la plaça Colon de Madrid, per donar
suport a Jaume Roura. El motiu de la multa ha estat manifestació
il·legal.
(...)"
EN PAPER:
AUTOINCULPACIONS: Solidaritza't amb en Met autoinculpant-te. Per fer-ho pots baixar-te aquest text (enllaç),
imprimir-lo, omplir-lo i dur-lo a el Casal Independentista El Forn (c/
del Carme 207), Partisano (pl. de l'Oli), Llibreria Les Voltes (pl. del
Vi) o Centre Social La Màquia (c. del Vern), tots a Girona.
Penso que davant aquest costum que té el govern central de mirar d'acollonir amb allò de "se cumplirà la ley" (cosa que no sé a qui convenç, si no és que imagini persones ben encegades de por), i la manca de coratge de la Conselleria d'interior (o de qui hagi de vetllar per la seguretat ciutadana i jurídica a Catalunya), la opció de fer una autoinculpació massiva és molt encertada. Tant de bo siguem molts; fora una bona mostra de dignitat i consciència social.
En dos moments ho havia pensat com a bona opció, sense tenir idea de com s'hauria d'engegar o gestionar. Celebro que hi hagi gent que ha posat en marxa aquesta bona possibilitat de plantar cara a aquesta mena de mostre que s'estan construint entre politicuchos, funcionariat servil, mitjans aninformatius que no sé què volen, i ciutadans de cap ajagut.
Ho celebro de debò, i aquesta tarde vaig a Girona a la concentració a la Plaça del Vi. Gràcies a la gent d'Alerta Solidària!
Amb
motiu del primer aniversari de l'assassinat de la periodista russa Anna
Politkòvskaia, el pròxim 2 d'octubre presentació del recull d'articles
"Anna Politkòvskaia, la consciència moral de Rússia". Amb la
participació, de l'excorresponsal de TV3 a Rússia, Llibert Ferri, i del
director del Centre de Periodisme en Situacions Extremes de Moscou,
Oleg Panfílov. La presentació es farà al Centre Cultural la Mercè de
Girona, a 2/4 de 8 del vespre.
Que, a més de representar la fi dels abusos processals i judicials; seria de desitjar ens portés a un compromís -tardà, però millor tard que mai- d'aquestes institucions socials (processals i judicials) amb la seva independència. I d'altres compromisos bàsics que diria han abandonat; o ningú els obliga a respectar.
Crec que li diuen "poder judicial", perquè així disfressen o intenten justificar aquestes pràctiques, i fan veure que alguna cosa superior els mana. Com a ciutadana entenc que aquest poder que tenen; que frega l'absolut; i aquestes pràctiques i costums, són fruits de mals governs i de despreocupació ciutadana.
Per això i una bona pila de raons, crec que els ciutadans no hem d'acceptar-los. Ni aquests poders; ni aquestes pràctiques; i encara menys els abusos i usos polítics.
Per molt que ens hi hagin mirat d'acostumar. I per molt que algú expliqui el conte que sempre (quina paraula tant grossa!) ha estat així.
Pressió social; posicionament i exigència ciutadana.
"(...) La responsabilitat dels mitjans en tot això és, evidentment, enorme. Com que ells també viuen de l’aparador (de la portada, dels titulars), són uns aliats valuosíssims a l’hora de presentar i d’il·luminar el gènere, encara que aquest sigui antic, molt antic.(...)" (article recomenat al final)
La darrera notícia que llegia sobre el túnel del TGV pel centre de Barcelona no feia més que corroborar la meva idea que els qui tan sí com no defensen el pas a tocat la Sagrada Família, ho fan així, tant sí com no.
Ara trobo una notícia en la que l'ajuntament es queixa de la mala imatge de la ciutat que pot donar un vídeo que recull una ficció que simula una notícia sobre l'esfondrament del Temple.
Jo em pregunto, són tant insensibles a l'ajuntament que es queixen ara per una cosa perquè és prou vistosa, o han fet queixa en alguna altra ocasió i m'ho he perdut?
(...) Aquesta continuïtat de transmissió està amenaçada i sentenciada per una
justícia poc moderna i clarament parcial en els contenciosos d’Espanya
contra els catalans. Actualment pesa sobre ACPV una amenaça en forma de
multa que, en realitat, pretén prendre de les mans de l’entitat el
Centre de Cultura Contemporània Octubre que és la seu d’activitats
clarament desacomplexades a València, i també seu d’entitats amb
vocació nacional.
...... También se reprime a los periodistas,
se censura Internet, se encarcela y se
tortura por delitos de conciencia... Las
propias autoridades chinas prometieron
mejoras en los derechos humanos si su
candidatura olímpica era elegida:
ahora deben demostrar al mundo que cumplen
esa promesa...........
Manifest
Als que en sabeu sobre garanties democràtiques, o del dret a tenir una bona informació, i d'altres drets bàsics com la protecció de la dignitat:
Llibertat per Arnaldo Otegui.
