(...) El mes de juliol serà molt important, perquè tot apunta que la decisió es farà pública al setembre, uns diuen que just a l'inici, altres diuen que després
de l'11 de setembre.
Per
tant, quanta més pressió es faci i suport rebi el manifest durant el
juliol, més ajudarem a que la presa de decisió del President del Govern
espanyol sigui la correcta.
Aviat us informarem de les novetats.
Cordialment,
Josep Ritort i Ferrús
Vicepresident de relacions externes de l'ACP
Ja es greu aquesta instal·lació que tenim d'estat contra ciutadans. I no penso només en l'aeroport. Sobre el que m'interessaria, com a ciutadana catalana, i com a persona encuriosida i penada pels graus de maltractament de poders estatals que arribem a aguantar, que els qui coneixeu els moviments espanyols contra la nostra economia i iniciativa, ens feu més que cinc cèntims (vull dir que se n'assabentin també la gent que només s'informa a través del TN migdia o altres informatius de la televisió).
Això pel que fa a economistes i sabedors d'aquests temes. I, també aprofito per a demanar a sociòlegs i altres professionals que observeu les relacions polítiques, algunes explicacions i detalls sobre els èxits i conseqüències de la submissió.
M'interessa perquè penso que hauríem de trobar maneres senzilles de contestar a aquestes maneres de fer; que crec es fonamenten en dominis mediàtics inacceptables a una societat que es digui democràtica en un mínim sentit seriós; dominis de por a mans de predicadors eclesiàstics i altres religions menys clàssiques, que mantenen vots de "salvacions"; dominis de pastadors de diners que deuen tenir unes idees sobre la vida més que qüestionades; i dominis teòrics que es miren les persones sense cap ni un respecte.
Vull dir que aquest problema amb l'aeroport; així com les amenaces polítiques que ens anem empassant al seu entorn; i la manca de claredat pel que fa als factors i necessitats implicades, és un cas entre d'altres d'un problema més general que penso hem d'aprofitar a enfrontar, i acabar amb ell. D'una vegada i sense permetre que ens venguin la moto que "sempre ha estat així" o que "ja sabem com va la història", o que "eternos retornos" de pacotilla.
També ens diuen des de la Associació Catalana de Professionals que: som 50.000 adherits (55520, veig a la pàgina), i és gràcies a cadascú de vosaltres que la demanda d'un aeroport intercontinental amb una gestió individualitzada creix dia rere dia i farem que arribi a bon port.
Pot ser la corrupció de Salam Fayyad ens vingui de nou. No ho sé. La de Al-Fatah tinc entès que sí és aprovada per "la comunitat internacional", no és nova; i ve de lluny. I que aquesta corrupció (financera i d'altres coses, suposo) és mare de moltes violències i misèries que viu el poble palestí. I que aquesta corrupció política i econòmica, i social, dóna molt de negoci a la primera prepotència mundial; entre d'altres.
No tinc idea de què hauria estat la situació si la "comunitat internacional" haguera respectat el resultat de les darreres eleccions a Palestina. El que sí tinc clar és que des del primer moment considero un abús intolerable la manca de respecte a aquells resultats. Postura agreujada perquè alhora ens acontentem amb aquesta manca de respecte apel·lant a la poca qualitat de les nostres democràcies. Som uns salvatges impresentables.
Més enllà del poc coneixement que tenim sobre la situació i poders o problemes en joc, de cap manera em sembla acceptable les reaccions i post-reaccions que hem vist. (Ni la desqualificació del resultat de les eleccions, ni els segrestos impunes de parlamentaris palestins -fins i tot ara diria que aplaudits; ni els embolics que ens muntem respecte a la informació que tenim)
I em pregunto: Formo jo part de la comunitat internacional? Formem part el que en diem ciutadans anònims d'aquesta "comunitat internacional"? O els ciutadans de a peu restem en la categoria d'anònims fins a límits de no tenir-hi res a veure? Crec que cal que ho pensem; perquè si aquests representants d'estats actuen en nom nostre, tenim molta feina a fer, i molta a deixar de fer.
ACPV
denuncia la censura exercida des de la Generalitat Valenciana i crida
al Ministeri d'Indústria a reivindicar les seues competències
02/05/2007
Avui, 2 de maig, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha rebut la
proposta de resolució de l’expedient sancionador incoat per la
Generalitat Valenciana per l’emissió de TV3. En l’esmentada proposta,
la Generalitat anuncia imposar a ACPV una multa de 300.000 euros a més
del cessament definitiu de totes les emissions de TV3.
"(...) Dimecres 2 de maig a les 8 del vespre davant la seu de ICV de Figueres (Plaça Ajuntament-Carrer Peralada) es farà una Concentració Cassolada per exigir la posada en llibertat de Núria Pòrtules.
La IAEDEN i Salvem l’Empordà, juntament amb 5 entitats més
de la comarca (Assemblea la Volta, Grup d’Empordaneses/os per la
Solidaritat, Maulets, Escoltes Sant Pere de Figueres, Kawral Fuladu,
Centre Excursionista Empordanès) convoquem aquesta cassolada. (...)"
· Per altra banda:
El dia 8 han de decidir a Madrid si aixequen o no el "secret de sumari". Cal tenir-ho present; però m'interessa encara més, sobre aquest i d'altres abusos del govern central, quina és la postura i decisió del nostre govern.
Així li comentava aquest matí a Xavier Mir (bloc) en relació al seu escrit:
"(...) La frase aquesta del títol pot fer gràcia a
algú que no l'hagi sentida mai. En fa menys una altra del tipus "el meu marit em
pega però no el denuncio perquè no em deixa". Però totes dues tenen en
comú (...)"
Comentari:
Moment en que m'he reafirmat en un convenciment que crec no hem de perdre mai de vista.
"(...) Sense bajanades de poders i partits; simplement perquè vegem clarament
que a una democràcia no hem de permetre que s'ens negui cap ni un dels
drets i llibertats civils bàsics. Que ara passa, és una constatació
-també- però ni és una obligació, ni és una necessitat de por. Alguna
cosa així responguí l'altre dia a una persona que em preguntava què en
penso del nostre actual president de govern."
Penso que els ciutadans, ja que altres instàncies polítiques estan molt
ocupades,
hauríem de fer exigència que ja; no demà o passat demà; ja s'obligui a les
comissaries i similars a posar càmeres. Però no ocultes, no ocultes. Ben
a la vista i millor col·locades.
La policia ha d'actuar amb total garantia de seguretat i respecte a
la persona. Això és el què jo suposo és un mínim que hem d'exigir a la
policia, forces de seguretat, o el que necessitem aquí.
Hi ha moltes qüestions a atendre, però, per un moment agafem només aquest cas, i el tema de les gravacions i el tracte directe a un detingut. On és la professionalitat? O és que ens hem de creure que aquestes maneres formen part de la seva professió? Que ja ni veiem la violència que representa una detenció? Si fan això a algú que s'està tranquil; què fan en casos de resistència a l'autoritat? Que estem folls tots plegats?
Encara, però, després de veure els cops, i com treuen el detingut d'aquesta sala, llegeixo:
El abogado de la víctima asegura que la grabación es “brutal y
salvaje”, mientras que la defensa de los policías considera que los
hechos no revisten tanta gravedad
Jo diria: 1) Entenc el què diu l'advocat del detingut; però millor deixar clar que el què és brutal i salvatge és el que fan els policies; no la gravació. La gravació està molt mal feta, haurien de posar la càmera sense llocs foscos; i, abans de tot, res d'oculta. Segur, segur que aleshores aquests atacs no es donarien. Quines explicacions ens donen les policies diverses per a no permetre càmeres que garanteixin la nostra seguretat?
2) Suposo que deu ser automàtic això de "treure gravetat" per part de la defensa dels policies que han estat enxampats fent aquest atac. Atac a un detingut. Que ens expliqui la defensa com ho recull el manual de policia; i el manual d'advocat. El que em xoca -i preocupa- és que sembla que es pot referir a que, com hi ha coses molt pitjors -tortures, més estona d'apallissament, etc.- aquestes accions que hem vist, les col·loca a un nivell de baixa violència. Jo no li acceptaria; perquè hi ha coses que no es mesuren així. Què vol dir treure-li gravetat?
Jo, "Al final, quan marxava, em va empipar escoltar el que digué un policia
local que parlava amb algú (per ràdio, o telèfon), al qui em va semblar donava
explicacions de que no, que s'havia decidit no
fer una (o la) càrrega perquè hi havia nens." (Li diuen democràcia i no ho és)
Així, després que varem anar marxant, veig que el grup de familiars de Núria Pòrtules va rebre; aquella càrrega de la que parlava aquell guàrdia?
Millor llegir el comunicat que ha fet públic la família (també l'afegeixo com a arxiu):
ELS MOSSOS
"CARREGUEN" CONTRA LA FAMÍLIA DE NÚRIA PÓRTULAS
Dissabte
14 d'abril. S'acaba la manifestació. Som davant els jutjats. No hi ha hagut cap
incident. La gent que quedem, uns pocs familiars i amics, ens anem acomiadant.
Quatre
noies parlem tranquil·lament damunt la cera. La furgoneta dels mossos vol
sortir. El copilot ens diu de males maneres que ens apartem, el conductor
comença a cridar. Sentim i veiem cops des de dins de la furgoneta, un familiar
també pica amb la mà, i de cop i volta comencen a sortir mossos i a donar cops,
piquen a l'oncle de la Núria, els seus fills reben empentes quan intenten
protegir-lo, la seva tia rep cops de porra a les cames i cuixes i tiren per
terra al pare de la Núria.
Un
moment de caos. Els mossos volen emportar-se a l'oncle per identificar-lo...(no
el deixem sol) diuen que el tenen vigilat i no el deixaran marxar. Nosaltres
demanem que s'identifiquin els mossos que "han fet la feina"...però,
ves per on, aquest sí que han marxat.
A
casa nostra, d'això en diuen ser covard!
Aquesta
resposta tan violenta i desproporcionada per part dels mossos, no fa res més
que verificar que han perdut els papers!
Tot
això passa després que des de fa dies s'està multant a companys de la Núria,
s'està investigant i intimidantpersones
(intimidar vull dir que un jove penja un cartell del concert del dia 20 a
Sarrià de Ter) i el posen dins d'una furgoneta i els fan despullar)
Senyores
i senyors polítics, no en tenen prou! No els fa vergonya! No ensinistrin només
als seus mossos perquè actuïn, segur que poden ensenyar-los a parlar (vostès ho
fan molt bé això de parlar per parlar!)
Perquè
qui representa que ens ha de protegir, ens agredeix, qui ha de governar ens
ignora (aquesta vegada també són ordres de Madrid?), però no són els seus cops
de porra el que ens fa mal, ni tant sols la seva incompetència. El que ens dol
es que la Núria està tancada a la presó, però amb ella i som tots i no pararem
fins que la Núria sigui lliure!
Demà 11 d'abril es celebrarà un acte de suport a
Núria Pórtulas en el qual intervindran el filòsof Josep M. Terricabras,
Benet Salellas, advocat de la Núria; Miquel Pórtulas, germà de la
Núria, i Oleguer Presas, que presentarà un manifestde suport a la Núria signat per diferents personalitats del món acadèmic, cultural i de la comunicació. D'altra banda,Els Verds Esquerra Ecologista de Catalunya,
partit que forma coalició amb Iniciativa per Catalunya, ha demanat a
l'Audiència Nacional espanyola que deixi en llibertat Núria Pòrtulas,
ja que no s'ha respectat la presumpció d'innocència de la jove
Entre els signants del manifest destaquen noms com Ventura Pons, Fermín
Muguruza, Arcadi Oliveras, Pepe Rubianes Manu Chao, Matthew Tree,
Feliu Ventura, Hector Lopez Bofill, Joel Joan, Miquel Gil, Vicent
Partal o els mateixos Oleguer Presas i Terricabras.
L'acte serà a les 19h al local Brindem Brindola (c/ Riera Alta 4-6) de Barcelona
Un estat, un govern "autonòmic", uns jutges i tribunals, que no són
capaços de garantir-nos una seguretat jurídica; com gosen omplir-se la
boca amb alguna altra "seguretat"? Una organització política que
només, només, només, etc., vol i necessita ciutadans dimitits com a
tals (súbdits en terminologia més clara), com gosa omplir-se la boca
amb vots, democràcia, progrés, o alguna cosa similar? (segueix)
Encara no han deixat lliure a Núria Pòrtulas. Encara hi ha empresonats o perseguits de l"escamot Dixan. I els altres casos que coneixem. I, és clar que que d'altres queden amagats.
Cóm s'amaguen aquestes coses en un país que es diu democràtic? Cóm ens ho fem?
Què diu el nostre govern? - Que a Madrid actuïn amb "celeritat".
Però, per què no poden -i podem- exigir de forma clara que s'ha de respectar la presumpció d'innocència? Per què, em pregunto, hem de "donar la imatge" que som "anguniosos" i "incerts"? (Bé, ja sé que no és això el que va afirmar la consellera de justícia. Però en el context de tantes preocupacions per la imatge que la premsa espanyola pugui vendre dels catalans protestones, em sembla també d'importància no acceptar aquestes raons com a reclamació).
Què diem els ciutadans? Segueixen les manifestacions de suport. Alguns ajuntaments s'hi han sumat (ara vaig entenent l'interès d'alguns organitzadors de la política que volen que els ajuntaments no tinguin paper significatiu en els afers del país). Altres ni ho saben, ni ho volen saber; o ho saben, i abaixen el cap, i diuen que no hi ha res a fer.
Però això no fa impertinent la pregunta: Com és que no hi ha més escàndol per aquests encausaments, detencions, persecucions, i judicis? Què ens podrien dir els sociòlegs sobre efectes socials provocats per l'acceptació general d'aquestes conculcacions (fins i tot arribant a fer-se judicis suprems) de drets fonamentals? Què provoca, socialment i política, la negació de la presumpció d'innocència? I els qui estudien la política; i els juristes; què ens poden dir?
De fet n'hi ha que plantegen prou bé les coses; alguns que són ben seriosos. I ens expliquen i fan pedagogia que la nostra societat demana. Però, Però!! "No interessa a La Gent", van cantant alguns discursos.
Tot i que és fals, impressiona l'èxit dels filtres mediàtics sobre els interessos de "la gent". Èxits de filtratge que, a més, van confonent dos sentits d'interès, de manera que, a banda de saber el què ens desperta interès, es posen a fer de moralistes (em sembla que en diem; vetllen pel què ens interessa i pel que ens interessa).
I penso que ja badem prou; avui llegia que Acebes, l'Associación de Víctimas del Terrorisme (la que va bastir el PP), i el Foro Ermua (Que em sembla hauran de deixar d'usar el nom d'aquesta població. Ho han plantejat des de l'ajuntament, i la raó és que aquesta organització fa accions contra el diàleg i la pau. Un gest important, i bo, el dels ciutadans d'Ermua) fan unes quantes reclamacions (antidemocràtiques, però les fan) al govern del PSOE.
Resposta del govern central: - Se Cumplirá La Ley.
I al què es refereix és a una llei de partits, que es varen fabricar a Madrid per mirar d'acabar amb l'independentisme i la seva representació política (o senzillament per acabar amb possibles adversaris a les urnes); i que no apliquen de debò (si no el PP sembla ser que també entraria en la llista de partits il·legals). "Se cumpliràn también" una llei antiterrorista que fabricaren amb motllo similar; i un pacte d'estat espanyol "por las libertades y contra el terrorismo" que va trencar el PP en apropar-se les darreres eleccions generals espanyoles, per por electoral.
Em pot dir algú que a què venen aquests detalls amb la reclamació del principi. Per si de cas, afegeixo que és covardia política i pràctiques antidemocràtiques el què vincula, a parer meu, la manca d'exigència davant tortures, persecucions, encausaments, i "judicis", sobre persones innocents. I que aquestes misèries vinculen en un trio horrorós dites lleis i pacte, amanit de pactes PP-PSOE previs, i arrossegades transicionals.
Vull dir que cada cop que Acebes, o altres representants d'aquestes exigències antidemocràtiques, fan reclamacions o manifestacions públiques, i el govern PSOE respon: "Se cumplirá La Ley", i no hi ha resposta clara a aquest joc de paraules; s'està incrementant el risc social de la manca de resposta ciutadana davant abusos com els que estem veient.
El govern català diu que l'única fórmula perquè TV3
es vegi al País Valencià és amb un acord de reciprocitat
ACPV reclama al govern de Montilla que pressioni el
ministre Clos · L'entitat es nega a obrir la porta dels repetidors als
funcionaris de la Generalitat Valenciana · El CAC se suma a les veus que demanen
la continuïtat de les emissions · VilaWeb TV recull des d'avui opinions contra
el tancament · La campanya de protesta per internet ja suma 10.700
adhesions
"(...) En la conferència de premsa posterior a la reunió de govern, Joaquim
Nadal, ha descartat taxativament aquesta via: 'No hi ha cap
possibilitat d'intervenció del Ministeri d'Indústria, a risc d'entrar
en un conflicte competencial'. Segons Nadal, la Generalitat Valenciana
és l'administració competent, en contra del què afirmen els informes jurídics d'Acció Cultural, segons els quals la norma del govern valencià envaeix competències estatals. (...)"
Conflicte competencial. Ostres! Jo ho tinc ben clar: Em crec el què diuen els informes jurídics d'Acció Cultural. I, de seguida, m'haig de preguntar: Què hauria de dir respecte a qui parla en nom del meu govern?
Un segon detall encara em deixa més enfeinada. Diu:
"(...) El ministeri dóna per bons els arguments del govern valencià, segons el
qual TV3 emet il·legalment, i pretén que en qüestions relatives a
l'espai radioelèctric local la potestat sancionadora de les comunitats
autònomes és superior a la del govern espanyol. I no solament això,
sinó que també nega validesa als informes jurídics d'Acció Cultural, segons els quals la norma del govern valencià envaeix competències estatals.
(...)"
Sr. President: Com a ciutadà d’aquest país, els exigeixo una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l’emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada. TV3 és actualment una de les poques televisions que emet íntegrament en llengua catalana i el seu tancament a part del territori és un atac a la llengua, la cultura i la llibertat d’expressió.
Els ciutadans d’aquest país que tan hem lluitat per aconseguir aquest dret democràtic de comunicació ens mereixem un major respecte per part dels nostres governants davant aquests atacs a la llibertat.
Atentament,
Penso que paga la pena fer-los arribar aquesta carta.
.....................................
I espero que al Païs Valencià s'en sortin en la seva campanya:
Només en un cas especial ‘insubmissió” es refereix al servei
militar o civil (substitutori del militar).
En un sentit general la insubmissió és manca de submissió.
Al costat d’això s’acostuma a entendre, fer entendre, voler
fer entendre, a relacionar, la insubmissió amb una cosa dolenta.
Jo em perdo en quantes coses prèvies hauria d’acceptar per a
entendre que un acte d’insubmissió és d’entrada un problema, o alguna cosa
reprovable. I més encara si tinc present que parlem sense rigor sobre la obediència,
tipus d’obediència; i alhora que tenim unes estructures –socials i mentals- ben
militaritzades.
Un altre cas d’embolcall pervertit el trobo en com parlem d’inevitabilitats.
Des de discursos polítics sobre accidents, avaries, problemes, plans,
projectes, etc., “inevitables”. A un comentari que escoltava ahir sobre la
repressió franquista.
Només comento aquest. Resulta que hauríem d’entendre que la
execució (l’assassinat estatal) de Salvador Puig Antic “va ser finalment
inevitable”. En aquest exemple es veu clarament la perversió; tant dels fets,
com del llenguatge.
1)Dels
fets, perquè una acció humana –i varen ser persones les que promogueren l’encausament,
el “judici”, i tot l’implicat aquí- no s’hauria de considerar inevitable. Una altra cosa és que no puguem evitar determinades coses (influències, pressions; robatoris de consciències; o assassinats directes del respecte entre persones; per exemple).
2)Alhora una perversió del llenguatge. Perquè, si era “inevitable”, què hi pinta el “finalment”? Que pot
ser es refereixen -els qui així ho sostenen- que “al final varen descobrir que
era inevitable”? Això seria ben fals. Si una cosa només és
inevitable al final és perquè necessàriament és evitable; era evitable, abans que es produís.
Ja sé que es tracta normalment d’allò que en diem “una
manera de dir”. Però no em sembla acceptable. És molt més clar dir que al final
no es va poder evitar, malgrat esforços de tanta gent que va intentar
evitar-ho. I que va passar que els qui sí volien assassinar aquella persona (i
tantes altres persones), ho varen aconseguir.
És una mica més llarg; però més clar. I em sembla prou
important simplement perquè les “inevitabilitats” dels discursos com el què
critico són falses; i perquè envien les responsabilitats polítiques a tirar
trastos fora (des de destins històrics, fins a modismes d’invasió personal. Tot
un ventall de trasteig, que s’alimenta de frases com la referida: “Finalment va ser inevitable”).
Pel Català a l'Escola és una campanya
unitària que es va engegar el setembre del 2003 en oposició a la Ley Orgánica
de Calidad de la Enseñanza (LOCE), impulsada pel govern de l'Estat Espanyol
del PP.
Amb el canvi de govern es va derogar la llei, cosa que va aturar
la campanya. Ara però, davant la possibilitat d'ampliar a una tercera hora
l'educació d'espanol a les aules de les escoles catalanes ha fet que, amb el
suport de milers de persones, algunes de les entitats que en el seu moment van
engegar la campanya, la tornin a activar redactant un nou manifest i preparant
un nou calendari reivindicatiu.
No m'en surto per a portar aquí el vídeo. Així, millor us envio al bloc de Marcús. I de passada, a més del segon vídeo que ens presenta; que és el que volia portar, podeu veure i escoltar unes altres cançons. Multimèdia Llach (1)
Avui, 2 de maig, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha rebut la
proposta de resolució de l’expedient sancionador incoat per la
Generalitat Valenciana per l’emissió de TV3. En l’esmentada proposta,
la Generalitat anuncia imposar a ACPV una multa de 300.000 euros a més
del cessament definitiu de totes les emissions de TV3. 
Recullo tres fragments d'na notícia:
