EL BIC del Berguedà, treballa per la Independència de Catalunya i pel proper Estat Català. El nostre referent nacional és www.catalunyaaccio.org, però les opinions expressades en aquest blog són exclusives de la gent del BIC.
Tenim
pressa, hem de moure tot el facebook independentista català,
i també hem de moure la Xarxa de Blogs Sobiranistes, i hem
de moure totes les extensions d’aquesta xarxa a la gent que
coneguem fora d’internet, així farem un bon paquet de massa
crítica per donar ben donat aquest nou pas: La Concentració
d'aquest divendres dia 5 de desembre a les 7 de la tarda, a la Plaça
de Sant Jaume de Barcelona, amb un sol objectiu: Recolzar la
preparació d’una nova Constitució Catalana. Només
això! un sol pas, però orientat a l’alliberament de
Catalunya.
Constatacions:
Fins
ara hem donat quatre importants vers la nostra llibertat nacional.
Aquestes passes han estat les següents:
La
manifestació del 18Fdel 2007. “Som una Nació
i tenim dret de decidir.”
La
Manifestació de l’1 de desembre del 2007. “Tenim dret
a decidir les nostres infraestructures.”
La
recent manifestació de l’11 de setembre del 2008. “Farem
un estat propi.”
Les
Manifestacions de València, Perpinyà, Mallorca i
Alacant.
Mirant-nos-ho
amb perspectiva, tot són passos d’un mateix camí.
Centrem-nos en el proper pas i això ens prepararà pel
següent. L’Estació d’arribada no és altra que
la Independència de Catalunya.
Diguem
ben clar que Sobirania només pot ser Independència, no
existeix la sobirania a la carta, o es va cap a la Independència
o es va cap a la dependència, no hi ha altra veritable opció.
Els
amics del meu país són els meus amics:
El
facebook ens ensenya a connectar amb els amics. Fes-te amic meu i jo
em faré amic teu. Hi ha a Catalunya una xarxa de grups
facebook que ha nascut entre gent apassionada per Catalunya, gent
patidora pel seu Poble, gent amb sentit de comunitat i de país
català. Bé, si som amics d’una causa i sabem que les
paraules sense acció esdevenen paraules buides us convido a
fer real aquesta amistat responsable fent-vos presents durant una
hora i mitja en aquesta Concentració pel nostre país i
per la necessària Nova Constitució Catalana.
Sabeu,
amics de Catalunya, que l’internet està molt bé, els
blogs també i el facebook també, però que de
tant en tant cal baixar de la realitat virtual a la realitat real i
fer tasca arran de terra, tocant de peus en aquest cas a les lloses
de la Plaça de Sant Jaume on Barcelona, la capital de
Catalunya hi té les seus del Palau de la Generalitat i
l’edifici de l’Ajuntament.
Fem
dels grups d’amistat per Catalunya del Facebook una crida, a quants
més catalans millor, fem-ho de cara a aquesta propera
concentració.
En
qüestió de llibertat no hi caben rebaixes:
Sobretot
no podem caure en l’error de pensar que, rebaixant paraules o
plantejaments, o demanant menys del que ens cal, el contrari ens
posarà les coses més fàcils, més
planeres, no! Tan el dret de decidir, el dret de decidir sobre les
infraestructures, la sobirania, la independència, tan l’estat
propi com la nova constitució catalana per estructurar el nou
estat propi dels catalans, tot això, mai ens ho donaran, ni
cediran, ni deixaran l’estat espanyol o l'estat francès,
aquestes coses no es pidolen ... s’agafen -no es prenen, perquè
ja són nostres! són ells els qui el 1659, el 1714 i els
anys següents ens ho van prendre.
Concreció
final:
Fem
arribar aquesta crida a tots els nostres. Baixem per un dia a peu de
plaça des del Facebook virtual. Amistat i responsabilitat han
d’anar unides. Tinguem la confiança en l’encert d’haver
començat aquest camí, això ha d’esperonar-nos
a aportar el nostre gra de sorra per acceptar la causa de la
independència i comprometre'ns aquesta vegada a anar a la
Concentració.
smolins9 |
dimecres, 3 de desembre de 2008 | 08:38h
No us penseu que Catalunya només té vida com a trista Colònia messella d'Espanya i de França!
Avui a l'Avui, a la plana 15 del diari, en un anunci en color a tota pàgina us convoquem a la Concentració a la Plaça de Sant Jaume, que s'esdevindrà aquest matreix divendres a les 7 de la tarda, "Per una nova Constitució Catalana" que és la Declaració de que Catalunya ha estat un dels estats líders de la història i el que és més important és que estem plantant la llavor perquè Catalunya s'alliberi de l'status colonial i esdevingui de nou la Catalunya lliure, unida, plena i rica que mai hauria d'haver deixat de ser.
Visqui la nova Catalunya Lliure i Unida! Visqui la Catalunya dels Catalans!
Salvador Molins, President del BIC, Conseller de Catalunya Acció
smolins9 |
dilluns, 1 de desembre de 2008 | 20:24h
Falten 5 dies per donar un nou pas endavant, la Concentració a la Plaça de Sant Jaume: «Per una nova Constitució Catalana»
Primera qüestió a tenir en compte: (1r punt - enfocament des del més enllà, o des del demà)
Mirem-nos-ho des de dalt, com si de dalt estant veiessim un pla establert per la Història futura, tot són passos d’un mateix camí, i encara que a voltes no ens ho sembli d’un camí bastant reeixit. Centrem-nos en el proper pas i això ens prepararà pel següent. L’Estació d’arribada no és altra que la Independència de Catalunya. «No demanem lleis noves, ni pidolem clemència, sols per Catalunya volem la Independència»
Fem un canvi de visió de les coses i busquem-hi un enfocament vencedor.
Centrem-nos en 5 punts ben abreujats perquè siguin fàcils de copsar i entredre. De mica en mica ho explicaré.
És que tenim pressa, és que hem de moure tot el facebook independentista català, i també hem de moure la Xarxa de Blogs Sobiranistes, i hem de moure totes les extensions d’aquesta xarxa a la gent que coneguem fora d’internet. Però bé, tan sols amb la gent de les xarxes virtuals expressades ja farem un bon paquet de massa crítica per donar ben donat aquest 5è pas: La Concentració del 5 de desembre d’enguany a les 7 de la tarda, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb un sol objectiu acolorit per diferents opcions polítiques i culturals: Recolzar la preparació d’una nova Constitució Catalana. Només això! un sol pas, però orientat a l’alliberament de Catalunya.
Segona qüestió a tenir en compte: (2n punt - enlairar els sinónims a la categoria del nom)
Fins ara hem donat, recentment, com a Poble Català, quatre passes importants vers la nostra llibertat nacional o independència -perquè això és la llibertat nacional, la plena independència, la de Portugal per exemple-. Aquestes passes han estat les següents:
1a passa. La manifestació del 18F del 2007. Lema: Som una Nació i tenim dret de decidir. Catalitzador: Plataforma del Dret a Decidir, PDD. Resposta: Molta gent i entitats de tot el Poble català.
2a passa. La Manifestació de l’1 de desembre del 2007. Lema: Tenim dret a decidir les nostres infraestructures. Catalitzador: també la PDD. Resposta: Molta gent i entitats i partits polítics de tot el Poble català.
3a passa. La recent manifestació de l’11 de setembre del 2008. Lema: Farem un estat propi. Catalitzador: Sobirania i Progrés recolzada per moltes altres entitats catalanistes independentistes. Resposta: Molta gent i organitzacions polítiques de tot el Poble català. En aquesta ocasió no hi van assistir els partits polítics amb representació parlamentària, però si que hi van assistir altres partits polítics i organitzacions polítiques del Poble català com Catalunya Acció entre d’altres.
4a passa. Aquesta passa és simbòlica perquè inclou a totes les micropasses de difícil detecció entre altres coses perquè la premsa instalada en l’statu quo les amaga deliberadament, aquestes micropasses estan comandades per mutitud de plataformes i organitzacions de caire polític i cultural que es donen a catalunya cada dia amb més insistència i intensitat.
5a passa. La propera Concentració que és motiu d’aquest escrit. Lema: Per una nova Constitució Catalana. Catalitzadors: Soberania i Progrés, Catalonia Acord, Catalunya Acció, Soberania i República i més entitats.
Totes aquestes passes que està fent el Poble català constitueix el «Camí de la Independència». Hem de continuar situar-nos-hi amb força si de veritat volem esdevenir un Poble amo de si mateix, una Catalunya mestressa de si mateixa.
No ens podem pensar de cap manera que aquests passos són fets aïllats, que el Poble Català no és valent, que la nostra gent no està compromesa.
Alguns independentistes -cada vegada més- que ens adonem de l’engany i la trampa que per a Catalunya representen Espanya i França ens neguitegem quan veiem multitud de catalans que il·lusos encara es refïen dels qui fan el joc autonòmic i encaixista amb Espanya. Aleshores temem el mot sobiranisme pel que té d’imprecís i moldejable al gust dels interessos que a hom convinguin, però mirem-ho al revés, enlairem el sinònim a la categoria del mot propi i diguem ben clar que Sobirania només pot ser Independència, no ens creguem que a la independència si pot anar de mica en mica, fent ziga-zagues o anant marxa enrera, No! O es va cap a la Independència o es va cap a la dependència, no hi ha altra veritable opció.
Tercera qüestió a tenir en compte: (3n punt - els amics del meu país són els meus amics)
Ef facebook ens ensenya a connectar amb els amics. Fes-te amic meu i jo em faré amic teu. Hi ha a Catalunya una xarxa de grups facebook que ha nascut entre gent apassionada per catalunya, gent patidora pel seu Poble, gent amb sentit de comunitat i de país català. Bé, si som amics d’una causa i sabem que les paraules sense acció esdevenen paraules buides us convido a fer real aquesta amistat responsable fent-vos presents durant una hora i mitaja en aquesta Concentració pel nostre país i per la necessària Nova Constitució Catalana.
Sabeu, amics de Catalunya, que l’internet està molt bé, els blogs també i el facebook també, però que de tant en tant cal baixar de la realitat virtual a la realitat real i fer tasca arran de terra, tocant de peus en aquest cas a les lloses de la Plaça de Sant Jaume on Barcelona, la capital de Catalunya hi té les seus del Palau de la Generalitat i l’edifici de l’Ajuntament.
Fem dels grups d’amistat per Catalunya del Facebook una crida, a quans més catalans millor, fem-ho de cara a aquesta propera concentració per la qual avui falten ja uns escassos 5 dies.
Quarta qüestió a tenir en compte: (4t punt - en qüestió de llibertat no hi caben rebaixes)
No podem caure en l’error de pensar que, rebaixant paraules o plantejaments, o demanant menys del que ens cal, el contrari ens posarà les coses més fàcils, més planeres, no! Tan el dret de decidir, el dret de decidir sobre les infraestructures, la sobirania, la independència, tan l’estat propi com la nova constitució catalana per estructurar el nou estat propi dels catalans, tot això, mai ens ho donarà, ni cedirà, ni deixarà l’estat epanyol, aquestes coses no es pidolen ... s’agafen -no es prenen, perquè ja són nostres! són ells els qui el 1714 i els anys següents ens ho van prendre.
Cinquena qüestió a tenir en compte: (5è punt - Contents i resposables dediquem una hora i mitja a la nostra estimada Catalunya)
Contents d’estar donant ja aquests cinc primers exitosos passos, determinem-nos a fer arribar aquest missatge i aquesta crida a tots els nostres. Baixem per un dia a peu de plaça des del Facebook virtual. Amistat i responsabilitat han d’anar unides. Tinguem la confiança en l’encert d’haver començat aquest camí, això ha d’esperonar-nos a acompanyar l’amistat amb la responsabilitat d’aportar el nostre gra de sorra per acceptar la causa i comprometres a anar a la Concentració!
smolins9 |
dilluns, 1 de desembre de 2008 | 00:21h
Jaume Renyer participarà en l'acte en defensa de la Nova Constitució Catalana que Catalunya Acció ha organitzat a Berga pel dissabte 6 de desembre del 2008. Començarà a les 6 de la tarda, al Pavelló de Suècia del Casal d'Europa d'aquesta ciutat que és cap de la comarca del Berguedà. Presentarà l'acte Salvador Molins, President del BIC, i parlaran Jaume Renyer i Santiago Espot.
Jaume Renyer i Alimbau
Jurista de formació, va ser conseller del Consell Consultiu de la Generalitat. Actualment, és el secretari general de l'Ajuntament de Reus, exerceix de professor associat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, i presideix el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació. Militant Independentista des de ben jove, on cal destacar que va ser membre del PSAN, de Catalunya lliure i actualment militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 1991. N'és també analista i divulgador a través de diversos assaigs, com Catalunya qüestió d'Estat , premi Rovira i Virgili 1994, Autodeterminació del poble Català al 2000, Estat contra els Pobles del 2002, PHN: la raó d'Estat contra l'Ebre i la terra al 2003 i L'Esquerra de la llibertat del 2007.
Voldria
parlar-vos de la por; i més concretament, de la por dels catalans. Algú
es preguntarà: però els catalans, tenen por? Doncs bé, en certa mesura,
sí.
Sovint observem com hi ha tantes persones que canvien de llengua davant d’un interlocutor que parla la llengua dels colonitzadors espanyols i francesos.
Molts es pregunten com es pot defensar la nostra llengua davant
d’aquest eixam de desertors lingüístics que poblen el país. La
resposta, ben segur, no pot recaure només en una explicació. Tot i
això, sí que és necessari recordar que, després de tres segles, els catalans hem estat un poble sotmès contínuament a la tirania de la por.
Tant ha estat així, que el que recollim avui és el
fruit d’una persecució constant que encara patim com a poble, com a
llengua i com a individus amb caràcter i personalitat diferenciada.
La por és el resultat d’una estratègia que no té res d’innocent. Sigui per la força de les armes primer, a fi d’imposar-se sobre un país aliè; sigui amb legislació que obviï la legislació original, la finalitat última és infringir en la població de la colònia l’hàbit de la por, i fer-ho per tal que aquesta població l’adquireixi i l’interioritzi fins al punt de creue’l un comportament absolutament normal i inconscient. La por sí que pot ser inconscient, però la por mai no pot ser normal.
De fet, però, com
voldríem que no tingués por un poble que ha estat sotmès a guerres,
assassinats, persecucions, càstigs i escarnis públics, saquejos i
il·legalitats constants durant tres segles de manera persistent i
continuada? Pocs pobles han patit una persecució tan ferotge pel simple crim de ser un poble amb personalitat pròpia. A la Mediterrània, per exemple, podem trobar un cas similiar amb la persecució a què ha estat sotmès el poble jueu.
Malgrat això, com expliquem que avui el percentatge de catalans que votarien a favor de la independència és més alt que mai?
Aparentment, si jutgem per certes actituds que ens parlen d’una por
presumptament adquirida, semblaria que també la necessitat
d’independitzar-se provocaria un cert recel. I és segurament per això,
per la necessitat de posar fi a tot el que ha provocat aquestes pors, que és quan és més es manifesta la urgència de dir prou i plantar el maltractador. Però, qui comença?
La paraula por no existeix per Catalunya Acció. I nosaltres estem a punt. A punt per iniciar un procés de trencament definitiu amb Espanya i França. A punt per trencar definitivament amb el maltractador i amb tots aquells que, des de Catalunya, hi col·laboren. A punt per fer que la independència deixi d’estar orfa políticament i començar el viatge que ens durà a onejar la senyera juntament amb la resta d’estats d’Europa.
A punt per demostrar a Espanya, a França i a tot el món que mai, mai, no es pot destruir un poble vencedor.
smolins9 |
divendres, 28 de novembre de 2008 | 01:41h
Ahir dijous, 27 de novembre del 2008 al Ciemen a les 19h s'ha presentat a la premsa la
DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA
i la concentració que es
farà per a reivindicar-la a la Plaça Sant Jaume el proper dia 5 de
desembre del 2008 a les 19h.
La intenció d'aquesta
Declaració és que totes aquelles entitats que volen un futur digne i
pròsper per al nostre país la incorporin i llegeixin dins dels actes
que realitzin en contra de la Constitució Espanyola el proper 6 de
desembre.
El
6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada
any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega
l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics,
legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del
nostre territori.
Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar
la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta
matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte
entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de
temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per
la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers
d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els
primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els
catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la
llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a
organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un
rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis
s'incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí
mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.
Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem
el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i
redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba.Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar.
Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa
a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució
havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de
Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la
comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives
que havien de regir el futur Estat Català.
Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs
d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que
avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les
màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats
davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el
panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant
l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes
catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia
Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos.
Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana!
Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!
Catalonia
Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, CIEMEN, Comissió de la Dignitat,
FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Federació Nacional
d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i
Germanies, La Xarxa d'entitats,Sobirania i Progrés,
Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blogs Sobiranistes-Blog
Gran del Sobiranisme, 3r Congrés Catalanista, entre d'altres.
smolins9 |
dijous, 27 de novembre de 2008 | 04:14h
Coordinar i reforçar els baluards de la nova reconquesta catalana.
Des de la bressola de Catalunya, no parlo ara de les escoles de la Catalunya del Nord, del nord del Pirineu, sinó de la mateixa Catalunya del Nord, les nostres comarques del Vallespir, el Rosselló, Alta Cerdanya i el Conflent; des de la vella i bella bressola de la nostra gran Catalunya que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Catalunya Acció té baluards al nord extrem i al sud extrem de la Nació, a l'est i a l'oest, són perfils de patriotes que han apostat per Catalunya Acció, per potenciar la seva pròpia defensa de tot Catalunya en una lluita que parteix del seu propi terrer.
Reconèixer -amb els naturals dubtes i amb les naturals pors- reconèixer quan un exèrcit lluita per la causa bona i precisa, i fer-hi cap, i allistar-s’hi, i donar la cara, i jugar-se el nom i el prestigi i l’honorabilitat en un projecte d’alliberament que ratlla l’aparent utopia, reconèixer tot això i arriscar molt per tot això és cosa de dones i homes valents, bons i valents! És cosa de Titans, és cosa de vers catalans!
Per què, aquests patriotes «baluards» donen la cara i no temen pel seu prestigi?
-Perquè, primer de tot, s’han compromès íntimament amb el seu Poble, tenen un alt sentit de comunitat, no són gens egoistes -això si que és solidaritat amb els seus i ben entesa-. I sobretot, per sobre de tot, són gent de tremp i valentia, el compromís i la responsabilitat i la fidelitat a aquest compromís els ha fet forts, els ha trempat l’ànima i l’esperit, branden a tort i a dret l’espasa de la victòria!
Per què s’hi allisten a Catalunya Acció?
-Primer perquè hi veuen una guspira de llum per a la seva estimada pàtria, Catalunya, per la qual fa ja decennis que treballen i lluiten, i després, per què no? per aprofitar-se de Catalunya Acció, per tibar-la i empènyer-la cap el seu propi veral. Hi ha patriotes i organitzacions patriòtiques que estan al cas del que s’esdevé en pro i en contra de la nostra nació, i el sentit comú d’aquests els empeny a acostar-se sense fer gaire fresa a les noves mogudes, tenint en compte que Catalunya Acció és relativament nova, però també ja comença a ser relativament veterana, veterana sobretot tenint en compte la intensitat de la seva tasca i de la seva lluita. En principi Catalunya Acció ha estat pensada per tenir una vida de deu anys, el que ens porta als verals del 2014. Resa la seva formulació d'objectius: «portar tota la nació a la seva Independència en més o menys una dècada»
Lluny i aprop, a l’altre extrem, què vol Catalunya Acció? què demana? què necessita, aquesta organització del poble català lliure per al poble català lliure?
-Catalunya Acció -Catalunya- et necessita a tu, amic lector, a tu tal com als nostres baluards del nord i del sud, extrems geogràfics oposats de la nostra pàtria.
Tot català desvetllat, no vençut i d’esperit lliure i compromès és absolutament necessari per petita i humil que sigui la seva aportació, personal o econòmica.
Tots tenim dons i capacitats, tots tenim quelcom a oferir o facilitar, des de repassar la premsa -cadascuna de les faccions que aquesta representa-, des de facilitar contactes fins a escriure cartes, articles i llibres.
Des de l’altre extrem, lluny i aprop, què ha de fer Catalunya Acció?
-Primer de tot i per sobre de tot, cuidar, respectar i reforçar els seus molt preuats baluards escampats arreu de tot el territori de la nostra comuna i estimada pàtria.
Salvador Molins (President del BIC, Membre de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció)
smolins9 |
dimecres, 26 de novembre de 2008 | 01:37h
MONTILLA, ETS UN PALLASSO! (1a part)
La conferència pronunciada per aquest doble d'en Sergi Mas, que es fa dir Montilla, ha deixat per a la petita, petitíssima història dues expressions impagables: Horitzons Improbables i Camins Inviables.
El
primer que sobte és que el pallasso Montilla parli d'improbabilitat...
hòstia, tal vegada es comença a convertir a l'independentisme!...
Perquè lògicament, el que li correspondria dir és Horitzons Impossibles!
Però no ho diu, no. Diu Improbables, la qual cosa pressuposa que no
descarta la possibilitat que s'hi arribi, encara que ho creu
improbable... faltaria plus. Perquè naturalment, quan parla d'Horitzons, es refereix a la Independènc
ia, perquè és l'única alternativa a la submissió a Ecspanya (sigui aquesta centralista, autonòmica o federal).
També li traeix el subconscient. El terme Horitzó
sempre té una connotació positiva. Per definició, l'horitzó és allò que
mou a les persones, que fa que acceptin reptes, que muntin expedicions
per saber què hi ha més enllà... amb l'esperança sempre de millorar, de
progressar. Gràcies Montilla, per associar Independència (Horitzó) i
prog
rés.
Ara parlar
d'improbabilitat, és clarament l'element conservador, reaccionari. El
capat d'en Montilla, davant el repte de l'Horitzó prefereix quedar-se a
casa, prefereix no jugar-se-la. Prefereix renunciar. És això un
polític? És això un dirigent? És això un líder? No, naturalment que no.
Això simplement és un pallasso! Un covard, un cagat de merda. Una
vergonya per aquells que el considerin dels seus. No pas jo,
naturalment.
A
veure si te n'assabentes, Montilla! La Independència ha estat, és i
serà, per definició, l'horitzó de tots els pobles del món. De tots! No
n'hi ha ni un que hi renunciï. Està clar? Doncs faries bé de
recordar-ho!
Dos. Camins inviables.
Naturalment qualsevol camí que acati la legislació ecspanyola que
pretengui arribar a la independència és un camí inviable. Tens tota la
raó, xato. Ecspanya mai ens deixarà ser independents. Però això no és
cap novetat. Sempre, repeteixo sempre, els ecspanyols s'han oposat a la
independència dels pobles que sotmetien. Sempre. I sempre han estat
derrotats i expulsats per la força
. Manu militari, vaja. Sempre.
Llavors
jo aconsellaria a aquells que pretenen arribar a la independència
legalment, que escoltin el pallasso Montilla. No hi ha via legal cap a
la Independència. L'única via cap a la Independència és la rupturista.
Una Declaració de Sobirania feta per una majoria de diputats
independentistes que prèviament s'hagin compromès, durant la campanya
electoral a aprovar-la. I punt. I un cop declarada la sobirania,
demanar el reconeixement internacional i iniciar les negociacions amb
els ecspanyols per al repartiment dels actius i dels passius. I
naturalment, atesos els precedents històrics, prendre les mesures
oportunes per a garantir la pau i l'ordre i que la transició sigui el
màxim de tranquil.la possible.
I endavant, que fa baixada...
-- Enviat per Josep a josepsort el 11/25/2008 10:16:00 AM
Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Arenys de Munt el 8è simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica. Es tracta de la primera edició en què no hi ha participat la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, on es poden consultar les actes de les set edicions anteriors,
i que fins ara havia encapçalat l'estudi i la difusió d'aquest
esdeveniment històric manipulat i tergiversat per la historiografia
oficial espanyola, del que tantes vegades n'he parlat en aquest bloc a
la secció de Memòria històrica.
Ara però, sembla que aquesta entitat estigui a punt de fer un canvi en
els seus plantejaments i centrar-se més en altres aspectes de la
història.
La nova línia
que està encetant la FEHC podria haver estat la causa i/o efecte de la
marxa de diferents integrants de la mateixa, com la de l'investigador
Jordi Bilbeny a principis d'any, i l'aparició de la Fundació Nova
Història, organitzadora del simposi a partir d'ara i que encara no
disposa de pàgina web, o el Cercle Català d'Història, amb una web en construcció.
La notícia del 8è Simposi a Arenys ha estat publicada a Vilaweb, i el programa d'activitats d'enguany,
com sempre prometedor. Entre els actes hi havia la presentació de
l'esperat nou documental sobre en Colom: 42º, de Xevi Mató, autor del
documental sobre n'Èric Bertran que l'any passat donavem a conèixer al món i que fa mesos va superar el milió de visites.
Els propers dies altres actes estan també programats al voltat d'aquesta qüestió:
Dia 25 de Novembre a les 19:00h. Joan
Prim Terradas (Mestre Artesà, restaurador dels models navals del Museu
Marítim de Barcelona): "La Santa Maria d'en Colom, una nau catalana?" Sala de Conferencies d'Òmnium Cultural - C/. Diputació, 276 - Barcelona
Dia 2 de Desembre a les 19:00 h. José
Antonio Lorente (Professor titular en Medicina Legal i Forense a
l'Universitat de Granada) presentarà a Barcelona els resultats de les
proves d'ADN de Cristòfor Colom. Sala d'actes del Arxiu Reial de Barcelona - Palau del Lloctinent C/ Comptes, 2 - Barcelona
Dia 19 de desembre a les 19:30 h. Nito
Verdera (periodista i pilot de la marina mercant) donarà una
conferencia al Ateneu Barcelonès "Descoberta eivissenca de Cristòfol
Colom i el seu "ADN lingüístic". Col·laboració telemàtica d'Estelle
Irizarry, professora emèrita de la Georgetown University de Washington. Sala d'actes del Palau Savassona - C/ Canuda, 6 – Barcelona
En fa també un article en Xavier Mir
des del digital Crònica, que repassa la publicació del llibre sobre
l'origen català d'en Colom del professor nordamericà Charles Merryl (un
fet que recordareu que em va servir de suport per l'objecte de la meva broma de l'1 d'abril passat), i les més recents investigacions sobre la catalanitat de bona part de la literatura tinguda per castellana: en Servent i el seu Quixot, en Llàtzer de Tormos, del que es va publicar un llibre ara fa un any i que va ser objecte de diferents notícies recollides en un bloc específic.
En Xavier anuncia també la propera presentació de la catalanitat de La
Celestina el proper dissabte 29, que també havia tractat des d'aquí. Bona notícia, que indubtablement provocarà una nova onada de reaccions.
D'altres
obres i personatges catalans covertits en castellans, italians, o
d'altres països europeus que ja s'havien insinuat pels investigadors
des d'histocat no n'he arribat a parlar en Es Poblat, però serà qüestió
de reprendre'n el fil. De cada any que passa és més la documentació i
la informació que hi ha sobre la nostra història destruïda i adulterada
per la dominació espanyola a partir de l'anomenat Renaixement, però que
afectaria també a èpoques anteriors. Haurem d'estar atents a aquestes
noves entitats i les aportacions que facin els seus investigadors, que
tal vegada havien perdut el suport necessari dins histocat. Hi podria
haver moltes més sorpreses de les que la gran majoria encara no en
tenim coneixement...
smolins9 |
diumenge, 23 de novembre de 2008 | 06:08h
La divisió entre independentistes catalans és només una distracció de
l’objectiu final que és el que entre tots compartim: un projecte de
país veritablement amo de si mateix.
La divisió entre independentistes pot ser una manera de frenar el nostre avenç.
Tots
sabem que la unió fa la força i que per derrotar-te el contrari vol
dividir els teus suports. Conscients d’aquests fets no podem caure en
els nostres pròpis paranys ni amb els paranys que ens posi l’enemic o
els seus col·laboracionistes.
El més important per a la
Catalunya Lliure -mestressa del seu destí- en aquests moments de lluita
per recuperar la plena sobirania -el nivell de que en disposen Portugal
o Irlanda, per exemple-, el més important no és el socialisme o la
socialdemocràcia per dir dos sistemes de govern entre d’altres, el més
important no són les dretes i les esquerres, o una sigla o una altra,
... l’mportant ara és que hi ha un objectiu també lloable però que de
moment per la seva conveniència i per la seva naturalesa està per sobre
d’aquests legítims objectius polítics: la Independència de Catalunya.
I per sort nostre -de tots- aquest objectiu el compartim i el defensem tots com a primer i primordial!
Catalunya Acció ha escritel 14 / novembre / 2008 a les 20:53
Com
vau conèixer Catalunya Acció? Què és el que us va cridar més l'atenció
inicialment? Què és el que us agrada més o valoreu com a més positiu?
Comenteu qualsevol qüestió que us sembli oportuna.
Va
ser arran de les misèries de l'estatutet que vaig cercar si hi havia
cap alternativa creïble a tanta baixada de pantalons i actituds
pussil·lànims entre els nostres "polítics". I quan estàs escaldat a fe
de Déu que ho jutges tot amb una cautela i un esperit crític extrems.
CatalunyaAcció va ser l'opció que em va convèncer per la seriositat i
contundència del seu discurs, i pel seu potencial enorme de creixement.
És un plaer veure que, efectivament, està esdevenint un agent polític
de referència i a cada dia que passa més ho serà.
David Membrives ha escritel 18 / novembre / 2008 a les 12:28
Com vau conèixer Catalunya Acció?Què és el que us va cridar més l'atenció inicialment? Arran
de no recorde quin acte publicat al Racó Català vaig vore algo anomenat
'Catalunya Acció'. Em va semblar interessant la seua forma de plantejar
les coses, una gran fermesa a l'estratègia a seguir, i el que
necessitavem: Una injecció d'autoestima
Què és el que us agrada més o valoreu com a més positiu? Valore
com molt positiu la seua forma de treballar (per lo menys, el que es
veu de cara a l'exterior). Catalunya Acció dona aspecte de, a banda de
ser independentistes, buscar l'independència. Fa temps m'estava donant
voltes al cap el per què no teniem contactes amb altres nacions. A
nivell polític, vull dir, no les típiques juventuts d'un partit d'una
nació sense estat. No, també (i principalment) hem de tindre contacte
amb Rússia, EUA, Israel, Alemanya, Gran Bretanya i altres estats, si
volem trobar ajuda exterior.
Resumidament, Catalunya Acció ho fa d'una manera profesional, sense deixar cap assumpte a l'atzar.
Albert Serra ha escritel 20 / novembre / 2008 a les 09:36
Fa
vora dos anys vaig poder conèixer els fundadors d'aquesta organització
política independentista catalana. Des d'aquell moment els vaig anar
seguint en la seva web, i els vaig anar veient la presència de
l'organització en diferents actes i manifestacions.
Feia temps
que la meva consciència m'anava demanant que fes quelcom per
l'alliberament de la meva pàtria, vaig tantejar algun partit i fins i
tot em vaig fer militant d'ERC, partit que en breu temps em va decebre,
i me'n vaig esborrar.
Com que estava desvinculat de nou del món
independentista, i volia seguir fent quelcom ni que fos només aportant
algun diner, vaig veure oportú fer aportacions al Fons per la
Independència, sobretot cridat per un lema de CatalunyaAcció que diu
que "la independència ens l'haurem de pagar nosaltres". Considero
aquest fons com una branca essencial per aconseguir fer alguna cosa amb
cap i peus, tan important com en el seu temps ho fou l'Emprèstit per
Catalunya de Francesc Macià i Estat Català, (el diner es poder i de
poder n'anem mancats).
El que més m'agrada de CatalunyaAcció és el seu inequívoc objectiu polític: Portar
a la Nació Catalana a la independència, sense cap mena de crossa
ideològica, ja que els pobles els formen gent de tota mena, de dretes,
d'esquerres d'amunt i d'avall (això sí, dins d'un marc de llibertats,
respecte i democràcia), per tant tothom està convidat a ajudar a
aconseguir el més gran dels objectius del nostre poble, dur-lo a la
seva lliure realització, i crec que CatalunyaAcció n'és un magnífic
instrument. Pit i amunt!
Un company amb qui de tant en tant ens vèiem em va comentar que s'estava gestant el projecte de Catalunya Acció.
Quan
em va dir qui hi havia al darrera i qui ho estava impulsant, li vaig
dir que ja tardava a dir-me com podia afegir-m'hi i que ho faria amb
els ulls embenats.
Perquè havia tingut la sort de coincidir,
feia molts anys enrere, amb un dels responsables de Catalunya Acció, i
per l'emprempta inesborrable que me n'havia quedat, no vaig dubtar-ho
ni un moment.
I si vaig entrar-ne convençut coneixent el tarannà
ferm, valent i incorruptible dels qui ho van impulsar, amb els anys
encara n'he estat més convençut, si és que això era possible.
Com
veieu, doncs, va ser per part d'una altra persona que vaig conèixer
Catalunya Acció. Tot i que, si no hagués estat així, també ho hauria
conegut, sobretot per internet o per part d'algú altre.
Hi ha essencialment dues maneres de viure la vida:
vegetar fins a la mort veient-les venir, tot esperant si mai arriba un
cop de sort; o bé prendre consciència de la pròpia capacitat i, per
tant, de la responsabilitat que aquesta implica, i agafar les regnes de
la pròpìa vida per tal de transformar la realitat, la nostra i la de
qui ens envolta. De manera anàloga, hi ha essencialment dues
maneres de fer política: la demoscòpia, esperar que el poble en massa
demani una cosa per a, només aleshores i gairebé a contracor, fer-la; o
bé el lideratge, ser conscient de la significació pública i de la
pròpia capacitat i responsabilitat de transformar la societat, sent el
primer a tirar del carro per tal d'assolir els objectius desitjats.
L’actual nomenklatura catalana ha triat la demoscòpia.
Potser per por, potser per traïció, potser maquiavèl·licament tot
esperant que la nova generació els superem i que la història els
col·loqui al seu lloc. Poc n’importen ja les raons. El seu temps ja és passat, són història.
Cal deixar enrere un Sr. Pujol que només diu allò que és evident i un
cop ja ha passat, i un Sr. Carod que justifica totes les seves
renúncies amb les enquestes i els pocs vots que diu que el poble li
dóna (convindria que recordés que allò de “feu-me confiança” només funciona una sola vegada). Calen
nous líders que per damunt de tot ens facin sentir vius i capaços,
encomanin esperança i fins i tot certesa d’un futur millor, comuniquin
la seva visió, i ho posin fàcil per a seguir-los. Que no calgui
empényer-los gairebé en contra de la seva voluntat, que no facin sentir
culpable el poble ni esperin que aquest faci tota la feina, sinó que
siguin justament els creadors d’una nova realitat cap a la qual
simplement calgui deixar-se conduir amb naturalitat.
L’exemple
és una de les forces motrius més imparables i transformadores que
existeixen. Tots els canvis de paradigma arrenquen amb una minoria
transformadora que no només té una visió d’allò que vol sinó que a més
no té cap vergonya de fer-ho per primera vegada.La
segona onada està formada per aquells que, tot i voler el canvi, no
s’atreveixen a moure un dit fins que un altre no ho ha fet abans, i
d’aquesta manera no inicien el canvi però el fan quallar. La tercera
onada és el gruix del poble, que només abraça un canvi quan és evident
que ja no serà cap raresa d’una minoria i, d’aquesta manera, fa que
finalment succeeixi. Sempre queda un cert residu que només assimila un
canvi quan ja s’ha produït i quan, de fet, el següent canvi ja s’ha
iniciat.
La missió de les elits dirigents d’una
nació és ser conscients de la seva importància i responsabilitat per
tal d’assolir els objectius marcats utilitzant els mitjans disponibles.
Esdevenir la punta de llança, la primera onada, la minoria
transformadora i persuasiva, això és el lideratge. I més
encara en una societat com la nostra que ja està acabant la maduració
del procés de secessió, que no és ni un joc de nens ni un frívol somni
d’una nit d’estiu. Em ve a la memòria el famós crit de batalla dels
comandaments israelians: “darrera meu, seguiu-me!” (i no pas “endavant!”). Tota una apologia del lideratge i de l’exemple. Cal
posar-se al capdavant. La moral és essencial, i la manera més poderosa
d’augmentar-la i propagar-la és precisament mitjançant l’exemple. La
por s’encomana, però la moral de victòria també, i és per això que pot
guanyar la batalla.
Fer que les coses passin és una actitud vital, totalment contraposada a esperar que les coses passin.
O és la brúixola que de forma natural guia totes les nostres accions i
decisions, o bé ni tan sols s’entén tanta “despesa inútil” d’energia.
En casos extrems ni tan sols es tolera, s’arriba a acusar de temerari
aquell que és a punt de demostrar la pròpia incapacitat, i s’esgrimeix
aquest argument per a justificar fins i tot una traïció “pel bé de
tots”. Visionari o retardatari. Creador o espectador. Aquest és el dilema, i els fets demostren dia a dia què ha triat cadascú.
Ser
polític implica ser conscient que la teva tria afecta tot el poble. Ser
polític implica que no n’hi ha prou amb dir que es voldria una cosa,
sinó que cal deixar-se la pell per tal de fer-la realitat. Perquè hi ha
una diferència abismal entre conèixer el camí i recórrer el camí. Cal
fer que les coses passin. Albert Einstein va dir que “aquells que diuen que és impossible no haurien de molestar els que ja ho estan fent”. Doncs això.
Juan Manuel Rodríguez Conseller de Catalunya Acció Castelldefels (El Baix Llobregat)
Catalunya
Acció felicita al poble nordamericà per la qualitat democràtica de tot
el procés electoral finalitzat ahir amb la brillant elecció del senador
demòcrata Barack Obama com a nou futur president de la seva nació.
Els
dos principals aspirants han demostrat ser fidels als valors que han
inspirat sempre la democràcia nordamericana des de el seu naixement.
Cal destacar l’elegància del candidat republicà John McCain quan, en
plena campanya electoral, va aturar radicalment i en públic les
insídies dels seus propis seguidors contra el seu rival demòcrata.
Sense oblidar l’emotiu discurs pronunciat desprès de la seva derrota
on, textualment, va dir als seus votants que “ara, el senador Obama, és
el vostre líder!”. Amb aquestes paraules ha demostrat una vegada més
que la grandesa d’una nació no es deu a la força del seus exèrcits,
sinó a la grandesa d’homes com ell.
Respecte a Obama, volem
recordar que ara fa dos anys i mig, el columnista de la revista Time,
Joe Klein, escrivia que la decadència de les institucions democràtiques
als EE.UU i la caiguda de l’interés per la política en aquell país es
devia fonamentalment a la manca d’eloqüència dels homes públics. Es veu
que els nordamericans no deuen ser tan passarells i tan incultes com
massa sovint ens els volen presentar molts mitjans de comunicació de
casa nostra i han començat a posar-hi remei. Així, han triat
aclaparadorament un home del qual tothom en destaca la seva gran
capacitat oratòria. La victòria de Barack Obama ha estat la victòria de
la paraula i ha fet realitat una vegada més aquells mots del gran
polític txec que fou Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els
aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”.
Avui,
a Catalunya, tothom lloa les grans capacitats del que serà nou
president de la primera potència mundial. Ara és fàcil i no representa
cap compromís. Però hem de dir que fa més d’un any, de les facultats
del senador d’Illinois, quan era gairebé un desconegut entre nosaltres,
pocs en van parlar tret de Catalunya Acció. Així, el 28 de setembre del
2007, en un article intitulat “Barack Obama”
publicat als setmanaris “El Vallenc” i “La Nova Conca” així com en la
web de Catalunya Acció, el nostre President Executiu, el Sr. Santiago
Espot, ja va pronosticar les grans possibilitats d’aquest dirigent
polític que ara ocuparà la Casa Blanca.
Ens congratulem, doncs,
que el poble nordamericà hagi iniciat una nova etapa que els haurà de
portar a resoldre els grans reptes que avui preocupen la seva nació.
Estem convençuts que encararan amb fermesa i determinació les seves
il.lusions i esperançes. Endavant i enhorabona, Senador Obama !
smolins9 |
dimarts, 18 de novembre de 2008 | 09:34h
No són 900 morts Sr. Pujol !
-És voluntat política, Sr. Pujol !
Voluntat política és el que li ha mancat a vostè i a la seva Convergència.
Mal canvi: 900 morts a canvi d'un Poble dividit entre subjugats i subjugadors. Vostè Sr. Pujol a fet costat als subjugadors, ho ha fet sempre.
Com tantes subvencions per fer callar la màfia d'alguns pocs andalusos a Catalunya.
Sempre sota l'excusa d'una falsa cohesió que s'ha basat en el silenci i l'acatament dels catalans, presoners i esclaus a casa seva.
La voluntat política d'alliberar aquest nostre Poble del jou espanyol es tradueix en la voluntat d'un Poble que enlloc de callar i aguantar es disposa a abandonar aquesta injusta situació que patim.
Catalunya és una Nació i les nacions com els homes han de ser lliures!
Catalunya va perdre les seves llibertats el 1715 amb el fastigós i pervers "Decreto de Nueva Planta" vera carta d'esclavatge nacional i personal que durant tres llargs segles ens ha malmés i subjugat; milers de catalans hi han perdut la vida, molts més de nou-cents, hi han perdut milers d'oportunitats, hi han perdut la dignitat i molt sovint els seus éssers més estimats ...
Catalunya és una Nació i les nacions com els homes han de ser lliures! Sr. Pujol!
Set milions d'esclaus perennes a canvi de la mentida de la por: "900 morts sobre la taula!
Ara és l'hora de la Independència, Sr. Pujol. Ja ha passat l'hora de les guerres en aquesta part d'Europa, ara és l'hora de la llibertat!
Després de 130 anys de jugar el joc de l'autonomisme perdent sempre la partida ara toca jugar la carta de la Independència.
Diu el Sr. Ibarretxe i jo me'l crec amb profunda convicció interior -convicció natural, pròpia i democràtica- que ha d'ésser el que el Poble vol, el que bascos i catalans vulguin als seus respectius països naturalment.
Ara és l'hora de desvetllar la dignitat de tots els catalans i de totes les terres catalanes, ara és l'hora de deixar l'encaixisme i l'autonomisme i enfocar tots els nostres esforços i totes les nostres unitats envers l'Èxode Català de l'Estat Espanyol.
Entenc que vostè, Sr. Pujol, no tindrà l'altura de mires per ajudar al seu partit a emprendre aquest camí, haurem d'esperar que la història i doni la darrera paraula.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció, President del BIC. Membre de Som 10 milions)
smolins9 |
dilluns, 17 de novembre de 2008 | 12:23h
dissabte, 15 de novembre de 2008 >
Prou Pujol, si us plau
L'expresident de la Generalitat és conseqüent,
ja que mai no ha propugnat la independència de la nació. Pujol no és ni
ha estat l'home que necessitava el país i per a ell seria un fracàs que
Catalunya un dia se'n sortís
+ L'expresident
Pujol, en una xerrada sobre el país, el nacionalisme català i el seu
futur que va mantenir l'any passat amb l'expresident del Parlament
Heribert Barrera. Foto: A. PUIG
El bon amic Pere Ignasi Fages de Climent va
assistir per circumstàncies especials al consell de guerra que es va
fer a Jordi Pujol. Segons m'explica, va quedar impressionat per
l'enteresa i valor que en tot moment va demostrar el personatge. En un
moment determinat, recorda que va dir: «Som un jovent que puja
lentament però inexorablement...» Avui, tanmateix, ens hauríem de
preguntar cap on volia anar. En tot cas, d'aleshores ençà cal
reconèixer que el pujolisme ha impregnat la vida política catalana i
avui encara continua amb el «seu» partit, ara liberal, ara
socialdemòcrata, però amb gran poder de convocatòria. La trajectòria
posterior de l'expresident no cal esmentar-la, perquè és propera en el
temps i suposo que ho deu explicar prou bé en les seves memòries.
Si
m'he decidit a escriure aquest article és després de les circumstàncies
viscudes els últims temps, que configuren la meva opinió i arran d'unes
declaracions desafortunades en un col·loqui al Palau Robert de
Barcelona, en què va dir que treballar per la independència no ens
proporcionaria «ni un rosegó de pa».
Cal dir que Pujol és
conseqüent amb ell mateix, ja que no ha propugnat mai la independència
de la nació. He de confessar, per altra banda, que l'entenc
perfectament, perquè jo pensava el mateix que ell. Però el transcurs
dels anys i les experiències viscudes m'han fet canviar de parer d'una
manera irrevocable i avui sóc independentista convençut de pura
necessitat. La conversió em ve de lluny perquè, ja a l'any 1991, a
l'article «Nacionalisme ful», a El Punt, mostrava la meva
disconformitat política. Rectificar és de savis. Per reblar les meves
conviccions més pregones n'he tingut prou d'haver de patir el procés
estatutari amb la inicial súplica vergonyant dels líders polítics
catalans i l'inconclús tracte posterior. Que no en té prou
l'expresident? Què n'espera, del centralisme?
Puc assegurar-li
que el país no pot estar permanentment integrant i reciclant gent sense
el risc cert de desnacionalització, encara que antigament ho hàgim fet
molt bé. Però Catalunya n'està farta, de tant d'esforç, i no pot
acceptar la peregrina idea que ens «retrobarem» per la via de la
integració com a àncora de salvació. Per això precisament és
indispensable que puguem ser amos dels nostres propis destins i no ens
hàgim de menjar els autèntics «rosegons» que ens deixen els
centralistes.
Algunes de les meves raons són les següents. Com
tothom sap, la Generalitat, a instàncies del Parlament, va convocar el
poble català a la Convenció Catalana per Europa perquè hi intervingués
sense intermediaris partidistes. Vaig formar-ne part i vaig poder
comprovar de primera mà el joc brut dels polítics, que varen jugular
qualsevol temptativa que no fos el vot positiu d'una Constitució que
negava el pa i la sal a la nació catalana. Em consta que el primer
interessat que així fos va ser l'aleshores president Pujol.
Vaig
tenir posteriorment accés al debat Barrera-Pujol de la Fundació Arnau
de Vilanova, que aconsello a tothom d'escoltar. Pujol va mentir quan va
dir que Irlanda no volia ser independent. Va demostrar la seva
intencionalitat malèvola o la ignorància més absoluta. Acorralat per
les intervencions punyents de Barrera, va dir quelcom comprensible però
inacceptable, que fa pensar quan va dir que «cal estar disposats a
posar 900 morts sobre la taula» (suposo que es referia als morts d'ETA).
Fa
poc ha intervingut en una jornada al monestir de Sant Benet de Bages
acompanyat de Felipe González i Miquel Roca –que sempre riu i no sé
exactament de què–. Es va parlar de la manca de lideratges en el món i
al nostre país. Com Diògenes, varen buscar en el firmament polític
actual líders vàlids i valents per resoldre els problemes que ens
preocupen.
Suposo que tant González com Pujol eren conscients que
havien estat líders d'un cert gruix en un cert moment, i jo hi afegiria
que el president de CDC encara està exercint com a tal. Al meu
entendre, és un llast insuportable perquè el pitjor que li pot passar a
un país és tenir un líder essencialment equivocat i, com ell, lliurat
al centralisme i als poders fàctics.
No ens enganyem, Pujol no és
ni ha estat l'home que necessitava el país, el líder per la plenitud
nacional, i ho estem pagant molt car. Avui Catalunya està acorralada a
les cordes pels anys eixorcs de comandament de CiU i els desencerts
dels successius tripartits.
A la seva proverbial egolatria –Pujol
té la dèria, letal per a nosaltres, de manar i res més– cal afegir-hi
la desgràcia de ser un mal estrateg que avui encara controla un partit
«nacionalista» amb un electorat fidel que malauradament el segueix, com
vàrem fer molts de nosaltres durant massa temps, encegats per la seva
personalitat i prestigi.
No veig que la rectificació entri en els
plans del pujolisme, ans al contrari. Sempre aprofita la més petita
avinentesa per atacar l'independentisme i descarta cap consideració de
culpa. Quina llàstima!
Estic segur que Catalunya i la seva
necessària independència té amb ell l'enemic a casa i que per a ell el
seu fracàs més dolorós seria que Catalunya, de la mà de les noves
generacions, se'n sortís. S'hi fa amb les dents quan veu que algú
s'escapa del seu guió i li pot esmenar la plana, per això està
molestant permanentment, posant límits al jovent, que té tot el dret de
reclamar la independència.
Ens vol fer creure que la culpa de
tot, és clar!, és dels altres; que deixi en pau els independentistes,
siguin de dretes o d'esquerres, perquè, «lentament però inexorablement»
reeixiran en la seva valenta i difícil tasca.
No us penseu que Catalunya només té vida com a trista Colònia messella d'Espanya i de França!
Falten 5 dies per donar un nou pas endavant, la Concentració a la Plaça de Sant Jaume:
Jaume Renyer participarà en l'acte en defensa de la Nova Constitució Catalana que Catalunya Acció ha organitzat a Berga pel dissabte 6 de desembre del 2008. Començarà a les 6 de la tarda, al Pavelló de Suècia del Casal d'Europa d'aquesta ciutat que és cap de la comarca del Berguedà.
Coordinar i reforçar els baluards de la nova reconquesta catalana.
No són 900 morts Sr. Pujol !)
