Torno sobre aquest tema. Sobre l'ús i abús de la paraula "xarnego", amb tot el que significa. Lamento la insistència, però em preocupa enormement tornar a trobar en ús un mot que donava per desterrat i mort de les converses habituals entre catalans. I crec que no és admissible la passivitat davant aquest fet. Ni per ètica, ni per realisme polític ens podem permetre aquests factors que en comptes de sumar efectius a la causa nacional la desprestigien i la desgasten.
A la denominada "catosfera" on tantes bones idees de ciutadans responsables conviuen amb tants frikis essencialistes, he trobat aquest article, escrit per una dona de 60 anys. Si us plau, no us el perdeu. Després, si voleu, les reflexions meves que segueixen són prescindibles.
(Continua)
   |  |
|
M'amoïna profundament que dins el catalanisme, des de l'autonomisme conservador d'Unió fins l'independentisme esquerrà d'ERC, es pugui identificar, més sovint del que voldria, actituds i posicions marcadament reaccionàries. A més del mal servei de les diferents línies, ens informen que la rodalia de RENFE de Barcelona és la més cara de l'Estat. El servei més barat és el de les Rodalies de de Madrid.
jordibrull |
divendres, 21 de març de 2008 | 21:50h
Crec que el millor servei que avui podria fer al país la federació CiU és trencar-se. Considero que ha passat el moment històric de l'aliança d'aquests dos partits. Segurament, una revisió superficial d'aquest bloc permet al lector detectar la meva escassa simpatia —siguem clars, la meva decidida animadversió— per les idees i la manera de fer d'Unió, i, alhora, també haurà pogut veure-hi una defensa de la definició d'espais transversals, de respecte, de lleialtat i complicitat mútua entre les forces catalanistes com a base comuna dins la diversitat d'idees polítiques i visions socials. En aquest apunt intentaré fer una anàlisi autònoma de l'angúnia que em produeix Unió —sense deixar de dir el que en penso—, i demostrar que aquesta proposta de trencament no és contradictòria amb la idea de generar espais de transversalitat dins el catalanisme, de cercar més col·laboració entre forces polítiques. No conec estadístiques o dades relatives a tot el que aquí exposaré, així que vagi per endavant que a banda de les meves opinions només puc oferir intuïcions per les que de cap manera poso la mà al foc. Els enunciats que hi posaré els formulo a tall d'hipòtesi, no com a certesa. Dit això, m'evito anar repetint reiteradament "crec", "en la meva opinió", "potser podríem pensar"... Quedi afegit el dubte a cadascuna de les meves afirmacions. Així que, fet el previ reconeixement de la meva tendenciositat i les meves fortes prevencions davant Unió, passo a detallar els arguments que em porten a pensar que seria bo per a CDC, per a UDC potser també, però especialment per Catalunya (Continua) En el post immediatament anterior cronològicament, posterior visualment, explicava les activitats de Manel Silva, destacat membre d'Unió, en l'àmbit de l'integrisme religiós de signe catòlic. Doncs bé, resulta que, molt possiblement, avui aquest senyor seria diputat si no fos per un boicot a les llistes de CiU impulsat des d'e-cristians organització de la que ell mateix és un càrrec directiu, concretament membre del secretariat.  Manuel José Silva Sánchez, membre del Comitè de Govern d'UDC i, curiosament, el candidat que optava l'onzè escó que finalment va caure de la banda del PP per molt pocs vots, el dia 15 de desembre de 2007 va fer la primera intervenció en un acte organitzat a Barcelona per Arbil, una organització ultracatòlica i ultranacionalista espanyola, en la línia més dura de l'Església de Rouco Varela. No us perdeu qui són els altres oradors d'aquell acte. L'altre dia vaig llegir que un infant no podia combregar perquè és celíac i l'hòstia porta gluten. Más valdria que hagués callat. Recullo de El Periódico un fragment d'una entrevista que li van fer a Marta Ferrussola fa pocs dies:
"¿La molesta que el president de la Generalitat sigui andalús?", pregunta l'entrevistador. La dona de Pujol respon: "Un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català".
jordibrull |
dijous, 13 de març de 2008 | 08:10h
Després de les eleccions, faig uns precs als nostres diputats al Parlament Espanyol, a les persones designades pels catalans per a representar-nos a Madrid.
jordibrull |
dimarts, 26 de febrer de 2008 | 21:59h
Ja hi tornem a ser. Quatre arreplegats, en teoria joves patriotes —catalans— cauen al parany i li munten un sidral a la candidata del PP, que acaba ajornant l'acte. Un altre favor als nostres enemics, i una altra oportunitat perduda. Però no em sembla bé que els diguin feixistes, ni que es dóni tanta transcendència a la seva acció, perquè de fet només han comès la innocència de caure en provocacions molt ben orquestrades i preparades per agents molt més poderosos i malintencionats. (Continua) (Continua)
ERC pacta amb el PSC. CiU pacta amb el PSC i el PP
ERC acusa a CiU de vendre el país. CiU acusa ERC de vendre el país. Els dos s'acusen de les mateixes coses perquè fan coses molt semblants, tot i que cadascun només reconeix les que fa l'altre i no veu les pròpies accions. (CONTINUA) Els anomenats nacionalistes perifèrics, és a dir, els que no som nacionalistes espanyols els o que, directament, Espanya no ens agrada, normalment, i més si som catalans, som acusats de "mirar-nos massa al melic". I més aviat crec que el que faria falta ens que ens el miréssim més, a veure si sabem reconèixer tota la borra que s'hi acumula. Un dia d'octubre 2008.
Duran ja fa una mesos que és ministre, del que sigui, què importa això. CiU governa en coalició amb el PSOE al Madrid, i a canvi, la federació catalanista ha forçat eleccions avançades al Parlament de la Generalitat de Catalunya amb el compromís previ amb el PSC d'investir President de la Generalitat de Catalunya el candidat de la llista més votada, sense possibilitats d'altres majories al Parlament. (continua)
jordibrull |
dissabte, 9 de febrer de 2008 | 14:32h
No gens benvolgut Daniel, Encara que t'omplin l'esquena de copets plens de falsetat, els teus amics postfranquistes mai t'acceptaran com un dels seus. Sempre seràs el català. Sempre t'hauràs de fer perdonar els teus origens, la teva llengua materna i el teu accent pagesívol. Amb la reacció del teu partit davant la possibilitat que s'ensenyi català a les escoles oficials d'idiomes ho haurias d'haver entès. Ens menyspreen a tots els catalans i a tu només d'accepten en la mesura que et desnaturalitzis, que reneguis del que ets i simulis ser una altra cosa, que t'empassis sense remugar indignitats com la que ara esmentava, resistir estoïcament, amb una pell cada vegada més gruixuda, tots els insults que als altres ens fereixen i se'ns claven fins el fons. Ens menyspreen com a catalans pel fet de ser-ho. Es veuen en cor d'utlitzar-nos com a arma electoralista, perquè saben que ofendre'ns, insultar-nos i difamar-nos dóna vots a tot Espanya. I a tu també et menyspreen, i encara més que a la resta de nosaltres, encara que de moment t'ensabonin i et riguin la gràcies, encara que avui fingeixin que els teus tributs de lleialtat, la teva fe de convers, els commou i els satisfà. Tu, a més de ser català, has decidit vendre't a l'opressor. Faràs mil gracietes, mil demostracions d'odi a les teves arrels i mil actes de bavosa lleialtat per a demostrar la teva adhesió a l'amo. I quant més t'esforcis per arribar a ser un igual dels espanyols, més patètic seràs als ulls dels teus superiors jeràrquics, i més et menysprearan amb la condescendència paternalista que els colons tracten els criats nadius, com l'invasor utilitza i després abandona els delators que traeixen el seu poble i espien per a ells. Ets com Michael Jackson. Davant les injustícies que pateixen els afroamericans als Estats Units, davant el domini de la raça blanca en tants i tants àmbits, va pensar que era millor ser blanc, i va decidir transformar-s'hi. I somniava que algun dia els seus compatriotes més pàl·lids l'acceptarien com un més i el convidarien a malparlar d'aquells negres de merda, com el seus pares i els seus germans. I així li va anar. Només el cirurgià plàstic —blanc, segur— li devia fer creure que cada operació l'aproximava més al seu objectiu. La resta del món, bancs i negres, se li enfotien. I mira com ha acabat. Sincerament, de tot cor, et desitjo un destí igual de penós i indigne.
jordibrull |
dissabte, 9 de febrer de 2008 | 13:37h
El PSOE andalús va proposar que a les escoles oficials d'idiomes a l'autonomia s'hi estudiï el català, el basc i el gallec. El PP ha posat el crit al cel, s'ha escandalitzat per aquesta proposta. I amb la demagògia de sempre i menystenint, ofenent i insultant als de sempre: nosaltres. (continua)
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosINTEL·LIGÈNCIA, DIÀLEG, DETERMINACIÓ, TALENT, CIUTADANIA, COMPROMÍS...
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|