Cada dia estic més convençut de que cal dir NO per la dignitat d'un país que va dir de manera clara que volia un canvi de model, no més del mateix. Això era el que significava el projecte del 30 de setembre. Què vol dir que el que ens donen ara és millor que l'estatut del 79? Només faltaria després de 27 anys que l'oferta de canvi no fos a millor ! . La pregunta no és si és o no millor. La pregunta és si és això el que volem. I la resposta és NO. Els nostres representants ja han dit el que volíem.
En un acte de masoquisme cívic, estava llegint atentament el projecte d'Estafotut que haurem de votar el proper 18 de juny.
Com ja he dit en altres ocasions, jo votaré NO. Però ara en concret m'agradaria que algun blocaire m'aclaris el següent. Diu l'article 34:
DRETS LINGoeÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS.
TOTES LES PERSONES TENEN DRET A ÈSSER ATESES ORALMENT I PER ESCRIT EN LA LLENGUA OFICIAL QUE ELEGEIXIN EN LLUR CONDICIÓ D'USUÀRIES O CONSUMIDORES DE BÉNS, PRODUCTES I SERVEIS. LES ENTITAS, LES EMPRESES I ELS ESTABLIMENTS OBERTS AL PÚBLIC A CATALUNYA ESTAN SUBJECTES AL DEURE DE DISPONIBILITAT LINGoeÍSTICA EN ELS TERMES QUE ESTABLEIXIN LES LLEIS.
En aquests moments d'enrenou polític al nostre dissortat país, costa molt destriar el gra de la palla.
Qui més qui menys, cada un de nosaltres té la seva opció definida, tenim clar a qui ens creiem més o menys, i a qui votaríem si les eleccions anticipades fossin demà mateix.
Però estarem d'acord en quin és el denominador comú dels nostres representants: la mediocritat, l'estretor de mires. No han volgut veure més enllà de les seves pròpies expectatives personals o de grup. Tots d'una manera o altra han mentit, i el país ho pagarà car. Ja ho està pagant.
Ara cal que la ciutadania mantingui el cap fred i afronti els compromisos tal com els hi venen. I el primer que toca és el referèndum del 18 de juny.
Avui és un gran dia per la coherencia, la unitat, el seny i la democràcia.
El NO d'ERC és el NO de la democràcia interna d'un partit. És també la valentia de les seves bases (enhorabona), i és en la mesura que sigui, mèrit dels qui més o menys modestament i en espais com aquest, hem aportat el nostre granet de sorra perquè tot acabés bé.
Ara cal el segon pas. Arrossegar la gent del país cap el NO del dia 18 de juny. Si ho fem bé podem fins i tot guanyar. Per què no?
Com que estem en la fase crítica per tal de decidir si finalment sóm capaços de recolzar unitàriament una opció de rebuig al nou Estatut, em permeto continuar amb la meva particular campanya a favor del "NO". Avui us convido a llegir aquest, com sempre brlllant, article d'en Salvador Cardús penjat a tribuna catalana. Diu així:
I ara què?
Crec, francament, que ERC s'està fent un gran embolic -l'expressió exacta però gens constitucional seria que "es fa amb la pitxa un lio"- amb això de l'Estatut. Des del meu punt de vista -i poques vegades he vist una cosa tan clara-, només hi ha dues alternatives possibles, i totes dues legítimes. Una, és reconèixer l'error d'entrada i de fons del plantejament que confiava que el nou Estatut podria incorporar aquells punts "irrenunciables" que tots els sobiranistes van fer seus -la nació a l'article primer, el control d'una agència tributària única i drets històrics en algunes competències clau- i llavors, després del "mea culpa" es vota "sí" en benefici de les millores graduals obtingudes i de passada es descolloca al personal. O l'altra, és posar-se tossut en la idea que es va ser enganyat i desemmascarar clarament, tal com va fer l'exconseller Carretero, que l'Estatut que n'ha sortit és inacceptable perquè compromet i tanca massa -i per massa temps- el futur del país, i es vota "no".
Us escric des de la no militància però des de la simpatia i el vot.
Com a única força visible de l'independentisme polític, i vistes les coses, del nacionalisme en general, la vostra responsabilitat en aquests moments, prou que ho deveu saber, és molt gran.
Sabent que la propera setmana heu de decidir la posició que defensarà el partit en el referèndum sobre el projecte de nou estatut, us convido a visitar, a tall d'exemple, les diferents opinions del debat suscitat al respecte en els blocs de vilaweb.
El que cal tenir clar, per sobre de tot, és que la militància nacionalista ha de votar majoritàriament una única opció, i que aquesta ha de ser promoguda també per ERC, la Plataforma pel dret de decidir, etc. I entre el vot nul i el votar NO, quina és la millor opció?
Escribia ahir en aquest espai el meu posicionament en relació al pressumible referèndum del 18 de juny. Agraeixo molt els comentaris que hi heu fet, tan els favorables com els contraris.
La meva aposta avui segueix sent el No, i pels motius ja expressats. No obstant vull afegir algunes consideracions.
Acabo de llegir que el feliçment recuperat líder D'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, dóna per tancada l'etapa de debat sobre l'Estatut i fa una crida a començar a parlar d'altres coses.Més clar l'aigua. Els republicans, única força que seguia aspirant a millorar el text de la vergonya, pactat pel Sr. Artur Mas i el Sr. Rodriguez Zapatero (un mentider al que totes sembla que li ponen), llencen definitivament la tovallola.Crec que és hora de que la gent d'aquest país prengui de nou la iniciativa, tal com vàrem fer a la manifestació del mes de febrer. Cal que de nou la Plataforma impulsora d'aquella, i tantes entitats cíviques com sigui possible, facin una crida unitària a la reacció.
Allò que fa gran el sistema democràtic és l'igualtat de valor del vot de cada ciutadà. Tanmateix, allò que pot fer qüestionable la grandesa del sistema democràtic és l'igualtat de valor del vot de cada ciutadà.
Ara que s'acosta un referèndum per l'acceptació o no d'un projecte d'Estatut sentim als nostres polítics fent proclames a favor de la participació i de diferents arguments a favor del si o del no. Però no sento a ningú que animi a la ciutadania a llegir-se el text sotmès a votació.
És ben cert que el que sembla, ara ja si, adéu definitiu a la violència armada, ha de ser, es miri com es miri, una bona notícia.
Ara toca doncs, després de l'alegria general (només els mesquins en restaran al marge), fer-ne l'anàlisi. Entendre què ha passat, per què ara i quins escenaris s'obren des d'avui. I també (hem de mirar per nosaltres), quines implicacions tindrà la fi d'ETA per a Catalunya.
Sobre la manifestació d'ahir
