Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
Coordinat per un nou equip de govern quadripartit PSPV+Iniciativa Independent+Bloc Nacionalista Valencià+Esquerra Unida. Regidor nacionalista amb tasques de govern: Vicent Serra.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Per cortesia de Blai Produccions ("tu t'ho graves en cinc segons / mentre cliques els botons"), ací oferim un video amb imatges de la primera presentació de Rizoma a l'Auditori de la Nucia. Es tracta d'un video iniciàtic, que comença amb la sintonia del programa "A poqueta nit" de Ràdio Sarrià, intercalada amb imatges festives i mediambientals de Callosa d'en Sarrià; després, ve el recitat en àudio (el primer i únic tall de veu poètica del sonet lliure Xip-Xap-Xoup: Flambejaments per al gran jerarca / És embriagant l'olor de castanya socarrada). Els textos dels sonets lliures desclassificats estan ací.
Imatge: retall del periòdic Canfali Marina Baixa. De dreta a esquerra: Juli Capilla (poeta i coordinador de la Revista Caràcters), Joan-Carles Ortega, Julio Camacho (regidor de cultura a l'Ajuntament de la Nucia), Josep Vivó (representant de la Caixa).
Imatge: Cementeri de Callosa d’en Sarrià, en la carretera que va camí d’Algar i de Tàrbena. L’emplaçament d’aquest cementeri, inaugurat allà pels anys 1.920, s’ha anomenat popularment “Pla de la Molinera”. Llegint Manuel Baixauli i les seues històries manuscrites de la ultratomba valenciana, m’ha emergit la necessitat d’escriure sobre el més enllà – m’ha eixit cantant en la dutxa--, com si escriguera sobre un “molt ací” gens incruent i prou conciliador, després he pensat en l’efecte terriblement pacificador de l’”heroïna”, tal com me l’han descrit diversos testimonis: es tracta d’un sonet blanc, com blanc és el to cromàtic del dol en la cultura xinesa, també és blanc el silenci comprensible i blanca és la ceguesa davant d’una vasta eclosió de llum anímica.
“¿Qui t’ha dit a tu que no hi ha una forma més divertida de cel·lebrar el dia de Santa Rita, patrona dels funcionaris?”
Ja no hi ha prolegòmens als conductes bastards,
Flàviatrista: són sis-cents euros per reomplir,
Atoneu: posa els papers a la taula dels avatars,
Procust: talla les siluetes dels mots enfervorits,
Ja no hi ha embadal·liments als registres d’abans,
Sísif: desclassifica tota la filera de dossiers,
Minienerva: ves batent l’era dels suplicants,
Papitu: tira-li dacsa als pollastres desnodrits,
Ja no hi ha ziga-zagues als trajectes crucials,
Esculapi: tira-li les culpes als malalts desoïts,
Rita: fes més obedients els temaris estatals,
Pretenci: arranja events acolorits i massius,
Adam: obri tres expedients a cada comerciant,
Encanterina: vigila les petges d’eixos passamans!
Tenim bons caramel·los per al qui transigix
I bona tralla per als dotze que ens dissentiran!
----------------------------------
Escrit al Pla del Castell (Altea).
Bibliografia imprescindible: Anton THÈKHOV, El signe d'admiració (s'hi explica la història d'un funcionari que no podia dormir perquè en quoranta anys de servei escrivint papers no recordava cap moment en que haguera gargotejat ni un sol signe d'admiració que, com tothom sap, s'empra per a expressar "entusiasme, indignació, còlera, alegria i altres sentiments")
I jo: “Calmar el teu Mal d’auror” Imatge: Guatla a prop dels ous. Diuen els experts en l'art cinegètica: "Tan esquerpes i fonedisses són les guatles que difícilment poden veure's, excepte quan els gossos perdiguers les fan eixir dels seus amagatalls discrets". Siguem més ecologistes i anotem una brevíssima lliçó d'ornitologia elemental: "Si les guatles s'apropen als ous no és per a esclafar-los i fer-los un tenall; les guatles posen el seu baix-ventre damunt els ous per a donar-los escalfor i fer-los eclosionar amb tot el miracle de la vida que porten a dintre". ¿Veieu com a tots ens admira la natura?
SONET ZOOLÒGIC RE-KHALIFIKANT LA FAUNA, NO TRIES MAI: SIGUES CARÍCIA I SIGUES ESPASME!
"per motius que la ciència encara no havia aclarit completament, tots els batlles d'aquella població acabaven tornant-se estúpids: s’ho tenien tant cregut que el Poder municipal els pujava al cap com una mala cosa, començaven diguent “jo sóc l’alcalde, jo sóc l’alcalde!” i acabaven embriagats i dissoluts de tant beure el liquor verinósde l’arbritisme excloent..."
Bon dia, lèmurs saltironejadors dels despatxos oficials, el sol arranca com un prodigi enlluernant la vida, vosaltres brandeu els vostres reglaments parcials, jo m'ature davant les ones àcides, sóc qui signa,
sóc la matèria en la gestió del bot fratricida, el buit que sosté la mar vora boscos espectrals, sóc l'anvers nutritiu de la vostra pulcra mentida, l'impuls que compensa l'equilibri de col·lotges naturals,
bon dia, cuquets de llum dels gargots constitucionals, avui els vostres pentinats són quasi de pegellida, quin port anti-marítim per als navegants siderals,
quina estança més endreçada, neutra i polida, quina singladura més rutinària, vibratòria i previsible, la vostra gàbia de plàstic on esmorzeu alfals!
SONET LIBÈRRIM, MAMPERLANT, TUBERCULÒTIC,
TOT RETRATANT LA BLANOR DEL VIL FANG DEMÒTIC
“El teu jou sincrètic, paternoasiàtic, fins permet que un òptic sigui matemàtic."
Salvador Espriu, Primera Història d’Esther
Quin maniqueisme el feixisme amb astigmatisme!
Quina tarantel·la d’atarantats i destarotats !
Quin tensio-activisme en el crepuscle del proïsme!
Quina cloaca asclada de cleptòmans xisclant!
Quina tropa amb la farlopa del papanatisme!
Quines locucions en el femer de la visceralitat!
Quin club meritori de mentiders fratricides!
Quina dignitat rovellada per als jacobins engripats!
Quin uau-uau d’esclaus fent el bambau als palaus!
Quina comèdia mediocre de macarres demacrats !
Quina samba rara, la samsara paràsita de Ramsés!
Quina crosta d’atracadors arrebossats en la dorsal!
Quins colpets a balquena en l’esquena dels aneguets!
Quina trampa el doble “laissez faire-laissez passer”!
Imatge: A l'hora dels pactes i de les aliances, has de ballar una certa "tarantella", àgil i dinàmica, per a estalviar que et pique la taràntula de la decepció universal.
¿Qui farà passar la intel·ligència pel forat d’un embut?
La gent vol consolar-se amb la mimètica dels vernissos,
Una nit vam somoure el llit de matrimoni fins a la porta,
¿Per què tanta energia corporal ens durà a la quietud? -------------------------------- Imatge: "Selva tropical amb micos", quadre d'Henri Rousseau (1844-1910), pintor francés ingenu, però persistent i original.
Escrivia sobre putes i em van regalar “El Cèrcol”, Era un any de canvis postergats, havia anat a Madrid, M’he quedat tort al conviure amb Nora Barnacle, Per molt que estimes sempre trobaràs un despit,
Per molt que oblides trobaràs llenya a feixos, Hi ha qui encén fogueres per als honestos erudits, T’ho diria en maltés remenant molt els dits: La vida és com l’aigua on respiren els peixos,
La vida és l’oxigen que reviscola els desnodrits, M’he cremat les celles transfigurant els eixos, He passat el meu llaüt a l’altra banda dels crits,
Ara sóc un home que conversa entre pàl·lids ecos, Escrivia fragments per a il·luminar les llargues nits, Tothom puja tant com volen els seus feligresos.
---------------------------------------------------------------------
Imatge: Casa Gadea d’Altea. A finals de l’any 1983, el nostre escriptor de la Safor, Rafa Gomar, hi va escriure un article sobre eixe edifici històric llavors en runes, proposant una reforma i aprofitament públic, el va editar en la mítica revista “El Cèrcol”. Rafa Gomar fou el primer mestre que em va impartir classes de gramàtica valenciana i, llavors, vaig fer un assaget sobre el tema lliure de la prostitució: probablement fou el primer text en la nostra llengua que vaig dur a terme. Anys després, la Casa Gadea d’Altea ha estat rehabilitada i convertida en un museu d’instruments musicals ètnics d’arreu del món, a més d’esdevenir seu universitària de la Fundación Ciencias Sociales y Mediterráneo, durant un temps impulsada pel sociòleg Benjamín Oltra, el gran proveidor incessant d’esquemes i més esquemes parcials de criteris hel·lenitzants. Avui dimarts he rebut per correu la revista Caràcters de la Universitat de València: l’article de Rafa Gomar sobre Elvira Cambrils hi és a la vora del meu article sobre Lluís Calvo: això m’ha portat records entranyables de les primeres classes en valencià que vaig seguir amb un afany impenitent i quasi religiós.
