Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
Coordinat per un nou equip de govern quadripartit PSPV+Iniciativa Independent+Bloc Nacionalista Valencià+Esquerra Unida. Regidor nacionalista amb tasques de govern: Vicent Serra.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
1.- Conversa en la meua adolescència amb un futur economista, avui en dia executiu d’una multinacional:
“-- La loteria reparteix malament les rendes.
—Sí, les distribueix a mans ignorants que no saben donar-li utilitat en una inversió fecunda.
—Molta gent ha perdut el cap quan ha tingut massa diners en les seues mans.
—La loteria és una forma passiva de confirmar que la gent no té ganes de fer res seriós pel seu país ni per si mateix.
— És un balafiament dels fluxos de liquidesa monetària.
—La gent juga per a trobar la fortuna màxima en un colp d’atzar matemàticament desfavorable, sense haver preparat res ni haver merescut res per cap mena d’activitat digna.
—Podríem pensar que és propi de països amb l’imaginari transformat per un catol·licisme que castiga la iniciativa individual.
—Això caldria veure-ho, potser als països mediterranis hi ha molta més afició al joc.
—Caldria també mirar-se la novel·laEl Jugador de Fiòdor Dostoievski per a obtenir les claus psicològiques d’eixa passió malsana”
2.- Trauriem més diners per a finançar el moviment nacional valencià si en comptes de distribuir la loteria de l'Estat Espanyol, demanarem col·laboracions i sortejarem coses nostres: al principi, al meu poble veniem unes butlletes pròpies que es titulaven "una pedreta al marge" i la gent pagava una participació xicoteta que era moltissim més que "la farra" d'una participació de loteria;
3.- Podriem afilar la imaginació i fer sortejos comarcals de quadres donats per pintors nostres, esculptures, manuscrits, coses amb valor artístic que ninguna altra entitat ofereix;es suposa que la nostra gent aprecia la cultura i ho tenim prou a la mà.
4.- Caldria sortejar també lots de productes autòctons així com serveis d'empreses nostres, això sense dubte densificaria la xàrcia social del nacionalisme valencià, les obres d'art també serien interessants, qualsevol cosa seria millor que haver de passar per la loteria de l'Estat Espanyol; la idea és substraure les vies de finançament de la via madrilenya per a guanyar autonomia pròpia; el benefici per participació augmentaria i reforçaríem els referents propis en les butlletes dissenyades a tot color;
5.- Aquests dies enrere, la primera notícia en la majoria de mitjans consisteix en oferir audiovisuals de l’eufòria que causa l’esquitxament de la Loteria Estatal; és una eufòria estupiditzant, buida, sense cap horitzó d’amillorament per als territoris que han estat beneficiats. ¿Es pretén compensar amb unes imatges de felicitat egoista i cava narcissista la manca real d’inversions públiques a llarg termini? Seguint a Michel Foucault, així és com el Poder arbritari ofereix els caramels saborosos de lafelicitat alienant per a seguir tenint ben amarrats als súbdits.
6.- L'article d'Enric Morera -- a qui respecte i admire com a polític-- sobre la loteria estatal (clica ací) em sembla millorable: si som nacionalistes valencians, hem de superar pels nostres mitjans el centralisme estatalitzador i anar més enllà de la loteria espanyola. Sense cap mena de dubte, si forem capaços de construir un sistema propi de sortejos nacionalistes al País Valencià, aleshores les probabilitats de fer guanyadors augmentarien. Només hi veig avantatges a favor d'aquesta opció més nostra i els desavantatges els podem superar amb veritable pedagogia.
7.- La loteria de l’Estat Espanyol ens ha esquitxat, però nosaltres no som ludòpates ni volem fomentar la ludopatia: som patriotes amb tots els matisos del concepte. Demostrem-ho!
----------------------- Imatge: acudit realista de Forges sobre la loteria estatal.
Fonts: Institut Nacional d'Estadística i Pàgines Grogues de Telefònica. Dades de la primera setmana de gener de 2007. Elaboració pròpia.
1) Als Països Catalans (PP.CC.) operen un mínim de 26.214 empreses immobiliàries (agències i promotores).
2) La ratio de pressió territorial de les empreses immobiliàries dels PP.CC. és de 2,3 km quadrats per unitat empresarial.
3) La ratio de pressió territorial per a les provincies costaneres d'Andalusia és de 3,98 km quadrats per empresa immobiliària.
4) Així, doncs, la pressió immobiliària als Països Catalans és quasi el doble que a la costa d'Andalusia. ----------------------------------------------------- Imatge: Manifestació ecologista pels carrers d'Altea (la Marina Baixa--Sud del País Valencià), en novembre de 2006, amb l'assistència de 900 persones. Procedència: Ecologistes en Acció de la Marina Baixa
Una bona notícia per a Catalunya: el PSC no ha mobilitzat gaire el vot procedent de la immigració espanyola. Això vol dir que els descendents de la immigració: o es troben ben integrats dins el projecte nacional o han seguit abstenint-se, a les eleccions autonòmiques, tal com han fet tradicionalment. Ja vaig avisar en un post anterior que hi havia tendències sociològiques globals i estructurals de llarg termini que farien baixar la participació en tota mena de comicis, no sols els de Catalunya. Per una part, la gent d'a peu -- la població súbdita sense dret a cotxe oficial-- es sent molt desenganyada amb el malestar d'una classe política cada volta més professionalitzada i autista envers les necessitats de les audiències i els públics; per un altre costat, benvolguts amics de ca'n Vilaweb, estem en plena postmodernitat: triomfa el narcissisme generalitzat. En conseqüència, els espais públics de la democracia nominal i de baix perfil perden densitat. El caràcter dels candidats d'aquestes eleccions catalanes no ha ajudat massa per a engrescar col·lectivament de manera sinzera i trencar les dinàmiques entròpiques. Per a tots els que se'ls ompli la boca d'argumentaris polítics, només m'agradaria que em contestaren una pregunta: ¿QUAN IMPULSAREU UN PACTE SOBIRANISTA CiU-ERC? La resta de qüestions són dilatòries i desviacionistes respecte al tema fonamental. Han estat esgotades ja, en els darrers anys, totes les possibilitats de combinació empírica entre partits nacionalistes i espanyolistes (CiU-PSOE, CiU-PP, ERC-PSOE). Ara és l'hora de la veritat i d'agafar el bou per les banyes, sumant l'eficiència contrastada de CiU amb l'idealisme pragmàtic d'ERC.
Pense que si els catalans d'allà dalt teniu un estil polític prou civilitzat (tenint en compte que la civilització i el refinament es basen en una certa hipocresia traspassada d'inteligència instrumental), conec prou valencians conscients que -- després de patir al PSOE i al PP en la Generalitat Valenciana-- podem contribuir a la construcció dels Països Catalans amb una solvent capacitat de discerniment davant les perversions ideològiques. Per tot això, podem escriure -- negre sobre blanc-- que qualsevol pacte mixte i espuri que impossibilite el pacte de supervivència nacional CiU+ERC no sols serà una perversió generador d'identitats confussionàries, sinó també un error estratègic que més tard pagarem tots: el rellotge biològic de la nostra pàtria, única i múltiple, té uns ritmes molt concrets (amb dates de caducitat incloses per als escenaris de futur).
1.- És evident que la cara del Papa està desencaixada. 2.- Està tan desencaixada que resulta impossible trobar-li una foto amb el
somriure pacífic o amable per fer-ne la promoció en els milers de cartells
exposats arreu del País Valencià. 3.- Atesa la seua particularitat d'estrenyiment i autorepressió, la cara del
Papa és ideal per a que els nostres còmics en facen la corresponent paròdia (el
Vaticà li ho ha posat molt fàcil a Xavi Castillo: Show must go on!). 4.- Si jo tinguera fills, segurament els meus plançonets s'entretindrien
més observant les contorsions dels rèptils d'un zoològic que les gesticulacions
del Papa Ratzinger, sempre i quan eixes dues activitats no siguen – en el
fons-- el mateix. 5.- Coneixem teòlegs i
jerarques de l'Església que inspiren valors cristians a través de la seua cara,
com per exemple el bisbe Casaldàliga, que transmet una convicció ferma i justa,
però el Papa Ratzinger ens recorda a un pobre Falstaff borratxo que pretén
seduir-nos per un camí caducat amb la gran mentida de la seua presència
contradictòria. 6.- És important aquesta connexió: desestructuració de la mirada, llavis
asimètrics, galtes inhumanes i engany ideològic. 7.- Si llegim els seus textos originals, ens adonem que el Papa Ratzinger té
molta mala hòstia per analitzar el món d'avui en dia. [Hi ha més...]
1.- Podem parlar a fons del referèndum de l'Estatut de Catalunya: és un tema obert i que interessa a molta gent.
2.- A ben pocs se'ls ocorre preguntar-se què ocorre amb l'Estatut del País Valencià (àlies Estatuto Balenciano), quines seran les seues aplicacions i quines implicacions tindrà. Ni tan sols als valencians més conscients!
3.- Carod-Rovira va desaprofitar la seua oportunitat de debatre amb vehemència i sagacitat davant els representants dels altres partits en el debat televisiu de TV-3 el diumenge per la nit amb anterioritat al Celebrèndum. Era la seua oportunitat d'or per a instigar a les masses de sobiranistes, per a jugar al gat i al ratolí amb CIU, per a postular-se com un home fort amb les idees clares. Carod-Rovira es va comportar com un militant desinformat i inhàbil, s'adormia parlant i Artur Mas se'l va berenar. Segurament Puigcercós o alguna dona independentista haguera defensat millor les posicions del No crític i melioratiu. Lamentablement, a voltes la dinàmica interna dels partits no permet fer una selecció i promoció adequada dels oradors més sublims i intel·ligents.
4.- Com bé diu la nostra Isabel Clara-Simó a una de les seues magnífiques columnes, el PSPV-PSOE serà un partit que no veu sancionades les seues sigles en el nou "Estatuto Balenciano", que deslegitima l'expressió "País Valencià". ¿Qui pot ser més absurd que el PSPV a l'hora de gestionar el suport a una llei fonamental?
5.- L'enorme abstenció del Celebrèndum es deu a la mateixa causa per la que a Espanya s'abstenen de votar en massa a les eleccions europees. No és que a Catalunya hi haja poc fervor nacional o que a Espanya siguen poc europeistes: simplement ocorre que cada volta hi ha més gent que es sent desvinculada de la "política professional", perquè els seus problemes, inquietuds i interessos no són satisfets ni pels parlaments ni pels governs ni pels jutjats. Cada volta hi ha més gent amb empleaments precaris continus, amb hipoteques més altes o directament sense accés a l'habitatge; cada volta hi ha més ciutadans amb familiars dependents que no són atesos convenientment, per efecte de l'allargament de les esperances de vida biològica; cada volta hi ha més gent jove i madura amb dificultats per a materialitzar econòmicament projectes de reproducció humana; cada volta hi ha més desastres ecològics i mediambientals davant els quals només s'actua tíbiament, posant parxes i sense arribar al fons de la problemàtica; etcètera, etcètera. També ocorre que avui en dia hi ha més narcissisme estructural, les societats estan molt atomitzades i disgregades pels efectes nocius de la globalització: la gent d'a peu es tanca en banda dins la privacitat íntima, habitualment de grups cada volta més xicotets, tal com es demostren les investigacions sociològiques any rere any. També les indústries de l'entreteniment han evolucionat moltíssim fins l'extrem no sols d'expropiar les consciències col·lectives sinó també d'anul·lar dins àmplies capes socials l'interés per les activitats públiques. Només exhibeixen bones ratios de "vida viscuda" aquelles persones que susbtrauen majors quotes de beneficis a la totalitat, en funció d'acaparaments exclusius propiciats per la posició relativa dins els balanços de poder de l'Estat i del Mercat. Els que viuen molt i els que viuen poc, cada volta més nombrosos, s'inhibeixen i es desentenen dels processos de les coses públiques. Per tant, és lògic que augmenten els percentatges d'abstenció. I encara augmentaran més, progressivament, en tota mena de convocatòries electorals i referèndums, fins que no canvien o es compensen les circumstàncies i factors que ara estan incidint en eixa direcció de corrosivitat col·lectiva. Casualment, l'increment de programes televisius amb monòlegs humorístics només són la cara simètrica d'eixa creu tendencial: ja que les nostres capacitats d'influir en els esdeveniments es veuen recurtades progressivament, ens agrada riure'ns a través d'actes d'impotència hilarant, perfectament rizomàtics. Riure-- riure amb guions prefabricats en comptes de riure amb anècdotes imprevistes i naturals-- és converteix en una confirmació de la despossessió de la intempèrie humana.
6.- Encara que els nacionalistes valencians recorrem a dosis altes de pedagogia civil, usant un llenguatge moderat i optimista de proximitat, podem dir tots -- sense faltar a la veritat-- que el nou Estatut Valencià és una eina legal de dominació colonial que reconeix més drets als immigrants que a la identitat genuïna de la població autòctona i natural. La denominació "llengua valenciana", consagrada a l'"Estatuto Balenciano", és un pas endavant en la ruptura i fragmentació de la zona territorial de la llengua catalana, tot aplicant el vell esquema imperial de "divideix i venceràs".
