Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
Coordinat per un nou equip de govern quadripartit PSPV+Iniciativa Independent+Bloc Nacionalista Valencià+Esquerra Unida. Regidor nacionalista amb tasques de govern: Vicent Serra.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
<--- Clica damunt la tarja per ampliar i visualitzar millor
Aquesta antologia de poemes en homenatge a Ovidi Montllor de Brosquil Edicions reserva algunes característiques especials que incrementen el seu valor com a text documental: a) és una antologia inclusiva, no està realitzada amb l’usual cannibalisme de certs mitjans literaris, s’han tingut en compte moltes propostes líriques ben diverses només per cel·lebrar la memòria cívica i el testimoni d’excel·lència artística d’Ovidi Montllor; b) consegüentment, el seu llistat de participants constitueix un cens ben aproximatiu i ben fiable dels poetes en actiu en llengua catalana, especialment al País Valencià; c) hi ha dos pròlegs de Manuel Rodríguez-Castelló i Antoni Gómez on s’explica amb paraules ben clares el bandejament mediàtic i institucional que va patir el nostre Ovidi, tant amb governs del PP com del PSOE; d) conté alguns poemes dedicats explícitament amb molt de sentiment a la figura personal de l’actor i cantant d’Alcoi.
Transcrivim ací unes paraules del pròleg “Tretze anys sense l’Ovidi” d’Antoni Gómez:
“... sobre l’Ovidi ha caigut un llenç d’oblit injust i injustificable.
El silenci no ve de fa quatre dies. Ni tan sols és imputable al fet que el Partit Popular governe les principals institucions valencianes des de fa anys. El silenci ve de molt abans, de principis dels anys 80... Poc abans de la mort de l’Ovidi, quan la seua malaltia era de domini públic, la Televisió Valenciana va intentar fer-li un reportatge, una espècie de desgreuge. Com aquell que sap que ha comés un pecat i vol demanar perdó. L’Ovidi s’hi va negar. Va mantenir la dignitat fins a l’últim moment. La dignitat és una de les poques coses que tenen els pobres...”
El sota-signant, Joan-Carles Ortega i Berenguer, Com a impulsor i coordinador del I i II Concurs de Micro-Poesia “Jaume Roig” de Callosa d’en Sarrià,
EXPOSA: Que en l’any 2.005, la Regidoria de Cultura de l’anterior Corporació Municipal va acceptar la proposta que li vaig fer d’instituir un premi literari dedicat a la memòria del poeta satíric valencià, Jaume Roig, tot elaborant un projecte detallat d’aquesta iniciativa de promoció cultural. Que l’escriptor i metge cortesà Jaume Roig va escriure L’Espill o Llibre de les Dones durant l’Edat Mitjana mentre estava refugiat a Callosa d’en Sarrià, on havia vingut a parar a casa del seu nebot Baltasar Bou, senyor de la població, per a evitar l’epidèmia de pesta de la Ciutat de València; L’Espill passa per ser el llibre de poemes més il·lustre i més reconegut acadèmicament de tots els que s’han escrit al nostre municipi;
Que durant la primera ediciódel concurs en homenatge a Jaume Roig, van participar 56 autors de Catalunya, Illes Balears i País Valencià; que durant la segona edició, l’any passat, vam pràcticament duplicar la participació, al rebre originals de 89 autors que s’expressaven en la nostra llengua; com que hi ha 10 premis finalistes i un primer guanyador, el jurat d’aquestos premis ha concedit guardons a autors naturals de Callosa d’en Sarrià. Que l’objectiu anual d’aquest concurs ha estat fer el lliurament dels premis en la proximitat del 9 d’octubre, dia dels valencians; que sempre hem comptat amb un jurat qualificat, representants de la Universitat i del món literari i també dels sectors culturals callosins, com per exemple el Grup Còdex d’Amics del Llibre. Que aquesta activitat cultural ha servit per a difondre el nom de Callosa d’en Sarrià i contribuir a la seua projecció exterior, al temps que ha servit per a oferir estímuls positius a la dignificació de l’ús escrit de la nostra llengua. Que altres Ajuntaments del voltant, com per exemple l’Ajuntament de la Nucia que durant la recent campanya electoral de 2.007 es va consolidar com a model a imitar per part dels callosins, ja disposen de premis literaris en valencià, més ben dotats econòmicament que el de Callosa d’en Sarrià; a més, a la Nucia es celebren des de fa anys les Jornades de Sociolíngüística Valenciana i altres events de promoció lingüística i literària; Que en els darrers dos anys, hem aprofitat aquestes datesper a editar el díptic amb les bases del concursper a donar l’opció a que participen tots els interessats;
SOL·LICITA:
Una entrevista amb la responsable de la Regidoria de Cultura i el responsable de la Regidoria d’Events, per informar-los millor d’aquesta activitat que seria interessant donar-li continuïtat i, en cas favorable, oferir gratuïtament la meua cooperació per a posar-ho en marxa enguany;
A L’ATENCIÓ DE LA REGIDORIA DE CULTURA I LA REGIDORIA D’EVENTS
-------------------------------------------------------------------------------- RESPOSTA DEL NOU AJUNTAMENT GOVERNAT PEL PP:
- La Junta de Gobierno Local, por unanimidad, ACORDÓ:
PRIMERO: Comunicar al interesado que no hay consignación presupuestaria en la actualidad, no obstante en el momento que haya disponibilidad para atender el referido gasto, se podrá proceder a solicitar la colaboración ofertada.
SEGUNDO: Notificar el presente acuerdo al interesado.
El pròxim divendres 25 de juliol tornen les Danses de Sant Jaume a la plaça de l’Església de Callosa d’en Sarrià: durant tres nits, a partir de les 24:00 hores, el poble ballarà en massa. Són unes de les danses autòctones més populars del Migjorn valencià: només coneixem el cas semblant de Benilloba, on es balla la “Perereta”.
Tradicionalment, a Callosa d’en Sarrià s’han cantat cobles autòctones a ritme de dolçaina i tabalets, després s’ha emprat una banda de música que s’ubica – amb els músics asseguts en cadires—en el centre de la plaça. El dissabte a la nit, tal com consta al programa d’enguany, hi haurà concert de jotes a càrrec de la Rondalla. Els passos de la dansa es coneixen tècnicament com a “jota del carrer”, tot i que a Callosa d’en Sarrià s’han introduït variacions genuïnes (com la “maquineta”, “taló punta taló”, “carrereta”, “davant i darrere”, “rellotge”, etc.—amb les successives combinacions de variacions); a més, en la tornada musical després de la melodia central, es fa el “volteig”, enla que les dues fileres de balladors intercanvien posicions.
Primer inauguren el ball els majorals, que van vestits amb pantalons obscurs, faixa morellana, camisa clara i un mocador nugat al tors; després de que els majorals hagen fet una volta a la plaça, hi ha el protocol de l’intercanvi del “puro”: els amics demanen el puro als majorals per a ballar amb les seues xiques, que van vestides amb falda obscura, davantal, camisai un impressionant mantó de Manila, també acostumen a anar amb pentinats molt treballats i una mica de gesmí entre els cabells; després de la dansada propiciada per llevar el puro, ja irrompen tots els espontanis, en pocs minuts la plaça s’ompli de joves, matrimonis, veïns de diverses edats. Una antiga cobla sorneguera diu: “la balladora quan balla, / sempre mira al ballador,/ si penja o no li penja,/ la punta del mocador”.
Si cliqueu ací, podeu accedir a un programa de les festes de l’any 1.989 amb un text explicatiu.
A continuació, per cel·lebrar la proximitat de les Danses d’enguany, vos deixe uns versets d’homenatge al protagonisme de la Marcona, que es va fer famosa en els seus dies per començar a ballar abans de que els majorals acabaren de donar la volta a la plaça. La policia municipal li demanava que abandonara la plaça fins el moment oportú, però la seua animositat per la dansa – havia vingut expressament des de Lyon, com a callosina emigrada— la impulsava a mantenir-se en la seua posició de balladora mentre feia reverències per saludar el públic. Si cliqueu ací, podreu accedir a una fotografia i notes biogràfiques sobre la Marcona. Els següents versets estan extrets d’un poemari propi distribuït en fotocòpies.
LA MARCONA (poema-crònica a imprimir en tipus de lletra France Regular) “quan la gosadia és una memòria singular”
Somriu al públic amb inesperada grandeur i reverència.
Representants de l´autoritat li diuen que permanesca
a l´altura de les circumstàncies, i s´ho pren al peu de la lletra:
enguany ha de ser més artista, rememorant la jovenesa;
així que llança besades a l´aire i els gestos exagera
com una actriu catàrtica eixida d´una òpera francesa.
Les mares dels majorals protesten, perquè furta aplaudiments
als qui legítimament correspon lluir-se en tals moments.
Hi ha coses que en la tradició no queden massa patents;
per això la Marcona com la més espontània s´institueix,
ballant a deshora i sense ballador que li faça el volteig.
És com una au solitària que cada any fa el pelegrinatge
a les arrels dels seus orígens per mostrar-se a si mateixa.
I adquireix enorme popularitat el seu nom d´ametla,
car a l´endemà les dones al mercat ho comenten i xarren.
------------------------------------------------------------------------- Imatge: els majorals en la plaça, fotografia de la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Pinyol.
L'acte públic
tindrà lloc avui divendres, 27 d'octubre de 2006, a les 20:00 hores en la Sala d'Audiovisuals de la Casa Municipal de
Cultura "Jaume Pastor i Fluixà", ubicada al Carrer Sellesos, núms.
7-9; a Callosa d'en Sarrià, poble de la comarca de la Marina Baixa on Jaume Roig va escriure la seua obra universal, L'Espill. Com a novetat, enguany destaca que hi ha hagut una participació de 89 autors i
autores en la nostra llengua, procedents del País Valencià, Catalunya i
Balears; és a dir, que pràcticament s'ha duplicat respecte a l'any anterior.
Podeu llegir un magnífic comentari sobre el material presentat a concurs, per
part d'Enric Balaguer, catedràtic de filologia catalana a la Universitat d'Alacant
i membre del jurat del II Concurs de Micro-poesia "Jaume Roig"; el
seu article està disponible en el suplement "Arte y Letras" del diari
Información d'Alacant: http://www.diarioinformacion.com/media/suplementos/2006-11-02_SUP_2006-10-26_02_14_35_ayl.pdf
En l'acte públic de Lliurament dels guardons, s'atorgaran 300 euros al
micro-poema guanyador, 50 euros i lot de llibres als dos finalistes destacats
així com 8 lots de llibres editats per l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià a la
resta de finalistes; cada lot de llibres està valorat en 100 euros.
Podeu consultar el llistat dels noms dels finalistes i la guanyadora, amb els títols dels seus poemes i municipis d'on provenen, clicant ací Amb aquesta activitat cultural que enguany s'ha consolidat, la Regidoria de Cultura,
Festes i Normalització Lingüística contribueix a estimular i incentivar la
dignificació en l'ús de la llengua pròpia dels valencians.
Els pròxims dies 25, 26 i 27 de juliol
celebrem a Callosa d’en Sarrià les tradicionals danses de Sant Jaume.
Les activitats festives que es
desenvolupen anualment en Callosa d’en Sarrià són múltiples, entroncant amb les
profundes arrels històriques i el caràcter lúdic de la conca mediterrània.
Les festes més antigues de Callosa d’en
Sarrià són les que es celebren en honor de Sant Jaume del 25 al 27 de juliol,
ja que tenim notícies d’elles des de 1819. Es tracta de la « Festa del Fadrí », una activitat
d’origen profà en la que destaquen els seus balls tradicionals. Cada any per
aquestes dates, durant 3 dies, per la nit es repeteix el ritual de ball a la
Plaça de l’Església, que iniciat per un grup
de parelles de ball, coneguts com oeels cap de dança”, serà seguit per tot el
poble en massa i el públic assistent fins a la matinada, al son de les
dolçaines i els tabalets.
A més dels balls, hi ha un programa d’actes populars com cucanyes, partides
de oeCalitx” (un antic joc popular de monedes), partides de pilota valenciana,
degustació de pastissos de nyespro, correguda del gall, etcètera.
Programa 2006 de les Danses de Sant
Jaume
(Regidoria de Cultura)
La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià convoca el Segon Concurs de Micro-Poesia "Jaume Roig" per a promoure l'ús literari del valencià.
L'única modalitat lingüística d'aquest concurs és: català-valencià-balear.
El termini de recepció d'originals és entre el 15 de juny i el 20 de setembre de 2.006.
Cada concursant participarà amb un micro-poema d'un màxim de 650 caràcters (inclosos espais en blanc), tenint l'opció d'enviar fins un màxim de tres micro-poemes. S'adjuntarà un document amb dades personals de l'autor (noms i cognoms, telèfon, adreça postal i DNI).
La forma de participació és a través d'email (jroig_callosa@hotmail.com) o de correu postal (vegeu adreça en les bases)
El jurat està format per Enric Balaguer (assagista, crític literari i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant), Joaquim Ronda (President del Grup Còdex d'Amics dels Llibres a Callosa d'en Sarrià), Àngels Gregori (poeta i coordinadora del Poefesta de la Safor), Francesc Guardiola (Alcalde-President de l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià), Rosa Maria Perez (Regidora de Cultura, Festes i Normalització Lingüística) i Joan-Carles Ortega (sociòleg i poeta).
Premi al guanyador: 300 euros. Dos finalistes destacats: 50 euros i lot de llibres. Vuit finalistes: Lot de llibres editats per l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià.
Més informació sobre les bases del concurs en la següent adreça web: http://www.callosa.es/Ficheros/BASES%20MICROPOESIA%20INT%5B1%5D.pdf
El
Ministerio de Cultura, Educación y Deporte convoca per a propis i estranys a que vagen al III Encuentro
Literario en Benidorm entre el 9 i el 11 de maig. Observem per curiositat el
futllet on s'anuncien els conferenciants i escriptors: no hi ha cap escriptor
en llengua catalana, ni del sud ni del nord ni de més enllà. L'any passat
almenys va vindre Empar Moliner a omplir l'ajustadíssima quota de "lengua
vernácula" (només figurava ella com a excepció, "para que digan!"). Però
enguany allò serà un total i complet desembarc d'extraterrestres: només hi ha
programat un acte fet per un alacantí i serà en castellà. La moda de llogar
forasters la va assajar a balquena Canal 9, n'hem tingut una mostra en la
pel·lícula de Tirante El Blanco i, ara, la moda prossegueix
amb aquesta trobada benidormera de segones espases de la literatura castellanista.
Així que les autoritats practiquen,
amb diürnitat i desacomplexament, el colonialisme espanyol també en la difussió de la cultura llibresca. El "encuentro"
aplica, cara al públic, la més fervent ignorància respecte als especialistes en literatura valenciana
i als autors autòctons de què disposen Benidorm i la comarca de la Marina Baixa. Ara ho fa el Ministeri de Cultura, que està en mans
del PS(O)E, com ahir ho va
fer, des d'alguna conselleria, el PP (el bipartidisme és com una maquineta d'afaitar de dues fulles: "la primera afaita i la segona apura"). Després d'aquest "encuentro literario
(en la tercera fase)" que vinguen els columnistes d'opinió del diari
(Des)Información a cantar-nos el bolero impostat ("en español, para que lo
entiendas") de tot el que s'estimen la catalanitat intrínseca d'aquestes
comarques negligides! Si ells defensen els drets elementals dels grans monos i
dels ximpanzés, segons la proposició parlamentària de les darreres setmanes, ¿com
no anaven a defensar-te a TU, que consultes compulsivament
el DCVB mentre la substitució lingüística - i també la substitució
demogràfica!-- avancen imparablement?
