VilaWeb.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
 
Bricolatges d'intimitat
theoreia | Bricolatges d'intimitat | dijous, 5 de juny de 2008 | 09:15h

 

L’ombra dentro ad una casa di legno e pietra,

la crepa di gesso dove fugge la lucertola,

il riposo riparatore che chiude l’angoscia futura,

il solco traboccante di muschio dove  scorre l’acqua.

 

L’amata a chi preparo un’insalata di verdure

pomodori e lattuga, formaggio fresco di capra,

il bacio lascivo che ravviva la gioia della calura,

l’allegria condivisa d’una promettente tavolata,

 

la tettoia di travi che dal male ci protegge,

la mia ragazza snella, vibrante e biricchina,

il cammino a legna dove il tempo rimane,

 

due bicchieri di vino –Binissalem- per la chiacchierata,

il cesto del bucato, vestigi di un’era dura,

tutte le sfumature di un lungo abbraccio.

 


-----------
Versió original en català del sud, clica ací.
Versió italiana de Dindirindina

theoreia | Bricolatges d'intimitat | dilluns, 10 de juliol de 2006 | 14:16h
L’ombra interior d’una casa de pedra i fusta,

l’escletxa d’algeps on s’escapa la sergantana,

el descans reparador que clou l’angoixa futura,

la séquia vessant de molsa on flueix l’aigua,

 

l’estimada per qui prepare una amanida de verdura,

tomaques i encisam, tendre formatge de cabra,

el bes lasciu que aviva el goig de la calentura,

l’alegria compartida d’una prometedora dinada,

 

la teulada de bigues que del mal ens aixopluga,

la meua al·lota esvelta, vibrant i espavilada,

la llar amb foc de llenya on el temps perdura,

 

dues copes de vi: Binissalem per a la xarrada,

el cossiol de la bugada vestigi d’una era dura,

tots els matisos tàctils d’una llarga abraçada.

theoreia | Bricolatges d'intimitat | dilluns, 10 de juliol de 2006 | 14:14h
El sol incendia les roses i les malves,

tota flor és una pluja d’aire fervent,

l’espera, un instant de visions esparses,

i el futur, un camp de llibertats potents.

 

Amb el cor net, dibuixem pentagrames

on la bondat aflora i ballen humilment

tots els colors de les emocions sanes

que relliguen els nostres alés valents.

 

Parlant espai, esbossem duets d’amor :

entre tu i jo hi ha una fina balança

on la melòdia de les nostres ànimes

 

assoleix un just, ponderat i equànim valor ;

no tingues por al fracàs o l’enyorança:

¡sempre tindrem orquídies brillants i salvatges!

theoreia | Bricolatges d'intimitat | dilluns, 10 de juliol de 2006 | 14:10h
Ja sé que t’enlluernarà aquest magnífic hotel,

deliberadament et faig entrar per la porta gran,

vull que penses que estic podrit de diners,

ets tota una princesa i et mereixes somiar,


¡què romàntiques les dones que tenen menester

d’adornar les rebolcades amb valors preuats!

Has de saber-ho aviat, sóc pobre parcialment,

però venen unes nits que vas a disfrutar,


Compren-ho: no puc trair el teu joc exigent,

vindrà l’hora que sabràs les raons de l’engany,

sigues tan elegant com jo: no faces retrets,


gaudim del jacuzzi de bombolles estridents,

donem-nos el millor fins a restar esgotats,

no patesques: a l’hora de pagar, fugirem.

theoreia | Bricolatges d'intimitat | diumenge, 9 de juliol de 2006 | 17:14h

Els teus grans ulls fixes, el gest trepidant,

el somriure que bull, els cabells llargs i rojos,

les mans d’intèrpret de música medievalitzant,

el teu cor il·lusionat capaç d’estimar a dojo,

 

la pell tan suau, l’hàbit de comunicar tant,

el nasset alegre que me’l menjaria a mossos,

l’actitud d’arribar sempre a quelcom impactant,

la voluntat de donar amb inaudits esforços;

 

el teu pas dansarí que m’inunda de nova llum,

el flanc i la cintura on culminen esbossos

de carícies que sembre amb tacte fragant;

 

la teua intel.ligència feta de reptes grossos,

la teua companyia més animada que la Patum;

recorda’t de mi: ¡amb tu vull un vincle palpitant!

theoreia | Bricolatges d'intimitat | dissabte, 8 de juliol de 2006 | 12:25h
Que visquen els teus muscles de pell iridescent !

(veig que els adornes amb un tatuatge sinuós) ;

em mires als ulls i sé la mesura del teu plaer:

t’avorreix l’ambient i necessites un home xarrador;


tu mateixa xarres pels descosits però t’ofeguen lentament

lletres musicals cantades per trapatroles trobadors :

al teu pit hi ha estima com si fóra un secret,

l’aroma a raïm dels dies treballats amb sabor.


Que visquen els teus cabells llargament desfets!

(quan la informalitat se t’alia, ixen vencedors);

em somrius mitjançant un aire evanescent,


aquesta nit d’atzar pot ser de nosaltres dos,

tu i jo endevinem que no hi haurà penediment:
Que visquen els teus ulls vibrants i captivadors!