Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
Coordinat per un nou equip de govern quadripartit PSPV+Iniciativa Independent+Bloc Nacionalista Valencià+Esquerra Unida. Regidor nacionalista amb tasques de govern: Vicent Serra.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Era més conegut com a "Juanito, el pintor" entre
els amics i la gent del poble. Va entrar al món de l'art de la mà dels impressionistes
francesos a través de l'Escola d'Art en l'Alger on va arribar, com tants d'altres veïns de Callosa d'en Sarrià, per motiu de l'emigració de post-guerra.
Aleshores, les Escoles d'Art
influïdes per França apadrinaven els valors impressionistes dins l'art
figuratiu, trencant l'academicisme establert. Juanito es va identificar plenament amb aquell estil rebel, no sols com
una manera de pintar, sinó també com un estil de vida i una filosofia
progressista que podia utilitzar com a mitjà de expressió.
Quan conversàvem, ell solia insistir-me en què l'art
més autèntic era el fauvisme, perquè li permitia traure els
sentiments sense la rigidesa del formalisme acadèmic ni el condicionant dels
colors: era fer art amb llibertat, era semblar-se un poc a Matisse, Derain,
Marquet...i, molt especialment, a Van Gogh.
Joan Pascual va mantenir al llarg del temps eixe estil
de vida, comuna excepció entre els
artistes del seu temps, atés que el fauvisme tan sols va durar uns pocs anys
(1904-1907) i les noves tendències que han marcat l'art contemporani han
estat - majoritàriament-- la pauta dels nous pintors.
Tal vegada, per eixe sentiment d'estar davant d'un
veritable impressionista-fauvista, li dedique l'apel·latiu de què "Juanito ha
sigut l'ultim fauvista valencià", encara sabent que no ha estat l'únic i que
l'estil es barreja sovint per alguns pintors de l'actualitat, pero ell ha estat
fidel des del començament fins a la seua mort: Joan Pascual sempre va tenir la
certesa estètica de què eixe era el seu camí, sobretot perquè eixe era, per a
ell, el camí de l'Art Pur.
Text de T.F.V., extret del Catàleg de la I Setmana d'Art a Callosa (SAC), en vies d'edició.
