Reagrupament Independentista, militants i simpatitzants que volem una ERC forta que recuperi els valors i el rumb polític del partit

Reagrupament Independentista agrupa a militants i simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya que tenim com a objectiu que ERC situï en la seva agenda política la independència i la justícia social, i que recuperi l’estil republicà de fer política: transparent, auster i proper a la ciutadania.

Reagrupament Independentista subscriu la declaració ideològica d’ERC i es dissoldrà un cop acomplerts els seus objectius.

La situació de crisi econòmica i política actual exigeix la unió sobiranista

El moment polític i econòmic actual d’extrema gravetat exigeix un país amb les eines necessàries per fer front a les amenaces econòmiques i polítiques plantejades, i demana un partit fort, cohesionat i a l’alçada dels reptes que ens assetgen:

-        Estem patint una profunda crisi econòmica estructural, no conjuntural, agreujada per una crisi econòmica internacional sense precedents.  La sortida de la crisi exigeix que la societat catalana disposi d'un model propi econòmic i de futur, adequat a les seves característiques històriques i geogràfiques.  Aquest model exigeix el poder polític i la sobirania fiscal que ens corresponen pels nostres drets històrics com a nació i per la nostra voluntat com a poble

-        L’estat espanyol amenaça amb un mal acord de finançament i majors retallades en l’Estatut, perpetuant el tracte colonial dels darrers 300 anys. L’estat espanyol ha perdut credibilitat democràtica amb deslleialtats permanents, incompliments de lleis i no respectant ni el marc d’autogovern català ni la voluntat del poble de Catalunya

-        ERC ha de ser capaç de donar una resposta política a l’atzucac que viu el nostre país, perplex davant la impossibilitat d’avançar en l’autogovern per la via constitucional, i afeblit per la pèrdua de lideratge econòmic en el sí de l’estat espanyol i per la paulatina pèrdua de credibilitat dels partits polítics com a instruments de transformació social

-        El suport d’ERC a un govern sempre ha de passar per aconseguir dotar d’utilitat el vot dels ciutadans exigint progressos clars i tangibles en els dues línies mestres del seu programa: la construcció d’uns Països Catalans sobirans i d’una societat justa i amb menys diferències socials

-        ERC ha de respondre al fracàs de l'estratègia gradualista basada en una etapa intermèdia que esgotés les possibilitats del règim espanyol actual, i replantejar-se la seva presència en el govern en funció de les accions que facin el propi govern o els seus socis en altres institucions.  Així, ERC no es pot aferrar a la definició d'ERC com a “partit de govern” per legitimar la seva presència tot i que no es realitzin passes significatives cap a l’alliberament nacional o, pitjor, hi hagi passes enrere

La independència és possible, i ERC és la millor eina per aconseguir-la

La independència és possible, necessària, i cada vegada té més suport social:

-        Exemples com els de Kosovo i Montenegro, així com processos com el d’Escòcia, mostren que la independència és possible en la Unió Europea contemporània i que és compatible governar amb normalitat i avançar cap a l’exercici del dret a decidir

-        L’opinió dels ciutadans de Catalunya vers el projecte independentista ha evolucionat favorablement els darrers anys. Les perspectives auguren que aquesta evolució es perllongarà per motius generacionals i per l’esgotament de la via autonomista com a camí vàlid per incrementar l’autogovern

-        La independència és necessària perquè l'estat espanyol i el règim monàrquic vigent són irreformables. No hi ha cap alternativa federal espanyola, i per tant la independència és l’única manera de garantir un millor futur per les futures generacions i per a què puguem destinar el fruit del nostre esforç a millorar la nostra cohesió social i garantir el progrés econòmic

Per aconseguir la independència cal la unió de tots els sobiranistes a l’entorn de l'únic projecte polític que proclama lluitar per la independència i té la implantació social per a fer-ho: ERC.  Per això, Reagrupament Independentista fa una crida a:

-        Tots els militants d’ERC, a participar activament en assegurar que ERC compleixi el seu ideari

-        Tots els simpatitzants, a participar en ERC

-        Aturar les lluites entre els sobiranistes i centrar els nostres esforços a sumar a tots els ciutadans del país en el projecte de construir un estat lliure i socialment just. Per fer-ho, cal tenir clar que els nostres rivals són l’espanyolisme i el regionalisme, enlloc de les diferents visions i matisos del sobiranisme català

Assolir els objectius estratègics de Reagrupament Independentista, que són els d’ERC, exigeixen una nova estratègia política i un partit renovat

La nova estratègia política d’ERC ha de passar per:

-        Superar el gradualisme i establir una estratègia política centrada en assolir una majoria social que es tradueixi en majoria electoral al Parlament de Catalunya i permeti proclamar la República Catalana

-        Aparcar l’estratègia del patriotisme social, basada en generar adhesió al nostre projecte només a base de gestionar l’autonomisme amb polítiques d’esquerres, i bastir una estratègia que es contraposi la plenitud política i social amb l’autonomia de règim comú espoliada

o       Aquesta estratègia exigeix la combinació de l'acció política amb l'activisme social. ERC no pot centrar la seva actuació en l'activitat institucional a tots els nivells, sinó que ha de centrar també la seva projecció en totes les activitats reivindicatives i culturals dels Països Catalans.

-        La política d'aliances d'ERC ha de venir determinada per aquesta estratègia i no per consideracions tàctiques.  Així, les bases d’un pacte amb qualsevol força política a futur ha d’incloure:

o       Exercici del dret a decidir: l’aposta prioritària de Govern en el futur ha de passar per un acord nacional que estigui disposat a exercir el dret de decidir

o       Concert econòmic

o       Transferència de capacitat de decisió sobre grans infrastructures

o       Nova llei de política lingüística, en cas de no haver estat assolida en la present legislatura

o       Exercici ple de les competències en immigració, benestar social, habitatge i cultura, trepitjades pel govern del PSOE amb el consentiment del PSC

-        Convertir el conflicte democràtic amb l'estat espanyol en l'eix central de la nostra actuació a les institucions espanyoles

-        Internacionalitzar les reivindicacions nacionals catalanes, tant pel que fa a les institucions internacionals com a l'opinió pública dels diferents països. Aquesta internacionalització no es pot confondre amb l'obertura d'oficines de representació de la Generalitat de Catalunya a ciutats estrangeres

Per aconseguir aquests objectius cal “esmolar l’eina”, tenir un partit fort.  Això passa per una renovació estratègica, orgànica i electoral que asseguri que es compleix l’ideari d’ERC.  Això s’hauria de traduir en:

-        Separació clara partit/govern

-        Democràcia interna/radicalitat democràtica

-        Potenciar les sectorials

-        Posar els més preparats en cada posició de responsabilitat

-        Formació i comunicació interna, aprofitant les potencialitats d'Internet

-        Assegurar que els càrrecs institucionals d’ERC actuen amb ètica, humilitat, vocació de servei i lleialtat als principis ideològics del partit

-        Limitacions de mandats en tots els càrrecs i representacions institucionals

Aconseguir els objectius estratègics passa per una actuació coherent i amb força d’ERC davant els reptes que el país té en el curt termini

ERC ha de fixar unes línies vermelles davant tres amenaces nacionals que té plantejats el poble català i el seu govern, i ser conseqüent davant el possible incompliment:

-        Finançament

o       En cap cas es pot admetre des de Catalunya cap rebaixa en matèria de finançament. Qualsevol acord ha de partir del compliment íntegre de l’Estatut i presentar un full de ruta per acabar amb l’espoli

o       En cas de tancar-se un acord de finançament manifestament insuficient, ERC hauria de sortir del Govern i promoure la convocatòria d’un referèndum pel concert econòmic

-        Sentència desfavorable del Tribunal Constitucional

o       En cap cas es pot admetre des de Catalunya una restricció de la voluntat popular del poble català. Cal anunciar que ERC combatrà aquest acte antidemocràtic fet des de qualsevol institució

o       Per això, si el Tribunal Constitucional dicta una sentència adversa a l’Estatut vigent, retallant-ne el contingut o limitant-lo a través d’una interpretació restrictiva, ERC hauria d’instar al Parlament de Catalunya a rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional, i a convocar un pronunciament del poble de Catalunya autoritzant al Govern a iniciar negociacions amb l’estat espanyol sobre el reconeixement del dret de decidir de Catalunya per la via de referèndum. Si aquest pronunciament no es pogués fer amb una consulta popular caldria reclamar que el poble català es pronunciés mitjançant la celebració de noves eleccions

-        Llengua a escoles i mitjans de comunicació

o       Cal assegurar el model d’immersió lingüística, rebutjar la implantació de la tercera hora de castellà, i desenvolupar una nova llei de política lingüística

ERC ha d’utilitzar tots els mecanismes democràtics al seu abast per tal d’impedir que hi hagi un Govern de la Generalitat que accepti retallades, per la via política o la judicial, de la voluntat dels ciutadans de Catalunya.  Per això, en cas d’una actuació poc adequada en aquestes tres àrees per part del Govern de la Generalitat o dels partits que en formen part, ERC no podria seguir donant suport a aquest govern o, si la direcció actual ho vol seguir fent, caldria realitzar una votació vinculant de tota la militància per mitjà de convocatòria d’assemblees territorials.

Aquestes línies vermelles a curt termini s’han de veure completades amb tota l’actuació del Govern de la Generalitat, incloent:

-        Mesures socials i de reestructuració econòmica de rellevància per fer front al cicle econòmic decreixent que permeti sortir de la crisi amb un nou model econòmic propi amb empreses i llocs de treball de més qualitat i més respectuós amb el medi ambient

-        Elaboració i desenvolupament d’un pla integral urgent de millora dels serveis públics implicant els agents i les institucions responsables

-        Aprovació d’una Llei Catalana de consultes populars per via de referèndum

-        Prioritzar la inversió en educació per resoldre un dels principals problemes de la societat catalana actual: el fracàs escolar i la pèrdua de la cultura de l’esforç

Fem arribar el missatge: regió o nació, espoli o justícia social, Espanya o  ERC

Reagrupament Independentista neix per retornar a ERC el caràcter de partit militant i mobilitzador que mai hauria d'haver perdut. ERC no pot reduir-se a un partit de quadres que només treballa a nivell institucional: ERC aspira a governar i a assolir majories absolutes, però sense deixar el treball directe entre els nostres conciutadans. ERC ha de ser, alhora, un partit militant i de govern.

Reagrupament Independentista neix amb l’objectiu de fer arribar aquest missatge a tot el territori, participar activament en la renovació d’ERC, i vetllar pel compliment de l’ideari del partit. De manera immediata reclama fer respectar les línies vermelles marcades i treballar per la unió dels sobiranistes al voltant d’ERC.

Junts podem assolir l’alliberament nacional de Catalunya

Neix Reagrupament Independentista

Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en el que vivim disposar d’Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema al que ens enfrontem com a catalans és semblant al que s’enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt  Montenegro o Eslovàquia; independència o  perifèria que s’empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.

L’evolució del món i la situació d’espoli i crisi en la que es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s’enforteix i ens empobreix. I que  sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les  divisions  del catalanisme, de l’independentisme i, ara, d’ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l’Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s’està convertint en la segona part d’aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s’agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.

Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s’arronsi davant de l’Estat espanyol  i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat.  Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l’experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir  i cosir el que  cal és posar fil a l’agulla Reagrupament.cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d’ara, com a Reagrupament Independentista.

Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l’independentisme en un moment en el que té possibilitats d’esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l’intent il.lús per reformar Espanya a través d’un nou Estatut.  Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós,  capaç de plantar cara a l’Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a  mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.

Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta la única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a  ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i  a ERC  totes aquelles persones que creuen  que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.

Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altra moment de la nostra història recent. Prous, fins i tot, com per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d’un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.

Per tant, no n’hi ha prou amb que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen pals a les rodes. Ni  podem cometre l’error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d’elits o de polítics professionals. Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment,  que requereixen de l’esforç i la militància de país de totes i tots. “Ara és l’hora catalans”, així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya. 

Joan Carretero i Uriel Bertran

Militants d’ERC i membres de Reagrupament Independentista 

      Malauradament no. La probabilitat que el PSC voti no als pressupostos de l’Estat mentre formi part del Govern espanyol coincideix exactament amb la probabilitat que ERC voti no als pressupostos de la Generalitat mentre formi part del Govern català: 0%.  Cal ser seriosos, si el PSC forma part del Govern de l'Estat és inversemblant que voti en contra dels seus propis pressupostos. La diputada Carme Chacón votarà en contra dels pressupostos presentats per la ministra de defensa Carme Chacón?

I mentre el PSC estigui compromès  amb el Govern espanyol el PSOE no es mourà en el tema del finançament. Sap que no li perillen ni pressupostos ni estabilitat.

La realitat és tan crua que trobo preocupant que persones ben informades com ho estan periodistes, articulistes o dirigents polítics encara fomentin el debat sobre quin serà el sentit  del vot del PSC. Penso que, al capdavall, és indicatiu de la manca d’una estratègia de país, coherent i efectiva, per acabar amb els abusos de Madrid. Si tinguéssim les coses clares  ningú no s’hauria de refugiar en aquest tipus d’il·lusions.

Cal definir, d’una vegada per totes, els nostres objectius nacionals (dret de decidir i concert econòmic) i plantar cara a l’Estat per assolir-los; obrir el necessari conflicte polític, com fa poc recordava Joan Carretero en un article, des de la mobilització i des de l’exigència de compromisos seriosos als partits polítics catalans.

Al PSC, és coherent exigir-li que condicioni la seva participació en el Govern espanyol a que s’acabi  la perpetuació de l’espoli fiscal (només així es mourà el PSOE). A ERC, que no permeti que el PSC pugui compatibilitzar presidir la Generalitat i alhora formar part d’un govern espanyol que decideix mantenir la situació actual d’espoli (només així es mourà el PSC). A CiU, que no torni al tacticisme i es comprometi amb la l’estratègia de fermesa davant de Madrid. I a IC, que no prengui iniciatives per Catalunya, a menys que estiguin consensuades amb la resta del catalanisme.

Si el catalanisme no actua amb aquesta determinació ens apropem a un nou fracàs col·lectiu en aquesta qüestió del finançament.

       Si el govern espanyol acaba imposant –com sembla que succeirà- un model de finançament  que perpetua el saqueig fiscal, espero que no es confirmi aquest titular del diari Avui "ERC descarta trencar el Govern pel finançament".

La realitat és la que és, i el fet que el finançament no millori en la mesura que ho necessitem tindrà uns culpables directes: el govern espanyol de Corbacho i de Chacón, és a dir, el govern espanyol format pel PSC i pel PSOE que haurà decidit imposar la continuïtat de l’espoli fiscal als Països Catalans

Per això, la meva opinió és que  ERC en aquest assumpte del finançament ha d'exigir quelcom molt clar i carregat de sentit comú (que és el que espera tot el catalanisme): si en el futur, el Govern espanyol format pel  PSC i pel PSOE imposa la perpetuació de l’espoli fiscal, o el PSC surt del Govern espanyol en protesta per aquesta decisió, o, per tal que Catalunya es pugui defensar de l'espoli, surt del Govern de la Generalitat i es convoquen eleccions.

A ningú se li passaria mai pel cap posar de director d’un banc una persona que s’ha demostrat que dirigeix una banda de lladres de bancs, perquè llavors podran atracar el banc amb total impunitat. De la mateixa manera, si arriba el moment,  no podrà presidir la Generalitat un PSC que dins del govern espanyol decideix conjuntament amb el PSOE promoure el saqueig fiscal, perquè llavors es continuarà saquejant Catalunya amb total impunitat. Si es confirma la pitjor hipòtesi i ens imposen un finançament insuficient, ERC té la obligació d’exigir: o el PSC abandona el govern espanyol i fa un pas clar per defensar  Catalunya dels abusos que pateix, o, perquè el país pugui plantar cara a l'Estat, el PSC surt de la Generalitat que haurà decidit empobrir el govern espanyol del qual forma part .

      Ahir, amb la reunió a quatre bandes entre CiU, PSC, ERC i IC, en la que van prendre-hi part, entre d’altres,  Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Boada i Francesc Homs, es va voler escenificar un nou front catalanista de rebuig a la proposta del ministre espanyol d'economia Pedro Solbes sobre el nou model de finançament de les Comunitats Autònomes. La reunió, a més, ha estat precedida per la recent publicació de les corresponents balances fiscals per part dels governs català i espanyol que xifren en uns 15.000 milions d’euros (el 9% del PIB) l’espoli fiscal català.  Ambdós fets ens indiquen que s’ha anat congriant a Catalunya un clima de pressió que exigeix formalitzar un nou model de finançament que asseguri la retallada significativa del dèficit fiscal. I això és bo, és una bona forma de començar.

       El passat dilluns es va presentar un nou manifest que anunciant l’objectiu de defensar el castellà, acaba polititzant el debat, carregant contra el procés de normalització lingüística i demanant que es promulgui una llei per a fer el castellà (encara més) obligatori.

Fins ara, res de nou.  Aquest tipus de manifestos espanyolistes són una constant al llarg del temps, com demostrà l’admirat Francesc Ferrer i Gironès en la seva història de l’anticatalanisme.  Els continguts i les idees són tan ràncies que podríem remuntar-nos a fa més de 100 anys i trobar documents i denúncies farisaiques idèntiques punt per punt.  Curiosament, els nombrosos canvis que hi ha hagut en la societat catalana semblen no influir en l’anàlisi dels redactors.  És allò de no deixar que la realitat espatlli un bon titular.

         Bé, ja s’ha acabat el Congrés Nacional d’ERC i els dies que l’han seguit m’han servit per fer una imprescindible “descompressió” després de molts mesos d’una campanya frenètica i molt tensa. Disculpeu que no hagi actualitzat convenientment el bloc fins avui, però volia fer-ho passats uns dies de relativa calma per analitzar el Congrés des d’una “certa” distància, encara que aquesta distància sigui inexorablement petita donada la meva absoluta implicació, militant i emocional, en el projecte polític d’Esquerra independentista dins i per a ERC.

Vull començar donant les més sinceres gràcies als companys i les companyes que van votar per la candidatura d’Esquerra independentista. A ells ens devem i totes les decisions que hem pres han estat adoptades a partir de la que hem cregut que era i és la voluntat de tots els  militants que han confiat en nosaltres i pel bé d’ERC. En el proper post  explicaré el perquè de les principals decisions que hem adoptat aquests darrers dies.

    Recentment Joan Puigcercós, en la presentació del  llibre on l’entrevisten Generació.Cat, ha fet una sèrie de reflexions ideològiques que han provocat un cert debat entre la militància d’ERC. A través d’aquest post vull contribuir a aclarir aquest debat i  a desgranar les contradiccions i la crítica ideològica que m’han suggerit.

Em vull referir, en primer lloc, a les afirmacions que ha fet Puigcercós quan es defineix com un socialdemòcrata que assumeix la “correcció liberal”. Al seu costat, també va dir que massa sovint deixem a la dreta o al centre-dreta el patrimoni del liberalisme. A continuació, ha defensat personalitats com ara Tony Blair, els Clinton o, amb alguns aspectes, al mateix Nicholas Sarkozy. Aquest conjunt de comentaris s’afegeixen a diverses declaracions que han verbalitzat membres qualificats del partit i del govern, com és el cas de Josep Huguet, persona rellevant en la definició ideològica de la candidatura de Puigcercós, i que suposen una reorientació substantiva de l’univers ideològic que fins ara havia caracteritzar Esquerra Republicana de Catalunya.

   ERC no hauria de ser l’últim partit polític a demanar la derogació del transvasament de l’Ebre. Ha estat un error de l'actual direcció d’ERC avalar un transvasament innecessari i especulatiu al que ens vam oposar durant molt anys i que ens va portar a signar el 2003 el “compromís per l’Ebre”, que ens comprometia a oposar-nos-hi.

      Moltes coses fallen si, com tots els pronòstics indiquen, el proper diumenge 18 de maig una multitudinària manifestació de catalans recorrerà els carrers d’Amposta contra el transvasament, i ha de ser el govern socialista de l’Aragó en comptes del Govern de Catalunya qui exigeixi que es posi fi a aquest malson.

Com ja vaig denunciar, es ratifica a tort i a dret que aquest transvasament a Barcelona  és innecessari i que només té per objectiu obrir en el futur les comportes de l’aigua de l’Ebre  a Múrcia i als interessos especulatius. Així ha quedat clarament especificat en la disposició addicional quarta del Drecret-Llei que l’aprova.

L’executiu aragonès ha denunciat que gràcies a les últimes pluges, que han permès passar al sistema Ter-Llobregat de 122 a 180 hectòmetres cúbics, el transvasament encara és més innecessari. Davant d’aquesta obvietat, és imperdonable que sigui el govern aragonès qui estigui al costat dels catalans de les Terres de l’Ebre en l’exigència d’aturar aquest frau mentre el govern català fa el joc als interessos ocults del PSOE i del PP.

El proper Congrés Nacional d’ERC ha de votar per aturar aquesta presa de pèl i obligar el Govern de la Generalitat a estar al costat dels catalans de les Terres de l’Ebre. La candidatura d’Esquerra independentista ens hi comprometem i hem presentat aquesta resolució perquè sigui votada pel Congrés: “És un punt bàsic a concretar en l’Acord de Govern el posicionament contrari a qualsevol tipus de transvasament del riu Ebre”