Avui us enllaço amb el magnífic vídeo que els companys responsables de comunicació de la candidatura d'Esquerra independentista han elaborat. La veritat és que ho estan fent molt i molt bé i aquest ja és el segon que editem. En el vídeo s'exposa amb la metàfora del "trilero" com des d'Espanya ens han estat enganyant durant 30 anys mentre ens pensàvem que servia d'alguna cosa  negociar el "peix al cove". El futur: exercir el dret de decidir. Gràcies per tot!

“Les reivindicacions de  Múrcia em semblen força lògiques”. Amb aquesta claredat,  ahir, el president de l’Aragó, en Marcel·lí Iglesias, va evidenciar les pretensions reals del PSOE amb la construcció de  la canonada, de més de seixanta quilòmetres, que unirà les xarxes del Ter-Llobregat i la del Consorci d'Aigües de Tarragona: transvasar aigua cap al sud.

        Avui us enllaço amb el vídeo que hem editat de la presentació de la candidatura d’Esquerra independentista per a un canvi a ERC. Espero que compartiu el que proposem i us engresqui tant com a nosaltres. Moltes gràcies.

        Dimarts passat, en Jaume, l’Hèctor, la Pilar, en Jordi, la Núria, en Francesc, l’Antoni, l’Aleix, la Roser, l’Oleguer, en Raül, en Joaquim, en Toni, en Marc, l’Oriol i jo mateix vam presentar en un hotel de Barcelona la candidatura d’Esquerra independentista al proper Congrés Nacional d’ERC. Quanta il·lusió i energia!

       Com cada Diumenge de Pasqua ahir es va commemorar l’Aberri Eguna, el dia de la pàtria basca. I com molts diumenges de pasqua vaig decidir acostar-me a Euskal Herria per participar dels actes unitaris organitzats i, com cal fer en aquestes ocasions, copsar l’ambient polític, les impressions a peu de carrer i aprofitar per fer alguna que altra reunió amb companys de lluita.

        Fa uns dies, en un programa de ràdio, em preguntaven quina era la posició d’Esquerra independentista de cara al proper Congrés Nacional d’ERC. De seguida vaig respondre que la nostra voluntat és la de definir un nou projecte polític que aconsegueixi tornar a fer connectar ERC amb l’independentisme que   s’està expandint com una taca d’oli al nostre país. El periodista, inquiet per l’absència de titular que la resposta li oferia, insistia: però tu a quin càrrec et presentaràs? Jo m’hi tornava, la prioritat és definir una projecte d’il·lusió i de credibilitat, i després la militància ja sabrà escollir les persones més ben preparades per desenvolupar-lo. Finalment, em va deixar anar molest: vostè sembla aquell antic dirigent de l’esquerra parlant només de programa, programa, programa!. Llavors ja vaig reblar: parlant de programa aquest dirigent va treure els millors resultats de la història per a la seva formació, i ara  el que necessita Esquerra és construir nou programa polític.

Hores després que es conegués la pèrdua per part d’Esquerra de més de 350.000 vots, dels 650.000 que teníem,  un amic comú, estudiant de llengua xinesa, ens va comentar, amb la voluntat d’aixecar-nos el ànims i per tal d’afavorir una perspectiva més optimista del que havia passat,  que el xinès comparteix una mateixa paraula per designar crisi i oportunitat. Amb això ens volia transmetre que quan la crisi ja no es pot dissimular més, quan es palpa l’evidència que s’esgota un cicle, el canvi esdevé inevitable i, amb ell, s’obren totes les oportunitats per tornar a créixer i rellançar el projecte polític de nou.

Josep Pla deia de Joan Fuster, que el gran assagista de Sueca era una propina de la història per al País Valencià. Penso que és una de les coses més boniques que es poden dir a un compatriota, i per això, avui vull afirmar, orgullós, que l’entrada de l’estimat amic Hèctor López Bofill a ERC és una propina de la història per al degà dels partits polítics de Catalunya. Fa temps que conec l’Hèctor i us asseguro que deixarà una forta petjada al si del nostre partit. 

Companyes i companys, ens en sortirem. Ens en sortirem i tornarem a  fer créixer Esquerra fins a esdevenir majoritaris i convocar el referèndum d’independència. No pot ser d’altra manera, perquè la capacitat de militància i  les conviccions independentistes i d’esquerres de totes les dones i homes que conformem Esquerra Republicana de Catalunya són el projecte polític de futur que necessita  Catalunya i els Països Catalans per a progressar com a nació.  Volem viure la independència i volem viure el benestar. I ho aconseguirem, i tant que ho aconseguirem!

L’única decisió que ha pres l’Executiva d’Esquerra per fer front a la davallada de més de 350.000 vots i del 60% dels diputats a les Corts espanyoles és la sortida de Joan Puigcercós del Govern de la Generalitat. Això deu voler dir, que l’única conclusió a la que ha arribat l'Executiva d’Esquerra per explicar la pèrdua de més de la meitat dels vots, és que el nostre electorat exigia que el Conseller de Governació del Govern d’Entesa  no fos Joan Puigcercós i que el partit havia d'estar més ben atès. No anem bé.

       Els resultats electorals d’aquest 9 de març han constatat l’esgotament d’un cicle polític del catalanisme i la necessitat d'un canvi a ERC. Han  certificat la defunció d’una etapa marcada pel pactisme a la baixa amb Espanya i el “peix el cove”,  que va tenir com a màxim exponent les retallades a  l’Estatut el 2006. Avui s’obre, irremeiablement, una nova etapa per afrontar els reptes nacionals, trobar les solucions i fer els canvis per enfortir i rellançar, entre totes i tots,  l’independentisme.

       Algú va dir una dia que les casualitats no existeixen. I coincidint el dia internacional de les dones amb una jornada de reflexió política, la cita és oportuna. Efectivament, cal reflexionar –i reivindicar i actuar- encara molt per resoldre les situacions de desigualtats patents que la condició de dona comporta per a la meitat de les persones que viuen als Països Catalans i al món.

En els actes de campanya en els que he participat, a Tagamanent i a Sant Fruitós del Bages, la principal raó que he exposat per votar Esquerra el proper 9 de març és senzilla i clara; després de precedents com el de Kosovo o Montenegro la força de l’independentisme parlamentari no pot afluixar davant de l’Estat, ni molt menys davant d’Europa i del món, que segueixen amb interès el resultat de les eleccions espanyoles.