Tenia disset anys quan vaig anar a la Llibreria Gaudí de Reus i vaig demanar si tenien un llibre de poemes d'un tal Gabriel Ferrater que es deia "Els dies i les dones".
La mestressa, la Maria Pallach, em repassà de dalt a baix. "Les dones i els dies, voldràs dir?" i jo em vaig fer petit, petit i vaig dir-li que sí, això mateix, senyora.
Havia aconseguit els diners fent moros als pares en nombrosos encàrrecs. Era el primer llibre que no fos una lectura obligatòria escolar, que comprava. Cinc-centes vuitanta-cinc pessetes damunt el taulell.
Me'l vaig empassar aquella mateixa nit. No vaig aclucar l'ull. L'endemà, encara que els altres no ho veiessin, jo era un altre.
Ferrater m'ha acompanyat sempre. Com a molta altra gent. A vegades ens hem discutit. Però sempre hi he trobat tot el que buscava en els seus versos.
Un dia vaig decidir que si mai algú em donava l'oportunitat de tenir una secció periodística on fos, la titularia precisament així: "Els dies i les dones". Perquè va ser per equivocació que vaig donar amb el món de Ferrater i perquè amb els anys he descobert que no hi ha gaires coses més que mereixen la pena de ser explicades.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
