Viver i Serrateix seria un poble perfecte per viure, però no hi visc. Cent.noranta-tres habitants, aprop de Berga, diu una web de la Diputació. Martinica podria ser el meu paradís. Però no en tinc de paradís. De moment no em fa falta. Barcelona em sembla una ciutat bruta i deixada de la ma d'en Clos, però m'agrada. M'agrada, malgrat l'escarabat que ahir em vaig trobar al metro, malgrat el ciclista que cada dia em vol atropellar, malgrat els coloms que m'embruten la roba, malgrat les gavines que omplen de sang de colom la barana del meu balcó. M'agrada Barcelona. Somnio que algun dia no estigui deixada de la ma de Deu.
