Referent a, LO CONSUETA:
Soc en Bonaventura Escoda i Solé, nascut a Reus capital del Baix Camp, l’any 1963. Pocs son els que m’anomenen Bonaventura. A casa més aviat hem diuen Ventura, però generalment a tot arreu soc conegut com a Bona. A la catosfera blogosfèrica i rodalies soc; Lo Consueta, o més concretament; Lo Consueta de Reus.
De soca rel reusenca, m’he fet gran a la meva ciutat, on visc i treballo. Per raons de la meva ocupació professional, viatjo per tot el Baix Camp i també per les comarques veïnes. Al llarg de la setmana faig més de 1.000 quilometres per la geografia del meu país, Catalunya. Puc dir que el contacte amb la gent i els llocs m’ha fet conèixer i estimar la meva terra.
La meva formació és totalment autodidacta. Des de fa més de trenta anys, la meva principal afecció ha estat l’etnologia. És a dir tot allò referent a la nostra cultura popular i tradicional. Des de ben menut, totes les mostres festives de carrer; els entremesos i bestiari m’han tingut fascinat. Aquest camp ha sigut la meva dèria particular.
He resseguit totes les festes i actes populars possibles. Arreplego i col·lecciono materials referents a les tradicions i els costums. Tinc una biblioteca força nombrosa, sobre cultura popular, festes, bestiari, castells i un grapat de temes afins. No paro mai d’arreplegar coneixements i estudiar tot allò que desperta el meu interès. La cultura popular és ben viva, i jo la gaudeixo plenament.
Soc membre actiu, del Ball de Diables de Reus des de fa molts anys. Aquella famosa i solemne baixada, l’octubre del 1993, en el 400 Aniversari de l’Aparició de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus, va esdevenir una fita memorable que m’agrada de recordar. Encara ara, quant tiro carretilles pels carrers i places del món, una esgarrifança de satisfacció, m’acompanya.
He participat en diferents iniciatives culturals i festives, grups d’animació, malabars, percussions i altres històries. Tot ajuda a formar-se en aquest camp. No hi ha res, que no serveixi per sumar i tot és bo per aprendre alguna cosa. Segueixo el calendari casteller i les festes més sonades, els correfocs i altres celebracions populars.
Actualment participo en les cavalcades dels Tres Tombs, la benedicció de Sant Antoni de les cavalleries i animals. Formo part de la “Colla de la Lleona” de “Cal Sendra”. Tenim un bonic carro d’escalada vermell, de pagès, ben apariat per anar a tombar. La nostra mula; La Lleona és la valenta protagonista de les nostres epopeies pel tomb de Ravals de Reus i algun altre indret que visitem cada any, en la temporada tradicional dels Tres Tombs, a l’hivern i la primavera.
L’any 2007 vaig decidir connectar-me a Internet per mitja d’un Mòdem USB remot. Els de la botiga de telèfons, no sabien el que es feien quant van vendrem aquell artilugi. Des del febrer del 07 que vaig encetar aquest bloc, no he parat de publicar tot allò que he trobat interessant. El desembre del 2007 s’han superat els 500 articles penjats. També tinc un Fotolog, que actualment està gairebé inactiu, i uns comptes de Flickr i de Youtube, una mica descuidats, i un altre a Picasa, però és que de vegades no hi ha temps per tot.
El gener del 2008 he impulsat la Xarxa TRADIBLOG. Es un agregador de blogs de la cultura popular dels Països Catalans. En poc més d'un mes, el nombre de blogs afegits a la nova iniciativa va superar el centenar i l'acollida va estar molt bona. Tinc molts més projectes, mica a mica el aniré portant a la pràctica.
Abaumeu-vos a sota la carculla de Lo Consueta: www.consueta.cat
Per connectar amb Lo Consueta:
Adreça: Apartat, 500 - 43200 REUS (per fer trameses físiques)
Bústia de veu: 671 648 979 (opinions, suggeriments, propostes, i...)
...................................Tornar al Bloc Consuetudinàrium...................................
Referent a la paraula, CONSUETA:
El mot consueta és una paraula, certament poc emprada actualment. El seu significat concret, com podrem veure, és complex doncs encaixa en diferents definicions.
En un principi, consueta, faria referència a un recull de costums o tradicions d'una parròquia o poble. Podem parlar de "la consueta de la vila". S'anomena també consueta al llibre on consten les ordinacions acostumades d'un lloc. Algun recull de tocs tradicionals han estat aplegats, amb el nom de "consueta de músiques". En aquest sentit consueta, ens aproparia a tot alló que és tradicional, acostumat, o també habitual.
Per altre banda un consueta, en masculí, es refereix a l'apuntador de teatre. Aquell home o dona, que amagat a dins d'una carculla davant de l'escenari, ajuda als diferents actors, apuntant els diàlegs d'una obra. Precisament en els Jocs Florals de Barcelona de l'any 1903, Víctor Català va dir, referent a una obra presentada: "Un altre roca xata i baumada, com la carculla d'un consueta". La citació de l'ofici de consueta i el seu lloc d'actuació dins de la carculla, queden ben definits. Podria assegurar que actualment, aquest ofici està pràcticament desert, amb les noves tècniques de titulació. Pobres consuetes.
Entre els anys 1934 i 1938 a Barcelona va publicar-se una revista de teatre que s'anomenava justament "El Consueta". En van sortir uns 80 números. Els seus tres impulsors, relacionats amb els afeccionats al teatre de l’època, es feien dir justament “el trio consueta”.
Un altre significat, ara també força desconegut de consueta, és el de traductor. Un consueta era un intermediari o traductor entre dos o més persones, que parlaven diferents idiomes o llengües. Imaginem dos polítics de talla internacional en aquelles trobades al sofà del ministeri. Doncs aquell d'allà al mig que tradueix els diàlegs podríem dir doncs, que és el consueta.
Val a dir que antigament del fet d'escampar algun rumor o comentari, es deia: "córrer la consueta". Aquell que difonia xerrameques o bones noves, es coneixia com a consueta, especialment si comunicava secrets o notícies desconegudes. Fer córrer la consueta, és esbombar alguna confidència o secret.
Ara el mot consueta, està dormint el somni dels justos, pràcticament oblidat. Moltes altres paraules del passat han estat substituïdes per mots més moderns o actuals, d'acord als gustos i costums dels nostres temps. Això de consueta, segurament sona a tronat, però...
En la campanya de l'Ateneu Barcelonès; "Apadrina una Paraula", vaig fer el gesto, i ara soc el padrí satisfet i orgullós del mot consueta. Des del Sant Jordi del 2007, en soc el responsable i la meva obligació és el donar vida i protegir al fillol consueta. Podeu anar a l'enllaç de la Reserva de Paraules i veurem com de cofoia tenim, la meva estimada fillola, la paraula; consueta.
A les diferents versions dels diccionaris de la llengua catalana i els de dialectologia, hi trobareu les informacions més concretes sobre la paraula consueta. Entreu-la si no al cercador Google i us emportareu una sorpresa, de la quantitat d'entrades relacionades.
...................................Tornar al Bloc Consuetudinàrium...................................
Consuetudinàrium. El Món de la Cultura Popular, a les teves mans.
