Barcelona, (per qüestions de salut) 1958. Al cap de pocs dies vam tornar a l'Aleixar -El Baix Camp- que és el lloc d'origen dels meus avantpassats. Acabo l'escola als 14 anys i vaig uns mesos al tros, amb el meu pare. Durant la primavera i l'estiu de 1973 faig de manobre pel Joan Pataca, i el 16 de juliol entro a treballar a la desapareguda Caixa Rural Provincial de Reus, fins el 1986 en que arriba la Caja de Madrid, per quedar-se amb tot el fato que hi havia.
M'he passat 25 anys vivint a Reus i des de finals de febrer de 2007 he tornat a Cal Boles, a l'Aleixar.
M'agrada respectar i que em respectin. Estic convençut que la ciència va al davant, oberta i esplèndida, fent pas en permanent evolució i les transcendències diverses son al darrera, superades i hermèticament tancades. Després de la mort només espero tornar al lloc d'on vaig venir, que no és altra que la natura; ni eternitats, ni salvacions, ni cels, ni inferns; venim de la pols, només som pols i esdevenim pols quan tot s'acaba.
Des del novembre de 1980, en que es convoquen les primeres eleccions sindicals, soc membre del Comitè d'Empresa. Primer com a no afiliat, després com a militant de Comisiones Obreras durant més de 20 anys i darrerament com a afiliat a la Intersindical - CSC.
Durant l'adolescència i joventut em vaig afiliar a la Joventut Comunista de Catalunya i al Partit dels Comunistes de Catalunya. I des del novembre de 2003 soc membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Juntament amb un grup d'aleixarencs hem refet el republicanisme al nostre poble i des del juny de 2007 en soc l'alcalde, ja que he tingut el privilegi de coincidir amb un bon grup d'amics i veïns que treballen de valent. També ens hem topat, aquesta vegada si, amb la sort, combinat amb molt de treball.
Soc membre de diverses entitats locals, i col·laboro en diferents àmbits del catalanisme. M'entusiasmen els intel·lectuals i artistes que, desinteressadament, estan compromesos amb el nostre país i la causa republicana i d'esquerres.
Entenc que la vocació de servei públic, contemplada d'una forma àmplia, ha de ser altruista, per tant no m'agraden els que fan d'aquesta voluntat una activitat econòmica, succedània del treball i un modus vivendi in eternum, ja siguin del meu entorn o més allunyats. I combatré aquesta forma d'actuar sempre que pugui.
Estic embruixat per la vall on hi ha enclavada l'Aleixar i sempre defensaré que no perdi el seu aire de poble.
