Nascut a la Seu d’Urgell l’any 1971, Joan Graell i Piqué va passar la seva infància a Cambrils (Solsonès) i actualment resideix a Organyà i treballa en un taller de granits i marbres de Montferrer. En el camp literari es va donar a conèixer l’any 1997 amb el llibre de poemes Un llapis com el vent (Garsineu Edicions; Tremp, 1997). D’aleshores ençà, ha continuat escrivint poesia i a l’octubre de 1999 va merèixer, amb el recull Rastre obert, el segon guardó de poesia del I Premi de poesia Joan Duch per a poetes joves. Aquest recull obre el seu segon llibre de poemes: Memòria de les pedres (Garsineu Edicions, Tremp, 2002). Dos anys després, en aquest mateix certamen, li van concedir el 1er accèssit per l’obra A trenc d’atzar, que és el punt de partida i l’eix vertebrador del seu tercer llibre de poemes Afrau (March Editor; Vallbona de les Monges, 2005). A l’abril de l’any 2006 va obtenir el Premi Guillem Viladot de poesia amb el recull Creixia a les mans l’embruix dels astres, publicat per La Busca edicions juntament amb la resta de treballs guardonats. També ha quedat finalista, al maig del 2008, del Premi Joan Santamaria de poesia, convocat per la Penya Agrupació Joan Santamaria per al Foment de la Cultura Catalana, amb el recull Llibre del vesc.
En el camp de la narrativa ha estat guardonat amb el Premi de narració literària Vila de Puigcerdà 2000 amb el conte El Negre de Surri, publicat per l’Editorial Garsineu juntament amb la resta de narracions finalistes. També ha obtingut una distinció, l’any 2001, com a finalista del V Premi de narració literària Pirineu amb el conte Aligneu,.
Des de la seva creació, és membre de l’equip de redacció de la revista Lo Banyut, que s’edita a l’Alt Urgell cada sis mesos. També col·labora assíduament amb un article de premsa a la revista Viure als Pirineus.
