“El camí a recórrer per dibuixar el país que somiem, una Catalunya lliure, tot just comença a traçar-se”
Una joventut compromesa
Ernest Benach i Pascual va néixer a Reus, al Baix Camp, el 12 de novembre de 1959 i va estudiar al Liceu Verge de Montserrat i a l’Institut Gaudí de Reus abans d’anar a estudiar a Barcelona. Benach manté, des de molt jove, una doble militància ciutadana i política que el comprometen en múltiples moviments. La inquietud per l’incipient esperit nacional i la construcció del país que bullen els anys de transició, empenyen Benach a treballar per les institucions de Catalunya. El 1979 entra a treballar a l’encara provisional Generalitat de Catalunya, presidida per Tarradellas, a la Direcció General de Transports i, més tard, a la Direcció General de Joventut.
El 1980, amb tan sols vint anys, s’aboca de ple a la política. És un dels membres fundadors de Nacionalistes d’Esquerres i n’esdevé candidat per Tarragona a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura. En aquesta plataforma política coneix personalitats com Jordi Carbonell, Josep Maria Espinàs, Avel·lí Artís Gener, Armand de Fluvià, Pep Bargalló, Josep-Lluís Carod-Rovira o Magda Orarich.
Simultaneja, doncs, el compromís polític amb el cívic i és un dels fundadors de l’Agrupament Escolta la Mulassa, l’any 1977, que l’empeny també a participar en la direcció d’Escoltes Catalans i, anys després, en l’Assemblea General de la World Scout Parlamentary Union, un organisme que aplega parlamentaris d’arreu del món vinculats amb l’escoltisme, amb l’objectiu de plantejar reflexions i propostes entorn de les polítiques de joventut. La seva altra gran passió són els castells. L’any 1981, juntament amb d’altres reusencs, crea la Colla Castellera Xiquets de Reus, on, entre d’altres funcions, ha estat cap de colla i president.
El salt a Esquerra Republicana. Municipalisme en acció.
L’any 1987, Benach se suma a la Crida Nacional aERC promoguda, entre d’altres, per Josep-Lluís Carod-Rovira i ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya. Des d’aleshores, el seu compromís amb les sigles republicanes ha estat ininterromput. És en aquest any quan s’inicia la seva etapa a l’Ajuntament de Reus, sent el cap de llista en les eleccions de 1987, 1991, 1995 i 1999. En aquest llarg període fins el 2001, trampolí de la seva experiència política, Benach ocupa càrrecs com el de la primera tinença d’alcaldia i les regidories de Cultura, Esports, Joventut, Promoció Econòmica, Política Lingüística, Cooperació i Societat de la Informació. En l’àmbit municipal té responsabilitats diverses a diferents societats anònimes municipals impulsant un nou model de gestió, presidint el Consell d’Administració de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Reus Desenvolupament Econòmic o Gesfursa entre d’altres.
El 1992 és elegit diputat al Parlament i comença la seva implicació en la vida parlamentària. És president de la Comissió d’Agricultura de la Va Legislatura i secretari segon de la Mesa del Parlament a la VI i VI Legislatures.
President del Parlament
El 5 de desembre del 2003, enmig de l’eufòria republicana pels millors resultats electorals des del temps de la República, Ernest Benach és escollit President del Parlament. En una sessió carregada d’emoció, Benach diu: “Reivindico en aquest moment solemne la necessitat de fer política amb passió, amb convicció, amb la màxima dedicació i coherència, però reivindico també, i amb tota la convicció del món, la ‘paraula’ i el ‘diàleg’ com les principals eines de treball en la nostra relació política”. Començava un cicle apassionant de la política catalana que culminaria amb l’aprovació el 30 de setembre de l’Estatut de Catalunya, com un dels moments més àlgids de la VII Legislatura. Tres anys després, el 17 de novembre del 2006, en ser escollit per segona vegada President del Parlament, proclama: “Siguem capaços d’escoltar-nos els uns als altres. Siguem capaços d’escoltar la gent i d’entendre què ens reclama. Siguem capaços de convertir paraules en fets, la voluntat en acció”.
Aquest missatge, que reflecteix el tarannà de fons d’Ernest Benach, és el mateix que l’impulsa a encapçalar candidatura per presidir Esquerra Republicana de Catalunya. Per treballar amb il·lusió i compromís pel partit i dur-lo, altre cop, a la més alta representació institucional.
