Com havia promès en l'anterior article, la Vaca ha
revisatels dos exemplars
de La Vanguardia que tenia sobre la taula:el del7-5-07 (que parla de
la victòria electoral de Sarkozy) i el del 17-5-07 (de la seva proclamació com a
president francès), per entendre perquè aquest diari qualifica el triomf de Sarkozy sobre Royal d'aplastante si només li ha tret 6 punts. Només?
Les troballes, francament
estimulants, són dignes del país de la grandeur i la llengua de l’amour. Perquè sota aquest triomf “aplastante” hi
ha d'haver alguna cosa, pensa la Vaca (i recorda que el titular del 7-5-07 a El
Periódico era “Sarko, sí.” Què insinuava El
Periódico?). Però seguim amb La Vanguardia, amb 4 fotos i unes frases textuals i portades
al context més adequat.
1a) Fixem-nos en la noia de la foto
núm. 1 (La Vanguardia, 7-5-07, pàg.3): el seu “I love Sarko”, la seva
expressió eufòrica... Què en deu saber, aquesta noia, de Sarkozy? A la
mateixa pàgina, el subtítol “El líder de la derecha logra
una victoria aplastante sobre la socialista Royal” sembla insinuar alguna cosa sobre l'àmbit del triomf.
2a) La
pròpia Ségoléne Royal clarifica: "Algo
se ha levantado que ya no se detendrá" (La Vanguardia, 7-5-07,pàg. 8). No per res, a la foto núm. 2 no sembla disgustada del tot, mentre
mira alguna cosa. Després Royal diu que "No nos detendremos aquí. Lo
que iniciamos juntos lo continuaremos juntos”. Però una mica abans trobem que “en
presencia (...) del propio primer secretario, el atribulado Hollande"
[dirigent socialista i marit de Royal]. Atribulado és poc.
3a) En la foto núm. 3 (La Vanguardia, 17-5-07,portada) es veu com “Sarkozy besa a su mujer”,
segons el peu de foto. El títol aclareix que “Sarkozy asume la presidencia con
un nuevo estilo”. Quin estil, el d'aquest home, a qui acusaven de prepotent.
4a) Per acabar (La Vanguardia,
17-5-07,pàg. 4), s’explica que el primer que fa
Sarkozy com a president és visitar una altra dona, la cancellera alemanya
Angela Merkel. Vegem com en la foto núm. 4 ella el mira amb bona cara . Merkel declara que "Estoy segura de que
cooperaremos de una manera muy estrecha". Ella el rebia predisposada. “Entre
muestras recíprocas de complicidad, tanto el nuevo presidente francés como la
canciller alemana (...)”.Segons Sarkozy, “no hay tiempo que perder para reactivar la
Unión”. Van anar per feina i es veu que va acabar bé:
“‘Un milagro’, dijo la canciller.”
-Coi de francesos!, exclama la Vaca fullejant La
Vanguardia. -Pobres immigrants, com deuen estar les coses
per obtenir la residència! -Si el recent president de França, Sarkozy, ha hagut de guanyar unes
eleccions per aconseguir-la!
És que a la pàgina 3 de La
Vanguardia d’ahir, 17-5-07, sota el títol “Sarkozy imprime un nuevo estilo” [vegeu imatge n.1] hi diu textualment que “El presidente francés asume el
cargo y promete romper con los hábitos del pasado. Sarkozy es ya residente
de Francia. Tras recibir el relevo de Jacques Chirac, prometió cumplir sus
propuestas de cambio con un espíritu de apertura.”
Passat l’ensurt de la “p” desapareguda, la Vaca agafa curiositat per les eleccions franceses i busca els resultats a La Vanguardia de l'endemà de les eleccions, el 7-5-07. Veu en portada [vegeu imatge n.2] les
dades: Nicolas Sarkozy 53,06% i Ségoléne Royal 46,94%, i a sobre el gran titular
“Sarkozy presidirà Francia con un triunfo aplastante”. Aplastante?
-Coi de Vanguardia!, fa la Vaca. Troben aplastante la diferència de només un 6%? Que no recorden les anteriors presidencials del 2002? Chirac
va treure un 82,2% i Le Pen un 17,8%: una diferència del 64%, unes 10 vegades aplastante! És més, a La Vanguardia del mateix dia, p. 8, l'expert Jérôme Sainte-Marie diu que ni aplastar ni res, que “Nicolas Sarkozy ha obtenido un buen resultado, similar al
de Chirac en 1995, pero no ha arrasado”.
La Vaca pensa que La Vanguardia
segur que no usa el terme aplastante en va i creu que, si el diari
ho diu, per alguna altra cosa serà. Ho investigarà i ens ho explicarà en el
proper article.
Més que mai un sol poble, deien. Bé, però quin? Un parell de lectures estranyes ho fan dubtar. El Periódico del 28-2-07 (p. 24) titula “El Gobierno sube un 13% el umbral de la renta para obtener becas”. Com pot ser que el govern gestioni beques? Montilla s’atreveix a actuar en matèries competència del govern de Zapatero? Les beques són al nou Estatut? I tan ràpid ha anat el traspàs? Tot s’aclareix al text: el diari entén que “govern” significa govern espanyol, no pas català.
El
Periódico del 12-2-07 (p. 28) titulava en un breu:
“Mor un parapentista al xocar amb un mur”, concretant que “es va
estavellar a prop del pantà de la Baells” (Berguedà). Un amic parapentista de La Vaca ens adverteix l’error. L’accidentat no practicava parapent,
que consisteix en volar, sinó la caiguda lliure anomenada “salt base”: tirar-se
des d’un lloc alt (mur de pantà, penya-segat, etc.) sense cap retenció i obrir un
paracaigudes després, amb el perill de xoc contra la paret o el terra.
Del més negatiu sempre se’n pot aprendre alguna
cosa, diuen. Ara que el Barça acaba de perdre per 1-2 davant el Liverpool,
Joaquim Maria Puyal ho ha demostrat, com qui no vol la cosa, deixant anar una breu lliçó de catellà (variant del català a mig camí del castellà).
Que s’acabi ara mateix. Que parin el judici
pels atemptats de l’11-3-04 a Madrid (11-M). Ja no cal. Els acusats són
culpables i ja està. L'exclusiva la publica El
Periódico en els seus titulars, prou discretament, aprofitant que informa d’altres
aspectes del judici.
Una recomanació als amics de la campanya d'oposició a l’autovia anomenada Quart Cinturó: si voleu sortir als
diaris, despulleu-vos. Perquè, ja ho veieu, ahir vau
fer un acte de protesta a Viladecavalls i no vau aconseguir sortir a La Vanguardia d’avui. Ni una foto ni una trista i breu notícia. I això que vau preparar una imatge per als mitjans (llargs i amples plàstics
negres amb ratlles simulant una carretera que travessava els camps).
Encara dura l'impacte del diàleg que vàrem
sentir a la tertúlia L'Oracle (Catalunya Ràdio,
15.18 h., 23-1-2007):
-Xavier Tudela [president de Capital de la Cultura Catalana]: La
capitalitat cultural d'Amposta ha tingut 1.001 impactes
mediàtics. -Xavier Graset:
1.001? -Xavier Tudela: Sí, ho tenim molt comptabilitzat.
[La VQV ha tornat a VilaWeb recuperant articles que va publicar aQuaderns. El següent és de 5-7-2006. A "Comentaris" hi ha els que es van fer a Quaderns en els seu moment, copiats junts.]
Per què l'Estatut Zapatero-Mas se'ns pot presentar tan positiu com
s'atreveixen a presentar-nos-el alguns? Perquè no importa el redactat,
importa el titular-eslògan que s'aconsegueixi escampar. El text ja pot
dir missa, que no importa, si igualment arriba a titulars dits.
[La VQV ha tornat a VilaWeb recuperant articles que va publicar aQuaderns. El següent és de 22-5-2006. A "Comentaris" hi ha els que es van fer a Quaderns en els seu moment, copiats junts.]
Quan el comentari d'un expert, columnista o tertulià fa pensar que
allò ho podria haver dit qualsevol, no és que ens passem d'exigents. És
que ho podria dir qualsevol. Ara és de domini públic gràcies a la BBC,
que ha mostrat la punta de l'iceberg dels suposats entesos. Vegem a
continuació la crònica completa sobre com es pot anar a la tele a
demanar feina i acabar teoritzant com un expert qualsevol. Sense
estalviar tot el reconeixement a Guy Goma, per les seves respostes.
