Anant a Vull llegir la resta de l'article: el recull de les cròniques, articles i notícies que s'han publicat al voltant de la 56a edició del Festival de Sant Sebastià (18-27 de setembre de 2008).
FOTO Aruitemo, Aruitemo, de Hirokazu Kore-eda
   |  |
Un bloc de Salvador Montalt
|
|
3.07. Festival de Sant Sebastià [FSS]  S'ha d'anar als anomenats premis no oficials per a trobar reconegudes les pel·lícules que més bé han estat acollides per la crítica i la premsa de casa nostra acreditada a Sant Sebastià 2008. Efectivament, Aruitemo, Aruitemo, de Hirokazu Kore-eda, i Frozen River, de Courtney Hunt, s'han endut els guardons del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics i el Signis; mentre que Tiro en la cabeza, de Jaime Rosales, ha estat guardonada pel Jurat de la FIPRESCI. I qui ha guanyat la Petxina d'or? La capsa de Pandora, de Yesmin Ustaoglu. El Jurat presidit per Jonathan Demme, fa l'efecte que s'ha avingut al criteri imperant enguany a Berlín i Canes, de tirar pel cinema de sensibilitat social i humanitària. Si més no, el seu Premi Especial del Jurat l'han atorgat als menuts protagonistes d' El cavall de dues potes, de Samira Makhmalbaf, una pel·lícula que -explica l'acta del Jurat- enfoca de manera sensible la situació de perill i de desempara que pateixen molts nens al món. Com a millor director, un expert en la matèria: Michael Winterbottom. Pel que fa a les actrius, han tingut el detall de fer-lo compartir a Melissa Leo, la protagonista de Frozen River, i a Tsilla Chelton, la iaia del Festival, pel seu paper a La capsa de Pandora. No se'n deuen saber avenir els cronistes d'aquesta edició que la pel·lícula El nido vacío, de Daniel Burman, hagi arreplegat res; doncs, si no vols caldo, dues tasses: Millor Actor -Óscar Martínez- i Millor Fotografia -Hugo Colace-. Això sí, el guió ha estat per la que diuen és força simpàtica Louise-Michel, escrita i dirigida pel tàndem Benoît Delépine i Gustave Kervern.  Avui comença la 56a edició del Festival de Sant Sebastià: el més petit -a molta distància- dels grans certamens i el més gran dels de més aviat segona fila. A escala espanyola, Sant Sebastià, amb la seva prepotència pressupostària, aixafa sistemàticament tant com pot els altres festivals dels que es fan a l'Estat. Amb la seva secció "Zabaltegi-Perlas" -que de fet es diu "Zabaltegi-Perlas de otros festivales"- no tan sols intenta tapar l'habitual nivell discret de la secció Oficial Competitiva amb el recurs fàcil dels títols que han triomfat a Canes, Berlín, Venècia o enllà; sinó que talla les ales de la SEMINCI, fins fa no gaire, un bon "festival de festivals". Certament, la grisor que governa Valladolid des que no hi ha Fernando Lara els impedeix de reaccionar com per exemple saben fer els del modest -i molt eficaç- Festival de Xixón -amb els talentosos José Luís Cienfuegos i Fran Gallo al capdavant-; però la golafreria de Sant Sebastià els complica molt l'existència, a uns i altres.  La gran Meryl Streep i Antonio Banderas rebran els premis Donostia al marc del Festival de Sant Sebastià d'enguany (18-27 de setembre). Tot i que la llarga carrera de Meryl Streep la fa mereixedora d'aquest guardó, és ben clar que l'organització ha aprofitat l'impacte popular que va congriant el seu paper al musical Mamma Mia!, de la qual es converteix en mestra de cerimònies, pal de paller, figura destacada... diguem-li com vulguem, però hi està immensa. Pel que fa al guardó a Banderas, cal atribuir-lo a la tradició de complementar el permi seriós, a personalitats de llarga volada, amb un altre diguem-ne més discutible, a gent coneguda i si voleu reconeguda, però a qui el reconeixement els ve comparativament ample.  El Festival de Sant Sebastià (18-27 de setembre de 2008) dedica tota una secció al cinema amb temàtica llatinoamericana o que està produït per empreses d'aquella part del món: en diuen Horizontes Latinos. Aquesta setmana se n'ha avançat la programació, en què destaquen Acné, de l'uruguaià Federico Veiroj (presentada anteriorment a Quinzena de Realitzadors); Leonera, de Pablo Trapero (que anà a competició de Canes); Parque vía, d'Enrique Rivero (que acaba de gunyar el concurs internacional de Locarno); La rabia, de l'argentina Albertina Carri...  Si l'any passat va ser Paul Auster, aquest 2008 serà Jonathan Demme qui presidirà el Jurat del Festival de Sant Sebastià. Com aquell qui diu, se n'aprofita el viatge que Demme farà a Venècia, on presenta a competició Rachel Getting Married, que també es projectarà a la ciutat basca, en una sessió especial. L'autor de títols com El silenci dels anyells, Philadelphia, Stop Making Sense, Neil Young: Heart of Gold, no es pot pas dir que estigui travessant el millor moment de la seva carrera i, lluny d'una certa independència inicial que ha anat deixat enrere, sense acabar d'encaixar al Hollywood d'avui en dia, mira d'aguantar-se complementant la vena de ficció amb les croses musical (versió rock) i documental (versió "cineasta compromès"). Tant és així que, també a Sant Sebastià, projectarà la versió inacabada d'un altre dodumental sobre Neil Young: Neil Young Trunk Show.  L'adaptació de la novel·la El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, es presentarà al Festival de Sant Sebastià (18-27 de setembre de 2008), fora de competició. Prèviament, la pel·lícula s'haurà projectat a Londres i Dublín; de manera que la multinacional Buenavista/ Disney, que la distribueix, ha deixat al certamen basc l'opció del que anomenen "estrena internacional".  Més títols s'afegeixen a la competitició per a la Petxina d'Or d'enguany, al Festival de Sant Sebastià: Genova, de Michael Winterbottom; Asbedopa (Two-Legged Horse), de Samira Makhmalbaf; Aruitemo, Aruitemo, de Hirokazu Kore-eda; Camino, de Javier Fesser; La capsa de Pandora, de Yesim Ustaoglu, i El patio de mi cárcel, de Belén Macías. Anant a Vull llegir la resta de l'article trobareu informació i enllaços informatius sobre aquests films.  Amb 43 pel·lícules, el Festival de Cinema de Sant Sebastià ( repassarà les diverses variants dels cinema negre que s'ha produït al Japó al llarg de la Història del Cinema. Per tant, hi haurà films muts i obres que l'organització defineix com a clàssiques, noves tendències i descobriments.  Ja se saben alguns dels títols que participaran a la secció competitiva del Festival de Sant Sebastià d'enguany (18-27 de setembre). No pas per cap filtració ni cap investigació periodística agosarada; sinó perquè els mateixos responsables del certamen ho han anunciat, fidels a la seva estratègia de publicitat en degoteig. Francament, el que —tant com poden— solen fer els festivals de primera és anar avançant les pel·lícules més rutilant que projectaran fora de competició o en obertura o cloenda, i deixar per un anunci oficial únic, en roda de premsa, la programació de l'apartat competitiu. Però a Sant Sebastià, des de fa anys i panys, tenen aquest altre costum. Així doncs, mesos abans que comenci ja en saben alguns títols que aspiraran a la Petxina d'Or i dels quals trobareu una breu informació si aneu a Vull llegir la resta de l'article.  Des de fa unes setmanes i seguint la seva impecable estratègia publicitària del degoteig informatiu, els organitzadors del Festival de Sant Sebastià han fet públics els cartells de la 56a edició del certamen, que tindrà lloc del 18 al 27 de setembre d'enguany. A més del de la secció oficial, que acompanya aquest article, podeu veure els de les altres seccions, anant als arxius adjunts a aquest article. Sense entendre-hi gaire, es pot dir gens, en temes de disseny i parlant com a simple observador, trobo que no han estat encertats.  Foto La batalla d' Haditha, de Nick Broomfield, premiat com a millor director a Sant Sebastià 2007 Per tal de facilitar la consulta de les cròniques, notícies i articles d'opinió que s'han anat publicant sobre el Festival de Sant Sebastià, els enllaços i referències dels quals he anat recollint quotidianament en els corresponents articles "Cinema del dia...", ara les reprodueixo en aquest únic post i les trobem clicant aquí: Vull lleguir la resta de l'article. No he volgut fer les separates diàries, com en el cas de Venècia, perquè enfarfegaven massa el bloc i es tractava al capdavall d'una simple duplicitat d'informació. Em sembla que aquest format de recull final i total ha de ser més pràctic. I és que les cròniques de festivals són un material informatiu i d'opinió valuosíssim, més enllà de la simple immediatesa. Certament, s'escriuen en el context especial que sempre són els certamens cinematogràfics, sovint amb la pressió d'unes agendes massa carregades i, a vegades, sacsejades per les circumstàncies; però són un primer punt de referència ineludibles, en què la frescor de la descoberta pot contrarrestar els altres problemes. A més, no ho oblidem, hi ha pel·lícules que l'única vegada que en sentirem a parlar és ran d'un festival, perquè tal i com estan les coses de la distribució, són força els títols -de tots els festivals- que, d'estrenar-se, no s'acaben estrenant a casa nostra.
 Foto Mil anys d'oració, de Wayne Wang El jurat de Sant Sebastià 2007 ha guardonat com a millor pel·lícula del certamen Mil anys d'oració, de Wayne Wang; de manera que finalment Paul Auster no s'ha estat de premiar el seu vell amic Wang, amb qui van assumir el díptic Smoke - Blue in the face. Tot i que Mil anys d'oració s'ha projectat a la recta final del certamen, alguns dels premis més importants han estat per a títols que van entrar molt aviat en competició, reflectint així la mateixa sensació transmesa pels cronistes: que la cosa havia anat de més a menys, amb una mena de revifalla a darrera hora. Buda va explotar per vergonya, aplaudit debut de Hana Makhmalbaf, ha rebut el Premi Especial del Jurat, i Nick Broomfield, el de Millor Director, per La batalla d' Haditha. Bo i esperant el que en diran demà els crítics que han cobert el Festival, tot fa pensar que seran discutits els reconeixements que s'han endut els films de Gracia Querejeta i John Sayles; tot i que han estat per a aspectes parcials: Blanca Portillo, Millor Actriu -segurament deu haver fet un bon treball-, i ex-aequo, han compartit el premi al Millor Guió: Sayles, per una banda, i Querejeta i Daniel Planell, per l'altra. Pel que fa al Millor Actor, el guardó ha estat per a Henry O, protagonista de Mil anys d'oració. I el premi a la Millor Fotografia ha estat per Charlie Lam, director de fotografia d' Exodus, de Pang Ho-Cheung. D'entre el munt de premis no oficials, cal remarcar el FIPRESCI de la crítica internacional a Encarnación, d' Anahí Berneri. El palmarès sencer de Sant Sebastià 2007, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto El baño del Papa, d'Enrique Fernández i César Charlone: de Canes als horitzonts llatins de Sant Sebastià. Fa temps que, a les seccions paral·leles, el Festival de Sant Sebastià recull tot de pel·lícules que han destacat o s'han presentat ja en altres certamens internacionals (sobretot el de Canes, però també Venècia, Toronto...). Així, es fa més atractiu pel cinèfil que s'hi atansa. Les conseqüències, però són ben clares. D'una banda, el converteix de facto en un certamen de segona divisió, encara que, per geopolítica, consti entre els de primera categoria. Per altre cantó, li ha segat l'herba al Festival de Valladolid, dins de l'escala espanyola en què es mou; ja que la Seminci és, per definició, un "festival de festivals"; és a dir, una convocatòria l'interés de la qual rau en la panoràmica que ofereix sobre el cinema d'arreu del món, sense parar esment a "glamours" ni a "estrenes absolutes". és cert que té altres problemes, Valladolid -ja que des que Fernando Lara se n'anà a l'ICAA-, els que l'han succeït no se n'acaben de sortir; però si Sant Sebastià els manlleva títols importants... no cal dir que ho estan patint! La llista de les pel·lícules -i els enllaços- de Zabaltegi, Horizontes latinos, Retrospectiva clàssica (Henry King), Retrospectiva contemporània (Philippe Garrel), Retrospectiva temàtica (el "nou" cinema nòrdic) i dels diversos programes complementaris, així com la dels "altres jurats", clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Sergi López, a La maison, de Manuel Poirier La llista de pel·lícules de la secció oficial competitiva i les que es projecten fora de competició al Festival de Sant Sebastià 2007 (20-29 de setembre), podeu consultar-la clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article. Hi trobareu la sinopsi i el repartiment de cada film, així com l'enllaç amb la pàgina web que el Festival ha creat per a cada pel·lícula (un disseny força bo, amb fitxa, resum de l'argument, imatges...). També hi ha la composició del jurat i la llista de premis que han d'atorgar. D'entrada, tot i la presència de cineastes d'interés com David Cronenberg, John Sayles, Iciar Bollaín i d'altres de coneguts, per bé que de força menys volada (Gracia Querejeta, Hans Weingartner i Wayne Wang), no sembla pas que aquesta edició de Sant Sebastià hagi de destacar en la, ja de per si, decadent trajectòria dels darrers anys. Per bé que cal agrair que només hi hagi 16 títols en competició (sempre ens queixem que els festivals en programen un excés), no deixa de fer la impressió que no n'han trobat més que poguessin o volguessin aspirar a premi. Per acabar d'adobar, tot fa pensar que no hem d'esperar gaire res de la programació, fora de concurs, dels últims films d'Àuster i Radford, que ni Canes (on Àuster molt de predicament) ni Venècia (on Radford presentà el seu anterior treball) no han seleccionat. Tant de bo m'equivoqui, perquè els directors artístics i els equips de selecció del millors festivals del món també cometen errors garrafals, i Donostia 2007 es reveli com un lloc de trobada de bon cinema que d'altres no han sabut apreciar... En un altre article, publico la llista (i enllaços) de les seccions paral·leles, retrospectives, programes i altres jurats.  Ho acaba de fer públic l'organització del Festival de Sant Sebastià: el divendres 28 de setembre de 2007, l'actriu i directora Liv Ullmann rebrà el premi Donostia -que l'any passat va rebre el també bergmanià Max Von Sydow-. Abans, el dia 23, serà Richard Gere qui el rebrà, prenent el relleu a una altra cara de les que ronden pel cinema nord-americà, Matt Dillon, que el rebè el 2006. I és que això dels Donostia sempre estan buscant l'equilibri: europeu + americà, clàssic + popular... la qüestió tenir rostres que vagin bé mediàticament (com, per cert, ja fan tots els certamens, delerosos de guanyar espai als noticiaris televisius i superfície de paper als diaris i revistes). La llista de tots els premis Donostia que s'han concedit fins ara, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article. Nota: avui s'ha acabat de fer pública (per fi) tota la programació del Festival (fins ara fragmentada). Tan aviat com pugui, la resumiré en un article que hi dedicaré. Foto Liv Ullmann (amb mestre Bergman, al rodatge de Saraband)  Amb estratègia comunicativa de manual, el Festival de Sant Sebastià va avançant amb comptagotes un seguit d'informacions (ara, un avanç de la secció Zabaltegi; ara, alguns títols a concurs; ara, el president del jurat; ara, pel·lícules fora de competició...). Això està bé, tot i que potser n'abusen massa, arribant a la dispersió d'informació excessivament parcial, incompleta. El que sí ja tenim del tot (si no vaig errat) és la imatge gràfica d'enguany: els cartells que identifiquen el certamen i les seccions paral·leles més importants. Anant als respectius arxius adjunts, podreu veure els cartells de Zabaltegi, Horizontes latinos, Retrospectiva Henry King i El 'nou' cinema nòrdic. Foto Cartell oficial de la 55a edició del Festival de Sant Sebastià  El dia 20 de setembre, Eastern Promises, de David Cronenberg, inaugurarà la 55a edició i la secció competitiva del Festival de Sant Sebastià. Viggo Mortensen, que ja treballà amb el cineasta a Una història de violència (2005), torna a encapçalar-ne el repartiment, ara al costat de Naomi Watts. Ell és Nikolai i ella, Anna. Misteriós i despietat, Nikolai treballa per a una de les més importants famílies del crim organitzat de Londres. Duu una vida molt ben cuidada fins que topa amb Anna i tot se li'n va en orris. Llevadora innocent que brega per reparar una falta, accidentalment Anna posa al descobert possibles proves contra aquella família. Al repartiment d'aquest nou thriller "a la Cronenberg", també hi trobem Armin Mueller-Stahl, Vincent Cassel i Sinéad Cusack. El guió l'ha escrit el televisiu Steve Knight, a qui reconeixem pel de Dirty Pretty Things (Stephen Frears, 2002). A tall d'avançament, avui s'han donat a conèixer igualment alguns altres títols que es projectaran al certamen basc entre el 20 i el 29 de setembre: Flawless, de Michael Radford, que el clourà; Earth, d'Alistair Fothergill i Mark Linfield, que es passarà fora de competició, i, sobretot, The Inner Life of Martin Frost, de Paul Auster, que va també fora de competició, perquè Auster presidirà el jurat. Una breu presentació d'aquests films, podeu llegir-la anant a "Vull llegir la resta de l'article". Foto: Viggo Mortensen i Naomi Watts, a Eastern Promises.  Dies d'agost, de Marc Recha, es projecta avui, 21 de setembre de 2006, al Festival de Sant Sebastià, al marc d' "Horizontes latinos", secció "Made in Spain" (què hi farem!). Per descomptat, la pel·lícula hi va en versió original en català. Per cert, arran de Dies d'agost, la revista PRESÈNCIA del 8 al 14 de setembre de 2006, ha publicat una gran entrevista d' Imma Merino a Marc Recha
Fotografia: ©Archivo Festival Internacional de Cine de Donostia-San Sebastián  El Festival de Sant Sebastià acaba de fer públic que enguany es concedeixen els premis Donostia a Max von Sydow i a Matt Dillon. Ara, tan sols deixo constància de la notícia: en parlaré més extensament aviat. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
CINECLUBS
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
DVD EN CATALÀ
DVD WEBS, DISTRIBUïDORES I BOTIGUES VIRTUALS
FESTIVALS
|
