8.2. Llengua i cinema [LiC]  Forasters, el nou treball de Ventura Pons, basat en l'obra de Sergi Belbel, s'estrena a gran part de la nostra cartellera el 28 de novembre de 2008 i ho fa acompanyada del desplegament publicitari que fa al cas. En particular, en remarco el web en català: [forasters (cat)]
El web www.forasters.cat té tres opcions lingüístiques i el títol de la pel·lícula, a la pàgina inicial, va canviant Forasters / Forasteros / Strangers. Prenent l'opció per la nostra llengua, hi trobem el tràiler, fotografies, la sinopsi, les fitxes tècnica i artística, notes de Ventura Pons ("El meu tercer Belbel") i enllaços informatius sobre el mateix Ventura Pons, Belbel, Anna Lizaran, Joan Pera i el compositor de la banda sonora, Carles Cases. Com és igualment habitual, hi trobem també els enllaços amb els webs de la productora i les distribuïdores.
FOTO -Baditri- Forasters, de Ventura Pons
 Aquest 7 de novembre, s'ha estrenat en català a part de la nostra cartellera la pel·lícula Una amistat inoblidable (Le renard et l'enfant / The Fox and the Child / Una amistad inolvidable / La volpe e la bambina), de Luc Jacquet.
Parem atenció al títol que li han posat en català -"Una amistat inoblidable"- i contrastem-lo amb el títol original en francès -"Le renard et l'enfant"-, la traducció literal del qual fóra "La guineu i la nena". Si mirem com ho han resolt en una altra llengua llatina com és el cas de l'italià, trobem que l'han titulada "La volpe e la bambina", que s'avé exactament a "La guineu i la nena". Clarament, doncs, en català s'ha optat per a rebaixar el títol a la simple traducció literal del títol castellà "Una amistad inolvidable".
Això dels títols de les pel·lícules és una qüestió que dóna per molt i en aquest bloc n'hem parlat força i en seguirem parlant. Certament, la responsabilitat sol recaure en les distribuïdores de torn, que busquen el títol que consideren amb més ganxo per al públic potencial a què s'adreça el producte. És a dir que, en aquesta ocasió, els de la distribuïdora espanyola Wanda deuen haver arribat a la conclusió que "El zorro y la niña" no hagués funcionat tan bé a taquilla com "Una amistad inolvidable". Potser és que consideren que la canalla espanyola i els seus pares no són com els francesos o els italians, per als quals, les respectives distribuïdores van trobar ben encertat l'equivalent de "La guineu i la nena". D'altra banda, això d' "Una amistad inolvidable" no em negareu que no té un caire es pot dir de retòrica castellana...
Si la distribuïdora té dret a fer el que vulgui -diguem-ho així- amb el seu producte, el que ja no tinc gens clar és que la Generalitat de Catalunya pugui subvencionar-los el doblatge al català, tot acceptant una minusvaloració de la nostra llengua, fent-la subsidiària de la castellana i bandejant-ne el potencial propi. I que ningú no es pensi que això és ni un cas aïllat, ni cosa de funcionaris, ni que no s'hi hagi pensat... Es tracta d'una decisió tan assumida com denigrant i vergonyosa, en forma de criteri convenció. Si en teniu cap dubte, consulteu les convencions que s'han assumit respecte a la traducció de títols al portal ésAdir
Com sabeu i per les raons que ja he exposat en manta ocasions, jo m'empesco el possible títol que haurien pogut tenir en català bona part de les estrenes que ens arriben setmanalment. Fins i tot miro d'anar conformant una sèrie de criteris (per exemple, que si la llengua original és romànica i per tant comprensible, mirar de mantenir-ne el títol original, etc.), en una activitat que vol la seva feina i és alhora entretinguda, apassionant i vocacionalment rebel. Vés per on, resulta que quan es dobla o subtitula en català una pel·lícula, sovint em trobo en la dicotomia de mantenir el títol que ja considero més encertat o el que reconeix la inefable Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. I he decidit que, mal em vingui un mal de ventre, jo he de respectar la denominació amb què s'estrena -en la nostra llengua-. De manera que, en el cas concret que ens ocupa, veureu que identifico el film de Luc Jacquet com "Una amistat inoblidable", mal consideri que hi escauria "La guineu i la nena".
Post-Scriptum: per cert, adonem-nos que fins i tot els nord-americans l'han titulada "The Fox and the Child"!
FOTO Cartell d' Una amistat inoblidable, de Luc Jacquet
 El 14 de novembre de 2008 és la data prevista perquè arribi a part de la nostra cartellera Les hores de l'estiu (L'Heure d'été), d'Olivier Assayas, també en versió original subtitulada en català.
Protagonitzada per Juliette Binoche, Charles Berling, Jérémie Renier i Edith Scob, explica la trobada de tres germans quan, ran de la mort de la mare, han de decidir què en fan, de la casa pairal i de les seves obres d'art. Un voldria conservar tant la casa com els records que els porta; els altres dos, en canvi, són partidaris de vendre-la.
Així doncs, a la boníssima notícia que s'estreni una pel·lícula d'Olivier Assayas en aquesta part de la nostra cartellera, hi hem d'afegir l'alegria que ens arribi en versió subtitulada en la nostra llengua!
FOTO Cartell de Les hores de l'estiu, d'Olivier Assayas
 L'advocat del terror (L'avocat de la terreur / El abogado del terror), el documental de Barbet Schoreder sobre la figura polèmica de l’advocat Jacques Vergès -de jove, durant la guerra d’Algèria, defensor de la causa anticolonialista; més tard, defensor de terroristes com Magdalena Kopp, Anis Naccache, Carlos el Chacal o d'un nazi com Klaus Barbie-, s'ha estrenat en versió original subtitulada en català al Cinema Méliès, de Barcelona, segons que informa el web de Política Lingüística de la Generalitat.
FOTO Jacques Vergès, a L'advocat del terror, de Barbet Schroeder
 Permeteu que remarqui l'article interessantíssim i eloqüent que publica avui Vilaweb:
'El noi del pijama de ratlles', film sense versió catalana
I atenció a les respostes de Bernat Joan! En aquestes alçades de legislatura i encara estem així. Em sembla que sobra retòrica i manca eficàcia.
FOTO El noi del pijama de ratlles, de Mark Herman
 Ahir a la nit vaig tornar a veure Vicky Cristina Barcelona. Si el maig, a Canes, ens la van projectar en versió original subtitulada al francès -VOSF-; ara l'he poguda gaudir en una bona versió doblada al català, en un marc insòlit, reaci a la nostra llengua, com és el multiplex dels Lauren Costa Brava, de Blanes -per cert, no cal dir que la sala era plena i la gent seguia la pel·lícula amb respecte i amb total normalitat-.
A la versió doblada, però, he notat algunes diferències amb el que recordo de la VOSF. Anant a Vull llegir la resta de l'article, en trobareu el detall.
FOTO Javier Bardem, Penélope Cruz, Scarlett Johansson i Woody Allen, durant el rodatge de VCB El 20 de juliol de 2008, després de llegir al diari El Punt la notícia Mar Coll inicia el rodatge de seva primera pel·lícula, «Tres días con la familia», vaig publicar l'apunt: Escandalós, Tresserras. És escandalós! Un mes i escaig després, coincidint amb l'acabament del rodatge d'aquest film, el mateix diari ha tornat a parlar-ne (28.08.2008), a l'article Mar Coll: «En el meu primer llarg m'he allunyat de l'òptica sentimental». Ara, El Punt, l'identifica amb el títol en català: "Tres dies amb la família"; però, de la llengua original en què s'ha rodat, ni se'n parla. Haurem, doncs, d'esperar i veure si tot plegat va ser una falsa alarma, amb fonament, o si el títol en català d'ara és només per allò que n'estrenaran algunes còpies doblades en la nostra llengua, per rampinar els calés d'una subvenció.
 No us perdéssiu l'article de l'Avui (22.08.2008): "Vicky Cristina Barcelona" també es veurà en castellà a Catalunya. Diu que Jaume Roures explica, ara, que ho fan perquè "aquesta és la realitat del país".
Què ha canviat, de la realitat del país, d'ençà que va anunciar que només s'estrenaria en català? Les dificultats que posen a la normalització del català, les "majors" nord-americanes, les distribuïdores espanyoles i les d'aquí i els empresaris exhibidors, són ara les mateixes que han estat sempre. L'actitud mediàtica contra el cinema en català, de part de la premsa espanyola i de bona part la catalana (editada en català o en castellà), res feia preveure que canviés de sentit pel fet que Roures decidís que aquest Woody Allen arribés només en català.
Roures, com a productor, ha passat la distribució del film a la Warner i, si en lloc de fer declaracions dient que "només s'estrenaria en català", ho hagués lligat bé contractualment, la realitat seria diferent a la que ens trobarem. Assegura que s'han trobat amb més dificultats de les que es pensaven... Au, vinga! Qui és el productor executiu del film? Qui ha signat els contractes amb la distribuïdora?
Ara bé, Roures toca sostre (de debò?) quan té la barra d'afirmar, parlant de la reacció que hi ha hagut en alguns sectors: és la demostració de la por que fa la normalitat, el fet que a Catalunya estrenis una pel·lícula que parla de Catalunya en català forma part de la normalitat, però fa molta por, perquè llavors caurien els tabús que la gent no vol veure cinema en català, perquè no interessa, perquè la llengua és una barrera. Que ens pren per imbècils? Vicky Cristina Barcelona no parla de Catalunya i el català hi ha estat bandejat totalment (no té ni una ratlla de diàleg en la nostra llengua!), encara que ho vulguin tapar amb el doblatge, a casa nostra. Comparteixo totalment les paraules de Roures, que la normalitat fa por i que podrien caure els tabús que s'han enlairat per frenar el català al cinema; però no pot fer passar bou per bèstia grossa! La seva retòrica catalanista i victimista no pot amagar la seva catalaníssima especulació, a costa de la llengua i la identitat del país.
He de confessar-vos, tanmateix, que quedo a l'expectativa de veure el que revelarà, quan hi hagi el rebombori previsible al voltant del 19 de setembre. M'agradaria poder posar-me "al seu costat"; però amb mixtificacions com les que gasta, no podem esperar gaire cosa bona.
FOTO Scarlett Johansson, a Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen
Repassant la informació que, sobre Vicky Cristina Barcelona, hi ha ara mateix a Internet Movie Data Base (IMDB), m'he trobat amb aquests sorprenent informació:
Language: Catalan | English | Spanish
Atès que la versió original presentada mundialment a Canes era només en espanyol i anglès (recordem-ho, cap ratlla de diàleg en català i la nostra llengua tan sols presents en alguns rètols o cartells públics), ens queden dues opcions. Una (la més probable), que es tracti d'un error d' IMDB, provocat per algú que els ha tramès aquesta incorrecta informació. L'altra opció... que Woddy Allen n'hagi canviat la versió original (cosa ben improbable).
A l'edició "comarques barcelonines" del diari El Punt, llegeixo aquesta notícia, que us reprodueixo i vaig comentant sobre la marxa:
Mar Coll inicia el rodatge de seva primera pel·lícula, «Tres días con la familia».
Parem atenció a la llengua del títol "Tres días con la família" i, tot seguit anem a llegir el text de la notícia. Permeteu que comenci reproduint-ne el tros que parla de l'argument: La història es desenvolupa a Girona, quan la protagonista, Lea, ha de tornar precipitadament a la ciutat perquè mor el seu avi patern. La protagonista s'enfronta llavors a tres dies de forçada convivència amb la família (la vetlla, la missa i l'enterrament), fet que dóna pas a la nostàlgia del passat, la tristesa que deixa la mort i l'oportunitat per «desarmar» el joc de les aparences d'una burgesia en decadència. Argumentalment, doncs, no hi sabria trobar cap motiu perquè la pel·lícula hagués de ser en castellà. Esclar que a Girona hi viuen castellanoparlants i gent que té altres llengües com a pròpies; però, per entendre'ns, Girona no és pas com l'Hospitalet de Llobregat. I cal suposar que si un diari com El Punt l'ha identificada com "Tres días con la família" és que serà originalment en castellà, al marge que en facin algunes còpies doblades subsidiàriament en català, per xuclar dels calés destinats a la normalització de la nostra llengua al cinema.
Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.  L'estiu de fa un parell d'anys, el boca-orella va convertir en la pel·lícula de l'estiu a Barcelona, The Squid and the Whale (Una historia de Brooklyn / Les Berkman se séparent / Il Calamaro e la balena), de Noah Baumbach. Francament, quan vaig tenir ocasió de repescar-la, que ja no era època de calors, em va semblar més aviat poca cosa. Però no se li pot negar l'interés que va despertar. Era, recordem-ho, un relat autobiogràfic sobre la vida de dos fills quan els seus pares es divorcien al Brooklyn dels anys vuitanta. Jeff Daniels i Laura Linney eren els progenitors que se separaven i Owen Kline i Jesse Eisenberg n'encarnaven els fills. Hi treien el nas, William Baldwin i Anna Paquin. Doncs bé, del mateix Noah Baumbach ens arriba ara i en versió original subtitulada en català, també al llindar de l'estiu —20 de juny— Margot i la boda (Margot at the wedding / Margot y la boda / Margot va au mariage / Il matrimonio di mia sorella).
Sinopsi Protagonitzada per Nicole Kidman, Jenifer Jason Leight, Jack Black, Ciarán Hinds i John Turturro, manté el caràcter de comèdia dramàtica del film anterior. L'argument ens parla de Margot (Nicole Kidman), una escriptora famosa instal·lada a Nova York, que, amb el seu fill Claude (Zane Pais), se'n va a visitar Pauline (Jennifer Jason Leight), la germana que encara viu a la casa on totes dues van crèixer. Pauline és a punt de casar-se amb Malcolm (Jack Black), un artista sense feina, i no es pot pas dir que Pauline estigui precisament feliç del pas que farà.
Més informació [Margot i la boda (cat)] [Web oficial (angl)] [imdb(angl)] [allocine(fr)] [mymovies(it)] [labutaca(esp)]
FOTO Cartell català de Margot i la boda, de Noah Baumbach
 El 12 de juny, l'Avui ha publicat una entrevista a Sílvia Munt, ran de l'estrena del seu primer llargmetratge de ficció, Pretextos: "Fa anys que no combrego amb la idea d'amor perfecte".
Bernat Salvà parla amb l'actriu i directora de diversos aspectes del film i, mal sigui al final de tot, li planteja una pregunta que, al meu entendre, professionalment s'hauria de fer sempre, quan el periodista treballi per a un mitjà editat en llengua catalana: Es va plantejar rodar "Pretextos" en versió original catalana?
Per seguir: Vull llegir la resta de l'article.
FOTO (Golem) Sílvia Munt i Ramon Madaula, a Pretextos, de Sílvia Munt  Als Verdi Park, de Barcelona, s'hi ha estrenat Ella és el partit (Leatherheads / Ella es el partido / Jeux de dupes / In amore niente regole), de George Clooney, en versió original subtitulada en català —VOSC—. Segueix així la iniciativa normalitzadora que ha de continuar amb Margot i la boda, de Noah Baumbach, l'estrena de la qual es preveu finalment pel 20 de juny.
FOTO Cartell català d'Ella és el partit, de George Clooney
 De la pel·lícula Cobardes, de José Corbacho i Juan Cruz, llegeixo que:
(..) hi ha dues pors que determinen la pel·lícula (..) La segona té a veure amb la por d'assumir la realitat, especialment el temps i l'espai on transcorre la pel·lícula. Malgrat que els responsables de Cobardes no paren de reivindicar l'Hospitalet com el seu Hollywood, en el seu Hospitalet passen unes quantes coses rares que tenen poc a veure amb la realitat de la que és la segona ciutat més poblada de Catalunya. A l'Hospitalet de Cobardes ningú parla català, però a més a més quan han de sortir les forces policials que vetllen per la seguretat del ciutadà apareixen estaments anacrònics com ara un guàrdia civil amb tricorni. En canvi, no veiem cap mosso d'esquadra. No és que vulgui fer proselitisme del cos, però de debò que em dol que aquesta pretesa denúncia d'una realitat del nostre present sigui tan volgudament anacrònica per motius de producció (Àngel Quintana, El Punt)
Mira que és fàcil fer que, si més no, algun personatge parli en català —per exemple, un regidor municipal quan fa una roda de premsa...—!
FOTO [Filmax] Lluís Homar fent una compareixença —amb "policia nacional", "guardia civil" i "banderas al viento"—, en el film Cobardes, de José Corbacho i Juan Cruz
 Al Cinema Verdi Park, de Barcelona, després de Rebobineu, si us plau, de Michael Gondry, s'hi ha estrenat Coses que vam perdre en el foc, de Susanne Bier, també en versió original subtitulada en català —VOSC—. Es tracta de la iniciativa normalitzadora que es anunciar i que, conjuntament amb l'èxit d' El silenci abans de Bach, de Pere Portabella —també en VOSC—, obre la porta a l'esperança d'un canvi, a què s'haurien de sumar la resta de distribuïdores de films en versió original i la resta de sales especialitzades, tant del Cap i Casal com de la resta dels nostres territoris. Novament, permeteu-me expressar la meva perplexitat pel fet que, ara com ara, éssent importantíssim que es comenci per Barcelona, l'estrena quedi circumscrita a Barcelona.
FOTO Cartell de Coses que vam perdre en el foc, de Susanne Bier
 Rebobineu, si us plau (Be Kind Rewind / Rebobine por favor / Rembobinez, merci !), de Michel Gondry, s'ha estrenat en versió original subtitulada en català al Verdi Park, de Barcelona.
Es tracta del primer de quatre títols que s'estrenaran al sancta-sanctorum de la cinefília barcelonina entre ara i el més de juny. Els altres tres són: Coses que vam perdre en el foc (Things We Lost in the Fire), de Susanne Bier — 25 d'abril—; Ella és el partit (Leatherheads), de George Clooney —6 de juny—, i Margot i la boda (Margot and the Wedding), de Noam Baumbach —també el 6 de juny—.
Una bona notícia que tanmateix obre alguns interrogants: per què només al Verdi barceloní? Per què només 1 única còpia? Per què aquesta desitjada i finalment aconseguida disponibilitat de la sala de Gràcia no se suma amb la voluntat d'altres cinemes del nostre país, com per exemple el Truffaut, de Girona (i també d'altres), que anteriorment havien liderat estrenes en VOSC, cosa que en permetria una més àmplia difusió territorial?
I deixeu que faci una crida als cineclubs: des de la indiscutible llibertat que heu de tenir a l'hora de programar, preneu en consideració aquests títols i algun altre dels quals hi ha VOSC, perquè és a les vostres mans que el màxim nombre de persones puguin gaudir-ne i, sobretot, fer valer, reivindicar amb l'exemple, la normalització en l'àmbit de la VO.
FOTO Cartell de Rebobineu, si us plau, de Michel Gondry.
 La guanyadora de l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa 2008, Els falsificadors (Die fälscher / Los falsificadores / Les faussaires / Il falsario), de Stefan Ruzowitzky, s'ha estrenat en versió original subtitulada en català al Cinema Casablanca Kaplan Gràcia (Passeig de Gràcia carrer de Girona, 173-175, Barcelona).
Notícia bona i sorprenent. Inesperada fins al punt de resultar-me estranya, ple fet que el Cinema Truffaut, de Girona, al mateix dia, l'estreni subtitulada en espanyol, quan ha estat sempre una sala disposada a normalitzar la VOSC.
La pel·lícula explica la història certa de Salomon Sorowitsch, que, havent estat enviat a un camp de concentració el 1944, ajuda els nazis en una operació de falsificació dissenyada per ajudar a finançar l’esforç bèl·lic.
Per cert, a l'hora de posar-li el títol en català: què hi esqueia més Els falsaris o Els falsificadors? Jo m'havia inclinat per la primera opció, després de consultar els diccionaris i fer la comparació amb les altres llengües llatines. No és pas que em sembli malament la solució adoptada, llevat que s'hi nota massa el criteri que s'està (se'ns està) imposant, cada cop més: que el títol en català, si n'ha de tenir... sobretot s'assembli al màxim amb el castellà. I anem perdent llençols, a cada bugada. Tanmateix, en aquest bloc, jo, que habitualment m'empesco el que podria ser el títol en català de les pel·lícules quan no en tenen, he de respectar i respectaré el que s'ha emprat ran de l'estrena.
[Nota d'actualització el dilluns 17.03.2008 m'adono que, en lloc del Casablanca Kaplan, com s'havia publicat, la VOSC l'han estrenada als Casablanca Gràcia. Acabo de telefonar-hi i m'han dit que la projecten en format de 35 mm. Per tant, l'oferta és bona i vulgueu, si us plau, prendre nota del canvi]
FOTO Els falsificadors, de Stefan Ruzowitzky
Part de la pel·lícula Salvador, de Manuel Huerga, és parlada en català i la pel·lícula va anar bé a la taquilla. El coronel Macià, de Josep Maria Forn, distribuïda i estrenada de manera radicalment independent, va anar raonablement bé a la taquilla. Ara, El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, es projecta en versió original subtitulada en català i, malgrat el caràcter atípic de la pel·lícula, està sent un èxit.
Així doncs, l'argument que el cinema en català no va, es revela incorrecte i no es pot seguir esgrimint, llevat que es vulgui mantenir una falsedat. Qüestió a part és el seguit de consideracions que es pot fer en l'anàlisi objectiva de cada cas. Per exemple, la manera com es va amagar que Salvador fos parlada en part en català; per la qual cosa l'espectador s'ho trobava quan era a la sala. Potser tenien por que si ho anunciaven, la gent la rebutjaria, perquè "no vol veure cinema en català". Això ens hauria de fer pensar en els prejudicis de productors, distribuïdors, exhibidors... i públic. I, alhora, ens hauria de fer veure que, a l'hora de la veritat, la gent no té cap problema: ni van abandonar la sala, ni van protestar, el boca-orella funcionà... En el cas d' El coronel Macià, és molt probable que el públic destinatari se sentís ja d'antuvi interessat per la temàtica del film i, per tant, que no fos el de la llengua cap escull. Això, però, ens hauria de fer pensar en la viabilitat comercial de productes que treballin un imaginari amb què la gent se senti identificada o interessada. D'altra banda, estem davant d'un cas d'una pel·lícula ajustada a les possibilitats comercials (sense renunciar al contingut que ha mogut a fer-la); és a dir, que tampoc s'hi ha pretès un abast més gran. Això també passa amb El silenci abans de Bach, de Portabella: una "major" nord-americana somriuria amb sornegueria prepotent davant les xifres que avalen l'èxit d'aquesta pel·lícula, ja que ells es mouen amb recaptacions i pressupostos que ho multipliquen tot per molt (tot i que, en molts casos, ja veuríem, fet el balanç, com queden els números...). El cas és que la de Portabella s'ha fet a una escala perfectament ajustada a les possibilitats (sense renunciar a la creativitat) i l'encaix entre pel·lícula i públic dóna un èxit indiscutible. Certament, a més, hi hem d'afegir, el pretext "culte", lá plus vàlua que hi afegeix l'interés per la música clàssica. Però, pel fet que es projecti en VOSC, no s'està produint cap efecte negatiu.
A l'hora de reflexionar seriosament sobre la normalització de la nostra llengua al cinema, val la pena que tinguem en compte, en tots sentits, aquests exemples recents. I, deixeu-m'ho dir: és curiós com se'ls han girat a l'inrevés decisions que, al seu moment, hem criticat durament als que les han preses (l'absència absoluta i innecessària del català al film de Portabella, les martingales guionístiques de Salvador, per a reduir-hi al màxim el català...)
FOTO [Sherlock Films] El silenci abans de Bach, de Pere Portabella
FOTO Coeurs (Assumptes privats en llocs públics), d'Alain Resnais, que havia d'estrenar-se en VOSC
Us recomano totalment la lectura de l'article en què, a Cultura21.Cat i amb grans dosis de sentit comú, Àlex Gutiérrez proposa la normalització del català al cinema subtitulat: VOSC
No és pas la primera vegada que Àlex Gutiérrez es manifesta a favor de la VOSC; però potser és l'ocasió que més encertat el trobo, ja que ha sabut separar clarament la qüestió del cinema doblat de la del subtitulat. Cal ser realistes i, des de la reivindicació indefugible de les versions originals, no podem negar el costum de la majoria dels espectadors de veure les pel·lícules doblades; per la qual cosa, en defensa de la nostra llengua, la reivindicació de la VO no pot ser a costa de la presència del català, també, en el cinema doblat. Àlex Gutiérrez sembla que ja ho veu clar i, en aquest article, fa un pas que em sembla absolutament plausible i necessari: escolti'm, la normalització del català en la VO ha de ser possible! I ho demostra exposant algunes solucions assequibles, del tot assumibles per la Generalitat, pels exhibidors i pels distribuïdors. Em temo, però, que els mateixos prejudicis de la indústria i el comerç cinematogràfic que posen pals a les rodes a la normalització del doblatge, també faran impossible la de la VO. A més, en aquest terreny, l'experiència ens diu que solen esgrimir-se arguments similars als de l'Erasmus, a la Universitat: "hi ha estrangers que no saben el català...". Tanmateix, la proposta de Gutiérrez permetria la doble versió VOSE/VOSC. No sé si fóra ben bé una bona solució —per allò que el català podria acabar sent la llengua dels "displays", per ser llegida més avall, mentre que el castellà et quedaria a la pantalla, si la VOSE no anés també electrònica...—; però segur que obriria fàcilment un camí de justícia i gran valor. Si més no, amb aquest article queda clar que no hi ha excuses que valguin perquè ben aviat no tinguem generalitzada la VOSC.
Per cert, si s'optés pel sistema de "displays", convindria que la Generalitat, la Federació Catalana de cineclubs, els patronats municipals, els mateixos cineclubs i empreses del sector trobessin la manera —ben fàcil de trobar— que el cinema en VO arribés també en VOSC als cineclubs i sales municipals que habitualment en programen.
|
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula. El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
-
-
Suplement setmanal d' El Periódico
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
Distribució de "cosa fina"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
"World Film Sales Company"
-
-
Transitòriament, el 2007 distribuieix també el material de Paramount i Dreamworks
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Assumeix la distribució de Pan-Européene Prod.
-
DVD EN CATALÀ
DVD WEBS, DISTRIBUïDORES I BOTIGUES VIRTUALS
|
