2.1. Altres veus [AV] 
Sinopsi Bregant per trobar petroli al subsòl de Califòrnia, Daniel Plainview se'n surt després de gairebé deixar-hi la seva pell solitària i esdevé un empresari, amb pous que treuen or negre a diversos punts del país. Per mor de la misteriosa revelació que li ven un noi anomenat Paul Sunday, Plainview i el seu fill H.W. van a parar a un poblet anomenat Little Boston, els escassos habitants del qual sobreviuen amb penúries, arraconats en aquell territori erm i rocallós que sura literalment sobre un mar de petroli. L'èxit de la perforació no tan sols ha de fer ric definitivament Plainview, sinó que, per Eli Sunday, ha de ser l'oportunitat d'endegar la carrera de pastor pentecostalista que li permeti enfortir la seva església i aixecar el vol.
Director Paul Thomas Anderson. Guió Paul Thomas Anderson, basat en la novel·la "Oil" d'Upton Sinclair. Música Jonny Greenwood. Fotografia Robert Elswit. Repartiment Daniel Day-Lewis (Daniel Plainview), Paul Dano (Paul Sunday / Eli Sunday), Dillon Freasier (H.W. Plainview, nen), Sydney McCallister (Mary Sunday, nena), Ciarán Hinds (Fletcher Hamilton)
Tragèdia grega a la Califòrnia dels primers anys del segle XX; història de pare i fill; crònica de la formació d’un país sense principis; Hi haurà sang és això i més ( Núria Vidal, Time Out Barcelona)
Els primers vint minuts de Hi haurà sang no són d'aquest món (..); e n la segona meitat, va de l'esquinçament a l'èpica, de la lírica a la virulència, de la contenció a la desmesura en tot el que té a veure amb el missioner fanàtic ( Quim Casas, Èxit)
Un relat de proporcions gegantines en què economia, política i religió es barregen en un retaule de contundent força estètica dominat pel cromatisme dels grans pintors de l'Oest, però també del foc, de l'aigua, de la terra. Tradició i modernitat, en fi, unides en una pel·lícula magistral ( Carlos Losilla, Avui)
Paul Thomas Anderson utilitza l'èpica americana, a partir del sentit més primitiu amb què l'afrontava un King Vidor, per tal de construir un relat tortuós en el qual la conquesta del somni americà es transforma en un relat sobre el pecat d'ambició i en el que la lluita del personatge contra els dimonis del capitalisme, acaba transformant-se en una lluita frontal contra dos enemics que frenen l'individualisme americà: el poder dels Déu i el poder dels homes. King Vidor acaba deixant pas a la follia d' Avarícia d'Eric Von Stroheim ( Àngel Quintana, El Punt)
L'enllaç amb aquestes crítiques i un breu resum de les que no tenen enllaç; així com la referència d'altres articles d'interés que s'han publicat ran de l'estrena del film, a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Paul Dano, a Hi haurà sang / There Will Be Blood, de Paul Thomas Anderson
Sinopsi Prop de la frontera entre Texas i Mèxic, fa temps que els traficants de droga han pres el lloc als lladresde bestiar. Quan Llewelyn Moss (Josh Brolin) topa amb una maleta, els dos milions de dòlars que conté, una partida d'heroïna i una escampada de cadàvers ensangonats i cosits a trets, poc que en sap res del que ho ha pogut originar tot. Ell veu que aquell munt de calés el poden fer immensament ric i els agafa, sense pensar en el que pot desfermar... I desferma: una reacció en cadena, d'una violència atroç, que el xèril Bell (Tommy Lee Jones), un home ja gran i desenganyat, no sap com parar...
Directors, guió –basat en la novel·la de Cormac McCarthy– i muntatge Joel i Ethan Coen. Música Carter Burwell. Fotografia Roger Deakins. Repartiment Josh Brolin (Moss), Tommy Lee Jones (Bell), Woody Harrelson (Wells), Javier Bardem (Chigurh).
Coen és ja a hores d’ara sinònim de gènere amb personalitat pròpia, basat en la combinació del món nonsense dels cartoons, la total admiració pel noir més clàssic, el gust pels paisatges desèrtics i fronterers, la simpatia pels antiherois i un considerable sentit tràgic del món ( Judith Vives, Capgròs i Espaiisidor)
Moss (..) actua com el reflex de la mediocritat perduda entre un bé en estat de jubilació i un mal que continua fent, impecablement, la seva feina ( Àngel Quintana, El Punt)
(..) Un artefacte àrid i glaçat com el canó d'un revòlver, gairebé un mosaic cubista fet de rostres congelats -Javier Bardem és una pura màscara- i natures mortes. El resultat és una pel·lícula hipnòtica, a mig camí entre Tarantino i Gus van Sant, sens dubte una de les obres clau del cine americà recent (Carlos Losilla, Avui)
Pel·lícula terriblement trista (..), plena de melanconia, i de pessimisme, i d'inaplacable violència, subministrada per aquell àngel exterminador anomenat Anton Chigurh —Javier Bardem— (Nando Salvà, Èxit)
L'enllaç amb aquestes crítiques i un breu resum de les que no tenen enllaç; així com la referència d'altres articles d'interés que s'han publicat ran de l'estrena del film, a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Josh Brolin a No Country for Old Men, de Joel i Ethan Coen
Sinopsi El 8 de desembre de 1995, un vessament cerebral deixa en coma profund Jean-Dominique Bauby, periodista i pare de dues criatures. En sortir-se'n, tenia deteriorades totes les funcions motrius. Mai més no podrà ni moure's, ni parlar ni tan sols respirar sense ajut. En aquest cos inert, només es mou un ull. Aquest ull es converteix en el seu lligam amb el món, amb els altres, amb la vida. El cluca un cop per dir "sí", dos per dir "no". Amb l'ull, crida l'atenció de qui el visita, a partir de les lletres de l'alfabet que se li dicten i així forma paraules, frases, pàgines senceres... Amb l'ull, escriu aquest llibre, "Le Scaphandre et le papillon", del qual cada matí durant setmanes ha memoritzat les frases abans de dictar-les...
La pel·lícula acaba transformant-se en el més convencional de tots els melodrames lacrimògens possibles. El treball de direcció, que va enlluernar incomprensiblement el jurat de Canes, no és més que un exercici de pedanteria i vanitat on l'honestedat de la mirada és sempre absent ( Àngel Quintana, El Punt, 05.02.2008)
(..) un film on l'exhibicionisme morbós, el manual divulgatiu sobre l'autosuperació i un curset accelerat sobre com fer passar gat per llebre es donen la mà en un producte multiús. ( Carlos Losilla, Avui, 02.02.2008)
Schnabel filma la incomunicació humana com poques vegades abans ho havia vist aquest espectador que firma. ( Toni Vall, Benzina)
(..) la pel·lícula pretén ser, abans de res, un cant al desig de viure, sobretot quan la mort ha estat tan a prop. ( Quim Casas, Èxit)
L'enllaç amb aquestes crítiques o un breu resum de les que no en tenen, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Julian Schnabel i Mathieu Amalric, al rodatge de L'escaphandre et la papillon.
Pel·lícula tan esplèndida com colpidora per la qual Cristian Mungiu ha recordat l'època que, corresponent a la seva adolescència, va ser la del final de la dictadura ( Imma Merino, El Punt)
Pel·lícula simpàtica, però poca cosa més ( Carlos Losilla, Avui)
Mungiu filma amb convicció, amb feridora neutralitat, un malson realista i traça, a més, el retrat fidedigne d'una Romania, la de Ceaucescu, convertida també en un país de malson ( Quim Casas, Èxit)
El resum i els comentaris d'aquestes crítiques, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Anamaria Marinca, a 4 mesos, tres setmanes i 2 dies, de Cristian Mungiu
FOTO Emile Hirsch, a Cap a terres salvatges, de Sean Penn
Una pel·lícula terriblement honesta, que es mou entre la reivindicació política d'una determinada actitud vital –el desarrelament– i la tensió constant entre la ficció biogràfica i la veritat i que acaba situant-se a mig camí entre el radicalisme transcendentalista de Terence Malick a Males terres, la malenconia de Gerry, de Gus Van Sant, i el conformisme estètic de Jeremiah Johnson, de Sidney Pollack ( Àngel Quintana, El Punt)
Penn renuncia a explorar l'ànima del psicòpàtic narcissista i autodestructiu, a donar-nos a entendre que el món no és com ell el percebia i que, més que per elevats principis, es regia per una romàntica però pueril i lamentable confusió. ( Nando Salvà, Èxit)
Les expectatives eren excessives: és una pel·lícula voluntariosa i que hi posa el coll, però també molt limitada pel simplisme de les seves propostes ( Carlos Losilla, Avui)
El resum i comentari d'aquestes crítiques i l'enllaç amb els articles, quan en tenen, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Susan Sarandon, el país maternal, a A la Vall d'Elah, de Paul Haggis
Sinopsi Un soldat que acaba de tornar de l'Iraq desapareix i el seu pare, que es posa a buscar-lo de seguida, acaba trobant una realitat que desmenteix allò en què sempre havia cregut.
A la vall d'Elah no és cap ximpleria amb pretensions falsament humanistes, sinó una pel·lícula sensible i emotiva, una reflexió sobre la paternitat i les filiacions nacionals amb la complexa situació política nord-americana com a rerefons ( Carlos Losilla, Avui)
(..) hi ha algú que busca i a mesura que du a terme el viatge descobreix alguna identitat amagada i amb ella acaba sorgint una idea forta de la transformació d'Amèrica ( Àngel Quintana, El Punt)
Partint de la tradició bíblica i situant-nos en la vall de Elah on David i Goliath mostren les seves cartes en el camp de batalla, Haggis sembla concloure que, en el fons, la ira de Caín ja fou forjada pel seu pare Adam i d'aquesta manera arribarà als nostres dies pels segles dels segles ( Carles Ribas, Diari de Girona)
La pel·lícula qüestiona el conflicte d'Iraq, per descomptat, però sobretot reflecteix l'estat d'ànim d'un país que ha deixat de creure cegament en tot allò que els governants els diuen ( Quim Casas, Èxit)
Els comentaris que la pel·lícula i aquestes crítiques m'han desvetllat, els resums corresponents i els enllaços o referències, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Saoirse Ronan i James McAvoy, a Expiació, de Joe Wright
L'Expiació de Joe Wright assumeix les maneres del gran melodrama cinematogràfic i aconsegueix transmetre una emoció clàssica i perdurable sense deixar de banda la reinvenció de les formes (Quim Casas, Èxit)
Expiació acaba essent un conte moral eficient que podria ser molt més que el que ens ofereix, si hagués evitat caure en la temptació de la grandiloqüència, si no s' hi hagués imposat (..) la majestuositat de les grans superproduccions, de les obres que aspiren a convertir-se en exemple d'una determinada política de prestigi capaç d'enlluernar en la cerimònia dels Òscar i de conquerir a les sales tots aquells espectadors que les visiten una o dues vegades cada any (Àngel Quintana, El Punt)
Un artefacte cuidadosament fabricat per tal d'ampliar el radi d'acció del gènere fent que el cinema literari esdevingui simplement un espectacle melodramàtic que satisfaci tothom: aquells que cerquen un producte de prestigi i els que només pretenen plorar una miqueta arrepapats a la seva butaca (Carlos Losilla, Avui)
Una pel·lícula tan elegant com irregular, tan colpidora com voluble (Sergi Sánchez, Time Out)
Els comentaris, resums i enllaços o referències d'aquestes crítiques, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Jason Schwartzman, Adrien Brody i Owen Wilson, fent el turista espiritual a El Darjeeling Limited, de Wes Anderson
Sinopsi Tres germans que no es parlen des de fa un any, ran de l'enterrament de son pare, ara comencen un viatge en tren per l'Índia. Es tracta d'una oportunitat de refer el lligam, en un trajecte que ha de ser espiritual i que els ha de dur fins a retrobar-se amb la mare, que va desaparèixer-los de casa fa temps i no assístí ni al funeral pel pare. Tanmateix, aquest seu recorregut acaba descarrilant i els tres ganganassos queden sols, perduts enmig d'un territori desconegut i immens, equipats, això sí, amb 11 maletes de disseny Louis Vuitton, una impressora informàtica, una màquina de plastificar documents i molt de comptes per passar amb la vida... És aleshores que comencen un altre viatge, imprevist i impensable per cap d'ells, que esdevé una aventura transformadora.
Wes Anderson es pren molt seriosament el seu cinema, especialment quan sembla que està fent broma (Gerard Casas, Benzina)
Totes les pel·lícules de Wes Anderson giren al voltant del mateix: personatges amb sensació d’estranyesa i en permanent deriva en un món autista on la figura paterna pesa, precisament, per la seva absència (Judith Vives, Capgròs i Espaiisidor)
Fa la sensació que Wes Anderson ha perdut alguna cosa essencial al llarg del seu camí, que hi ha un sentiment de crisi irreversible que va més enllà del seu film i que s'instal·la en tot un model de cinema que comença a evidenciar un cert cansament (Àngel Quintana, El Punt)
Una 'road movie' a la recerca de si mateixa, que de vegades potser resulta massa 'cool' i esteticista, però que en cap moment deixar de fascinar i commoure (Carlos Losilla, Avui)
Wes Anderson (..) entra en una nova etapa creativa, que està marcada per una explícita compassió pel món exterior que trenca els límits dels seus instints formalistes (Nando Salvà, El Periódico)
El comentari, el resum i els enllaços o referències d'aquests crítiques, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Denzel Washington i Josh Brolin, a American Gangster, de Ridley Scott
Sinopsi Nova York, a començament dels anys setanta. Frank Lucas (Denzell Washington) ha viscut vint anys a l'ombra del Padrí negre de Harlem, Bumpy Johnson, que l'ha convertit en guardaespatlles i confident. En morir Bumpy Johnson —d'un atac de cor—, Lucas en pren discretament el relleu i ben aviat es revela com un líder de debò, dotat per al negoci i d'una prudència extrema, envoltant-se de germans i cosins i no fent gens de soroll. Perfectament desconegut tant per la policia com pels capos de la Cosa Nostra, Lucas —amb la complicitat d'oficials de l'exèrcit destacats al Vietnam— munta un autèntic pont aeri amb què importa grandioses quantitats d'heroïna pura, que revèn a preu baix pels carrers de Nova York. Mentre ell —sense fer remor— amuntega una fortuna descomunal, l'inspector Roberts (Russell Crowe), del cos de policia de Nova York, va investigant l'origen i el funcionament d'aquest mercat inèdit, fins que acaba sospitant de l'esmunyedís Frank Lucas. Comença aleshores una estranya partida de fet i amagar entre aquest parell de perfeccionistes solitaris, el destí dels quals ben aviat quedarà entrelligat...
American Gangster és més un collage que recicla elements d’altres títols del gènere que no pas el gran fresc d’una època que voldria ser (Judith Vives, Capgròs i Espaiisidor.blogspot)
Com a pel·lícula de gàngsters no té prou volada, com a thriller li falta més força interna, com a obra reflexiva sobre els mites d'una determinada època no acaba de funcionar (Àngel Quintana, El Punt)
Ridley Scott no és Scorsese, ni tampoc Francis Coppola o Brian de Palma, per molt que American Gangster agafi en préstec els temes i estils d'aquests tres cineastes (Carlos Losilla, Avui)
Si Ridley Scott estigués sempre tan inspirat com en aquesta ocasió, no necessitaria reactivar periòdicament el seu vell èxit, Blade Runner (Quim Casas, El Periódico)
El resum d'auestes crítiques i els enllaços, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Marianne Faithfull, feinejant a Irina Palm, de Sam Garbarski
Sinopsi Maggie, vídua i gran, malda per trobar els diners del tractament que podria salvar la vida al nét. Movent-se pel Soho, a Londres, topa amb el rètol de l'establiment "Sexy World", que busquen personal. Massa desesperada i prou perduda com per no acabar d'adonar-se del que està fent, hi entra. Miki, l'amo, no se'n sap avenir, però Maggi l'intriga i la situació l'excita, de manera que l'acaba contractant. Amb el pseudònim "Irina Palm", Maggie s'escarrassa per no perdre la feina i, sobretot, els diners amb què podrà salvar la vida al seu estimat nét.
Malgrat el tema i els materials argumentals, Irina Palm és menys un melodrama que una tragicomèdia esperançada ( Pere Antoni Pons, Avui)
Irina Palm no és ni una bona pel·lícula social a la manera dels bons temps de Ken Loach, ni una comèdia anglesa de tonalitats agredolces, més aviat és la clàssica pel·lícula que busca una fórmula d'atracció i que un cop la troba no fa més que exhibir-la fins a l'esgotament ( Àngel Quintana, El Punt)
Modest drama britànic que té la millor carta en la commovedora mirada de Marianne Faithfull (..) i que, malgrat la duresa aparent, tracta els temes sòrdids amb dolçor ( Eduardo De Vicente, Èxit)
El resum d'aquestes crítiques i ressenyes, anant a Vull llegir la resta de l'article.
Més informació, clicant en aquests enllaços: Web oficial [ W], Web Golem [ WEsp], Web Pyramide [ WFr], Web Teodora [ WIt]
FOTO Julie Christie i Gordon Pinsent, a Lluny d'ella, de Sarah Polley
Sinopsi Casats des de fa més de quaranta anys, Fiona i Grant n'han superades de tots colors i certament encara s'estimen. Tanmateix, Fiona perd la memòria com més va, pitjor, i en diagnosticar-li que pateix Alzheimer, acaba ingressant en una residència. En Grant no sap com encarar aquesta separació, rosegat pel sentiment de culpa. I aviat, sense poder fer-hi res, veu com Fiona va allunyant-se-li, tot enamorant-se d'un altre intern.
Un film que ens parla de l'amor, de la seva absència però també de la seva intensa presència en l'edat tardorenca de la vida ( Toni Vall, Benzina)
Sarah Polley parla del destenyiment de la memòria, de l'angoixa de perdre els contorns i els colors del món físic i de la mescla de lleialtat i egoisme que defineix la tercera edat amb una eloqüència que l'acosta (..) a Bergman (..) i a Cassavetes ( Nando Salvà, Èxit)
Sincerament, això no és cinema. Això és la vida. Pura i dura i sentida vida. Millor dit, sí que és cinema, del bo i millor que s’hi pugui veure i viure. Per favor, no us el perdeu ( Pere Meroño, al bloc Pere Meroño)
El resum d'aquestes crítiques i comentaris, anant a Vull llegir la resta de l'article.
Més informació sobre la pel·lícula, en aquests enllaços: Web oficial [ W], Web Notro Films [ WEsp], Web La Fabrique de Films [ WFr], Web Videa>CDE [ WIt]
FOTO El bosc de Mogari, de Naomi Kawase
Un film commovedor, que en alguns moments, molt puntuals, s'apropa a allò que en els codis orientals es deu entendre per sensibilitat però en els occidentals es qualifica de cursileria ( Eulàlia Iglesias, Benzina)
Alguns dels moments més bells i sentits que ens ha deparat el cinema d'aquest últim any ( Quim Casas, Èxit)
Passeu i admireu, doncs, l'art melancòlic i emotiu de Naomi Kawase (Carlos Losilla, Avui)
....
Fem un cop d'ull a aquestes crítiques, anant a Vull llegir la resta de l'article. Si voleu recuperar-ne el meu comentari, cliqueu aquí: El bosc de Mogari.
 FOTO El silenci abans de Bach, de Pere Portabella
El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, ha arribat ja a part de les nostres cartelleres. Una primera informació sobre la pel·lícula, ja la vaig recollir el 7 de setembre de 2007, en aquest apunt: Die Stille vor Bach / El silenci abans de Bach: primeres informacions. Ara, ja se n'han publicat les primeres crítiques i altres articles que en parlen. Fem-hi un cop d'ull, anant a Vull llegir la resta de l'article. Aquesta pel·lícula de Pere Portabella arriba a la cartellera com un regal de Nadal, que ho serà per a la resta de les nostres vides ( Imma Merino, El Punt) El film no desenvolupa cap tema ni discurs i, tanmateix, el resultat és generosament positiu ( Arnau Olivar, Serra d'Or) Tracta sobre la cultura europea i les seves contradiccions. I ho fa amb la figura de Bach com a fil conductor d'un mosaic molt particular, fet de vinyetes a mig camí entre el cinema i l'art contemporani ( Carlos Losilla, Avui) Un mosaic de fragments i sensacions, de seqüències aparentment no relacionades, en què els objectes (..), les situacions extremes (..) i l'harmonia entre imatges i músiques (..) són els que construeixen una història estranya i pròxima sobre el que representa la cultura ( Quim Casas, Èxit)
Durant prop d’una hora i tres quarts, l’espectador ha de construir un discurs mitjançant el "collage", reforçant la rima interna que li ofereixen unes imatges que rebutgen les lleis de la causalitat per oferir diverses portes d’entrada al pensament ( Àngel Quintana, Cinema Truffaut)  FOTO Tang Wei i Tony Leung Chiu Wai, a Luxúria, perill, d'Ang Lee
Sinopsi Durant la Segona Guerra Mundial, al Xangai ocupat pels japonesos, membres de la resistència xinesa organitzen l'assassinat de Yee, el cap de policia del govern col·laboracionista. Demanen a Wang Jia Zhi, una companya, que amb el seu atractiu físic i el seu talent per la interpretació, faci caure Yee al parany.
...
Luxúria, perill comença a esdevenir una pel·lícula excepcional a partir del moment en què el joc entre l'actriu i el torturador esdevé un joc sofisticat en el qual la barrera entre el món de la representació i el món real acaba diluint-se, perquè la sexualitat dilueix fronteres i el desig esdevé, com sempre, l'inici de totes les contradiccions de l'ésser humà (Àngel Quintana, El Punt)
Un melodrama criminal "retro", més que no pas un thriller en sentit estricte (..); un film elegant, fins i tot sensual, distant i bonic a parts iguals (Quim Casas, Èxit)
Una història hiperbòlica, excessiva, que privilegia l'espectacle per sobre de la reflexió(Carlos Losilla, Avui)  FOTO [Alta Films] David Thewlis i Irène Jacob, a La vida interior d'en Martin Frost, de Paul Auster
Sinopsi (de la contraportada del guió, editat per Edicions 62): Martin Frost (David Thewlis) s'ha passat els tres últims anys escrivint una novel·la i necessita un descans. No té plans, només aspira a estar-se unes setmanes al camp, a no fer res. I s'instal·la a casa dels seus amics Jack i Anne Restau, lluny del brogit mundà novaiorquès. Però amb unes poques hores de silenci i d'aire pur en té prou, i de sobte una idea li comença a voltar pel cap. Martin es posa a escriure, tot just una línia. No serà un relat molt llarg (..) i es quedarà a casa dels seus amics fins que l'acabi. Se'n va a dormir i l'endemà es desperta amb una noia (Irène Jacob) mig despullada al llit, que diu que es diu Claire i que és la neboda dels Restau...
Paul Auster (..) aborda el tema de la musa i de l'amor com a inspiració a La vida interior d'en Martin Frost. Una altra cosa és si la pel·lícula està inspirada. Més aviat sembla mostrar un cineasta força ingenu (Imma Merino, El Punt)
La vida interior d'en Martin Frost no té cap mena d'interès, ni per als admiradors de les seves novel·les ni per als qui n'esperàvem alguna cosa més consistent (Carlos Losilla, Avui)
Faula ingràvida que va de l'angoixa a l'esperança (..), nova exploració, ara amb el suport de la imatges, sobre els límits de la ficció i els complexos processos de la creació literària (Quim Casas, Èxit)
Paul Auster intenta que funcionin mecanismes narratius, personatges, jocs de paraules i d'aparences que, escrits o imaginats, tal vegada resultarien brillants, però que filmats esdevenen ridículs (Toni Vall, Benzina)
Els resums i enllaços o referències d'aquestes crítiques, anant a Vull llegir la resta de l'article  FOTO Tom Wilkinson i George Clooney, a Michael Clayton, de Tony Gilroy
Sinopsi Michael Clayton és un col·laborador imprescindible de Kenner, Bach i Ledeen, prestigiós bufet d'advocats de Nova York. És qui els treu les castanyes del foc, quan van mal dades. N'està ben tip, però. I per acabar d'adobar, un incident greu i inoportú el posa, a ell, entre l'espasa i la paret, i, a l'empresa, en perill de perdre el lucratiu contracte amb una important companyia agroquímica.
Director i guionista Tony Gilroy. Repartiment George Clooney (Michael Clayton), Tom Wilkinson (Arthur Edens), Tilda Swinton (Karen Crowder), Sydney Pollack (Marty Bach) És alhora thriller conspiratori i cinema de denúncia liberal (..), però el que realment explica (..) és l'estudi d'un personatge que s'ha mogut durant anys entre dues aigües (Quim Casas, Èxit)
És una llàstima que en lloc de centrar-se en la relació entre (..) la figura d'inspiració wellesiana (..) que Tom Wilkinson incorpora amb passió, i el mediocre Clayton -del qual Clooney no sap extreure tots els matisos-, Gilroy hagi preferit construir un calidoscopi narratiu de vegades eficaç, però també confús i massa discursiu (Carlos Losilla, Avui)
Tot és correcte en aquest film -diu- i, tanmateix, sortim del cinema amb la sensació d'haver vist i sentit coses que ja sabíem (Víctor Alexandre, Tot Sant Cugat)
Fem un cop d'ull a aquests crítiques i ressenyes, anant a Vull llegir la resta de l'article.
 FOTO Cartell nord-americà d' El festí de l'amor, de Robert Benton
Sinopsi Bradley (Greg Kinnear) és un romàntic que un bon dia descobreix que la seva dona fa temps que l'enganya amb una altra dona. Diana (Radha Mitchell) és una agent immobiliària embolicada amb un home casat i que, per treure-se'l del cap, decideix casar-se amb Bradley. Chloe (Alexa Davalos) és una noia atractiva que desafia el destí, començant una història d'amor amb Òscar (Toby Hemingway), un xicot que fins ara no ho ha tingut gens fàcil, en aquesta vida. Per la seva banda, Harry Scott (Morgan Freeman) i la seva encantadora dona (Jane Alexander) malden per superar la pena que els domina des de la mort del fill. Personatges i moments de vida que van entrelligant-se en un petit cafè d'Oregon.
Nota Adaptació de la novel·la "El festí de l'amor", de Charles Baxter (La Magrana), Premi Llibreter 2002 El vaivé entre la comèdia i el drama, entre el somriure i la llàgrima, és el que injecta a El festí de l'amor tota la seva veritat, el seu harmoniós balanceig emocional (Toni Vall, Benzina)
Robert Benton s'està revelant també com un aplicat adaptador d'alguns brillants noms de la narrativa nord-americana contemporània: E.L. Doctorow (..), Richard Russo(..), Philip Roth (..) i, ara, Charles Baxter (Xavier Roca, Avui)
Agradable pel·lícula de Robert Benton protagonitzada per Morgan Freeman sobre la importància de l'amor en la vida de les persones (Víctor Alexandre, Tot Sant Cugat)
Una d'aquelles pel·lícules indulgents, que no molesten mai (..) Tot sembla encaixar de manera sòlida, però la sensació és que les seves imatges estan massa controlades (Quim Casas, Èxit)
Fem un cop d'ull a aquestes crítiques -alguna no exempta de polèmica-, anant a Vull llegir la resta de l'article.  FOTO [Ad Vitam] Marina Hands i Jean-Louis Coulloc'h, a Lady Chatterley, de Pascale Ferran
Sinopsi Acabada la Primera Guerra Mundial, al castell dels Chatterley, Constance s'enfonsa en la monotonia quotidiana, reclosa en el matrimoni i les obligacions. A la primavera, endinsada en el bosc de Wragby, coneix Parkin, el guardabosc. La pel·lícula és la seva història. El relat d'una trobada, d'un amansiment difícil, d'un lent despertar a la sensualitat per a ella, d'un llarg retorn a la vida per a ell.
Una pel·lícula esplèndida, bellíssima i sensual (..); una exploració del desig d'una manera que la sexualitat, arribant a superar les barreres de classe que separen el guardabosc i la dama anglesa, es revela com una possibilitat certa de felicitat, una alegria dels cossos a mesura que van despullant-se i coneixent-se (Imma Merino, El Punt)
Reivindicació del gaudi com a símptoma inequívoc de sentir-se viu, Lady Chatterley és en ella mateixa una de les pel·lícules més plaents que podem trobar aquest any a les cartelleres Eulàlia Iglesias (Benzina)
Amb una senzillesa i una frescor que deixa l'espectador desarmat (..), Pascale Ferran contempla la natura i el plaer com una sola cosa, i per això la seva pel·lícula resulta tan directa i emotiva. I gràcies al seu rigor narratiu, la peripècia personal esdevé igualment crònica social i reflexió metafísica Carlos Losilla (Avui)
Una pel·lícula sobre com neixen els afectes amorosos i els desitjos carnals més instintius, i la manera com aquests condicionen una altra manera de veure la viuda. Molt directa i sensual, com l'obra de D.H. Lawrence (Quim Casas, Èxit)
El resum d'aquestes crítiques, amb els enllaços i referències, anant a Vull llegir la resta de l'article.  FOTO [SND] Glen Hansard i Marketa Irglova, a Once, de John Carney
Sinopsi Un músic de carrer canta una trista cançó de desamor. Una noia inmigrant queda enganxada a la melodia. Intercanvien mirades i les seves vides s'entrelliguen. A vegades, però, la vida ja ha près la decisió per tu...
És un musical, però no té l'artifici distanciador propi del gènere. Les cançons en són l'idioma. (Nando Salvà, Èxit)
Un musical realista (..) Si el pop dolç, tens i emotiu de Glen Hansard i Marketa Irglova desperta la simpatia de l'espectador (..), de segur que gaudirà d'una pel·lícula bonica i humil. (Xavi Serra, Benzina)
Fem un cop d'ull a aquestes crítiques, anant a Vull llegir la resta de l'article.  FOTO David Perlov, en una peça de la seva col·lecció fotogràfica
El "Diari" filmat de David Perlov, es projecta els dies 12, 13 i 14 de desembre, al Cinema Truffaut, de Girona; acompanyat de la presentació que el dia 12 en farà Yael Perlov (muntadora, filla del cineasta i una de les protagonistes d' El Diari de Perlov / Yoman) i del debat que tindrà lloc el dia 14 i en què participaran la mateixa Yael, i els professors de la Universitat de Girona: Pepa Balsach, Xavier Antich i Imma Merino.
El “Diari” del cineasta israelià David Perlov, filmat entre 1973 i 1983, és una obra cinematogràfica excepcional que s’ha mantingut pràcticament invisible durant molts anys. Després de la mort del cineasta, els seus pròxims han reeditat el “Diari” fent-lo circular per festivals i altres propostes cinematogràfiques. Així s’ha descobert una mirada pròpia sobre el món, atenta a la excepcionalitat del quotidià, sensible al dolor de la guerra, moral i estèticament compromesa. La descoberta d’aquest “Diari” és un esdeveniment. Ara arriba al cinema Truffaut formant part de la programació del seminari “La imatge ferida” que, del 11 al 14 de desembre, se celebrarà a la Universitat de Girona.
Estructurat en sis capítols de 55 minuts de durada, el “Diari” es projecta al Truffaut en tres sessions durant els dies 12 (primer i segon capítol), 13 (tercer i quart capítol) i 14 (cinquè i sisè capítol).
Us convido a llegir l'article "Filmar la vida i pensar-la", en què Imma Merino parla d' El Diari de Perlov i ens explica qui era David Perlov: aneu, si us plau, a Vull llegir la resta de l'article. |
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula. El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
-
-
Suplement setmanal d' El Periódico
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
|
