2.1. Altres veus [AV]  FOTO [·REC], de Jaume Balagueró i Paco Plaza
En aquest notable exercici de creació de tensió 'in crescendo', els directors reciclen aquells vells trucs de fira (..), se n’enriuen continuament, i amb aquesta actitud fresca i despreocupada, entre crits i ensurts, aconsegueixen fer-se seus els atemorits espectadors (Judith Vives, Capgròs)
Posa damunt de la taula tot allò que pot arribar a ser una bona pel·lícula de gènere, capaç de riure's d'ella mateixa i portar fins a la crisi els artefactes de la ficció mentre provoca por i no traeix els models cinematogràfics que el precedeixen (..) podria ser admirable, si s'aconseguís que alguns d'aquests personatges que viuen en pisos de l'Eixample de Barcelona diguessin alguna paraula amb la seva llengua, el català. (Àngel Quintana, El Punt)
Una pel·lícula que esgarrifa (..), però que també fa pensar. Divertida i trepidant. (Carlos Losilla, Avui)
Una pel·lícula de terror autèntic, en clau de fals documental. Angoixant. (Quim Casas, Èxit)
Els resums, enllaços o referències i comentaris d'aquestes crítiques, anant a: Vull llegir la resta de l'article.  FOTO Redacted, de Brian de Palma
"Redacted". Terme que, en anglès i en l'àmbit professional, s'empra per a assenyalar que un document ha estat censurat. Ve de l'acció d'editar o arreglar un document que es corregeix cara a publicar-lo, traient-li informació que es consideri personal, confidencial o incòmoda...
Redacted, de Brian de Palma, reconstrueix com a ficció la crònica de les hores que van envoltar uns fets reals, mundialment coneguts, que van tenir lloc el 12 de març de 2006, a Mhmudiya, al sud de Bagdad (Iraq). Aquella nit, una colla de soldats nord-americans van violar i matar una nena de 14 anys, Abeer Qasim Hamza. Als pares i a la germana de la noieta, els van tenir tancats en una habitació de la mateixa casa. En acabat, van cremar el cos d' Abeer i van assassinar la resta de la família. La pel·lícula s'inspira en aquells fets i mostra la vida quotidiana dels soldats nord-americans destacats a l'Iraq i la polièdrica realitat sociològica que conforma aquell exèrcit, així com la mena de relació que mantenen amb la gent del país i els sentiments que la invasió cova en els iraquians, la brutalitat de la insurgència, els tractaments informatius de les notícies que genera aquell conflicte bèl·lic, el poc valor de la veritat en l'exèrcit ianqui, l'esgarrifosa mentida de la guerra... Amb caire de documental, De Palma ho tracta a partir de diversos materials audiovisuals: el video-diari personal d'un soldat, el film d'una documentalista francesa, les imatges de càmeres de seguretat de la caserna militar, material de youtube, videoconferències...
De Palma no mostra l'horror en va en aquest film complex en la forma i políticament contundent: una ficció com a forma de compromís real amb la realitat. (Imma Merino, El Punt)
Una obra demolidora, que sacseja la nostra mala consciència petitburgesa, mentre ens proposa una contundent reflexió sobre allò que vol dir tenir una càmera en un present en què la imatge amateur no para de desestabilitzar la imatge professional (Àngel Quintana, El Punt)
Ni la videocàmera del soldat, ni el noticiari de la televisió francesa, ni les càmeres de vigilància són capaces d'explicar la brutalitat del fet. I l'única cosa que queda és el poder malèfic de les imatges per disfressar la realitat (Carlos Losilla, Avui)
Més que un film de caràcter realista sobre la barbàrie de la guerra a l'Iraq, Redacted constitueix un treball molt atractiu sobre la democratització de la imatge i els filtres i dissidències que estableix (Quim Casas, Èxit)
El resum, enllaços o referències i comentaris d'aquestes crítiques, anant a: Vull llegir la resta de l'article.
 Foto Meryl Streep, periodista progressista a Lleons per anyels, de Robert Redford. Sinopsi A Washington, un senador republicà influent i d'ambicions presidencials (Tom Cruise) s'entrevista durant tota una hora amb una esquerranosa periodista televisiva (Meryl Streep), per a donar-li la primícia d'una nova estratègia militar, que ha de capgirar favorablement les coses a l'Afganistan i, de retruc, a l'Iraq. En una universitat de Califòrnia, un madur i progressista professor de ciències polítiques (Robert Redford) també manté una entrevista. És amb un seu alumne (Andrew Garfield), intel·ligent i agosarat, a qui vol convèncer que aprofiti el seu potencial a fi de bé, en lloc de malmetre'l amb un nihilisme covard, disfressat de còmoda avinença al consumisme. A l'Afganistan, dos nois (Michael Peña i Derek Luke) que havien arribat (amb beca) a ésser alumnes d'aquell professor , formen part del reduït escamot de soldats que, encetant la nova estratègia bèl·lica de Washington, són als cims nevats d'aquell país llunyà, lluitant per sobreviure. Són lleons, manats per anyells. Una pel·lícula valenta –també formalment-, que denuncia amb contundència la hipocresia dels polítics, la manipulació dels mitjans i la indiferència dels ciutadans, especialment dels més joves, acomodats en la societat del consum desfermat (Judith Vives, Capgròs) Una pel·lícula de tesi amb més tesi que pel·lícula (Xavier Roca, Avui) Estranya pel·lícula dialèctica, que es troba més a prop de la peça de cambra que de la clàssica obra èpica hollywoodiana (Àngel Quintana, El Punt) Lleons per anyells pinta un panorama desolador de manera honesta i simple (Quim Casas, El Periódico) Clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article, els resums de les crítiques i breus comentaris.  Foto El casament de Tuya, de Wang Quan'an Sinopsi A la Mongòlia interior, la història d'una dona ferma i esplendorosa, que brega de valent per mantenir la seva vida en l'immensitat de l'estepa, malgrat les penúries i l'esforç que ha de fer per tirar endavant, amb un marit discapacitat, dues criatures i un centenar de xais. Tuya decideix divorciar-se i trobar un nou marit, a qui posarà una única condició: que l'accepti amb tota la família, incloent-hi el seu primer marit. Premis Ós d'Or i Premi del Jurat Ecumènic al Festival de Berlín 2007 Wang Quan'an intenta mostrar la forma de vida en què van crèixer els seus pares (..), retratar una societat primitiva que (..) encara té força per mantenir les pròpies creences (Quim Casas, Èxit) Pel·liculeta per a una tarda de diumenge, fins i tot amb la coartada políticament correcta del respecte a les minories ètniques -en aquest cas, els mongols-, però res més (Carlos Losilla, Avui) Parlem-ne, d'aquestes crítiques, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Fidel al còmic, Persèpolis és una experiència recomanable a l'espectador (Imma Merino, El Punt) L'aspecte personal, el polític i el cultural s'uneixen inextricablement a Persèpolis (Nando Salvà, Èxit) La crítica, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Casey Affleck i Brad Pitt són Robert Ford i Jesse James, en aquest film. The Assassination of Jesse James by the Coward Robert Ford / L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford / El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford / L'Assassinat de Jesse James par le lâche Robert Ford / L'assassinio di Jesse James per mano del codardo Robert Ford , d' Andrew Dominik. No s'ha d'entendre ni com a interpretació històrica o com un revisionisme genèric (..), sinó com la reconstrucció fabulosa de les arrels de dos problemes persistents en la història i la cultura nord-americanes .. (Nando Salvà, Èxit) Una pel·lícula que relaciona el gènere del western amb algunes de les conquestes del cinema contemporani. (Àngel Quintana, El Punt) A mig camí entre el darrer Gus van Sant i l'herència més radical del videoclip, L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford és una proposta fascinant que no deixarà ningú indiferent. (Carlos Losilla, Avui) Els resums de les crítiques que ja he enllestit, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto [Filmax] Mercè Sampietro, al film de Judith Colell. Sinopsi Tres personatges són una nit d'hivern en una parada d'autobús i tots tres veuen com un individu es desfà del seu gos: Mila (Mercè Sampietro), una professora en baixa mèdica per l'agressió d'un alumne; Celso (Àlex Brendemühl), guàrdia jurat, casat, amb greus problemes econòmics i que ha de tornar a ser pare, ara de bessonada, i Valeria (Aina Clotet), estudiant de violoncel, amb tèrboles relacions familiars i amoroses. Tots tres comencen un viatge a la deriva que els durà a encarar les pròpies pors i frustracions i al decurs del qual cadascun d'ells prendrà una decisió que li canviarà la vida. Cada història funciona amb autonomia dramàtica pròpia (..), encara que totes tres tenen una tonalitat similar (Quim Casas, Èxit) Fragments en continuïtat de vides ferides, que Judith Collell posa en escena amb una sobrietat certament elegant i una sensibilitat que no es complau en el sentimentalisme (Imma Merino, El Punt) Judith Colell brilla en la descripció d'una quotidianitat monòtona i gris, plena de supervivents al límit de les seves forces (Carlos Losilla, Avui) Fem un cop d'ull a aquestes crítiques, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Woody Allen i Hayley Atwell, director i actriu de Cassandra's Dream. El somni de Cassandra. Si bé no hi ha cap Cassandra que profetitzi una tragèdia (..) el mal pressentiment habita dins dels dos germans protagonistes de la pel·lícula (Imma Merino, El Punt ). Més diletant que cineasta, Allen va saber captar l'aire desencantat dels setanta i la decadència moral de la fi de segle, però encara no ha sabut enfrontar-se al terratrèmol del segle XXI. Ho farà amb el film sobre Barcelona? (Carlos Losilla, Avui) Londres i els laberints de la condició humana. Aquests són dos dels elements que caracteritzen Cassandra’s dream (Quim Casas, El Periódico) Sinopsi Ian (Ewan McGregor) i son germà Terry (Colin Farrell) van curts de calés; però, tot i així, compren un veler de segona mà anomenat “Cassandra’s Dream”, amb la idea de sortir a navegar els caps de setmana. Ian mena el restaurant dels seus pares i s'enamora d' Angela (Hayley Atwell), ambiciosa actriu de teatre tot just acabada d'arribar a Londres. Mentrestant, Terry, que treballa en un garatge, s'endeuta molt, arrossegat per la seva flaca amb el joc i la situació financera els passa a ser ja molt greu. De manera que han de demanar ajuda al seu oncle Howard (Tom Wilkinson), que ha tornat dels Estats Units després d'haver fet fortuna per Califòrnia (o això sembla). Però tot té un preu i, a canvi, l'oncle els demana un favor... que els posarà èticament a prova. Fem un cop d'ull a les crítiques publicades, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Josep Maria Pou i Núria Espert, a Barcelona (un mapa). Basant-se en l'obra "Barcelona, mapa d'ombres", de Lluïsa Cunillé, Ventura Pons ha escrit, produït i dirigit Barcelona (un mapa). Sinopsi Sis personatges (arquetips contemporanis de la solitud urbana) són en un pis vell de l'Eixample de Barcelona. Un matrimoni d'avis, el germà d'ella i tres rellogats: una dona rossa, que fa classes de francès; un noi exfutbolista, que treballa de guarda de seguretat, i una xicota sudamericana, embarassada. L'avi, antic porter del Liceu a qui li agrada transvestir-se, els reuneix a tots per a demanar-los que se'n vagin, ja que s'ha de morir i vol estar sol en el tram final de la vida. En aquest anodí pis barceloní, l'incest, l'homosexualitat i l'adulteri es creuen en la vida dels personatges... mentre el temps va passant, a la ciutat mediterrània. Repartiment Núria Espert (Rosa), Josep Ma Pou (Ramon), Rosa Ma Sardà (Lola), Jordi Bosch (Santi), María Botto (Violeta), Pablo Derqui (David), Daniel Medrán (general Bautista), Ramon Villegas (prostitut), Miranda Makaroff (Rosa, de jove), Germán Parreño (fill de Lola), Jaume Borràs (avi de la Rosa), Janis ases (Rosa, de nena), Àlex Gil (Santi, de nen), Salvador Téllez (pare de la Rosa), Alain Hernández (Juan Rubio). Clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article, vegem què en diu l'opinió publicada: Quim Casas (Èxit), Carlos Losilla (Avui), Àngel Quintana (El Punt).  Foto Tristán Ulloa i Najwa Nirmri, parella a Mataharis, d' Icíar Bollaín. Imma Merino (El Punt, 15 d'octubre de 2007) assenyala ben encertadament que cada cas que afronten les tres detectives d'Icíar Bollaín actua com a mirall de la seva pròpia vida (..), plantejament amb què es vol abordar les perseverants dificultats de les dones per compatibilitzar el món laboral amb el personal, juntament amb l'etern problema de la incomunicació en la parella. Ara bé, després d'esmentar autors paradigmàtics que en el cinema modern ho han afrontat amb una gran complexitat moral i estètica, Merino retreu la poca ambició formal de Mataharis, que no li permet superar el costumisme televisiu per apuntar cap un malestar social o una angoixa individual que existeix més enllà dels embolics de la vida sentimental i els problemes domèstics. Li critica també la temptació de tancar les històries o resoldre els conflictes d'una manera confortable, sigui a través d'una reconciliació, una separació alliberadora, una presa de consciència moral. La lectura íntegra de la crítica (precisa, directa, respectuosament contundent) d'Imma Merino, clicant aquí: Espies amb problemes domèstics. Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Richard Gere i Alfred Molina, a The Hoax / La gran estafa / Faussaire / L'imbroglio, de Lasse Hallstrom. Víctor Alexandre (Tot Sant Cugat , núm. 1079, de 12 d'octubre de 2007) el descriu com un film sobre la mentida, però també sobre la impotència. I tot seguit explica el cas que reconstrueix The Hoax / La gran estafa / Faussaire / L'imbroglio.The Hoax: el de l'escriptor Clifford Irving (..) que va tenir la pensada d'inventar-se unes memòries del magnat Howard Hughes i fer-les passar per autèntiques, cosa que li costà un any i mig de presó i perdre-ho tot: la dona, l'amic més íntim i l'amant. Considera Victor Alexandre que el gran error d'Irving va ser fer realitat una història que ja era genial per ella mateixa en la ficció. Centrant-se finalment en la pel·lícula, troba excel·lents Richard Gere i Alfred Molina; però opina que el director Lasse Hallstrom no està alçada. I aprofita l'avinentesa per a recomanar-nos una entrevista d'Orson Welles precisament al personatge real, Clifford Irving. Podem llegir la ressenya sencera de Victor Alexandre, reproduïda al seu bloc, clicant aquí: La gran estafa (The Hoax). Amb una temàtica com la d'aquest film, les primeres espases de la nostra crítica no podien deixar de dir-hi la seva. Fem un cop d'ull a veure el que n'han escrit, Àngel Quintana, Quim Casas i Carlos Losilla, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto El orfanato, de J.A. Bayona, que congria opinions matisadament contrastades i un debat sobre referents i comparacions. Carlos Losilla (Avui, 11 d'octubre de 2007) comença la seva crítica reconeixent que es fa difícil parlar d'El orfanato, per la maquinària publicitària que envolta el producte. El crític -diu- pot caure o bé en l'elogi indiscriminat o bé en la reacció oposada, és a dir, en un enfrontament rancuniós que acabi esquitxant el judici sobre la pel·lícula com a tal. I, en un acte d'equanimitat i maduresa, d'aquells que en alguna ocasió anterior li havia trobat a faltar, afirma que no n'hi ha per tant, ni per un costat ni per l'altre. Així, qualifica El orfanato d'"opera prima" ambiciosa, una peça de gènere ben acabada i tècnicament irreprotxable, amb els seus defectes i les seves virtuts. Pel cantó dels retrets: un excés de zel en la recerca d'un embolcall sense fissures (..). I, quant als aspectes positius: la voluntat de construir un discurs més enllà dels tòpics del gènere, que de vegades sobresurt com una reflexió sobre els seus mites fundacionals. La tònica d'alternar-ne una de freda amb una de calenta, Losilla la manté, bo i descrivint el relat argumental com una trama angoixant que potser vol parlar de massa coses, però que també mostra una força suggeridora capaç de barrejar Polanski amb Spielberg sense complexos. Considera que El orfanato parla finalment de la necessitat de compartir el dolor i de la dificultat de créixer; cosa que el du a veure-la com una versió perversa de Peter Pan i, alhora, com una radiografia involuntària del cinema comercial de l'Estat espanyol. La crítica sencera de Carlos Losilla, clicant aquí: Tots som orfes Per seguir amb més crítiques i articles, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Naomi Watts, a Eastern Promises, de David Cronenberg. Per Quim Casas (Èxit, núm. 47, suplement d' El Periódico, setmana del 4 al 10 d'octubre de 2007), Promeses de l'Est és encara millor que Una història de violència. I no dubta a qualificar-la d'obra mestra. Em temo que, valorant-la molt i molt positivament, no en comparteixo pas una consideració tan contundent. Potser per la meva gasiveria a l'hora d'etiquetar les pel·lícules com a "obra mestra", potser perquè, admirant-lo, no tinc Cronenberg al pedestal tant com li té Casas. En canvi estic plenament d'acord amb el crític barceloní, quan afirma que el cineasta sotmet l'actor Viggo Mortensen a un gran procés de depuració actoral, convertint-se en una màscara per a un relat sobre ocultacions i dobles identitats. Certament, Mortensen resulta especialment inexpressiu, totalment eixut, durant bona part del metratge: amb el seu pentinat engomat, les seves fredes ulleres de sol, el seu rostre de pergamí i la seva gestualitat taciturna, acaba efectivament convertit en tot una màscara. Quim Casas troba la violència de Promeses de l'Est tan seca com la d' Una història de violència, però moltíssim més directa i brutal. I destaca dues seqüències del film: la inicial, a la barberia, i la de l'esplèndida, coreogràfica i prolífica baralla als banys turcs. Remarca que s'hi mostri com n'és de difícil matar un home, la síntesi de cruesa i realisme, que considera l'antítesi de com mostra la violència el cinema ritualitzat de Hollywood. Arribat aquí, Casas recorda que Cronenberg segueix fora del sistema de Hollywood, (..) amb una llibertat que potser no tenia fa anys. Ens fa notar que, encara que no ho sembli, Promeses de l'Est és una obra d'encàrrec, un guió que a Cronenberg li arriba i que ell filma, estilitza, dinamita i porta al seu terreny ... per fer-ne una obra essencial (..), amb uns tocs de melodrama contingut (..) i un estil visual esglaiador. La crítica sencera de Quim Casas, podem llegir-la a la pàgina 17 d' Èxit, núm. 47, suplement d' El Periódico, setmana del 4 al 10 d'octubre de 2007 [article sense enllaç]. Què n'han dit Judith Vives, Carlos Losilla, Imma Merino, Àngel Quintana...? Resum i enllaços, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Sami Bouajila, Emmanuelle Béart, Lorenzo Balducci i Michel Blanc, a Les témoins, d' André Téchiné.
Per Àngel Quintana (El Punt, 23 de setembre de 2007), André Techiné construeix Les témoins a partir de (..) la voluntat de transformar la vida en una gran novel·la (..), concretament en la gran novel·la sobre el malestar d'una dècada, en la qual el contagi de la sida va provocar molts de recels, va crear angoixa i va acabar generant un profund sentiment de dol perquè es van perdre moltes coses pel camí. I fa notar com Techiné està obligat a assumir la condició de testimoni (..) i relatar tot allò que va viure, reflexionar per tot allò que es va perdre pel camí i transformar la novel·la realista en una reflexió sobre les ferides d'un temps concret. Tot seguit, Quintana descriu i comenta les dues parts en què Techiné ha dividit Les témoins: 'Els dies formosos' (en què el cineasta aposta no pas per la pel·lícula, sinó per veure com el temps històric -en aquesta ocasió, l'època de l'eufòria dels primers anys de MItterand- és clau per entendre de quina manera poden forjar-se algunes relacions i en la qual el crític troba referents de la filmografia anterior del director) i 'La guerra' (en què se'ns parla del moment en què a França varen començar a aparèixer dins la comunitat homosexual els primers indicis del virus de la sida (..) i les relacions humanes teixides en la primera part del relat donen pas a una crònica que gira al voltant de la por d'acabar contagiats pel virus (..) que esdevé una plaga malèfica que atempta contra la biologia humana i contra la llibertat dels costums. Després d'haver remarcat fins a quin punt Les témoins funciona com una obra coral en la qual no paren de creuar-se els destins dels múltiples personatges, Àngel Quintana conclou que es tracta d'un film complex, ric en mil i un matisos en el qual s'imposa la necessitat de poder testimoniar.
La crítica sencera d'Àngel Quintana, podem llegir-la clicant aquí: El dret històric a testimoniar
Què en diuen Nando Salvà (Èxit, d' El Periódico) i Carlos Losilla (Avui)? Cliquem aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Angelina Jolie (el caramel per al públic i l'esca del pecat, per la crítica), a Un cor fort, de Michael Winterbottom. Quim Casas (Èxit, núm. 44, suplement d' El Periódico, setmana del 13 al 19 de setembre de 2007) reconeix que, tot primer, podria semblar que Michael Winterbottom s'ha situat a l'altre costat de la barrera (..), contrastant Road to Guantánamo amb Un cor fort. Tanmateix, col·locar la càmera en la posició contrària -assenyala- no suposa un viratge ideològic. Admet que, mentre Road to Guantánamo responia perfectament als criteris de producció de Winterbottom (..), Un cor fort compta amb una estrella hollywoodiana (..) com a protagonista (..) i, a més, una altra estrella, el seu marit (..) ha intervingut en la producció. Quim Casas, tanmateix, nega que es tracti de cinema polític mediatitzat per l' "star system". Considera que l'estil de filmar i muntar no ha variat (..) que la supeditació a l'estrella és mínima -no pas tant, en tota la part final- (..) i que, si bé Road to Guantánamo era molt directa i seca, Un cor fort és a la mateixa sintonia i la podem veure com a contrapunt d'aquella. La crítica sencera de Quim Casas, "A l'altre costat de Guantánamo" [article sense enllaç], podem llegir-la a Èxit, núm. 44, suplement d' El Periódico, setmana del 13 al 19 de setembre de 2007. Què en diu l' Àlex Gorina (Sessió Contínua. Com)? Què en pensa Eulàlia Iglesias (Benzina)? I en Losilla (Avui)? I Judith Vives (Capgròs, Espaiisidor)?... Un resum de les seves opinions i els enllaços, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto [Wanda] En la ciudad de Sylvia / Dans la ville de Sylvie, de José Luís Guerín Eulàlia Iglesias (Benzina, núm. 19, setembre de 2007) enceta la crítica amb una mena de pròleg en què constata que Silvia, Silvia Gracia, era el nom de la jove intèrpret de Los motivos de Berta (..), l'opera prima en què Guerin es delectava exercint la mirada entorn d'aquesta noia i la seva enigmàtica pubertat. I assenyala que 22 anys i 4 llargmetratges més tard, Guerín busca el fantasma d'una Sylvia a una ciutat que també té molt d'irreal. I tot seguit, comença un dels millors articles que he llegit a Iglesias, ric en matisos, obert a l'obra de què parla i reflexiu en tots els aspectes. Val la pena llegir-lo sencer, íntegrament; però no m'estic de fer-ne el resum, que trobareu, conjuntament amb els de les crítiques de Carles Ribas (Diari de Girona), Carlos Losilla (Avui), Àngel Quintana (El Punt) i Quim Casas (Èxit, d' El Periódico), clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto [SAGRERA] Setembres, de Carles Bosch Raquel Font, a l'article L'amor a la presó, publicat a l' Avui de 20 de juliol de 2007 ens ha fet una acurada presentació de Setembres, amb el resum de la qual ens situarem abans d'entrar en el què n'ha dit la crítica cinematogràfica. El Festival de la Cançó que se celebra cada setembre a la presó de Soto del Real, a Madrid, és el punt de partida (..) d'aquest documental que mostra un any de la vida -i de la rutina- de quatre dones i quatre homes reclusos. Considera que els temes principals de Setembres són la pèrdua de llibertat i les relacions amoroses i recull unes declaracions del director, Carles Bosch, que ho avalen: "Volia explicar la presó a través de l'amor però al final potser he explicat l'amor a través de la presó". Comenta que els protagonistes són vuit persones que es van presentar al Festival buscant "una excusa per sortir de la cel·la" i remarca que Bosch trenca alguns dels grans tòpics sobre les presons, entrant en una reflexió sobre si realment les presons serveixen per reinserir o només per castigar. I finalment, Raquel Font explica la gènesi del projecte, com va nàixer la pel·lícula. El resum del què n'han opinat Toni Vall (Benzina), Quim Casas (Èxit, d' El Periódico) i Carles Ribas (Diari de Girona), clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Foto Robert Duvall, pare i rival d'Eric Bana, a Lucky You, de Curtis Hanson. Tot reprenent la tasca de repescar pel·lícules de les quals no n'havia fet el recull de crítiques, ara arriba el torn de Lucky You. Dirigida per Curtis Hanson, que n'ha escrit el guió conjuntament amb Eric Roth, aquesta n'és la sinopsi: Als salons de Las Vegas on s'encaren els millors jugadors de pòquer del món, Huck Cheever (Eric Bana) té fama de temerari. En canvi, a la vida privada, aquest jugador aferrissat és un home molt i molt prudent, que rebutja qualsevol compromís emocional, qualsevol relació que pugui durar. Quan Huck es presenta al Torneig Internacional de Pòquer 2003, amb tota la intenció d'endur-se'n el títol i alhora els favors de la cantant Billie Offer (Drew Barrymore), topa amb un obstacle inesperat: el seu pare, L.C. Cheever (Robert Duvall), jugador llegendari, que fa anys abandonà la mare de Huck. Entre aquests dos homes cobejosos del títol, es desferma una lluita sense treva, atiada per anys de ressentiment. Quan el duel final s'acosta, Huck se n'adona que, tant en el joc del pòquer com en el de la vida, millor que canviï de tàctica... El resum de les crítiques de Pere Antoni Pons (Avui), Àngel Quintana (El Punt), Quim Casas (El Periódico) i Toni Vall (Benzina), clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.  Sinopsi En un bosc meravellós, al temps dels druïdes, el pastor Céladon i la pastora Astrée s'estimen amb un amor pur. Enganyada per un pretendent, Astrée rebutja Céladon que, desesperat, es llança a un riu. Ella es pensa que hi ha mort, però unes nimfes l'han salvat secretament. Fidel a la promesa que els ulls de la seva estimada no el puguin tornar a veure, Céladon haurà de superar un munt de reptes per acabar amb la maledicció. Foll d'amor i de desesperació, desitjat per les nimfes, envoltat de rivals, obligat a gornir-se de dona per poder acostar-se a Astrée, sabrà fer-se reconèixer sense que ell hagi de trencar el jurament? Éric Rohmer adapta al cinema 'L' Astrée', d'Honoré d’Urfé (1607-1628), una boja història d'amor de la literatura barroca i, segons que ha anunciat, es retira així del setè art, als vuitanta-set anys d'edat. El resum de les crítiques publicades, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article. Foto Éric Rohmer en una fotografia de promoció de Les amours d' Astrée et Céladon  Sinopsi Tres dones d'avui en dia, que viuen a Suïssa. Cadascuna ve d'una part diferent del que fou l'antiga Iugoslàvia. El propi destí, totes tres el traginen sense fer soroll. Ruža (Mirjana Karanovic) reprimeix les arrels sèrbies, mentre Mila (Ljubica Jovic) es deleix per tornar a Croàcia. Tanmateix, quan Ana (Marija Skaricic), vigorosa i jove, arriba de Sarajevo (Bòsnia) i entra a les seves vides, Ruža i Mila han d'encarar el passat i fer les paus amb les decisions que van prendre. Premis Millor pel·lícula, a Locarno 2006; premi FIPRESCI, de la crítica internacional, a Valladolid 2006; Millor pel·lícula i millor actriu, a Sarajevo 2006... El resum de les crítiques d' Eulàlia Iglesias (Benzina) i Carlos Losilla (Avui), clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article. Foto Marija Skaricic, a Fraunlein, d'Andrea Staka. |
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula. El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
-
-
Suplement setmanal d' El Periódico
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
Distribució de "cosa fina"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
"World Film Sales Company"
-
-
Transitòriament, el 2007 distribuieix també el material de Paramount i Dreamworks
-
-
-
-
-
-
-
-
|
