4.1.0. Aviat [A] El cant dels ocells, d'Albert Serra, s'estrenarà a París el proper 21 de gener de 2009, segons que ha fet públic la distribuïdora francesa Capricci Films, tot convocant als professionals de la premsa i crítica especialitzades a les projeccions que els han organitzat. Mentrestant, esperant que es confirmi una data concreta perquè la pel·lícula arribi a les nostres pantalles -s'havia anunciat el 18 de desembre-, la podem veure a Mataró, dissabte 29 de novembre, a les 22.00h, al Teatre Monumental, en una gran jornada de la 30a Mostra de Cinema de Mataró.
Per cert, Judith Vives, al seu bloc Espaiisidor, ha publicat un apunt en què explica fins a quin punt considera que el video "Enjoy the silence", de Depeche Mode, ha servit d'inspiració per a aquest film d'Albert Serra i ho il·lustra amb el video: [Silenci]
FOTO Comunicat de premsa de Capricci Films, sobre El cant dels ocells, d'Albert Serra
El proper 31 d'octubre s'estrena la pel.lícula El somni, de Chistophe Farnarier, a Girona, Barcelona, Lleida, Alacant i Madrid.
D' El somni s'ha escrit:
Un excepcional document ple de vida sobre un món que s'acaba (Imma Merino, El Punt)
La poesia i bellesa d' El Somni emociona el públic i la crítica en el festival de cinema de Locarno (Marta Pallarés, Diari de Girona)
El festival de Sitges reflexiona sobre una vida que s'esgota a l'esplèndida El Somni, (Elisabet Cabeza, Avui)
El viatge i el somni (Xavier Moret, El Periódico)
Un documental que hauria de veure tothom, com a mínim els que estimen el país, la natura i la cultura popular (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)
Més informació sobre la pel·lícula [Arriba l'hora d' El somni (..)]
Les sales on s'estrean el dia 31 d'octubre són:
Girona Cinema Truffaut. Barcelona Alexandra i Maldà Arts Forum. Lleida Espai Funàtic. Alacant Cine Astoria. Madrid Pequeño Cine Estudio.
FOTO El somni, de Christophe Farnarier
Ja podem consultar el web de Myway, la pel·lícula de Josep Antoni Salgot que, rodada en català, arriba a les nostres pantalles. Hi trobem el tràiler, teasers, la sinopsi, fitxa, galeria fotogràfica, el cartell de la pel·lícula, informació sobre la banda sonora (de Joan Miquel Oliver) i més continguts d'interés.
Sinopsi Myway és un drama intimista, amb dosis de thriller, que explica la història de Marco (Ariel Casas), un petit narcotraficant que pretén deixar "l'ofici" i dur una vida normal al costat de la dona (Silvia Marsó), la filla (Susana Fawaz) i el seu germà (Jaume García Arija). Però després de la mort de la mare (Asunción Balaguer), descobreix que el seu pare (Joan Dalmau), amb qui no es parla des de fa anys, pateix un principi d’Alzheimer, i decideix acollir-lo a casa seu. El nou entorn familiar, cada vegada més complicat i enrarit, i l’ombra del narcotràfic faran que els esdeveniments es precipitin de forma que seria difícil de predir.
Podem trobar més informació sobre Myway, en aquesta notícia de Vilaweb: My Way, de J.A. Salgot, comença el seu camí.
Persèpolis, la pel·lícula de Marjane Satrapi i V. Paronnaud "Winshluss" que adapta el conegudíssim còmic de Satrapi, s'estrenarà el 31 d'octubre de 2007 a bona part de la nostra cartellera (a la Catalunya Nord n'han disposat des del 27 de juny i, en canvi, a l' Alguer no en podran disposar fins el 4 de gener de 2008). Premi del Jurat al Festival de Canes; proposada per l'acadèmia francesa del cinema als de Hollywood, per si els la volen cara als Oscar; seleccionada per a inaugurar Valladolid 2007; perseguida pel govern de l'Iran; avalada als Estats Units per militants progressistes com l'actor Sean Penn... Persèpolis, efectivament, adapta el còmic homònim, que ja du venuts més d’un milió llarg d’exemplars arreu del món i que Norma edità en català el 2005, agrupant en un sol llibre els quatre volums originals. Marjane Satrapi hi explica la seva vivència personal com a nena rebel i de llengua llarga, que tenia nou anys quan caigué el Xa. Filla d’una família contrària al monarca, l’autora compartí l’esperança familiar en la revolució i la decepció i dol que experimentaren amb l’arribada dels iatol·làs al poder. El seu tarannà topà tant amb els guardians del nou règim, que els pares van haver d’enviar-la a estudiar secundària a Àustria, per a protegir-la. Allà, sola i patint una certa marginació, travessà els sobresalts típics de l’adolescència, fins que arribà l’hora de tornar al país. S'ho rumià molt, però tornà. Després d’una feixuga aclimatació, entrà a estudiar art i es casà; però, als 24 anys d’edat, s’adonà que no podia seguir en aquella societat i decidí anar-se’n a França, per començar una vida lliure. La pel·lícula ho relata linealment, amb dibuixos fidels a les vinyetes primmigènies, un irònic i mesurat sentit de l’humor, i una banda sonora que inclou temes dels grups musicals que l’autora escoltava clandestinament (“Iron Maiden”, per exemple), així com peces creades expressament per Olivier Bernet, company musical del coautor del film, el dibuixant de còmics i músic Vincent Paronnaud, conegut com a “Winshluss”. Foto Cartell nord-americà de la nova versió de Funny Games, que ha dirigit el mateix Michael Haneke Com l'any passat, tampoc es pot dir que aquesta tardor cinematogràfica es faci gaire atractiva. Recordo el forat, l'esvoranc, que deixà al calendari previst l'ajornament per després de Nadal del díptic de Clint Eastwood sobre Iwo Jima. I francament, enguany, si descartem algun títol aïllat o alguna sorpresa inesperada, la cosa no resulta pas engrescadora. Els títols que més em deleixo per veure, els anuncien per al primer semestre de 2008 i esperar es fa llarg, com diu la cançó. Funny Games (2007), de Michael Haneke: sembla que apostin per anar al Festival de Berlín i tanmateix l'estrena es preveu a final d'hivern - començament de primavera. Youth without youth / L'homme sans âge, de Francis Ford Coppola: aquesta, com que va a la Festa di Roma l'octubre, sembla que a l' Alguer en podrien disposar a partir d'aleshores; a la Catalunya Nord, des del 14 de novembre de 2007 i la resta, hem d'esperar notícies. I'm not there, de Todd Haynes: agafem-nos-ho amb calma, a Catalunya, les Illes, País Valencià, Franja i Andorra; per bé que a l'Alguer en disposen des de començament de setembre i a la Catalunya Nord, poden comptar-hi a partir del 5 de desembre de 2007. Sumem-hi el Sweeney Todd, de Tim Burton, que el febrer de 2008 arribarà per aquests rodals; el Shine a light, documental d'Scorsese sobre els Stones... cap a l'abril que ve -i ves que no vagi a Canes!- Segueix, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article Foto Barbora Bobulova i Kim Rossi Stuart, a Anche libero va bene, de Kim Rossi Stuart Gairebé per sorpresa, s'ha anunciat l'estrena (si més no) a Barcelona i a Palma d' Anche libero va bene, el remarcat i aplaudit debut darrere la càmera de l'actor italià Kim Rossi Stuart. (A l' Alguer n'han disposat des del 5 de maig de 2006, i a la Catalunya Nord, des del 8 de novembre de 2006) Sinopsi Tommy, d'11 anys, la seva germana Viola i son pare, Renato, formen una família estranyament unida, des que la mare de les dues canalles els ha abandonats. Aquesta família, plena de ràbia i d'imperfeccions, d'una solitud inconsolable, aguanta tanmateix, gràcies a la constant preocupació dels uns pels altres i a l'amor que es tenen. Presentada a la Quinzena de Realitzadors de 2006, Anche libero va bene s'endugué de Canes el premi CICAE -difussors europeus del cinem d'art-i-assaig- i un notable reconeixement crític. Matthieu Darras, a Positif, la reconeixia com la pel·lícula de Canes que més li havia entusiasmat i assegurava que havia estat compartit per molts festivalers -no pas jo, que no vaig poder veure-la, per qüestions d'horaris!- I afegia que si la família monoparental havia de tenir un monument, bé podria ser-ho aquest primer film tan commovedor, tan punyent, de Kim Rossi-Stuart. Per la seva banda, Jean-Luc Douin, a Le Monde, remarcava l'habilitat amb què Kim Rossi Stuart interpreta el paper d'aquest pare alhora emocionant i patètic, la delicadesa amb què suggereix el malentès entre un pare i un fill, i feia notar que tot plegat no fóra res sense el seu talent per captar l'emoció d' infant en una cara trista. Jean-Baptiste Morain, a Les Inrockuptibles, assegurava que, de seguida es fa evident que Kim Rossi Stuart ha pensat en tot i sobretot a esquivar els clixés. A L'Humanité, Dominique Widemann es reconeixia tocat per la finor poètica amb què tracta les emocions infantils i que desmarca Anche libero va bene del neorealisme italià, al qual, per altra banda, no deixa d'estar lligada. Didier Peron, a Libération, assenyalava que tens la sensació de ser davant d'un terreny fressat (..) i constantment sacsejat per la justesa gairebé agressiva de les seqüències del film, que tot just comencen a treure el nas que ja se t'agafen al coll. François Bégaudeau , a Cahiers du Cinéma, deia que Tommi -el nen de la pel·lícula- és de la mena d'infants que es fan estimar, ja que encarna l'espectador que exigeix una certa ètica de la mirada, oimés quan un naturalisme amable tempta a capbussar-se en el bocí de realitat ofert. Si us interessa un xic d'informació sobre Kim Rossi Stuart, el director, coguionista i coprotagonista d' Anche libero va bene, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article. Me n'anava a fer el dinar -avui toquen fideus a la cassola i això és cosa meva, a casa-, però abans he entrat al correu electrònic. El 'vici' de mirar si hi ha res de nou... i trobo que el bon amic Joan em fa descobrir -m'envia- el cartell nord-americà de Youth Without You, de Francis Ford Coppola. I ja em disculpareu vosaltres, si em faig pesat amb tants d'articles previs sobre aquesta pel·lícula, i espero que em disculpi la meva dona, pel retard en el dinar d'avui, però no podia passar ni un minut sense penjar el cartell al bloc. Perfum de roses... aroma de bon cinema ?!
Foto [Sony Pictures Classics] Francis F. Coppola, al rodatge de Youth Without You. Deu anys després de The Rainmaker / Legítima defensa / L'idéaliste / L'uomo delle pioggia, torna Francis Ford Coppola, amb Youth Without You, adaptació d'una novel·la de Mircea Eliade, que es presentarà a final d'octubre a la Festa del Cinema de Roma i tindrà una primera estrena a les ciutats importants dels Estats Units (distribuïda per Sony Pictures Classics), a mitjan desembre, tot i que a França esperen disposar-ne ja aquest novembre. De la importància que es comença a donar a aquest retorn, n'és un bon reflex l'article Francis Ford Coppola, a Kid to Watch, que The New York Times li ha dedicat el 9 de setembre de 2007. D'altra banda, a All Movie Guide, Jason Buchanan ja n'ha publicat una primera informació, de la qual en podeu llegir una traducció aproximada i abreujada clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article. Die Stille vor Bach / El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, compta amb noms de pes al guió. Són els del personalíssim músic Carles Santos i el del director teatral i cinèfil rigorós Xavier Albertí. La fotografia, la signa -tot un honor- Tomàs Pladevall. I el muntatge, Òskar Gómez. Filmada en 35 mm, l'ha produïda el mateix Portabella, mitjançant "Films 59". I el repartiment el conformen: Christian Atanasiu (Butler), Féodor Atkine (venedor de pianos), George-Christoph Biller (ell mateix), Christian Brembeck (J. S. Bach), Alex Brendemühl (conductor), Georgina Cardona (violoncelista), Daniel Ligorio (Felix Mendelssohn), Lina Lambert (mare de Mendelssohn), Jordi Llordella (un amic), Antonio Serrano. Més informació (la que ens ha arribat de Venècia), clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article Foto Pere Portabella, en una imatge de promoció d' El silenci abans de Bach. L'encantadora pel·liculeta (amb un grandiós Gérard Dépardieu) Quand j'étais chanteur, de Xavier Giannoli, s'estrena divendres, dia 31 d'agost de 2007, a Catalunya, les Illes i el País Valencià (si més no, ja la tindrem a disposició des d'aquesta data). Passa, però, que la distribuïdora espanyola que en té els drets d'exhibició a casa nostra, Karma Films, l'ha rebatejada i li ha posat de nom: Chanson d'amour. Sense discutir-los el dret legal que tenen, de fer-ho, em sembla un cas de barra, però de molta barra. I és que enguany n'hi ha una altra, de pel·lícula, amb un títol que s'assembla moltíssim amb el que li han etzibat: Les Chansons d'amour, de Christophe Honoré, que va participar a la secció competitiva de Canes. Se'm fa difícil no veure-hi una matussera maniobra de manllevar el títol que sóna més fresc, per a enganxar-lo a una pel·lícula que és del 2006, per molt que també anés a Canes (l'any anterior). Podríeu pensar que s'han agafat a un títol "internacional": no! Com podeu veure, als arxius adjunts, The Singer (El cantant) és el títol amb què s'ha distrbuït internacionalment. Tot i que, en algun lloc de parla anglesa, han mantingut el títol original en francès (que l'han posat en petit) i han posat en lletra gran "I Did It My Way". I és que la pel·lícula va de la decadència d'un cantant i, sí, certament, és una cançó d'amor, però melangiosa, i li escau però que molt més el títol original Quand j'étais chanteur. Si volien inventar-se un títol, posats, podien haver-li posat: Les velles cançons d'amor o, encara més escaient: Ai, aquelles cançons d'amor! (sabeu què? Que es deixin d'invents, que el títol original ja està molt bé: Quan jo era cantant) A més, com s'ho faran, al final de la pel·lícula? Surts de sala, que vas entonant una simpàtica tonada "... quan j'étais chanteur!". I, amb el titol que me l'hi han engiponat, què volen, que la gent surti cantant allò de "chanson d'amouuuur, la, la ra, la rà...? Si us interessa fer un cop d'ull al meu comentari sobre la pel·lícula, el trobareu reproduït, anant a Vull llegir la resta de l'article. Foto Gérard Dépardieu, a Quand j'étais chanteur, de Xavier Giannoli Ja se sap el contingut de la banda sonora d' I'm Not There, de Todd Haynes: la llista, la podeu consultar anant a "Vull llegir la resta de l'article". Per a aquesta banda sonora, Steve Shelley ("Sonic Youth"), Tom Verlaine ("Televison"), Nels Cline i Smokey Hormel ("Wilco"), John Medeski i Tony Garnier han creat la banda "The Million Dollar Bashers". El disc de la BSO, amb 34 temes musicals molts dels quals van a càrrec dels "The Million Dollar Bashers", sortirà a la venda als Estats Units el 31 d'octubre. Quant a la pel·lícula, es presenta mundialment al Festival de Venècia i té prevista l'estrena nord-americana el dia 21 de novembre de 2007. Aproximació a la biografia de Bob Dylan, I'm Not There està interpretat succesivament per actors diferents: Marcus Carl Franklin, Ben Whishaw (el noi d' El perfum...), Heath Ledger (el tímid de Brokeback Mountain), Christian Bale, Cate Blanchett (sí, Cate Blanchett fent de Bob Dylan), Richard Gere... I al repartiment també hi trobem Julianne Moore, Adrien Brody, Charlotte Gainsbourg (en el rol de Sarah Dylan), Michelle Williams...Cinc anys després de Lluny del Cel / Far from Heaven / Lejos del cielo / Loin du Paradis (extraordinària evocació del melodrama a la Douglas Sirk), Todd Haynes torna amb aquest biopic sobre Dylan. Foto: Cate Blanchett = Bob Dylan Segons que s'ha fet públic, ha quedat ajornada per a començament de 2008, l'estrena de Shine a Light, el documental de Martin Scorsese sobre els Rolling Stones. Fa no pas gaire, s'havia anunciat per al setembre a Catalunya, les Illes i País Valencià, quedant per al 3 d'octubre de 2007 la data que en disposarien a la Catalunya Nord. I, de fet, la notícia és tan fresca, que si consulteu, per exemple, IMDB, avui encara hi consten les dates de setembre. Oscar? Globus? Quan l'estrena europea d'un producte nord-americà es mou cap a començamnet d'any, fa pensar que hi veuen algunes possibilitats de nominacions als Globus d'Or (en aquest cas, cal recordar que tenen categoria "musicals o comèdia", els Globus) o als Oscar. Hi estarem amatents! Foto: una imatge de Shine a Light, de Martin Scorsese
Sweeney Todd, la pel·lícula en què Tim Burton adapta el musical d' Stephen Sondheim, s'hauria d'estrenar mundialment el 5 de setembre de 2007, a Venècia, al marc del "Tim Burton's Day", que la Mostra ha organitzat per celebrar el "Lleó d'Or a la Carrera" al director de Charlie i la fàbrica de xocolata. Tanmateix, a la programació de Venècia 2007 que s'ha anunciat aquesta setmana, Sweeney Todd no hi és i ni tan sols l'han amagada darrere d'allò que se sol indicar com a "film sorpresa". A la Internet Movie Data Base (IMDB), en canvi, avui mateix encara asseguren que el 5 de setembre es passa a la Mostra, que el 21 de desembre s'estrena de manera restringida als Estats Units (per poder optar als Òscar) i que arribarà ja en condicions normals a les pantalles comercials, efectivament, en plena "temporada d' Oscar". És l' 11 de gener de 2008 el dia previst que s'estreni als EUA; el 8 de febrer de 2008, a Catalunya, les Illes i el País Valencià, i no han fixat encara la data a partir de la qual en disposaran a la Catalunya Nord i a l' Alguer. Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article". Foto: cartell nord-americà de Sweeney Todd, de Tim Burton La distribuïdora Wanda Films té prevista l'estrena de La ciudad de Sylvia / Dans la ville de Sylvie, de José Luís Guerín, el 14 de setembre de 2007; de manera que, des d'aquella data, en podrem disposar a Catalunya, les Illes i el País Valencià. La informació que n'he trobat afegeix un notable atractiu complementari al fet mateix (dissortadament excepcional) que José Luís Guerín estreni pel·lícula. Les imatges que n'he vist em semblen fascinants (potser amb un cert caire d' espot publicitari, però en mans del seu autor, la cosa no es quedarà en la superfície). El que n'he llegit, m'embala. Deixeu que us reprodueixi el recull que n'he fet al post sobre la programació del Festival de Venècia. Anant a "Vull llegir la resta de l'article", trobareu aquesta separata. Ara, un petit avenç: Aquesta pel·lícula -ha declarat el productor Luís Miñarro- s'assembla del tot a uns cavallets de fira. Uns cavallets en què les peces les han dissenyades Murnau, Ozu, Hitchcock o Eduard Manet, amb un motor que "sona" a Chaplin, Tati i Godard ... Foto: En la ciudad de Sylvia / Dans la ville de Sylvie Shine a light, el documental de Martin Scorsese sobre els Rolling Stones i la seva gira "A Bigger Band", arribarà el 21 de setembre a Catalunya, les Illes i el País Valencià, i, el 26 de setembre, ja en disposarn també a la Catalunya Nord. Cal matisar que, essencialment, la pel·lícula es va rodar al Teatre Beacon, de Nova York, el darrer octubre, al decurs del concert que hi van oferir. I sembla que hi trobarem una radiografia íntima dels Stones, a càrrec d'un Scorsese que ja ha demostrat que té la mà trencada per copsar i transmetre vivències d'or en el món de la música del nostre temps (recordem-li The Last Waltz -1978-)
Enmig del provincià i escandalós rebombori que envolta l'arribada de Woody Allen per rodar una nova pel·lícula a Catalunya i a Espanya, la distribuïdora On Pictures acaba d'anunciar que el dia 26 d'octubre de 2007 estrenarà Cassandra's Dream, fins ara l'últim film del director novaiorquès. Per cert, que la Generalitat de dalt n'anuncia algunes còpies doblades en català (cosa que contrasta amb l'absència gairebé total de la nostra llengua a la pel·lícula que en part filmarà a casa nostra). A Catalunya Nord, no es podrà disposar d' Cassandra's Dream fins el 19 de desembre de 2007, i a l'Alguer no hi ha encara data prevista. Cassandra's Dream gira sobre dos germans: Ian (Ewan McGregor) i Terry (Colin Farrell). Tot i que van escurats de butxaca, compren un veler de segona mà (el "Cassandra's Dream" que dóna lloc al títol), amb la idea d'arreglar-lo i navegar-hi els caps de setmana. Ian s'enamora d' Angela (Hayley Atwell), una actriu joveneta que acaba d'arribar a Londres buscant l'èxit. Terry, per la seva banda, segueix amb la flaca irrefrenable i terrible pel joc, fins al punt que arrossega el germà a una situació econòmica molt greu. I en això que apareix l'oncle Howard (Tom Wilkinson), tot just arribat d'Estats Units i, pel que sembla, amb una vida farcida d'èxits econòmics. Com caigut del cel, hauria de ser la salvació per al parell de "nebodets"; però... tot té un preu. Tom, l'oncle Tom, els obliga a saltar-se la llei, posant-los ben a prova l'alçada moral, cosa que provoca tot d'esdeveniments de conseqüències inesperades... Foto: Ewan McGregor, Woody Allen (d'esquena) i Colin Farrell, al rodatge de Cassandra's Dream
S'acaba d'anunciar que Last days, del director nord-americà Gus Van Sant, finalment s'estrenarà l' 1 de juny de 2007 a Catalunya, les Illes i el País Valencià (a Catalunya Nord s'hi estrenà farà més de 2 anys, el 13.05.2005, i a l'Alguer també n'han disposat des d'aquella data). Sense arribar a la passejador lirisme d' Elephant ni a la duresa ni a la profunditat de Gerry, Last days no tan sols les complementa –formant l'anomenada trilogia del silenci–, sinó que atresora una sentida identitat elegíaca i algun moment cinematogràficament extraordinari (d'aquells que gairebé et fan aixecar d'èxtasi i que dus al cor, al cap d'anys d'haver-los vist) Gus Van Sant s'ha inspirat en els darrers dies de vida de Kurt Cobain, per fer Last Days. No es tracta d’una recreació dels fets que van conduir al suicidi del lider de Nirvana l’abril de 1994, ni de cap "biopic" típic de Hollywood. De fet ja fa una dècada, Van Sant es va inventar el personatge protagonista, Blake, per a la seva novel.la Pink en què explorava aquell cas real, sota l’impacte que li havia causat la mort sobtada i recent del seu amic River Phoenix, l’actor. Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article" ACTUALITZACIÓ: El 16 de maig de 2007, la distribuïdora espanyola Vértigo Films ha comunicat el canvi de la data d'estrena de Last Days, del dia 1 que era previst al fatídic dia 22 de juny de 2007. En efecte, ho han passat a tocar la revetlla de Sant Joan, perquè volen aprofitar l'impacte (?) que ha de tenir la presència del protagonista, Michael Pitt, que, amb la seva banda "Pagoda", farà un parell de concerts els dies 21 i 23 de juny, per l'Estat Espanyol. Cinematogràficament, abril ha començat com era previst, amb l'estrena (a Catalunya, les Illes i el País Valencià) d' Alpha Dog, de Nick Cassavetes; d' El bon pastor / The Good Shepherd, de Robert de Niro, i de La flauta màgica / The magic flute, de Kenneth Branagh. La Setmana Santa, però, marca una inflexió en l'exhibició cinematogràfica: deixa enrere el que en podem dir la Temporada d'Òscar i s'obre un parell de mesos de transició, en què solem trobar alguna pel·lícula de bon paladejar i, en l'àmbit més comercial, algunes superproduccions miren de fer forat. Tot plegat, amb la força centrífuga que la primavera i l'allargament de les tardes exerceixen progressivament, cada dia que passa més, fins que el juny acaben per deixar gairebé desèrtiques les sales. Un cop d'ull a algunes de les estrenes previstes, el trobareu anant a "Vull llegir la resta de l'article" Divendres, dia 9, s'estrena Llach: la revolta permanent, de Lluís Danès. És la història de la cançó Campanades a morts. El retrat del Lluís Llach que la va compondre, sacsejat per la ràbia davant la repressió policíaca espanyola, que aquell 3 de març de 1976, havia assaltat una assemblea de treballadors, matant-ne cinc i ferint-ne de bala més de cent. La crònica d'aquells fets. El concert multitudinari que, trenta anys després, Llach va fer a Vitòria, en record d'aquelles víctimes i en contra de l'oblit. ...
Filmada a Barcelona, Verges, Parlavà, Tolosa, París i Vitòria, Llach: la revolta permanent es va rodar al decurs de tot un any, a partir de juliol de 2005, en format HD, HDV, DVCAM 16mm. Produïda per Mediapro, el guió el signen Lluís Arcarazo i Lila Pla (cosa que encara abona més la sensació que aquesta pel·lícula és com "la torna" o si més no la conseqüència de la implicació de Lluís Llach en la banda sonora d'un altre producte Mediapro: Salvador). Presentada al decurs de la darrera edició del Festival de Sant Sebastià i triada per a concloure el Festival DocsBarcelona 2007, Llach: la revolta permanent té a priori l'interés que genera Lluís Llach i, per descomptat, la memòria del que fou la repressió franquista.
|
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula. El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
-
-
Suplement setmanal d' El Periódico
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
Distribució de "cosa fina"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
"World Film Sales Company"
-
-
Transitòriament, el 2007 distribuieix també el material de Paramount i Dreamworks
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Assumeix la distribució de Pan-Européene Prod.
-
DVD EN CATALÀ
DVD WEBS, DISTRIBUïDORES I BOTIGUES VIRTUALS
|