1.2. Filmoteca Club 7 [C]  Ran de la mort de Youssef Chahine, recupero l'article que, sobre la seva pel·lícula El destí (Al-Massir), vaig escriure per al catàleg de Seven Chances. Setmana Internacional de la Crítica del Festival de Sitges 1998. Si l'objectiu primmigeni de "Seven Chances" és oferir una oportunitat a un film, perquè s'acabi estrenant a casa nostra, us he de confessar que em va satisfer doblement haver proposat i defensat El destí (Al-Masir) en aquell moment, quan encara no tenia distribuïdora, ja que no tan sols va permetre que la pel·lícula es veiés a Sitges, sinó que posteriorment va trobar qui en comprà els drets i l'acabà estrenant comercialment. Anècdota personal a part, permeteu que ara reprodueixi aquell escrit, que em va permetre capbussar-me més pregonament en el film. Podeu llegir-lo, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Cartell francès d'El destí, de Youssef Chahine  Això vaig escriure sobre la primera Funny Games l'any 1997, en una crònica del Festival de Canes:
Funny Games és un obra dura i contundent contra el cinema que converteix la violència en espectacle: Haneke no es delecta en l'impacte de la bala sino que mostra el dolor que genera el crim. No en te prou i ens demostra també que nosaltres, espectadors, ens convertim en còmplices dels Tarantinos i companyia quan, des del pati de butaques som arrastrats a l'aplaudiment per un acte violent. Funny Games és una pel.lícula de pla seqüències i fora de camps, que relata la història del segrest d'una família burgesa el seu primer dia de vacances per un parell de nois ben educats i d'alta posició social que actuen com en un joc de rol.
FOTO Funny Games (Michael Haneke, 1997)
 Trust (Trust / Trust. Confía en mi / Trust Me / Trust. Fidati), de Hal Hartley (1990)
Sinopsi Matthew és un petit geni de l'electrònica, de caràcter tempestuós; un rebel indomable desil·lusionat de la vida. Va pel món, desmanegat, amb el botó de la corbata descordat i amb una granada de mà -que son pare s'endugué de la guerra-, a la butxaca de l'americana. Fuma de cantó, porta grenyes i li agrada llegir llibres i escoltar música clàssica. I no obstant això, a casa seva es comporta de manera submissa davant del pare autoritari i violent, enderiat amb la neteja. Per això es refugia sovint en una casa abandonada, on no hi ha família que l'aclapari. Maria, estudiant insolent i coqueta, que no beu llet perquè li faria sortir grans i que, éssent miop, no du ulleres per no semblar una "noia llesta", fa saber als seus pares que està prenyada i hi ha un daltabaix. Poc després de fer-la fora de casa, son pare mor d'un atac de cor. Maria dóna al seu xicot la notícia de la futura paternitat; però el noi, l'aspiració del qual és entrar a la Universitat... per jugar-hi a futbol americà, passa d'ella. Maria s'assabenta que sense voler ha mort el pare... i la mare torna a fer-la fora de casa. De manera que va a raure al refugi de la casa abandonada, on coincideix amb Matthew. A partir d'aquesta trobada atzarosa, els nostres protagonistes comencen l'aventura de ser una parella "normal"; però la vida...
Director i guionista Hal HARTLEY. Ajudant de direcció Ted Hope. Música The Great Outdoors, Philip Reed. Fotografia Michael Spiller. Muntatge Nick Gómez. Productors Hal Hartley i Bruce Weiss. Productor executiu Jerome Brownstein. Producció True Fiction Pictures (EUA), Channel Four Films (Regne Unit), Republic Pictures (IEUA), Zenith Entertainment Ltd. (Regne Unit). Durada 1h47. Festivals i premis Toronto 1990; Sundance (Waldo Salt Screenwriting Award) ; Houston (Gran Premi); Deauville (premi del Públic); Sao Paulo (premi del Públic)
Repartiment Adrienne Shelly (Maria Coughlin), Martin Donovan (Matthew Slaughter), Merritt Nelson (Jean Coughlin, mare de Maria), John MacKay (Jim Slaughter, pare de Matthew), Eddie Falco (Peg Coughlin, germana de Maria), Gary Sauer (Anthony), Matt Malloy (Ed), Suzanne Costollos (Rachel), Jeff Howard (Robert), Karen Sillas (infermera Paine), Tom Thon (l'adroguer), Patricua Sullivan (Ruark Boss), Marko Hunt (John Coughlin, pare de Maria), Bill Sage (John Bill)
Per seguir: Vull Llegir la resta de l'article.
FOTO Martin Donovan i Adrienne Shelly, a Trust, de Hal Hartley  La increïble veritat (The Unbelievable Truth / La increíble verdad / L'Incroyable vérité / L'incredibile verità), de Hal Hartley (1989)
Sinopsi Josh Hutton, acusat fa quinze anys de la mort de la seva xicota i condemnat per l'assassinat del pare de la víctima, surt de la presó. Josh, atresorant una decència de ferro forjat, troba feina al taller d'en Vic. Tot i que n'era reticent, precisament pel seu passat, l'acaba contractant perquè el veu molt bon mecànic de cotxes. En Vic té una filla de 17 anys, Audry, adolescent nihilista, a qui li agrada llegir i que està prou enderiada amb el sexe. Audry és massa jove per saber res del passat de Josh, però força madura ja per a poder-ne apreciar el tarannà. Imprevisible i impetuosa, Audry esdevé model de luxe i deixa el seu xicot. Coqueteja amb en Josh, però el pare no s'hi avé i fa tractes amb l'un i l'altra per a tenir-los separats, creant-se una farsa divertida en què es fa evident que les relacions humanes poden ser substituïdes per transaccions econòmiques.
Director, guionista i muntador Hal HARTLEY. Ajudant de direcció Ted Hope. Música Jim Coleman, Kendall Brothers, Philip Reed, Wild Blue Yonder. Fotografia Michael Spiller. Productors Hal Hartley i Bruce Weiss. Productor executiu Jerome Brownstein. Producció Action Features (EUA), Overseas Filmgroup (EUA). Durada 1h38. Estrena Barcelona 28.10.1993, al Cinema Casablanca. Festivals i premis Toronto 1989, Sundance 1990.
Repartiment Adrienne Shelly (Audry Hugo), Robert Burke (Josh Hutton), Christopher Cooke (Vic Hugo), Julia McNeal (Pearl), Katherine Mayfield (Liz Hugo), Gary Sauer (Emmet), David Healy (Todd Whitbread), Matt Malloy (Otis), Edie Falco (Jane, la cambrera), Jeff Howard (el xofer), Kelly Reichardt (la dona del xofer), Ross Turner (el fill), Paul Schultze (Bill), Mike Brady (Bob), Bill Sage (Gus), Tom Thon (venedor de diaris), Mary Sue Flynn (la noia del mostrador).
Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Adrienne Shelly i Robert Burke, en una fotografia de promoció de The Unbelievable Truth, de Hal Hartley  La sortida en DVD —a una part del nostre mercat— del magnífic film de Hou Hsiao-hsien Homes bons, dones bones (Hao nan hao nu / Good men, good women / Hombres buenos, mujeres buenas), m'ha fet córrer a comprar-me'l i em dóna peu a recuperar un escrit que li vaig dedicar el juliol de 1995. Aquí, a l'entradeta, n'avanço la sinopsi, una fitxa breu i enllaços informatius; anant a Vull llegir la resta de l'article, trobareu el meu escrit sobre la pel·lícula, així com la traducció d'unes interessants notes de la guionista CHU Tien-wen sobre el context històric i sobre el film.
Sinopsi Assetjada per un desconegut que no para de telefonar-li i passar-li per fax pàgines del diari personal que li ha robat, una actriu jove acaba per confondre's amb el personatge que ha d'interpretar en una pel·lícula que segueix la història real d'una parella que, als anys quaranta, se'n va anar a la Xina continental a lluitar amb la guerrilla contra l'invasor japonès i, en acabat i tornats a Taiwan, van ser arrestats, acusats de ser comunistes.
Director HOU Hsiao-hsien. Guió Chu Tien-wen, basat en l'obra de Chiang Bi-yu i Lan Bo-chow. Fotografia Chen Hwai-en. Música Chen Hwai-en i Chiang Hsiao-wen. Muntatge Liao Ching-song. Producció 3H Films (Taiwan), Shochiku Kinema Kenkyû-jo (Japó). Durada 1h48. Festivals i premis Canes 1995 - en competició.
Repartiment Annie Shizuka INOH (Liang Ching, l'actriu / Chiang Bi-yu, la guerrillera), LIM Giong (Chung Hao-tung, el guerriller), Jack KAO (Ah Wei), Vicky WEI (la germana de Liang Ching), KING Jieh-wen (el cunyat de Liang Ching), TSAI Chen-nan (Ah Nan), LAN Bo-chow (Hsiao Dao-ying), LU Li-chin (senyor Hsiao), KAO Ming (Lee Nan-feng).
Més informació [imdb (angl.)] [allocine (fr.)] [mymovies (it.)] [Base Dades Cinema Xinès (angl.)]
Dist. DVD Esp. [Filmax] Dist DVD It. [Medusa Home Ent.]
FOTO Homes bons, dones bones, de HOU Hsiao-hsien  Ran de l'estrena d' Elegy, d'Isabel Coixet, el guió de la qual signa Nicholas Meyer, recupero l'article que, el 2003, vaig publicar sobre La marca de l'home, el film de Robert Benton, igualment basat en un relat de Philip Roth, també amb guió de Nicholas Meyer.
La lectura de la crítica, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Nicole Kidman i Anthony Hopkins, a La marca de l'home, de Robert Benton  Ran de l'emissió de L'illa de l'holandès, de Sígfrid Monleón, pel Canal 33, en recupero un escrit que vaig publicar l'octubre de 2001.
Anant a Vull llegir la resta de l'article, accediu a la sinopsi i fitxa breu, i a l'adaptació de l'article sobre el film.
FOTO Retall del cartell de L'illa de l'holandès, de Sígfrid Monleón  Enllestint el recordatori al director Anthony Minghella, sobtadament traspassat el 18 de març de 2008, a l'edat de 54 anys, reprodueixo la crítica que vaig publicar al seu dia de la pel·lícula La muntanya gelada / Could Mountain (2003). Ens situem amb la sinopsi i podeu llegir-ne la crítica, anant a Vull llegir la resta de l'article.
Sinopsi en un país trasbalsat per la guerra de Secessió, un soldat confederat fuig de l'hospital on es recupera d'unes ferides. Deserta i comença un viatge de retorn a Cold Mountain, perquè vol retrobar-se amb la noia de què s'enamorà irreversiblement just abans que esclatés el conflicte armat. Educada com a senyoreta de la bona societat, ella resisteix la misèria de la guerra gràcies a una xicota de caràcter fort, que l'ajuda a refer la granja familiar i a plantar cara a l'adversitat i a l'encalç d'un terratinent que li'n cobeja el cos i la propietat.
FOTO Jude Law i Nicole Kidman, a La muntanya gelada, d' Anthony Minghella  Ran de la mort sobtada d'Anthony Minghella, es fa evident l'esbiaix amb què els Oscar i els èxits puntuals arriben a deformar la visió global de l'obra d'un cineasta. Evidentment, el gran públic el recordarà per El pacient anglès (1996) i els apologetes del que se'n diu cinema independent (toqui o no) esmentaran especialment la seva opera prima Truly, Madly, Deeply (1990). D'altres, però, difícilment oblidarem que, enmig d'un empudegós rebombori d'elogis per aquell debut, vam "descobrir-lo" amb Mr.Wonderful (1993), una comedieta prescindible, amb un Matt Dillon fins i tot engafitós. I, si bé és indiscutiblement cert que tot seguit va causar una gran impacte amb El pacient anglès (1996), no és pas menys veritat que la cosa va anar prou fluixa amb El talentós Sr. Ripley (1999), malgrat la bellesa fotogràfica d'Itàlia i les presències de Jude Law, Gwyneth Paltrow i Matt Damon. Dissortadament, La muntanya gelada (2003) va confirmar definitivament les limitacions d'aquest cineasta, tot i el repartiment amb què comptava, i que encapçalava Nicole Kidman. El darrer treball que li hem vist a casa nostra, Breaking and entering (2006) —amb Jude Law, Juliette Binoche i Robin Wright Penn— ha passat ben desaparcebut i en bona mesura ha estat el mercat del DVD que li ha donat una certa tirada.
Tenia només 54 anys i semblava una bona persona, un individu afable, amant de les bones coses de la vida. La seva mort dol. Això, però, no ens hauria de fer perdre la visió global i l'evolució de la seva obra.
Com a homenatge, em permeto de penjar al bloc un parell de crítiques que, al seu dia, vaig publicar sobre diverses pel·lícules d' Anthony Minghella. I comencem per El pacient anglès, que la trobareu anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Ralph Fiennes i Kristin Scott Thomas, a El pacient anglès, d'Anthony Minghella  FOTO Eric Bana, a Hulk, d'Ang Lee
Amb Hulk, enllesteixo la recuperació d'articles que, sobre les pel·lícules d'Ang Lee anteriors a Luxúria, perill, he anat publicant al moment de les respectives estrenes. I és que de Bokeback Mountain ja en vaig parlar en aquest bloc al seu moment, perquè Club 7 Cinema ja existia quan el film arribà a les nostres pantalles. Si voleu llegir els apunts que hi vaig dedicar, cliqueu aquí Bokeback Mountain (21.01.2006) i aquí Brokeback Mountain (ampliació, de 12.03.2006)
Sinopsi El jove Bruce Banner investiga sobre la regeneració cel·lular i gairebé ja pot reconstruir teixits humans malmesos. L’èxit científic és a prop i l’hi cobeja Glenn Talbot, expert ambiciós al servei d’una empresa beneficiària de la privatització dels serveis científics del Pentàgon. En canvi, en el terreny íntim, Bruce Banner arrossega un bloqueig emocional que ha provocat el trencament sentimental amb Betty, la seva nòvia i col·lega. Ran d’un accident al laboratori, en què el noi ha estat exposat a un ruixat de raigs gamma, en surt viu miraculosament, però aviat comença a tenir sensacions estranyes... alhora que, a la ciutat, va apareixent una criatura monstruosa, gegantina i molt forta, de pell verda. L’exèrcit el persegueix, amb gran desplegament de mitjans, sota el comandament del general Ross, pare de Betty i militar que ja va engarjolar David Banner, pare de Bruce, per haver experimentat amb ésser humans. David, ara en llibertat, xala en veure que la mutació genètica que transmeté al propi fill s’ha manifestat després de rebre la radiació. Betty comença a entendre les rareses del seu xicot i, per ajudar-lo, mira de refer la relació amb el seu propi pare. La monstruositat genètica, les ambicions personals i la freda maquinària militar, però, esdevenen imparables. Director Ang Lee. Guió James Schamus, John Turman i Michael France, a partir d’un argument d’Schamus, basat en el còmic –Marvel– d’Stan Lee i Jack Kirby. Fotografia Frederick Elmes. Música Danny Elfman. Intèrprets Eric Bana (Bruce Banner), Jennifer Connelly (Betty Ross), Sam Elliott (General Ross), Nick Nolte (David Banner), Josh Lucas (Glenn Talbot).
L'article -que podeu llegir íntegrament anant a Vull llegir la resta de l'article- el començo insistint novament amb la que, per a mi, és la constant principal del cinema d'Ang Lee. Sóc conscient que, si aneu llegint aquest reguitzell d'articles sobre els seus films, segurament trobareu que hi insisteixo massa, fins a fer-me pesat: penseu que van ser publicats en anys diferents i, en alguna ocasió, en mitjans diferents.  FOTO Cavalca amb el diable, d'Ang Lee
Un altre article que vaig publicar fa temps, sobre una altra pel·lícula d'Ang Lee: Cavalca amb el diable
És admirable la manera amb què Ang Lee sap treballar les mateixes temàtiques en pel·lícules tan diferents les unes de les altres. Tant li fa que les ambienti en l’Anglaterra victoriana –Sentit i sensibilitat–, en l’ Amèrica dels anys setanta –La tempesta de gel– o en la Xina llegendària -Tigre ajupit, drac amagat-, sempre hi explica històries en què els personatges pateixen íntimament les circumstàncies del món a què pertanyen. En aquest sentit, Cavalca amb el diable és gairebé emblemàtica. Els seus protagonistes són víctimes de l’Amèrica convulsa de la Guerra de Secessió. De manera molt significativa, no són soldats de cap exèrcit regular ni pertanyen exactament a un dels estats bel·ligerants. De la guerra, però, no se n’escapen, perquè condiciona directament el seu país, els afecta directament la família i els altera irreversiblement el propi destí.
Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article  FOTO Michelle Yeoh i Chow Yun Fat, a Tigre ajupit, drac amagatSeguint la repesca d'articles sobre films anteriors d'Ang Lee, és l'hora de Tigre ajupit, drac amagat. Encara que Tigre ajupit, drac amagat expliqui la història d’un expert en arts marcials, que podrà venjar l’assassinat del seu mestre quan ja estava a punt de desistir-hi, la pel·lícula no és ben bé un film d’arts marcials. D’altra banda, malgrat que l’argument giri al voltant d’aquest personatge masculí i la seva espasa mítica, les autèntiques protagonistes són dues dones: una noia aristocràtica, que vol canviar les obligacions socials i l’asèpsia vital per una vida aventurera de crim i de passió, i una dona madura, lluitadora veterana per la causa de l’honor i la justícia, que dirigeix un prestigiós servei de seguretat. Finalment, tot i que sigui un film amarat de romanticisme, no és un producte romàntic convencional. Tigre ajupit, drac amagat aparenta ser una cosa i n’és una altra. Pren l’aparença d’un poti-poti afalagador de tota mena de públics –els nostàlgics del cinema de Hong-Kong, els addictes a la "qualité" típica dels films d’Oscar...–, mentre analitza minuciosament el conflicte entre els sentiments dels protagonistes i la societat de què formen part. En aquest sentit, estem davant d’una típica pel·lícula del cineasta taiwanès Ang Lee. Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article  FOTO Ang Lee i Sigourney Weaver, al rodatge de La tempesta de gel
Ran de l'estrena de Se, jie / Luxúria, perill / Deseo, peligro / Lust, caution / Lussuria-Seduzione e tradimento, d'Ang Lee, penjo en aquest bloc un reguitzell d'articles que reprodueixen i adapten els que vaig anar publicant sobre algunes de les pel·lícules d' Ang Lee. Ara és el torn de La tempesta de gel (1997). Basada en la novel.la homònima de Rick Moody, La tempesta de gel s'ambienta als Estats Units del 1973, l'època en que el ressó del cas Watergate, l'alliberament sexual i el canvi de costums havia arribat fins i tot al barri burgès de la llunyana, petita i freda localitat de New Canaan,a Connecticut. L'argument gira al voltant de dues famílies veïnes; de la relació clandestina que mantenen el pare de l'una i la mare de l'altra; del despertar sexual dels seus fills adolescents i de les festes amb els amics destinades a acabar amb un joc d'"intercanvis de parella". Amb aquest material, el director Ang Lee fa un galdós retrat de la societat nordamericana i particularment del fracàs humà de l'anomenada "revolució sexual" i dels esbombats canvis de costums de començaments dels setanta. Per seguir, cal que aneu a Vull llegir la resta de l'article  Recupero un article, de 2004, sobre Uzak / Llunyà / Lejano / Lontain, la pel·lícula que revelà internacionalment Nuri Bilge Ceylan, l'autor d' Els climes / Iklimler / Los climas / Les climats / Il piacere e l'amore. Sinopsi: un fotògraf enderiat perquè, cada dia que passa, els ideals li van quedant més lluny, ha d’allotjar al seu pis d’Istanbul un parent que ha marxat del poble per trobar feina en algun vaixell que li permeti d’anar a l’estranger. Potser enlloc, per lluny que vagis, ja no et pots forjar, tan sols pots guanyar calés (..) L’emigració no soluciona res; però l’alternativa, tampoc (..) el punt de partida rau a Turquia; però la crisi de valors de què parla també és la nostra. El món materialista que descriu és el nostre (..) Fascinant (..) Imatges de bellesa estranya, atractiva (..) Cinema de la mirada... El text de la crítica sencera, a "Vull llegir la resta de l'article"  Els dies 13, 14 i 15 d'abril de 2007 hi ha l'oportunitat excepcional de veure, a Barcelona, l'esplèndida pel·lícula Clean, d'Olivier Assayas (al marc del cicle que li dedica Cineambigú). L’actriu xinesa Maggie Cheung, amb una imatge que recorda Yoko Ono, encarna la vídua d’una estrella del rock, mort de sobredosi. Addicta també a la heroïna, tothom la fa responsable del declivi final del music. Ha de refer la vida, superar les propies febleses i desintoxicar-se, per poder fer-se càrrec del seu fill petit. Canviar li resulta dificil, recaure ho té molt fàcil.Només la pot salvar l’esperança, la confiança cega en la capacitat regeneradora de l’ésser humà. A través d’aquesta història de redempció individual, Assayàs reflecteix el declivi dolorós de la seva generació, la del rock. Aquell món, les experiències límit i les buidors existencials excitades o ofegades per la droga, les renúncies i les autodestruccions viscudes o conegudes personalment. Per seguir, aneu a "Vull llegir la resta de l'article"  Seguint amb el cicle que Cineambigú està dedicant a Olivier Assayas, aquests dies s'ha pogut veure a Barcelona Demonlover (2002) i Els destins sentimentals / Les destinées sentimentales / Les destinées (2000). En aquest article reprodueixo algunes notes i comentaris que vaig escriure'n, quan al seu dia les vaig veure a Canes. Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article"  Cineambigú, al Casablanca Gràcia, de Barcelona, està oferint-nos una retrospectiva dedicada al cineasta francès Olivier Assayas. Dues petites meravelles són els títols que projecten fins dijous, dia 5 d'abril: HHH, un retrat de Hou Hsiao-hsien (1997), interessantíssim documental per conèixer millor no tan sols un autor com el cineasta taiwanès, sinó el lligam pregon entre vida i creació cinematogràfica, i Final d'agost, començament de setembre (1998), a la qual dedico aquest article. Anant a "Vull llegir la resta de l'article" trobareu la sinopsi, la fitxa i la transcripció de les notes que en vaig escriure, a la llibreta on, en aquella època, anotava les meves reflexions sobre les pel·lícules que veia.  Amb motiu de l'estrena de Little Children, recupero una crítica breu que vaig publicar l'abril de 2002 sobre A l'habitació / Inthe bedroom / En la habitación, l'anterior pel·lícula dels seu director, Todd Filed. Sinopsi: en una petita localitat de Nova Anglaterra, Matt (Tom Wilkinson) i Ruth (Sissy Spacek) Fowler duen una vida tranquil·la. Ell és metge i ella dirigeix la coral del poble. Frank (Nick Stahl), el seu fill únic, és gairebé un bon noi, estudiós i amb tot un futur per endavant. Frank, però, coneix Natalie Strout (Marisa Tomei), una dona més gran que ell i que arrossega força problemes familiars, amb qui comença una relació íntima, decantant la carrera i els plans que els pares s'havien afigurat per a ell. La plàcida existència de Matt i Ruth s'esberla, oimés quan el lligam entre Frank i Natalie desencadena uns esdeveniments terribles... (Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")  Amb motiu de l'arribada de Marie-Antoinette a Catalunya, les Illes i el País Valencià, recupero un article meu sobre Lost in Translation, de Sofia Coppola. Sinopsi: un actor de cinema arriba a Tòquio per a protagonitzar una sèrie d'anuncis publicitaris d'una marca de whisky. Està passant per la crisi de la mitjana edat. A l'hotel, coincideix amb una noia jove que, tot i l'edat, sent una buidor anguniosa. El marit, fotògraf, la deixa sola massa sovint. L'actor i la noia comparteixen la solitud en l'espai de temps que les seves vides es troben. (Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")  Amb motiu de l'arribada de Marie-Antoinette a Catalunya, les Illes i el País Valencià, recupero un article meu sobre Virgin Suicides, de Sofia Coppola, i enceto una nova categoria en aquest bloc: Filmoteca Club 7, on recolliré escrits que he fet sobre pel·lícules ja estrenades fa temps i, també, articles sobre alguns clàssics del cinema. D'entrada, no preveig pas que sigui un apartat gaire actiu del bloc -perquè no dóno l'abast a tot i, d'altra banda, no us pensséssiu pas que els clàssics són el meu fort-; però ja veurem què passa. Sinopsi Una petita ciutat americana de Michigan, als anys setanta setanta. Tots els nois estan fascinats per les cinc germanes Lisbon, filles de l'estrany professor de matemàtiques de l'escola i de la seva esposa, una dona molt estricta. Les germanes irradien una bellesa misteriosa i fan nèixer en els xicots uns sentiments que fins ara els eren desconeguts: el desig, l'atracció, la cobejança... Quan Cecília, la més jove de les cinc, amb només 13 anys d'edat, se suïcida, la fascinació que senten els nois no fa més que augmentar, tant com el desig de copsar l'enigma d'aquesta família tan rara. La desaparició de Cecília té conseqüències: els Lisbon es tanquen en ells mateixos, retiren les filles de l'escola, els prohibeixen de comunicar-se amb la resta del món. Els nois, aleshores, no tenen més que una obsessió: salvar les dissortades presoneres...
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article") |
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula. El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
-
-
Suplement setmanal d' El Periódico
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
Distribució de "cosa fina"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
"World Film Sales Company"
-
-
Transitòriament, el 2007 distribuieix també el material de Paramount i Dreamworks
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Assumeix la distribució de Pan-Européene Prod.
-
DVD EN CATALÀ
DVD WEBS, DISTRIBUïDORES I BOTIGUES VIRTUALS
|
