VilaWeb.cat
4.3. Documental del mes [DM]
vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimecres, 3 de desembre de 2008 | 22:40h

Aquest desembre de 2008, en plena crisi econòmica, quan es tem que el consum minvi de valent aquest Nadal i empitjori així encara més l'espiral de recessió; ara, que fins i tot els anticonsumistes es troben perplexos davant l'estancament d'un sistema que no ha deixat de ser-ne, de consumista, sinó que simplement la gent no té prou líquid i tots plegats ens delim per tenir-ne... resulta que, dins del cicle El documental del mes toca No compreu, pecadors! (What Would Jesus Buy?), de Rob Van Alkemade.

Es tracta -llegim- d'una seriosa comèdia documental sobre la comercialització del Nadal, que segueix el reverend Billy i el cor de gospel de l'Església de la Fi de les Compres, de cap a cap del país, durant la seva missió per salvar el Nadal de l'Apocalipsi de les Compres: el final de la humanitat com a conseqüència del consumisme i de les flames del deute etern.

Més informació a [No compreu, pecadors!]

Horaris i sales de projecció [Catalunya, Illes i País Valencià i més enllà]

FOTO Cartell de No compreu, pecadors!, de Rob Van Alkemade

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dissabte, 1 de novembre de 2008 | 18:50h

El 13 de desembre de 2006 el presentador de l'informatiu de la RTBF (Radio Télévision Belgique Française) anuncia la fi de Bèlgica. El rei decideix marxar, el Parlament flamenc declara la independència i l'insalvable conflicte comunitari esdevé un problema d'estat. Durant la nit es van succeint una sèrie d'esdeveniments i de preses de possessió com a conseqüència de la secessió flamenca. El teleespectador assisteix atònit a la divisió del país. Els flamencs i els valons, seran millors com a veïns que com a cohabitants? Què passarà amb Brussel·les, la capital belga i la major seu de les institucions de la Unió Europea ? Com es durà a terme el repartiment dels béns comuns: el ferrocarril, la seguretat social, el deute nacional i les riqueses del país?

Així comença la sinopsi amb què "Paral·lel 40" presenta el títol programat per a aquest novembre de 2008, dins del cicle El documental del mes: Bye Bye Belgium, de Philippe Dutilleul. I tot seguit ens informen que La primera hora de la fi del regne de Bèlgica és un documental de ficció que preveu un escenari de ruptura tan improbable per a alguns com desitjable per a altres. Periodistes, polítics i economistes s'interpreten a si mateixos a la pantalla. El 13 de desembre de 2006 restarà a la memòria televisiva com un moment únic: el dia en què la RTBF es va atrevir a posar en escena la fi de Bèlgica. Ficció? Anticipació? Provocació? Aquest programa de culte no deixarà a ningú indiferent.

Una frase publicitària de Bye Bye Belgium diu de manera molt eloqüent: L'impacte documental d'una ficció televisiva que va resultar creïble.

Bye Bye Belgium es projecta: [horaris i sales de Catalunya] [horaris i sales de les Illes] [horaris i sales del País Valencià i enllà]

Anant a Vull llegir la resta de l'article, trobareu reproduïdes unes notes de Philippe Dutilleul, director del film, extretes de la pàgina que l'organització del cicle ha dedicat a Bye Bye Belgium.

FOTO Cartell de Bye Bye Belgium, de Philippe Dutilleul

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | divendres, 29 d'agost de 2008 | 17:38h

Madres. La història de les mares de la Plaza de Mayo, de l'argentí Eduardo Félix Walger és la pel·lícula amb què, tancat el parèntesi d'agost, reprèn l'activitat el cicle "Documental del mes" a Catalunya i al País Valencià; mentre que a les Illes es fa amb Souvenirs, dels israelians Shahar Cohen i Halil Efrat.

Trobarem més informació sobre aquests films, clicant aquí: Madres i Souvenirs. I sobre les sales on es projecten i els horaris en què es passen: Sales i horaris.





FOTO
Cartell català de Madres, d'Eduardo Félix Walger

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimarts, 1 de juliol de 2008 | 18:06h

Andy Warhol acostumava a respondre "no sóc d'enlloc" quan li preguntaven sobre els seus orígens. Aquest "enlloc" és Miková, un poblet de 150 habitants a l'est d'Eslovàquia on vivia la seva mare abans d'emigrar als Estats Units l'any 1921. Des de 1952, nombrosos equips de televisió van començar a envair el poblet. Volien investigar les arrels de Warhol, però es van trobar amb una cosa ben curiosa: de sobte tothom va començar a declarar-se parent de l'artista (..) En clau d'humor, No sóc d'enlloc (I am from Nowhere) investiga l'efecte que la pressió mediàtica té sobre aquesta petita població, on sovint es produeixen situacions inversemblants i on els personatges, alguns d'ells parents de Warhol, esdevenen protagonistes excèntrics. En aquest film, Warhol és el catalitzador de la història, i els habitants de Miková les veritables estrelles. Així es presenta el documental que "paral·lel 40" presenta aquest juliol de 2008, dins del cicle El documental del mes. L'ha dirigit Georg Misch i el podem veure en  sales de Catalunya, sales de les Illes i sales del País Valencià i enllà.

FOTO Cartell de No sóc d'enlloc (I am from Nowhere)

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dissabte, 31 de maig de 2008 | 23:30h

Un equip argentí participarà al Campionat Mundial de Futbol per als sense sostre, que tindrà lloc Suècia. Això ofereix una oportunitat única a alguns indigents de Buenos Aires. Un grup de venedors de la revista de carrer Hecho en Buenos Aires s'entrena per poder formar part de l'equip; sabent que només vuit en seran seleccionats i que, al damunt, amb entrenament i ganes no n'hi ha prou... Finalment, després de superar molts obstacles i passar decepcions i alegries, uns quants aconsegueixen  tot el que els cal per anar a Suècia. L'experiència, tanmateix, els fa veure que l'important no és tant participar al campionat i guanyar-lo com el fet de conviure plegats i solidaritzar-se els uns amb els altres, Aquesta és la sinopsi de La otra copa, de Damián Cukierkorn, la cinta programada per a aquest juny dins del cicle El documental del mes. Val a dir que això és a Catalunya, al País Valencià i més enllà; perquè a les Illes, aquest mes es recupera Nömadak tk.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO La otra copa, de Damián Cukierkorn 

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dissabte, 26 d'abril de 2008 | 00:27h

El monestir (The Monastery), de la danesa Perenille Rose Grønkjær, és el títol de la pel·lícula que es projectarà aquest mes de maig al cicle "Documental del mes"

El senyor Jørgen Lauresen Vig és un avi de 82 anys molt educat, solter i propietari d'un castell vell i rònec situat a la Dinamarca rural. Des que el va comprar als anys 50, el senyor Vig té un somni: convertir-lo en un monestir. Ara, per fi, el farà realitat (...)

Més informació sobre aquest film, clicant aquí: El Documental del mes. Horaris i sales de projecció a Catalunya, les Illes i el País Valencià (i fins enllà): Horaris i sales.

FOTO El monestir, de Perenille Rose Grønkjær

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | divendres, 11 d'abril de 2008 | 19:55h

Tot i que m'ha estat impossible fer l'article abans que arranquessin les projeccions del documental d'abril, no vull deixar de dedicar-hi el post corresponent, perquè encara en queden algunes sessions i, si més no, per deixar-ne constància en aquest bloc.

L'espia del xampany (The Champagne Spy), de Nadav Schirman, ens acosta a la història de l'Oded. Quan l'Oded tenia 12 anys el seu pare li va confessar un secret: era un espia i treballava per al Mossad, l'Institut d'Intel·ligència i Operacions Especials d'Israel. Després de fer-li jurar que no el delataria –li podia costar la vida–, se n'anà de missió, a Egipte. Més informació sobre la pel·lícula, al web d' El Documental del mes. Per a consultar horaris i localitats de projecció, cliqueu aquí: sales de Catalunya, sales de les Illes, sales del País Valencià i enllà

FOTO Cartell de L'espia del xampany, de Nadav Schirman

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dissabte, 1 de març de 2008 | 20:29h

De mica en mica, el cicle El documental del mes va escampant-se per Catalunya, les Illes, el País Valencià i més enllà i tot. Pel que fa a les Illes, la programació segueix un ritme diferent a la de la resta i així, aquest mes de març projecten Tintin et moi. En canvi, a Catalunya i al País Valencià, es passa Resistencia. Per això, he separat en dos articles diferents, la referència a ambdues programacions. En aquest post, doncs, toca parlar de Resistencia (que es projecta en versió original en castellà) i a Vull llegir la resta de l'article trobareu part de la informació que he recollit del web de l'organització Paral·lel 40.

FOTO
Resistencia, de Lucinda Torre

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dissabte, 1 de març de 2008 | 20:05h

El cicle "El documental del mes" porta a les Illes, aquest febrer de 2008: Tintin i jo, el film del danès Anders Ostergaard (Copenhaguen, 1965) sobre la figura d'Hergé -creador de Tintin-, al qual ja vam dedicar aquest article: Tintin i jo.

Les ciutats, locals i horaris on es projecta, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article o, per descomptat, al web de l'organització Paral·lel 40.

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimecres, 6 de febrer de 2008 | 23:36h
FOTO Cartell de Morir a Jerusalem, de Hilla Medalia

Al marc del Docs Barcelona ha aterrat Morir a Jerusalem, la pel·lícula de Hilla Medalia que Paral·lel40 ha programat per aquest febrer de 2008 dins del cicle "El documental del mes".

Sinopsi Arran d'un atemptat terrorista, a un mercat de Jerusalem, on moren dues noies de 17 anys –una, israeliana, víctima de l'atemptat; l'altra, palestina, terrorista suïcida- les seves mares es confronten revelant, així, el microcosmos del conflicte palestino-israelià i la complexitat de la reconciliació.

Clicant a Vull llegir la resta de l'article trobareu més informació sobre la pel·lícula, els personatges reals i la directora, que reprodueixo del web d' El Documental del mes.
vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimecres, 16 de gener de 2008 | 12:06h
FOTO La guerra contra les drogues, de Sebastian, J.F.

La guerra contra les drogues / The War on Drugs  explica la batalla que va començar, ara fa 40 anys, quan el president Nixon va declarar la guerra als narcòtics. Examinant la situació a Colòmbia i als Estats Units i entrevistant a personalitats relacionades amb el conflicte, el film ens mostra tots els detalls d'una “guerra” amb milers d'interessos amagats.

El documental d'aquest mes: La guerra contra les drogues, de Sebastian, J.F.

Més informació, anant al web  de Paral·lel 40, al web oficial The War on Drugs o a Vull llegir la resta de l'article.  Per a consultar horaris i sales on el projecten, cliqueu aquí: Horaris i sales.
vador | 4.3. Documental del mes [DM] | diumenge, 9 de desembre de 2007 | 23:13h
El 10 de juny de 1944, una divisió de les SS anomenada "Divisió Cuirassada" va entrar a Distomo, una petita localitat rural de Grècia i, en menys de dues hores, va assassinar-ne 218 habitants: dones, homes, avis, nens petits i nadons van ser executats brutalment. El petit Argyris va perdre els seus pares i 30 familiars més. Argyris va sobreviure a la massacre de Distomo. Gràcies a la Creu Roja, va poder marxar al Pesatalozzi Children 's Village (Suïssa), on la seva vida va fer un tomb. Passats els anys, va obtenir un postgrau en matemàtiques i astrofísica, va exercir de professor i traductor del grec a l'alemany i va ser un treballador actiu en l'ajuda per al desenvolupament. Durant tot aquest temps, Argyris Sfountouris, ara de 66 anys, ha estat combatent l'horror al qual va ser sotmès de petit. Tot això, sense oblidar el record de la seva experiència d'infantesa i amb la voluntat de transmetre'l d'alguna manera a la resta del món, en una recerca per la pau que té un final encara obert.

Cançó per Argyris és el títol que Paral·lel 40 ha seleccionat per a aquest desembre, dins del cicle El documental del mes. El seu director, Stefan Haupt (que serà a Barcelona, fent-ne la presentació), ha declarat: Aquesta pel·lícula és un reconeixement a les persones que van experimentar aquesta barbàrie en la seva primera infantesa, persones que han sobreviscut i que volen viure, persones que, després de tot, no es queden aïllades del món.

Tot i que n'hi ha hagut algunes projeccions prèvies, les sessions de Cançó per Argyris comencen el dijous 13 de desembre de 2007,  a diverses ciutats del país. Clicant aquí: Horaris i sales de projecció.
vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimecres, 31 d'octubre de 2007 | 21:19h

Dins del cicle El documental del mes, Parallel 40 anuncia per a aquest novembre Fleurette, de Sérgio Tréfaut, en versió original en portuguès i francès, subtitulada en català.

A partir del 8 de novembre, a diverses ciutats del país (cliqueu aquí per saber horaris i ciutats on es passarà), podrem descobrir el que els organitzadors descriuen com un procés de revisió de la família a través del personatge de la mare. De la mà de Fleurette, la mare del director, de 79 anys, se'ns proposa una revisió d'un gran període del segle XX, des de la França dels anys 40, amb fragments d'una història d'amor i odi, de col·laboracionisme i neutralitat, fins a la Revolució dels clavells a Portugal, l'any 1974.

La resta del comentari sinòptic, un perfil del director i la fitxa de la pel·lícula, clicant aquí:   Vull llegir la resta de l'article

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dilluns, 1 d'octubre de 2007 | 20:44h

Aquest dijous arrenca el cicle mensual del Documental d'octubre, amb la projecció -a diverses ciutats- de Nömadak Tx, de Raúl de la Fuente, en versió original en euskera, castellà, gujerati, hindi, tsaatan, bereber, francès, saharaui, sami, anglès i mongol subtitulada al català. I és que Nömadak Tx té molt de projecte multicultural, a partir de la txalaparta: instrument tradicional basc de percussió, que es toca entre dues persones i la música que en surt no és de cap de les dues, sinó del fet de trobar-se i dialogar.

Nömadak Tx neix del delit dos músics per fer de la txalaparta un punt de trobada, no només entre persones, sinó també entre cultures. Els dos protagonistes viatgen a llocs remots del nostre planeta, a la recerca de diferents sons i veus. Cada trobada és única, una font de sorpreses i experiències extraordinàries.

Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article.

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimarts, 28 d'agost de 2007 | 02:31h

Durant el règim de Pinochet, un equip de fotoperiodistes retratà la gent i la confusió que es vivia a Xile. Als carrers, enmig de sagnants disturbis i protestes, aquests fotògrafs intrèpids van aprendre'n l'ofici i van crear el seu propi llenguatge polític. La ciudad de los fotógrafos, de Sebastián Moreno, en parla.

Alguns van ser reprimits brutalment; d'altres, assassinats; la majoria, segueixen vius. Per tots ells, fer fotografies era una forma de ser lliure; una alternativa per continuar vivint; una manera d'esdevenir actor essencial, de ser alguna cosa més que un simple espectador. Pinochet tenia el poder i les armes; aquests fotògrafs, les òptiques i els flaixos. Les seves fotografies van servir per donar suport al testimoni de les víctimes de la dictadura i van ser fonamentals per iniciar processos de justícia.

La ciudad de los fotógrafos es projecta en versió original castellana, a Sant Just Desvern, el 5 de setembre de 2007, i ja l'endemà, a Barcelona, als Verdi Park i a la Filmoteca, i a Girona, Vilanova i la geltrú, Molins de Rei, Banyoles, Corbera... és a dir, comença l'habitual tomb per Catalunya i part de l'estranger, amb primeres i segones projeccions, en dates diferents. Podeu consultar-ho, clicant aquí: horaris i sales del documental del mes.

Informació sobre el director, premis i la fitxa de la pel·lícula (tot, informació extreta del web Documental del mes), anant a Vull llegir la resta de l'article

Foto Una instantània, a La ciudad de los fotógrafos

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | divendres, 27 de juliol de 2007 | 20:36h

L' agost no té documental del mes. Segons el web de l'organització, Parallel 40, enllestit juliol, el proper títol que es presentarà serà La ciudad de los fotógrafos, el setembre. Igualment, "La segona oportunitat", el programa que ens permet repescar documentals projectats mesos enrere, no té cap sessió anunciada per aquest agost.

Foto: Souvenirs, el documental de juliol 2007

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dimarts, 3 de juliol de 2007 | 20:21h

Fidel al seu compromís, El documental de mes no fa vacances aquest juliol de 2007, tot i que (sense perdre rigor) potser s'ho agafa de manera un pèl més lleugera, a to amb les ganes de passar-nos-ho bé que, en aquestes dates, sembla que tots tenim especialment excitades.

Segons se'ns informa, Souvenirs, el títol de juliol, és  una road movie farcida de simpatia i moments emocionants, intercalada amb material d'arxiu (..) Amb humor i humanitat, la pel·lícula planteja la complexa relació entre pare i fill traient a la llum la universal contradicció entre el mite del soldat valent i la crua realitat, així com entre el record personal i la veritat històrica.

La cosa va d'un director de cinema (Shahar Cohen, un dels dos autors del film) que, als 36 anys, ha acabat els estudis, no té feina.i, aleshores, Sleiman, el seu pare, un estricte iemenita de 82 anys, li proposa que faci una pel·lícula sobre la Brigada Jueva en la qual ell va servir durant la Segona Guerra Mundial, quan era jove. D'entrada Shahar no està gaire entusiasmat amb aquesta idea fins que, en una trobada amb altres veterans de la Brigada, s'assabenta que pot tenir un germà o una germana perdut que el seu pare va deixar enrere com a "souvenir", una tònica generalitzada entre els soldats desplaçats. Pel que sembla, en aquells temps, Sleiman va tenir relacions amb dues noies alemanyes que creu que va deixar embarassades...

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article". 

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dissabte, 2 de juny de 2007 | 13:46h

Antic jugador d'hoquei sobre gel, fotògraf i director de fotografia en el camp del cinema i la televisió, el suec Håkan Berthas és el director de Trencant el gel  / Thin Ice, que Paral·lel 40 ha programat per aquest juny, com a Documental del mes.

Trencant el gel / Thin Ice segueix la brega d'una noia budista i les seves companyes per participar al campionat nacional d'hoquei sobre gel, un esport dominat per homes fins aquell moment. Per a sortir-se'n, no tan sols han de trobar patins, bastons i construir-se la seva pròpia pista de gel (a l'internat on s'estan, als contraforts de l' Himàlaia), sinó que han de fer una autèntica excursió per una muntanya de 4.000 metres d'alçada, per anar a fitxar jugadores al poblet islàmic de Kargil. Format l'equip, les coses no els resultaran pas més fàcils, en topar amb el masclisme de la societat, que no concep les dones en un esport com aquell i només se les imagina en activitats com el patinatge artístic. Lluny de rendir-se, les noies malden per reeixir, ara, dins i fora de la pista...

A partir del 7 de juny de 2007, Trencant el gel / Thin Ice la podem veure a diverses ciutats de Catalunya. Podem consultar els horaris i sales on es projecta, clicant aquí: horaris´i sales de projecció del Documental de juny

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dijous, 3 de maig de 2007 | 16:40h

Si avui és el primer dijous de mes, avui toca El documental del mes. I, efectivament, aquest vespre/nit, al Verdi Park i a un munt de sales arreu del país, podem veure Bridge over the Wadi, de Barak i Tomer Heyman. No cal dir que, com és habitual, al llarg del mes de maig, se'l podrà veure també en diverses altres sessions.

Una escola d'àrabs i israelians

Segons "Parallel 40", els organitzadors, aquesta és la sinopsi de Bridge over the Wadi: Al mes de març de l'any 2004, per primera vegada a Israel, un grup de pares àrabs i israelians de l'àrea del Wadi decideixen establir una escola conjunta, bi-nacional i bilingüe. Després de moltes lluites, l'escola va obrir per cent nens (cinquanta àrabs i cinquanta israelians). El film segueix el primer any de l'escola i mostra, a través de les històries dels personatges, com és de fràgil i complicat l'intent de crear una atmosfera de coexistència enmig de la complicada realitat que els envolta

vador | 4.3. Documental del mes [DM] | dilluns, 9 d'abril de 2007 | 13:54h

El 1965, el doctor Yash Pal Suri va deixar l'Índia per anar al Regne Unit. En arribar a Anglaterra es va comprar dues càmeres de Súper 8, dos projectors i dues gravadores. Un equip el va enviar a la seva família a l'Índia i l'altre se'l va quedar ell. Durant 40 anys el va utilitzar per compartir amb els seus familiars la seva nova vida a l'estranger -imatges de neu, dones amb minifaldilles ballant esbojarradament, un supermercat anglès...però també pensaments enregistrats i observacions personals. Una crònica excepcional, personal,  de les excentricitats dels seus nous hostes anglesos. Des de l'Índia, alhora, els seus familiars també van respondre amb 'cartes-pel·lícula' on relataven els casaments, les festes i el seu dia a dia. Amb el pas del temps i la idea de retornar a l'Índia cada vegada més difusa, l'alegria i la curiositat dels primers intercanvis van deixar pas a la dura realitat de l'alienació, el racisme i la decadència familiar.

Aquesta és la sinopsi eloqüent d' I for India, documental d'abril (dins del cicle "El documental del mes"), que esdevé una crònica sobre la immigració dels anys 60 a Anglaterra, vist pels ulls d'una família asiàtica i la seva càmera.

Per seguir, "Vull llegir la resta de l'article" 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories