3.02. Festival de Canes [FC]  Üç Maymun / Three Monkeys / Les tres mones / Les Trois Singes
Sinopsi Una família desgavellada a base de petits secrets convertits en grans mentides, malda desesperadament de mantenir-se unida esquivant d'afrontar la veritat. Per no haver haver d'aguantar proves i responsabilitats massa dures, es nega aquesta veritat, es nega a veure-la, sentir-la o parlar-ne, com en el conte de les tres mones. Però, n'hi ha prou de jugar a les tres mones, per a esborrar qualsevol veritat?
Director Nuri Bilge CEYLAN. Fotografia Mehmet Ömür. Producció Zeynofilm (Turquia), NBC Film (Turquia), Pyramide Productions (França), BIM Distribuzione (Itàlia), IMAJ (Turquia). Durada 1h49. Festivals i premis Canes 2008 - Secció Oficial Competitiva.
Repartiment Ahmet Rifat Sungar (Ismail), Hatice Aslan (Hacer), Yavuz Bingol (Eyüp), Ercan Kesal (Servet), Ceren Olcay (secretària)
Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Nuri Bilge Ceylan.
Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l'article.
El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Les tres mones, de Nuri Bilge Ceylan  Entre les murs / The Class
Sinopsi François és un jove professor de francès. Fa classes a primària, en un col·legi difícil. No dubta a encarar Esmeralda, Souleymane, Khoumba i a tota la resta en estimulants combats verbals, com si la llengua en si mateixa fos el que estigués en joc. Tanmateix, l'aprenentatge de la democràcia pot comportar autèntics riscos.
Director Laurent CANTET. Guió Laurent Cantet, François Bégaudeau i Robin Campillo, lliurement inspirat en l'obre "Entre les murs", de François Bégaudeau (Verticales. Editions Gallimard). Fotografia Pierre Milon. Producció Haut et Court (França). Durada 2h08. Festivals i premis Canes 2008 - Secció Oficial Competitiva.
Intèrprets François Bégaudeau.
Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Laurent Cantet
Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l'article.
El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Entre les murs, de Laurent Cantet  Wim Wenders, a Canes està una mica enllà del Be i del Mal. Figura emblemàtica del cinema d'autor que el Festival de Canes defensa, cineasta europeu amb un peu a cada cantó de l'Atlàntic, creador obert vivament als canvis tecnològics, l'home de París, Texas i tantes altres pel·lícules que han marcat tota una generació de cinèfils i crítics... tant se val que al que està fent ara hi trobem tan sols les restes —no sé si "arqueològiques"— del que fou la seva personalitat autoral; tant se val que entretingui el seu talent amb correctes documentals musicals o curts de cinema solidari "a la Bono", tant se val, se l'admira com es fa al que han assolit l'estatus gairebé de mite vivent. Als més crítics, el respecte —que a vegades no tenen prou amb d'altres— els imposa; als més cinèfils, Wenders és Wenders! Francament, no crec que amb Palermo Shooting, el seu nou treball, ens sorprengui; però cal esperar a veure la pel·lícula!
Un perfil de Wim Wenders, la seva filmografia i informació/comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Wim Wenders, que torna a la Secció Oficial de Canes  Una noia que puja el seu fill nascut a la presó argentina on està reclosa és la protagonista de Leonera, enllaçant amb els personatges supervivents que van caracteritzar els films més rellevants de Pablo Trapero: Mundo grua (1999) i El bonaerense (2002). Membre de la colla de cineastes argentins que han renovat en gran mesura el cinema que es fa al seu país —company, per exemple d'Adrián Caetano, i productor que ha estat de Lisandro Alonso—, precisament Trapero debuta en la competició de Canes en la mateixa edició que Lisandro Alonso —objecte d'interès especial per part de la crítica més radical— és a Quinzena dels Realitzadors, amb Liverpool: tot un repte per pamar l'encert seleccionador d'uns i altres!
Un perfil de Pablo Trapero, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO La leonera, de Pablo Trapero  Napolità fins al moll de l'os, provocador a tall d' "enfant terrible", Paolo Sorrentino és un cineasta admirat i premiat sobretot a Itàlia —i per mi, en excés "alla italiana"—. Dotat per fer anar les pel·lícules com vol, trencant-ne sobtadament el to, desfermant-hi un "grand gignol", rebotent les misèries dels seus peculiars personatges contra ells mateixos... té gairebé plaça assegurada a la Secció Oficial de Canes, en què ha participat amb els seus tres últims films. Després de Le Consegüenze dell'amore(2004) i L'amico di famiglia (2006), ara hi torna amb Il Divo, un retrat de Giulio Andreotti, el personatge polític (segurament) més important d'ençà el final de la Segona Guerra Mundial.
Un perfil de Paolo Sorrentino, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Paolo Sorrentino, el director que retrata Giulio Andreotti a Il Divo  4hores i 28 minuts de pel·lícula perquè copsem què ha convertit Ernesto "Che" Guevara en símbol d'idealisme i d'heroisme arreu del món: això és Che, el biòpic que Steven Soderbergh ha dedicat al personatge. Inicialment concebut com un díptic, compta amb una primera part, Argentina, centrada en la participació del combatent en la Revolució Cubana; mentre que a la segona, Guerrilla, el "comandante" ja és a Bolívia, en lluita fins a la mort. Gosarà, Soderbergh, entrar en la qüestió ideològica? O es quedarà en la superficial hagiografia sacrificial del personatge? I a més, quin Soderbergh ens trobarem, el de Traffic i Erin Brockovich, o el delirant de Schizopolis, o l'ambigu dels Ocean's..., o el que malda per reeixir a un cert nivell formal —encara que el resultat...— d' El bon alemany? Pocs cineastes potser trobaríem tan prolífics i tan desiguals. Per tant, cal esperar a veure la pel·lícula. Esclar que, si està bé, el metratge tan llarg pot ser un plaer que reforci molt la valoració de la pel·lícula; però, si la cosa s'estimba, la tortura de la durada li pot sortir ben cara... Veurem!
La filmografia de Steven Soderbergh i informació i/o comentaris sobre Che, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Steven Soderbergh, que evoca el Che, als 40 anys del maig del 68  A Canes 2008 rivalitzen en la competició uns quants fillols i els seus padrins cinematogràfics. Així com Wim Wenders va llançar clarament les carreres d'Atom Egoyan —donant-li un suport explícit a l'"opera prima" Family Viewing— i Steven Soderbergh —concedint-li la Palma d'Or a Sexe, mentides i cintes de video— i enguany tots tres participen al concurs amb les seves respectives últimes obres; igualment Walter Salles, al seu dia, va apadrinar Fernando Meirelles —produint-li Cidade de Déus— i ha donat suport molr clar a Pablo Trapero —de qui n'ha produït Nacido y Criado (2006), i La leonera (2008)—, de manera que a la 61 edició de Canes, el seú darrer treball Linha de passe —que signa conjuntament amb la guionista, Daniela Thomas— se les ha també amb Meirelles i Trapero. És més, en el cas de la pel·lícula que Pablo Trapero presenta en competició, salles n'és el productor!
Walter Salles, més que no pas el nord-americanitzat Meirelles, representa a Canes 2008 el cinema que es fa a Brasil i que, recordem-ho, Berlín n'ha reviscolat l'interès, en atorgar l'Ós d'Or a Tropa d'elite. Veurem si es confirma o no que aquell país, en hores baixes pel que fa a futbolistes, està moda quant a cineastes...
Un perfil de Walter Salles, la seva filmografia com a director de cinema i informació / comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Linha de passe, de Walter Salles  El 2005, Johanna, la pel·lícula més estrambòtica de totes les projectades en aquella edició del Festival de Canes, els organitzadors de Canes ens la van programar a la secció Un Certain Regard i com aquell que diu fent-se el distret... Es tractava d'una opera cinematogràfica, absolutament delirant, que traslladava la història de Joana d' Arc a un hospital, en què la protagonista els miracles els feia tot mantenint relacions sexuals amb els pacients... I tanmateix, Johanna enganxava; malgrat la seva hiperbòlica estilització o potser precisament per això. Segurament era tan excèntrica que, si no fugies corrent de la sala, t'acabava xuclant. Doncs bé, al cap de tres anys, els programadors del Festival han seleccionat Delta, la nova pel·lícula del seu autor, l'actor i cineasta hongarès Kornél Mundruczó, a la Secció Oficial Competitiva. Veurem si el noi manté l'estil i els interessos temàtics, ara amb aquesta història tremenda ambientada al Delta del Danubi.
Un perfil de Kornél Mundruczó, la seva filmografia com a director de cinema i informació / comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Kornél Mundruczó, nascut el 1975, és un dels cineastes més joves de la Secció Oficial  Metèorica ha estat l'ascensió de Brillante Mendoza. Del Lleopard d'Or del format video a Locarno el 2005 i del circuit de cinema gay, amb la seva "opera prima" Masahista (The Masseur), a l'impacte a Quinzena dels Realitzadors del 2007, amb Foster Child, i a la selecció de Serbis a la Secció Oficial Competitia de 2008. Sis pel·lícules en només tres anys, virtuosisme estètic i depuració formal, ficcions i documentals... per parlar de les relacions familiars, de la qualitat humana de la gent senzilla, de les diferències socials, de la seva terra... Un autèntica empenta és la que ha agafat, des dels seus quaranta-cinc anys d'edat Brillante Mendoza i ara té, no sé si precipitadament o desmesuradament, l'oportunitat de situar-se entre els cineastes de primera categoria.
Un perfil de Brillante Mendoza, la seva filmografia com a director de cinema i informació/comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Serbis, el salt de Brillante Mendoza a la Secció Oficial de Canes  Fernando Meirelles inaugura Canes 2008 amb La ceguesa (Blindness) i, a més, n'enceta la competició. Els ingredients del producte són prou de qualitat. Adapta el llibre homònim de Jose Saramago; al repartiment, Julianne Moore, Mark Ruffalo, Danny Glover... Tanmateix, Meirelles gairebé garanteix la mena de "qualité" que ostentarà el film. Ja va fer una operació semblant amb "El jardiner constant", de John Le Carré, en què, igual com ara, ni tan sols ha participat en el guió. No és, Fernando Meirelles, un autor cinematogràfic en el sentit de cineasta implicat en l'obra fins al punt que la fa indissociable de la seva personalitat artística. No, ell atresora una innegable capacitat d'expressió visual que convenç moltíssima gent; però deixa als seus col·laboradors el treball amb el vessant temàtic. S'ha especialitat a tocar realitats socialment o políticament galdoses, que embolcalla amb el seu virtuosisme estètic, talment una cel·lofana que no deixa veure el fons de la qüestió de què parla. Una "qualité" de les que solen fer el seu paper en la temporada d'Oscar. I ben probablement, La ceguesa comenci a Canes la seva cursa cap a l'estatueta. Tant de bo Meirelles ens sorprengui, a més d'enlluernar-nos.
Un perfil, la seva filmografia i informació / comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO A La Ceguesa, Julianne Moore és la dona que hi veu en un món en què tothom perd la vista  De fet, l'argentina Lucrecia Martel és l'única directora que té pel·lícula en competició a Canes 2008, si exceptuem la brasilera Daniela Thomas —coguionista de Walter Salles, que en signa la codirecció—. Al meu entendre, Lucrecia Martel és una cineasta sobrevalorada pels responsables de Berlín i Canes; ja que, sense que hagi fet res particularment destacable, la tenen cinematogràficament en una consideració per mi excessiva. Certament, el suport explícit que li dóna Almodóvar hi té força a veure.
Fins ara retratista de la decadència de la mitja burgesia argentina, amb un estil i uns interessos temàtics prou rònecs, enguany Lucrecia Martel presenta a concurs La mujer sin cabeza, que assenyala cap al vessant més psicologista i fantasmal dels seu cinema. Tant de bo estigui a l'alçada de la confiança que li han fet en programar-la en Secció Oficial.
Un perfil, la seva flimografia i informació/comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Lucrecia Martel ha dirigit La mujer sin cabeza, produïda per Pedro Almodóvar  El salt és espectacular. Fins i tot potser perillós: d'una remota i gairebé oblidada selecció a Un Certain Regard, el 1997, i un impacte de debò a Quinzena dels Realitzadors fa dos anys, amb Be with me, Eric Khoo passa a la Secció Oficial Competitiva, amb My Magic. Autèntic especialista a filmar les pel·lícules en molt pocs dies, Khoo és la principal figura del cinema que es fa a Singapur i enguany, conjuntament amb el seu col·lega filipí Brillante Mendoza, representen en Competició la persistència i presumpta revifalla del cinema que es fa al sud-est asiàtic; just quan les produccions provinents del Japó, Taiwan, Hong Kong... passen hores baixes o potser una etapa de transició.
Un perfil, la seva filmografia i informació / comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Eric Khoo, cineasta expeditiu i de foscors, respirant l'aire del carrer  És l'únic autor de la Secció Oficial Competitiva que aspira a la Càmera d'Or... Sí, Charlie Kaufman, indubtablement una de les personalitats del cinema actual, debuta com a director i ho fa amb un títol que ja promet: Sinècdoque, Nova York. El guionista dels millors films de Spike Jones i de Michel Gondry, signa també aquesta història sobre un dramaturg angoixat i les dones que passen per la seva vida. A més, s'ha envoltat d'un actor com Philip Seymour Hoffman —evidentment, el "dramaturg angoixat"— i d'actrius com Catherine Keener, Hope Davis, Emily Watson, Dianne Wiest, Jennifer Jason Leigh, Michelle Williams, Samantha Morton... Per poc que li hagi sortit bé, promet ser una de les alenades d'intel·ligència i renovació d'aquesta 61a edició de Canes.
Un perfil de Charlie Kaufman, la seva filmografia com a guionista i director i informació i/o comentaris sobre alguns films de què n'ha escrit el guió i sobre aquesta seva "opera prima", anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO El "dramaturg angoixat" i una de les dones que passen per la seva vida, a Sinècdoque, Nova York, de Charlie Kaufman  L'any de les Olimpiades a la Xina, enmig del rebombori que hi ha, la presència de cineastes d'aquell país als festivals internacionals no deixa de ser —mediàticament, si més no— important. Canes té l'honor de comptar amb el que probablement és ara mateix el millor i el més independent —en tots sentits—, JIA Zhangke, que hi presenta Er Shi Si Cheng Ji (24 City), un treball documental sobre l'altra cara del gegantí desenvolupament econòmic de la Xina. I potser que Venècia també pugui comptar amb JIA Zhangke, que hi presentaria Ciqing shidai (The Age of Tattoo), sobre la revolució cultural de Maó. Afortunadament, hi ha JIA Zhangké i no l'oficialista Zhang Yimou. A les autoritats comunistes xineses segurament els hauria agradat més Yimou; als cinèfils, tal i com estan les coses ara mateix, segurament Jia.
Un perfil de JIA Zhangke, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre els seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Jia Zhangke, director de Er Shi Si Cheng Ji (24 City)  Ens ha agafat de sorpresa, però James Gray torna a la Secció Oficial de Canes, amb Dos amants (Two lovers) just un any després d'haver-hi participat amb La nit és nostra (We own the night). I és que Gray solia tardar uns sis anys entre pel·lícula i pel·lícula i, a més, no es pot pas dir que li hagi anat gaire bé les dues ocasions anteriors que ha participat al Festival. De manera clarament injusta, la crítica en general va menystenir-li L'altra cara del crim (The Yards) i La nit és nostra, arribant a l'esbroncada sorollosa en el darrer cas. Certament, el temps posa les coses al seu lloc i alguns dels que van escridassar-la, ara callen si no és que l'estan defensant a capa i espasa. Perquè el cas és que, passats els mesos, quan La nit és nostra s'ha anant estrenant arreu, s'han aixecat moltes veus defensant-la, fins a convertir-se en una "pel·lícula a reivindicar". Per tant, les coses com siguin, amb Dos amants, Gray es trobarà probablement un ambient més favorable i l'ocasió val la pensa que l'aprofiti. D'altra banda, acusat d'haver estat massa obsessiu i exigent, el professor de cinema James Gray ja va declarar l'any passat que no pensava estar-se tant de temps a fer una nova pel·lícula. Esperem que ara no s'hagi precipitat...
Un perfil de James Gray, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegr la resta de l'article.
FOTO James Gray, al rodatge de Dos amants (Two lovers)  Apadrinat per Nanni Moretti al bateig cinematogràfic, Matteo Garrone practica la ficció amb caire documental, treballa amb un equip al més reduït possible i obert al que té de sorprenent el moment del rodatge. Les seves pel·lícules ens submergeixen en les existències precàries de personatges decantats de la societat.
Gomorra rima amb Camorra i Matteo Garrone ha donat el títol bíblic al seu nou film, que, a partir del best-seller de Roberto Saviano, dedica a la vida de sis personatges enmig de la criminalitat que se les campa per Nàpols, Castelnuovo, Terzigno...
Un perfil de Matteo Garrone, la seva filmografia i informació/o comentaris sobre alguns dels films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Matteo Garrone, que anava per tennista i s'ha convertit en un cineasta a seguir  Per fi, Garrel en competició a Canes! Mai, malgrat haver fet més de vint pel·lícules, tot i ser un autor de cap a peus, a desgrat de ser considerat com a fill gairebé predilecte de la "Nouvelle Vague", encara que Venècia el permiés i el tornés a premiar, ni que les filmoteques d'arreu li dediquessin cicles i la seva filmografia s'edités i reedités en "packs" imprescindibles per als cinèfils del cinema d'autor... mai Philippe Garrel no havia participat en la Secció Oficial Competitiva de Canes. I aquest 2008, finalment, hi és!
Si el 1984 s'endugué el premi de la secció paral·lela Perspectives del Cinema Francès —ja desapareguda o, si voleu, integrada dins de Quinzena dels Realitzadors—, amb la pel·lícula Liberté la nuit, que protagonitzava son pare, l'actor Maurice Garrel; ara aspira a la Palma d'Or amb La frontière de l'aube, que interpreta el seu fill, el també actor Louis Garrel —molt avesat a pujar les escales del Palais des Festivals—.
El perfi de Philippe Garrel, la seva filmografia i informació sobre La frontière de l'aube, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Louis Garrel i Laura Smet, a La frontière de l'aube, de Philippe Garrel  Waltz With Bashir pren el relleu a Persèpolis, de Marjan Satrapi i Vincent Paronnaud, present i triomfadora l'any passat en la Secció Oficial Competitiva; perquè aquest cinta de l'israelià Ari Folman és també d'animació i políticament compromesa. Afegim-hi encara un altre valor, curiós, si més no: es tracta d'un documental. Sí, un documental d'animació. Crític amb el seu propi país, Ari Folman evoca una nit de malson, dissortadament real, que va viure com a testimoni presencial: la matança de refugiats palestins al Líban, en mans de milícies cristianes, amb la passivitat de l'exèrcit d'Israel.
Un perfil d'Ari Folman, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre els seus films, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Imatge del documental d'animació Waltz With Bashir, d'Ari Folman  Després d'haver fet cim amb Exotica i The Sweet Hereafters, la carrera d' Atom Egoyan ha patit l'intent de fer avenir el seu estil personal amb el cinema genèric convencional (El viatge de Felícia, Where the truth lies). Ara Egoyan sembla que ha tornat al terreny en què millor es mou, amb la història d'un xicot que es reinventa a si mateix per internet i desferma reaccions a la xarxa, per bé que ell, esclar, es té a si mateix. Identitat, impacte de les tecnologies, la realitat virtual... Tot assenyala certament que Adoration pot ser un Egoyan pur al cent per cent. A Canes s'enlairà i triomfà; és hora de veure si torna a agafar-hi el vol!
Un perfil d'Atom Egoyan, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre alguns films seus, anant a Vull llegir la resta de l'article. Per cert, si en algun comentari antic —d'aquest "post" o de qualsevol altre— detecteu un problema d'accents gràfics, disculpeu-me, però és que van ser escrits originàriament amb teclat francès, el diari ja els corregia i jo, entre tot plegat, no he pogut repassar-ho.
FOTO Atom Egoyan dirigeix Devon Bostick, a Adoration  Aquesta pot ésser l'última gran oportunitat de Clint Eastwood per guanyar una Palma d'Or. O si voleu, a l'inrevés, la darrera ocasió propícia de què disposa el Festival de Canes per poder lliurar el seu màxim guardó a Eastwood. No gosaré pas dir que la cosa estigui arreglada d'antuvi; però fóra pas gens estrany que Changeling se l'endugúes, certament, la Palma. Hi anys que passen, aquestes coses. Recordo que el 1993, encara no s'havia alçat el teló del certamen i ja s'assenyalava El piano, de Jane Campion, com la que guanyaria sense ni baixar de l'autocar. O just l'any següent, en què precisament Clint Eastwood era president del Jurat i Tarantino era un valor absolutament en alça. S'ensumava que, amb aquell president, Pulp Fiction s'enduria la Palma d'Or, i així va ser. No es tracta de fer-se l'endevinador, perquè hi ha molts exemples que desmenteixen els que van d'oracle; però és veritat que, en algunes edicions, es donen circumstàncies que afavoreixen l'encert d'allò que se'n diu eufemísticament "la màxima favorita". I és que aquest 2008, Sean Penn és el president del Jurat. La seva personalitat com a actor i cineasta no és aliena a Clint Eastwood i, recordem-ho, Penn guanyà un Oscar com a millor actor, precisament, pel seu paper protagonista a Mystic River.
Clint Eastwood, a més, ho ha fet tot a Canes, menys guanyar-hi ni la Palma d'Or ni cap dels premis més destacats. Va inaugurar-lo el 1990 amb Caçador blanc, cor negre; el va cloure el 1997, amb Poder absolut; en presidí el Jurat el 1994; hi ha concursat, amb aquesta, en cinc ocasions ocasions —el 1985, amb El genet pàl·lid; el 1988, amb Bird; el 1990, l'esmentada Caçador blanc, cor negre; el 2003, amb Mystic River, i ara, el 2008, amb Changeling—. És a dir, se l'ha honorat molt i guardonat es pot dir gens —per Bird, va endur-se el premi de la Comissió Superior Tècnica—. Com deia, als 78 anys anys d'edat del cineasta, Canes té enguany si no la darrera, segurament una de les últimes grans oportunitats d'incorporar-lo a l'historial del Palamarès.
Anant a Vull llegir la resta de l'article, trobareu la filmografia de Clint Eastwood i informació i/o comentaris d'alguns dels seus films. En no disposar de prou temps per a treballar tots els directors, he decidit que, especialment de Clint Eastwood i Steven Soderbergh —potser els més coneguts— en recolliria només la filmografia i poca cosa més.
FOTO Clint Eastwood, director de Changeling |
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula. El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES I SUPLEMENTS
-
-
Suplement setmanal d' El Periódico
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
Distribució de "cosa fina"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
"World Film Sales Company"
-
-
Transitòriament, el 2007 distribuieix també el material de Paramount i Dreamworks
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Assumeix la distribució de Pan-Européene Prod.
-
DVD EN CATALÀ
DVD WEBS, DISTRIBUïDORES I BOTIGUES VIRTUALS
|
